Feeds:
Entrades
Comentaris

Benvolguts i benvolgudes,

Comparteixo amb vosaltres la transcripció de la meva participació en el darrer programa del Matí a 4 bandes, de Ràdio 4. Us deixo també l’enllaç a l’entrevista per si voleu escoltar-la.

 

Entrevista al programa Matí a 4 bandes de Ràdio 4 (30-06-14)

 

Ens agafa parlant de canvis, amb en Duran i Lleida avui protagonitzant un titular d’un canvi d’època…

Nosaltres sortim d’una escola d’estiu i una escola d’estiu és el lloc per la reflexió. Jo crec que són necessàries en aquest moment reflexions de com van les coses. Quedar-se en immobilisme i aquí no passa res, és una falta de responsabilitat o una manca de veure la realitat i, per tant, com a partit polític, Unió Democràtica fa una reflexió, una reflexió preocupada perquè aquells valors que sustenten els partits democràtics sembla que puguin estar en crisi, perquè efectivament hi ha una crisi institucional, de confiança, de valors i la suma de tot això, en un moment determinat com l’actual, no sembla que donem resposta els partits polítics. Per tant, jo crec que cal una reflexió interna, que és important fer-la, és important externalitzar-la i, a partir d’aquí, posar aquelles respostes sobre la taula que ens permetin, jo faig servir una frase, que és que la gent es torni a enamorar de la política.

El problema és com fer-ho? És el que venia a manifestar ahir el senyor Duran i Lleida i tants polítics que s’han anat manifestant sobre aquesta acció que estem notant dia a dia.

Sí, el que cal és canviar maneres de fer política però el que cal també és defensar amb contundència aquells plantejaments, a vegades que no van en el mateix sentit, en el mateix corrent que a la majoria dels pensaments. Però, en definitiva, jo crec que s’imposa un canvi, cal fer reflexions profundes i cal donar respostes. Parlem d’eficàcia, d’eficiència de l’administració… ho som prou els partits? aquesta la reflexió que ens fèiem ahir.

Confia que, fins i tot amb l’arribada de monarca, hi hagi una oferta de tercera via per part del govern espanyol?

Jo crec que el que hi ha d’haver és diàleg i, en tot cas, fruit d’aquest diàleg, que en aquest moment no hi ha el diàleg que hi hauria d’haver perquè el que hi ha són posicions excessivament tancades. El que hi hauria d’haver és un diàleg i en, tot cas, si el govern central té una proposta, jo crec que és bo que ho posi sobre la taula, que es pugui votar aquesta proposta i que, en aquest sentit, tinguem una amplitud a l’hora de poder prendre decisions. Jo crec que el més important en aquest moment seria això.

Milagros Pérez Oliva: Si hagués una proposta per part del govern central acceptarien que la pregunta fos amb unes altres preguntes?

Jo crec que per damunt de tot el que el Govern de la Generalitat sempre ha manifestat la voluntat de fer aquesta consulta previ diàleg i d’acord amb l’Estat. Per tant, tot allò que faciliti l’acord i que acabi donant la veu, la resposta als ciutadans de Catalunya, perquè no? Jo crec que no hi ha res inamovible, i ho dic com a vicepresidenta, per tant agafi’m les paraules en el sentit que jo no sóc qui ha posat les preguntes sobre la taula, però sí que crec, i el Govern en aquest sentit ha de tenir aquesta voluntat que s’hi ha una proposta alternativa també es pugui posar sobre la taula, i es puguin votar diferents opcions. Crec que el pitjor és aquest immobilisme, aquest no pot passar res, aquest la Constitució és una paret infranquejable. Jo crec que hi ha d’haver camí i la política també és diàleg i són voluntats.

Àlex Salmon. El president Rajoy la setmana passada ja ho va deixar clar: retirin les preguntes i la data i començarem a parlar. Vostè veu el seu Govern retenen les preguntes i la data?

No perquè el que no es pot fer és, després de dos anys intentant arribar a acords, és dir “retirin tot i comencem a parlar”. Si hi ha una proposta, que la posin sobre la taula. Posi-la sobre la taula i votem-la. Hi ha unes propostes que posa el Govern, no el Govern de la Generalitat sinó el Parlament de Catalunya, perquè d’alguna manera la majoria del Parlament, els partidaris del dret a decidir, hem pogut consensuar una pregunta i una data. Sí ha una altra proposta per part del govern central, posi-la sobre la taula i que siguin els ciutadans de Catalunya els que puguin decidir entre opció o una altra.

Quina proposta esperen vostès del govern? Que ha de fer el Govern espanyol?

Ja no li diré quina proposta ha de fer el govern. El que espero és que el govern espanyol també mogui fitxa. El que no pot ser és que portem dos anys, gairebé tres anys, en una situació que és un finançament injust, una recentralització cada vegada més agosarada de les lleis, cada vegada costa més esforç i més recursos econòmics defensar l’autogovern del nostre país. Anem legislant en contra de la voluntat del poble català, es vulnera l’Estatut, la Constitució, s’acaba arribant a una conflictivitat cada vegada que hi ha una norma. Ara ho hem vist, ho estem veient amb el port. No es premia el que ho fa bé sinó que es castiga aquells que ho fa bé. L’aeroport, dues gestions.

Deu estar molt preocupat el govern sobre això del port perquè demà unes quantes persones tenim una reunió amb la ministra per explicar tot això del Port. Alguna preocupació deu tenir el gobierno del reino de España, com diria el conseller Mas-Colell, en relació amb el què ha de passar durant el mes de juliol, sinó, no faria aquest reunió explicativa.

Jo crec que clar que estan preocupats perquè veuen que efectivament, la situació en què està Catalunya és més tensa.

Jo diria que estan més preocupats per la utilització de com es fa des d’aquí algunes decisions del que es fa des d’allà, que és el de sempre.

Jo no sé per la utilització, el que sí que li puc dir és que cada vegada que el govern de l’Estat legisla ho fa en contra de l’Estatut, vulnera competències. En el tema aquest de l’administració local, de la Llei  de Racionalització del Sector Públic i del món local. Anem legislant de manera que anem en contra d’aquells serveis que es poden prestar des de la proximitat, que és des d’on es presten millor, que és des del coneixement. Per posar exemples, en aquest moment si en un petit poble hi pot haver un metge, el metge el paga el departament de Salut i la dependència on visita i les despeses de manteniment d’aquell dispensari van a càrrec de l’Ajuntament i és una manera de sumar esforços i de poder atansar una competència al món local, i amb la nova llei això ja no poden fer els ajuntaments  i, per tant, una persona gran, que en els nostres pobles n’hi ha moltes, no podrà anar no podrà anar un ambulatori al sí del poble, s’haurà de desplaçar. Són petits exemples que posen de manifest una voluntat de legislar que no s’addiu a la nostra realitat.

Si a això hi afegim el que ha passat amb el Consell de Política Fiscal i Financera, el fet que ara mateix no hi hagi una negociació per millorar el finançament, diríem que tenim la travessa sencera?

Tenim una situació complexa perquè que no es pot fer és, primer no millorar el finançament, quan, a més, acabem de conèixer les balances fiscals que tornen a posar de manifest la diferència que hi ha entre el que Catalunya aporta i el que Catalunya rep, amb el que significa això de pèrdua de competitivitat com a país etcètera; amb algunes decisions que es prenen, l’aeroport mateix. Que  són decisions que el senyor Sàlmon diu que es venen d’una manera diferent, però a mi que el mateix operador d’AENA que gestioni l’aeroport de Madrid i l’aeroport de Barcelona, per mi es un error perquè no hi haurà competitivitat i s’afavorirà un aeroport en pro d’un altre, segurament es sacrificarà un aeroport en pro d’un altre i, si se sacrifica ja sabrem quin, ens ho podem imaginar.

Sàlmon: En aquests moments funciona millor l’aeroport de Barcelona que de Madrid.

I tant que funciona millor. I que voldria Catalunya a més a més? Voldria poder-hi tenir un pes i poder tenir una decisió que, en definitiva, permetés també que aquest instrument de competitivitat hi hagués una part decisòria de les institucions catalanes, això és una reivindicació prou lògica i prou lícita. Per què hem d’allunyar les preses de decisions del que és la proximitat, que a més a més hi pot afegir un valor afegit? La Llei d’Unitat de Mercat. Quantes i quantes lleis en aquest moment el que estan fent és posar en qüestió o no creure’s o posar de manifest que no es creu en l’estat de les autonomies, que aquest estat plurinacional no s’hi creu, i que amb l’excusa de l’economia poc a poc es va laminant l’autonomia. Doncs no, hi ha una revolució també en aquest sentit a Catalunya, revolució en el benentès de reivindicar allò que ens correspon com a poble i allò que, d’alguna manera, es lluita, s’aconsegueixi i després no reverteix.

En les últimes hores estan creixent les veus que van en la línia que Esquerra Republicana hauria d’entrar al Govern. Vostè comparteix aquest pensament?

Jo el que comparteixo és que seguim un programa electoral que hem elaborat conjuntament amb Convergència Democràtica, per tant el programa electoral de Convergència i Unió. Crec que el moment és difícil i el moment és important i Esquerra Republicana actua amb responsabilitat molt sovint en el Parlament, i hi ha altres vegades que Convergència i Unió, amb la seva centralitat, aconsegueix tenir acords amb altres forces polítiques. Jo crec que aquesta centralitat de Convergència i Unió no es bo perdre-la, i per tant, en aquest sentit la defenso, tot i que és veritat que estem en un moment històric i un moment de gestió complicada, i la suma, estiguin o no estiguin al Govern, però la suma de les voluntats de la majoria de l’arc parlamentari haurien d’anar en la línia de recolzar el Govern per manteniment d’aquell estat del benestar del qual sovint, quan veiem aquest finançament suficient, es pot posar en entredit.

Sàlmon: Això vol dir entrar al Govern o no?

Jo crec que el suport Parlamentari és prou suficient.

Sàlmon: O sigui, que en entri al Govern i estigui donant suport?

Ja no he dit ni sí ni no. Jo dic el moment polític és prou important perquè hi hagi una concentració i hi hagi un suport al Govern, es pot entrar al Govern o no entrar al Govern. Jo que li dic? Que el programa electoral que defenso i l’acció de govern que defenso és una acció amb Convergència i Unió. Si a més a més Esquerra Republicana ha d’entrar al Govern, aquesta serà una decisió que prendrem com a Federació i que en tot cas hauran de valorar.

El senyor Duran, i no és el primer, ha insistit que d’alguna manera això també significarà frenar una mica el desgast de Convergència i Unió que li suposa governar en solitari en una situació tan complexa com aquesta, on s’hi barreja tot el que parlàvem fins ara amb tota la qüestió de la crisi econòmica.

Governar i més avui en dia és un exercici de responsabilitat i, per tant, són moltes les decisions que no són fàcils de prendre però que s’han de fer per la sostenibilitat dels serveis, i per tant, sí, seria una manera de compartir aquest risc. Jo insisteixo, crec que el moment és delicat, el moment és complicat, i crec que són decisions que s’han de prendre però compartint un programa i compartint uns objectius molt concrets que van molt més enllà del proper nou de novembre, i per tant d’una consulta. Van més enllà perquè signifiquen també un model de societat i signifiquen una sèrie de polítiques complementàries a la nostra voluntat de decidir el futur.

Pérez-Oliva: Tenen indicis realment que al PP s’està movent alguna cosa amb relació a Catalunya i esperen que pugui produir-se a algun gest per redreçar la situació d’aquí al novembre i si no és així, quin és l’escenari que contempla realment pel deu de novembre?

De moment jo no t’hi indicis clars, si he de ser sincera, que en aquest moment s’estigui movent alguna cosa, tot i que si em permet i segurament aquesta és una apreciació personal i no deu respondre a la realitat, jo crec en el moment de presa de possessió del nou rei, ell va fer una apel·lació al diàleg. NO li vull traspassar una responsabilitat que no té, ell té altres responsabilitats que no és la del tema estrictament polític com és el de Catalunya, però jo vaig voler entendre una apel·lació al diàleg. Per mi això és important i reitero que el Govern de Catalunya farà tot el possible, jo també en la meva persona, per tal que aquest diàleg que es produeixi i es puguin posar sobre la taula alternatives o es pugui complementar el que volem portar consultar el nou de novembre. Quina és la meva voluntat? La meva voluntat seria que poguéssim fer la consulta d’acord amb el govern de l’Estat. Jo crec que fer una consulta sense l’aval del govern de l’estat és complicat i no és l’escenari que jo voldria. Ara, també crec que hi ha una cosa, el poble català vol votar i es vol expressar i i ho farà el nou de novembre el buscarà una altra manera per fer-ho. El compromís del Govern és que ho pugui fer d’una manera legítima, d’una manera democràtica, d’una manera legal, el nou de novembre. A partir d’aquí, si hi haguessin impediments jurídics que es pogués recórrer la llei o el decret de convocatòria o totes aquestes coses en aquest moment estan sobre la taula, estic convençuda que aquest anhel no s’acabaria el nou de novembre sinó que es buscaria una altra data per fer-ho.

Pérez-Oliva: Però el Govern no és l’únic actor que hi ha en aquest escenari. Realment el Govern pot dir que pot buscar una altra fórmula però potser l’ANC o el moviment que dóna suport a aquestes propostes tiri més pel dret.

Sí, però el que no pot fer el Govern de recolzar una acció que no estigui d’acord amb la legalitat, i per tant, qui governa el país i qui ha d’actuar amb summa responsabilitat és el Govern de la Generalitat. Que no vull dir que no ho faci l’assemblea Nacional. Jo estic convençuda i crec que ahir l’ANC també va posar sobre la taula que les coses s’han de fer ben fetes i per tant, que el que no es pot fer, sobretot en un moment en què és una decisió transcendental i que tenim tota la comunitat internacional també amb els ulls a Catalunya, és fer les coses mal fetes, fer les coses barroeres, i no d’acord amb la llei. Jo el que defenso i, crec que no es pot fer altra cosa des del Govern, és defensar la legalitat de totes les accions perquè és l’única manera de garantir la seguretat jurídica i els drets dels ciutadans.

Ahir Carme Forcadell es va expressar en aquests termes, va dir que l’ANC treballa amb l’objectiu del nou de novembre però que en el cas que no es pogués celebrar la consulta, farien allò que digui el Parlament, sempre quan la decisió presa fos democràtica i pacífica. Em va cridar l’atenció això de  pacífica.

Pérez-Oliva: Sobre la situació actual planeja sempre la mateixa cosa, les paraules que va dir Aznar, que abans es trencarà Catalunya que no Catalunya amb Espanya.

Una de les veus que se sentien era la de la suspensió de l’autonomia. Contempla aquesta possibilitat?

En absolut, jo no la contemplo. Primer perquè, a banda que sí que hem estudiat tots els processos i que necessita de la majoria absoluta del Congrés, del Senat i una sèrie de passos, jo no ho contemplo. Perquè una cosa és que el Partit Popular no es cregui l’estat plurinacional amb els termes que l’entenem i que l’hem expressat, i amb aquesta voluntat d’ampliar l’autogovern, i l’altra és que anem a una situació d’anul·lar una autonomia, d’anar en contra de la Constitució i d’anul·lar els drets dels ciutadans. Jo no tinc sobre la taula i crec que és d’aquells escenaris que l’únic que poden fer és crear confrontació, quan estic convençuda que això no succeirà mai.

Sàlmon: Jo tinc clar del què pot passar al setembre, amb la informació que tots tenim. Hi haurà l’aprovació de la llei de consultes, jo tinc la sensació, pel què arriba des de Madrid, que aquesta llei no la tocarà ningú, el Constitucional no farà res, però quan hi hagi el decret sí que serà quan entra en joc el Constitucional, i entenc jo que el Govern dirà que el nou de novembre no serà la data e la consulta. És així? Li demano fer futurologia.

Jo li dic que la llei de consultes s’està treballant per tal que no siguin recorreguda i que no hi hagi cap esquerda jurídica. Després, el decret de convocatòria, com és lògic que es farà sobre la norma jurídica i a partir d’aquí, si el Tribunal Constitucional recorregués el decret de convocatòria, un acte recorregut no es pot tirar endavant. Insisteixo en què hem d’intentar, i en aquest sentit s’estan fent les coses d’una manera impecable perquè no hi hagi cap motiu jurídic que permeti impugnar-ho. Aleshores veurem quin paper juga la política en alguns tribunals.

Sàlmon: Entenc que estan treballant en aquest escenari, que hi ha algú a Convergència i Unió que està treballant amb això.

 Sobretot amb el que estem treballant és amb tots els elements que no permetin cap impugnació jurídica.

Sàlmon: És molt difícil això no?

Pérez-Oliva: Amb la història jurídica que portem, amb l’Estatut i tot això, em sorprèn que vostè estigui tan confiada. A no ser que això també fos una bona sortida per Convergència?

No, confiada en el sentit que el que hem de fer és treballar perquè no hi hagi cap fissura jurídica. El que no vull dir és que aquest Tribunal no acabi prenent decisions polítiques.

 Pérez-Oliva: I en aquest cas?

Si hi ha una decisió política que impedeix dur a terme la consulta perquè està recorreguda, això no anul·la la capacitat i la voluntat d’expressar-se el poble català. Si no fos el nou de novembre ho haurà de fer una altra data, en una altra ocasió. És una mica el que ahir mateix refermava la presidenta de l’ANC. L’ANC està al costat del Parlament a l’hora de dir: no es pot fer la consulta perquè ens l’impugnen… Jo de, tota manera no m’agrada avançar escenaris perquè a Catalunya sempre anem avançant el quart escenari. Passem les pantalles una a una. Ara en aquest moment què hem de fer? Què fa el  Parlament, què fa el Govern? Jurídicament que no hi hagi cap esquerda, perquè si hi hagués algun recurs i es dictés la inconstitucionalitat de la norma o del decret, que no tingués fonaments jurídics.

Sàlmon: No creu que és interessant el redactat de la sentència sobre el recurs del Constitucional?

Just, és interessant perquè a més té una lectura oberta, positiva o negativa, però sí. Però jo li dic esquerdes jurídiques. Polítiques sempre es poden trobar, però jurídiques…

Fixi’s que porten 20 minuts parlant del tema de la consulta quan la realitat del país també, fonamentalment, és una realitat afectada per la crisi, per la situació econòmica, pel tema mercat laboral. Com està veient tota aquesta situació? perquè efectivament ens plouen titulars que sembla que la cosa millora però la sensació real quan un surt al carrer és cap bona part d’aquesta desafecció de la política, en part també arriba per la manca de sortida econòmica, que sembla que encara estem lluny de dir que hem deixat enrere la crisi?

Jo crec que aquesta percepció és té des del moment que tenim una taxa d’atur com la que tenim. Això és una realitat que hem d’abordar i ho hem de fer des de les institucions amb tots els instruments que tenim. Per això també és necessari reclamar aquests instruments a Madrid. Un 20% és una barbaritat tot i que també és veritat que el comportament de l’atur català cada vegada és més positiu, està per sobre del que és la resta de l’estat i es va disminuir l’atur i es va creant ocupació a Catalunya. Per tant aquesta és una senyal positiva, però hi ha un atur que és inacceptable. Hi ha un atur juvenil inacceptable, tenim la generació més ben preparada història amb un atur increïble. Marxen fora, que està bé sempre que ho facin voluntàriament i puguin tornar, és la reclamació i com a país hem de crear les condicions perquè torni tot aquest talent que ha marxat. Però per altra banda, jo sí que tinc una mica d’esperança: cada cop més les exportacions creixen, liderem les exportacions de Catalunya pel que fa a les petites i mitjanes empreses, fa uns anys això era impensable. Realment hi ha símptomes. Veiem com l’aeroport de Barcelona creix i té un comportament tant o millor que l’aeroport de l’Estat. Veiem com el port de Barcelona, però també port de Tarragona, realment són uns motors importants. Hi ha sectors de l’economia, tot el sector agroalimentari, que estem sent punters. El sector del turisme tenim unes xifres que són realment importants. Per tant, elements que com a país i que ens situen en un lloc estratègic i que van fer que el 2013 hi hagués una inversió estrangera de 3.500 milions, jo crec que hi ha elements que són prou positius. Ara, aquesta xacra de l’atur del 20% és inacceptable. I aquesta xacra d’atur juvenil és inacceptable, i aquí és on hem de posar tots els elements per facilitar a tota aquella gent que es crea el seu propi lloc de treball, als emprenedors, cercar tots els instruments, la formació, que crec que també hem avançat molt, el fracàs escolar jo crec que vam abordar d’una manera important, cada vegada més la gent jove domina les tres llengües: català, castellà i anglès. Crec que anem en el bon camí però parlar d’optimisme econòmic quan hi ha aquestes xifres d’atur, és el que em preocupa.

Pérez-Oliva: Sobre aquesta última qüestió. Em preocupa perquè veig que un Govern faci apel·lació a l’emprenedoria i la gent jove que s’espavilin etcètera però em preocupa que no hi hagi polítiques més globals industrials. El pes de la indústria està caient des de fa anys i em preocupa perquè l’emprenedoria, tal com està concebuda en aquests moments, en la pràctica, és un espavilat tu mateix. Aquest tipus d’emprenedors són el què volem o preferiríem tenir sectors industrials potents que poguessin donar feina remunerada?

No, en el que creiem és en un model d’industrialització que realment generi llocs de treball estables i de qualitat, no en l’espavila’t. Jo crec que amb les noves tecnologies i en sectors punters com són la química, l’automoció, com són la biotecnologia, jo crec que estem avançant i ens estem situant en una nova reindustrialització de la nostra economia, necessària del tot. I per tant tornem a temps anteriors en aquest era un puntal. Jo crec que la combinació dels serveis amb aquesta reindustrialització és el que ens pot donar aquest valor afegit. Jo crec que el concepte de l’empresa d’emprenedoria cada cop més va vinculat a les noves tecnologies, i el coneixement que surt dels joves el que fa és crear garanties perquè aquestes empreses no quedin en no res. Cada vegada més petites empreses tenen el seu mercat a fora, a l’exterior i aquest pla també és una garantia de la viabilitat. Però s’hi ha de posar tot i esmerçar tots els recursos necessaris per la formació d’aquests petits nínxols de treball.

Salmón: Com veu el senyor Duran? El futur del senyor Duran? Com veu el futur d’Unió?

Veig en Duran i Lleida amb molta força, amb moltes ganes de tirar endavant, amb reflexions que ha fet a nivell personal sempre pensant, no únicament en el partit ni en la Federació sinó pensant en el país i més enllà. Sap què és una persona que no diu mai les coses en el sentit que agradin a tothom, al contrari, generalment fa reflexions que el que fa a vegades és posar neguitosa a molta gent. Jo crec que és un moment és important per UDC. Efectivament Convergència i Unió són la suma de dos partits que ens complementem. Jo crec que UDC té ara el deure d’eixamplar el seu abast social. Efectivament, i ahir també fèiem una reflexió, hem de viure el fet espiritual, el fet religiós, com un fet positiu per la societat i per la persona i aquí també, en aquesta voluntat democratacristiana, crecque tenim l’oportunitat d’obrir aquest centre polític a molta gent i fer-ho d’una manera desacomplexada, sabent que la política és la suma de diferents voluntats i diferents sensibilitats i Unió no s’ha de  tancar sinó al contrari, s’ha d’obrir com ho va fer a l’any 31, ho va fer també la transició i el seu espai és aquest. I que a més del fet Nacional i la defensa del fet Nacional, té una defensa d’un model de societat i les dues vessants, la Nacional i la social, no són contraposades sinó que en el cas d’Unió són complementàries i pesa tant una com l’altra.

Pérez-Oliva: I aquestes enquestes que diuen que per separat els hi aniria millor?

Jo sóc una defensora de la Federació, no obstant, és lògic que com a Govern tinguem un cost electoral. Jo sempre dic que les enquestes són flaire però no saps mai fins on arriben. En tot cas, aposto per la Federació sense renunciar a aquests principis d’Unió que s’han de posar sobre la taula i de manifest.

Ahir quan estava posant el despertador per últim dia a les cinc del matí, mirava enrere i m’adonava d ela quantitat de coses que han passat en els últims anys: la pujada al Govern de José Montilla, el pas de Pasqual Maragall, tota la tramitació de l’Estatut, tot el que va passar a continuació, tot el que ha vingut després, que ho hem viscut directament i ho hem compartit aquí. Han evolucionat moltes coses, per exemple, Joana Ortega havia estat contertuliana d’aquest programa i ara és vicepresidenta de Catalunya. Jo li agraeixo molt que hagi estat amb nosaltres. És un honor tancar el programa amb la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya.

Deixi’m que faci un apunt, perquè vostè ha dit que he viscut moltes coses en aquests vuit anys i és veritat, i jo li voldria dir que he estat sempre molt a gust en el seu programa. Jo li agraeixo sempre el tracte càlid, incisiu i per tant, aquesta manera de cercar la notícia des de l’autenticitat i des de fer que ens sentim còmodes amb el seu espai. Deixi’m dir-li que el trobarem a faltar.

Gràcies. Haurem de fer un cafè de tant en tant, aleshores.

Benvolguts i benvolgudes,

Comparteixo amb tots vosaltres la presentació del Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic que hem presentat avui a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament, un important pas en favor l’Administració transparent, eficient, àgil, professional, capacitada, compromesa, intel·ligent i orientada a resultats que tots desitgem.

02062014_ortega

Tot estarà a punt

Tenim la sort de viure un dels moments més apassionants de la història de Catalunya. Mai com ara s’havia constatat una voluntat tan col·lectiva, transversal i majoritària de poder-nos pronunciar i decidir sobre el nostre futur.

El poble català té, entre les seves virtuts, una gran capacitat de diàleg i un sincer respecte davant la diversitat, la qual cosa ha permès conformar un model de societat democràtica i integradora, sense oblidar els seus orígens i trets diferencials. En aquests moments històrics cal tenir, més que mai, present aquest esperit: fermesa en la defensa dels nostres interessos, però amb respecte davant les diferents i legítimes opcions que es vehiculin pacíficament i democràtica.

urnaLes institucions catalanes complirem la llei. Hores d’ara, el Parlament treballa en el projecte de llei de consultes no referendàries sota l’empara de l’article 122 de l’Estatut de Catalunya i tot fa preveure l’aval de la majoria del ple a la crida ciutadana del 9 de novembre, tal i com la van pactar el President i la majoria de partits polítics. Alguns no hi eren en aquest pacte, però encara hi són a temps. Continua llegint »

Benvolguts i benvolgudes,

Em plau compartir amb tots vosaltres les paraules que vaig tenir l’honor de pronunciar en l’acte commemoratiu dels 75 anys de la Batalla de l’Ebre, organitzat pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) al Poble Vell de Corbera d’Ebre, a la Terra Alta.

Foto: ACN

Foto: ACN

Aquest any commemorem els 100 anys de la Mancomunitat de Catalunya. Un projecte ambiciós, que ja ens mostra l’esperit del municipalisme que avui reclamem. Prat de la Riba i Puig i Cadafalch van ser constructors, malgrat les dificultats – totes – que es van trobar, de la primera institució d’autogovern que recuperava el país des de 1714. Creada per acord de les quatre diputacions del país en que tots els fons que percebien anaven a parar a la Mancomunitat, però que el retorn, el benefici, era pròpiament pels municipis. Camins per unir els municipis de Catalunya, telèfons per comunicar-los i biblioteques, convençuts que l’ensenyament i la formació de les futures generacions era el camí per un país millor. Una priorització que anava marcada per les greus situacions econòmiques que es trobava, sobretot a finals de la seva existència, en part per la crisi de la primera guerra mundial, i en segon lloc pels constants retards de pagament per part del Govern de l’Estat.

Mancomunitat_1Ho deia el segon president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch, en una conferència. “L’acció de l’Estat respecte a Catalunya ha estat la d’una indiferència i mala voluntat que es demostren en menudències i destorbs. Un dia és l’enginyer cap d’Obres Públiques i de Ferrocarrils que tornen un document perquè està escrit en llengua Catalana, l’altre és el ministre de la Governació que retorna unes dades perquè no havien seguit el camí jeràrquic que ell creia legal. Un dia de les nostres institucions es tramet a una Universitat espanyola un llibre en català que ens serveix per obtenir el canvi per tot el mon i ens és retornat com si el català hagués de ser exclòs de la ciència humana. Un altre són decomissades per reial ordre les troballes que hem salvat del teatre tarragoní perquè les hem salvades i estudiades nosaltres. Retards en els pagaments, desaires, menyspreus… Anem emmagatzemant greuges, que als greuges injustos són també un encoratjament.” Continua llegint »

Salutacions,
Em plau compartir amb tots vosaltres el discurs que vaig tenir el goig de pronunciar ahir en l’acte institucional en memòria de les víctimes de l’Holocaust que vam celebrar al Palau de la Generalitat, així com la brillant conferència del director del Memorial de la Shoah de París, Jacques Fredj, sobre el lloc de la Shoah en la història d’Europa.

Auditori

Benvolguts i benvolgudes,

Comparteixo amb vosaltres la conferència que, amb el títol “L’agenda del Govern per a la reforma de l’Administració”, vaig pronunciar al Fòrum ESADE amb motiu de la celebració del 10è aniversari del Màster en Direcció Pública (EMPA), del 20è aniversari de l’Institut de Governança i Direcció Pública (IGDP), i del 30è aniversari del Programa de Gestió Pública d’ESADE. Hi vaig exposar quin és el full de ruta del Govern per reformar l’Administració catalana.

131202 conferència ESADE1

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 70 other followers