Però com és possible que TV3 no pugui retransmetre el partits del Barça?

Us acompanyo dues intervencions parlamentàries en que qüestiono la eficàcia de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió en la gestió de TV3 vers els partits del Barça. No puc entendre que, tenint els drets d’emissió, els ciutadans de Catalunya hem de veure els partits a “La Sexta”, amb la consegüent pèrdua d’audiències –i d’ingressos publicitaris- per al nostre canal públic.

Read Full Post »

Estruços al tripartit

Adjunto l’article que em va publicar ahir l’e-noticies i que també podeu trobar en aquest enllaç. 

Més que un Govern, el tripartit sembla “Antoñita la fantàstica” ja que, tot i que diuen que ho fan molt bé, el resultat és un desastre. Catalunya pateix un vendaval amb vuit víctimes mortals, però tot s’ha fet bé. Tenim mil aturats nous cada dia, però tot s’ha fet bé. Hi ha quinze mil places de llars d’infants sense construir malgrat el compromís adquirit, però tot s’ha fet bé. Tenim convocada una vaga de mestres a l’ensenyament públic, però tot s’ha fet bé. Encara no tenim acord de finançament i, per tant, no complim l’Estatut, però tot s’ha fet bé. TV3 i el Barça estan enfrontats amb el resultat que no tenim futbol en català, però tot s’ha fet bé, etc. No hi ha mai la més mínima autocrítica perquè la culpa és del vent, de la crisi, dels mestres i dels pares, dels 23 anys de govern de CiU , fins i tot del Barça o de qui passava per allà. La culpa, la responsabilitat és de tothom menys dels nostres governants. Estan tan cofois del que fan que estan convençuts que no mereixem tanta perfecció en el nostre Govern, ni que sigui a 40 quilòmetres per hora. Certament, tenen raó els honorables consellers tripartidaris: no ens mereixem això, el país no es mereix això!
 
Avui vull tornar a parlar d’un tema greu, d’un tema social que em preocupa, i molt, perquè afecta als més desprotegits. Avui torno a parlar del cas dels 153 nens que estan en el seu entorn familiar, tot i que fa mesos que el Govern va decidir retirar la tutela als seus familiars. La raó que dóna el Govern és la manca de places públiques destinades a protegir els infants. El Síndic de Greuges parla del col·lapse del sistema de protecció a la infància. CiU denuncia aquesta situació de col·lapse, però, ¡ves per on! el Govern rebutja la petició perquè la conselleria n’informi perquè diuen que parlem d’un col·lapse inexistent.
 
Malauradament ens trobem una vegada més davant uns governants que utilitzen la tàctica de l’estruç i que creuen que quan es nega un problema deixa d’existir. La conselleria ha trigat molt poc en oblidar el cas Alba. Aquests 153 menors que no han estat acollits pels serveis de protecció a la infància són en una situació de risc, que reconeix el propi Govern. Malauradament, un cop més, no només ningú se’n fa responsable, sinó que es nega la problemàtica. Hi ha massa estruços al Govern. Definitivament no ens ho mereixem, aquests 150 nens no s’ho mereixen!

Read Full Post »

SOC o no SOC

Us acompanyo l’article meu que avui publica l’e-noticies, que també podeu llegir en aquest enllaç: 

Afirma Warren Buffett que és força estrany trobar gent capaç de centrar-se en el que veritablement és important i que, per fer-ho,  és imprescindible tenir un full de ruta, seguir-lo i pensar a llarg termini, és a dir liderar.
 

Warren Buffet, filàntrop i empresari

A casa nostra, la sensació de crisi és cada vegada més gran i provoca, per desànim, desorientació i una frenada del consum.  En temps de crisi, la inacció, és a dir esperar a veure què passa, no beneficia a ningú. La crisi ens preocupa, i molt, però encara ens amoïna més veure que els governs català i central són incapaços de centrar-se en el que és important: afrontar la crisi, cercar-hi solucions, generar confiança. Ens preocupa perquè també són incapaços d’escoltar les propostes de l’oposició i d’aplicar-les.
 
Dimarts al Congrés dels Diputats el portaveu del grup parlamentari de CiU, Duran i Lleida, va proposar mesures a curt termini per reactivar l’economia i per aconseguir tres objectius: manteniment i creació d’ocupació, garantir la liquiditat a famílies i empreses, i revisar els pressupostos per adequar-los a la crisi. Així doncs, una de les prioritats del govern ha de ser la creació d’ocupació i aquí també fallen els dos governs.
 
Un exemple al nostre país: el SOC, Servei d’Ocupació de Catalunya, va oferir el dia 9 de febrer 913 ofertes de treball, una xifra realment baixa ja que cada dia es perden mil llocs de treball. Empreses com Infojobs o Servijob (dos cercadors de feina per Internet) presenten una oferta un mil per cent més elevada que la del SOC. Fins i tot, la secció de classificats de La Vanguardia supera l’oferta pública amb 993 places. El tripartit es resigna a que les oficines del SOC siguin exclusivament gestores del subsidi d’atur i registre dels nous aturats de Catalunya en lloc de ser, a més a  més, una eina fonamental per recol·locar les persones sense feina i per millorar la formació dels aturats.
 
La manca d’ambició i d’iniciativa del Govern queda també demostrada dia a dia en la lluita contra l’atur. Demanem una vegada més, que actuï, que deixi de lamentar-se i superi la paràlisi que pateix des de ja fa molts mesos. No fer-ho empitjora la magnitud de la davallada econòmica i dificultarà la seva superació quan les condicions internacionals millorin. El SOC és un instrument, i tampoc el govern mereix l’aprovat dels catalans per la seva gestió.

Read Full Post »

Mentre el tripartit reflexiona, l’atur català es dispara

Dimecres passat en la sessió de control al Parlament, el president Montilla va respondre una  pregunta d’Artur Mas sobre la crisi i va dir: “el govern encara està reflexionant sobre com afrontar la crisi”, i a més va demanar a CIU que posés damunt la taula mesures concretes.

Mentre el govern tripartit reflexiona, l’atur català creix cada dia en més de mil persones i ja és el més alt d’Europa.  Mentre el govern tripartit reflexiona, CIU proposa mesures concretes per afrontar la crisi aquí i allà, a Madrid i a Catalunya. I el govern espanyol i el tripartit català no escolten perquè les mesures venen de l’oposició.
 
El tripartit reflexiona i reflexiona i  CIU proposa mesures concretes, per exemple d’ajudar a les famílies. Fets i no paraules Sr. Montilla. Li dono un exemple: la família. Molt es parla de la família en aquests moments d’incertesa econòmica. Molt es parla de donar liquiditat, perquè les famílies puguin afrontar les seves despeses. Molt es parla de la necessitat d’ajudar les famílies, en darrera instància l’últim i més colpejat esglaó de la crisi. Molt es parla -i la veritat és que a hores d’ara poca cosa arriba a les famílies- de les gran disquisicions macroeconòmiques i de les grans xifres que mouen les dades de la crisi.
 
Vull apuntar una actuació menys onerosa per als diners públics, però que és de justícia: ajudar les famílies que han de pagar les llars d’infants dels seus fills perquè l’administració no ha complert la seva promesa de construir places públiques per a tothom. No és una ajuda immensa, però és de justícia perquè és deure de l’administració donar les mateixes facilitats a tothom, perquè és deure de tots nosaltres aconseguir que no hi hagi cap família al nostre país discriminada per l’únic motiu que no hi ha prou places públiques per a tots els menors de tres anys.
 
Per aquest motiu, CiU proposa un ajut fiscal per ajudar a les despeses familiars en concepte del pagament de llars d’infants per als fills menors de tres anys que no hagin pogut ingressar en un centre de titularitat pública o subvencionat. No és una mesura per afrontar la crisi, sinó una mesura de caràcter permanent mentre no hi hagi prou places per a tots els nens i nenes de Catalunya.
 
És una contribució modesta per facilitar el desenvolupament familiar. Però modesta no vol dir innecessària o bescanviable. El Govern i el Parlament han de vetllar per la distribució justa de la despesa pública i aquest és un cas clar que cal abordar sense dilacions ni excuses. La justícia, en qualsevol àmbit, ho és quan arriba a temps i per a tothom i no a deshora i noms per a alguns.

Read Full Post »

Memòria de Peix irresponsable la dels nostres governants

Us acompanyo un article que vaig publicar a l’e-noticies ,  i que fa referencia als 153 infants catalans que es troben en situació de risc, perque   encara que la justicia ha dictaminat que es troben en situació desemparament i la Generalitat té la tutela, no l’exerceix i els infants   continuen vivint amb qui no els hi dona garanties de seguretat.   
Fa menys d’un mes de la sentència del Cas Alba, memòria de peix irresponsable la dels nostres governants

Read Full Post »