Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2009

Vergonyosa. No hi ha altre qualificatiu per definir aquesta primera setmana de campanya per a les eleccions europees. Una cita electoral que ja de per si te una molt baixa participació, s’ha convertit en una guerra d’insults, desqualificacions i pocasoltades amb l’únic objectiu de portar el menor número de gent possible a les urnes. Aquesta és la voluntat dels socialistes, catalans i espanyols quan no diuen quines son les seves propostes, si las tenen, i només fan una crida al vot de la por, la por que guanyi Aznar, Berlusconi, Bush o Chirac… polítics que no tenen rés a veure amb el que es vota ni amb qui ho vota. La por a l’esquena de Alejo Vidal Quadras enfront Maria Badia, una candidata de missatge monotemàtic: voteu-me que no sigui que vinguin els dolents.

Gran argument. Bons i dolents, i aquí s’acaba el programa. Res respecte la gravíssima situació econòmica; ni una paraula dels dèficits que té Catalunya en infraestructures, polítiques socials, marc laboral. Dividir la societat en bons i dolents és l’únic que se’ls acut dir als socialistes als centenars de milers de catalans que estan a l’atur.

No són els únics en utilitzar la desqualificació del contrari sense solta ni volta. Esquerra ha tingut com a aportació més destacada el esbombar que avantpassats de Vidal Quadras van ser traficants d’esclaus. Com és veu, una notícia d’última hora, cabdal pel desenvolupament d’Europa. Aquest és el missatge amb el que els republicans volen guanyar el futur i la modernitat per Catalunya. És lamentable remontar-se a als avantpassats de dos segles enllà quant ara i aquí hi ha tant per fer. O es que volen fer creure als electors que el que ara votem és el que va fer el rebesavi del candidat popular?

I ara el PSC també hi ha entrat en el mateix amb una tanca que et vincula al Viquipèdia del candidat popular.

Tampoc el PP presenta propostes constructives. El gruix del seu missatge ha estat tant el negar el català com a llengua vehicular com el incidir en els casos de grip nova que s’han donat en algunes casernes militars. De nou cap proposta, cap missatge per fer front a la crisi, cap idea. Tot s’hi val per tal d’atacar l’altre. Fins i tot s’utilitza un nou virus de la grip.

Però no és la por, ni la desqualificació dels avantpassats, ni l’erosió del govern utilitzant una malaltia, la que ens explica que és el que votem el 7 de juny. Allà ells. Tracten els electors com imbècils sense capacitat de raonar. Busquen el cansament i el fàstic per tal de allunyar els vots dels que no són incondicionals i voten socialista, o republicà o popular, faci el temps que faci i peti qui peti. Un exercici d’irresponsabilitat i d’incivisme (hooligans en definitiva) que explica molt be el llistó moral dels ideòlegs de les seves campanyes.

guardiola flyingI d’altra banda, no puc acaba sense dir: Visca el Barça i Visca Catalunya!

Anuncis

Read Full Post »

PSOE_esclafa_PSCDimecres passat, el Parlament de Catalunya va ser testimoni d’una de les explicacions més caòtiques, inversemblants i esperpèntiques, que mai s’han vist. El president de la Generalitat i del govern tripartit, José Montilla, va justificar que els diputats del PSC votin blanc en seu catalana, i negre a les Corts de Madrid. El motiu: no donar armes a l’oposició i donar suport al govern Zapatero, recolzar-lo fins i tot capgirant el sentit del vot que els socialistes han fet a Catalunya.

Aquesta vegada ja no dissimulen o fan veure que, si fa o no fa, pot passar pel mateix el que es vota a una cambra i a l’altra. No, en aquesta ocasió Montilla va defensar que el PSC hagi votat completament diferent a Barcelona que a Madrid per no votar el mateix que l’oposició a Espanya, encara que això signifiqui una contradicció flagrant. És una mostra clara de la incoherència del nostre Govern d’aquí amb els diputats del PSC (els 25 socialistes catalans) d’allà. És un exemple clar que no existeix direcció, lideratge ni rumb, tan sols una defensa aferrissada de les trinxeres que el president Zapatero ha cavat a les Corts. No hi ha una altre lectura. No hi ha, com volia justificar el president Montilla, una mala o desafortunada exposició del govern central de les mesures empreses. Només hi ha la defensa numantina d’un govern que sense idees, ni lideratge, ni aliats, ni raó, perquè poca raó es té quant el sentit del vot depèn de la ciutat on es vota i no de la convicció, de la conveniència i del rigor.

Aquest és el nostre govern tripartit: la pota gran del PSC es doblega davant els interessos de la casa mare; la pota d’Esquerra crida i segueix cridant que és la última vegada que accepten contradiccions (fins que arribi la propera), però aguanten el Govern i mantenen càrrecs, conselleries i un discurs inconnex enmig de la tempesta que viu el propi partit republicà; i la tercera pota, la més petita, fa propostes bizantines i extemporànies, com si no anés amb ells la que ha caigut, la que cau i la que caurà.

Mal govern és el que no governa, pitjor el que a més a més de no fer-ho, transmet desunió, ‘bronca’, un estat d’ultimàtum permanent, per finalment no fer rés. Cal recordar una altra vegada al nostre govern que estem en crisi. Aquest sí que és una qüestió important, que desenes de milers de famílies viuen una situació desesperada per l’atur i per les males perspectives que hi ha, i que aquests centenars de milers de persones angoixades esperen mesures eficaces dels seus governants i no els espectacles gens educatius i banals i que el tripartit dóna dia si, dia també.

Publicat al E-Notícies el 21/5/09

Read Full Post »

Excel.lent bitllet de Jose Antich, Director de la Vanguardia, que resumeix el debat del “estado de la Nación” . Em quedo especialment  amb aquesta frase:


Duran juega en otra liga: la de los políticos que con coste electoral o no quieren ayudar a salir del atolladero.


http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090513/53701904155.html

Read Full Post »