Vergonyosa. No hi ha altre qualificatiu per definir aquesta primera setmana de campanya per a les eleccions europees. Una cita electoral que ja de per si te una molt baixa participació, s’ha convertit en una guerra d’insults, desqualificacions i pocasoltades amb l’únic objectiu de portar el menor número de gent possible a les urnes. Aquesta és la voluntat dels socialistes, catalans i espanyols quan no diuen quines son les seves propostes, si las tenen, i només fan una crida al vot de la por, la por que guanyi Aznar, Berlusconi, Bush o Chirac… polítics que no tenen rés a veure amb el que es vota ni amb qui ho vota. La por a l’esquena de Alejo Vidal Quadras enfront Maria Badia, una candidata de missatge monotemàtic: voteu-me que no sigui que vinguin els dolents.
Gran argument. Bons i dolents, i aquí s’acaba el programa. Res respecte la gravíssima situació econòmica; ni una paraula dels dèficits que té Catalunya en infraestructures, polítiques socials, marc laboral. Dividir la societat en bons i dolents és l’únic que se’ls acut dir als socialistes als centenars de milers de catalans que estan a l’atur.
No són els únics en utilitzar la desqualificació del contrari sense solta ni volta. Esquerra ha tingut com a aportació més destacada el esbombar que avantpassats de Vidal Quadras van ser traficants d’esclaus. Com és veu, una notícia d’última hora, cabdal pel desenvolupament d’Europa. Aquest és el missatge amb el que els republicans volen guanyar el futur i la modernitat per Catalunya. És lamentable remontar-se a als avantpassats de dos segles enllà quant ara i aquí hi ha tant per fer. O es que volen fer creure als electors que el que ara votem és el que va fer el rebesavi del candidat popular?
I ara el PSC també hi ha entrat en el mateix amb una tanca que et vincula al Viquipèdia del candidat popular.
Tampoc el PP presenta propostes constructives. El gruix del seu missatge ha estat tant el negar el català com a llengua vehicular com el incidir en els casos de grip nova que s’han donat en algunes casernes militars. De nou cap proposta, cap missatge per fer front a la crisi, cap idea. Tot s’hi val per tal d’atacar l’altre. Fins i tot s’utilitza un nou virus de la grip.
Però no és la por, ni la desqualificació dels avantpassats, ni l’erosió del govern utilitzant una malaltia, la que ens explica que és el que votem el 7 de juny. Allà ells. Tracten els electors com imbècils sense capacitat de raonar. Busquen el cansament i el fàstic per tal de allunyar els vots dels que no són incondicionals i voten socialista, o republicà o popular, faci el temps que faci i peti qui peti. Un exercici d’irresponsabilitat i d’incivisme (hooligans en definitiva) que explica molt be el llistó moral dels ideòlegs de les seves campanyes.
I d’altra banda, no puc acaba sense dir: Visca el Barça i Visca Catalunya!
Dimecres passat, el Parlament de Catalunya va ser testimoni d’una de les explicacions més caòtiques, inversemblants i esperpèntiques, que mai s’han vist. El president de la Generalitat i del govern tripartit, José Montilla, va justificar que els diputats del PSC votin blanc en seu catalana, i negre a les Corts de Madrid. El motiu: no donar armes a l’oposició i donar suport al govern Zapatero, recolzar-lo fins i tot capgirant el sentit del vot que els socialistes han fet a Catalunya.
joanaortega.wordpress.com 