La supressió de l’informatiu vespre de TVE Catalunya és lamentable, i ara temo què la direcció vulgui anar aprimant paulatinament la programació en català. Per aquest motiu, he exigit a la direcció del centre que la supressió d’aquest informatiu sigui temporal i que a partir de setembre retorni a la graella i a més a més que es potenciïn més programes en català i es potenciï Sant Cugat com un centre estratègic.
Aquesta supressió no té cap sentit en un moment en què s’està potenciant Sant Cugat i, per tant, la programació en català i el fet que es retiri aquest programa de la graella tanca una porta que fa un servei públic important.
Aquest informatiu s’ha emès sempre des de l’any 1978 i es tracta d’un pas enrere que coincideix amb el 50è aniversari de TVE. A veure si ara resultarà que quan celebra els 50 anys TVE es convertirà amb més espanyola i menys catalana que mai.
Estic satisfeta després d’aconseguir acordar amb el Tripartit una proposta de resolució de CiU que té com a objectiu que la Marató de TV3 dediqui una part dels fons que es recapten a investigar la malaltia en qüestió en la seva vessant infantil. A la Marató es presenten cada any aproximadament uns 120 projectes de recerca dels quals 20 són escollits per a rebre els fons recaptats. CiU proposa que un percentatge d’aquests projectes es reservi per a aquells que es dediquin a la investigació i prevenció de malalties infantils.
No volem privilegis com els que sembla ens vol donar Zapatero quan diu que obtindrem un 5% més que la mitjana de les comunitats autònomes. No en volem perquè vam decidir un finançament diferenciat de la resta de comunitats espanyoles. Així ho estableix l’Estatut, i així volem que sigui. No ens serveix el sistema del cafè per a tothom tan utilitzat per els socialistes, -ja ho van fer amb Felipe González i és el que persegueixen ara amb la LOFCA. No és tan complicat d’entendre. Volem el model que vam aprovar tots, a Catalunya i a l’Estat. Ho repeteixo: no volem més, tampoc menys. Volem aquest model i no un altre, perquè garanteix la solidaritat entre les comunitats, però deixa de penalitzar la societat catalana. Cal entendre que la nostra no és una reclamació des de l’egoisme, sinó des de la solidaritat assumible. Catalunya ha estat fins ara ofegada econòmicament per un repartiment de la riquesa que ha estat abusiu amb els catalans. Per això, entre d’altres coses, vam reclamar i aprovar un nou Estatut. La sanitat, l’educació, la justícia, els cossos de seguretat, les infraestructures, l’atenció social i la dependència són algunes de les activitats que gestionem, que hem de pagar i que volem millorar. El nou finançament ens ha de permetre fer-ho. Ara no podem.
Pot semblar exagerat donar tanta importància a una llei d’Educació. No ho és. És precisament la LEC, aquesta LEC la que ens assegura el futur i la que obre portes fins ara tancades per posicions partidistes o sectàries en matèria educativa. Té molts punts que es poden destacar, però per damunt de tots, cal esmentar que neix amb un amplíssim consens gràcies a les negociacions dutes a terme entre CiU i el PSC; nosaltres com a major força parlamentaria catalana encarà que a l’oposició i els socialistes com a principal partit del govern tripartit. Unes negociacions a las que s’hi ha sumat ERC i de les quals tan sols han volgut quedar al marge les formacions situades als extrems de l’arc parlamentaria català: el PPC per una banda, a causa de la seva voluntat d’utilitzar la llengua com un arma de confrontació i Iniciativa per l’altre, per la seva voluntat d’uniformitzar la societat amb una única veritat absoluta. És il·lustratiu, i molt, que un dels socis de govern de la Generalitat voti en contra de la principal llei que s’aprovarà en aquesta legislatura.
joanaortega.wordpress.com 