Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2009

logo-50-tveLa supressió de l’informatiu vespre de TVE Catalunya és lamentable, i ara temo què la direcció vulgui anar aprimant paulatinament la programació en català. Per aquest motiu, he exigit a la direcció del centre que la supressió d’aquest informatiu sigui temporal i que a partir de setembre retorni a la graella i a més a més que es potenciïn més programes en català i es potenciï Sant Cugat com un centre estratègic.

Aquesta supressió no té cap sentit en un moment en què s’està potenciant Sant Cugat i, per tant, la programació en català i el fet que es retiri aquest programa de la graella tanca una porta que fa un servei públic important.

Aquest informatiu s’ha emès sempre des de l’any 1978 i es tracta d’un pas enrere que coincideix amb el 50è aniversari de TVE. A veure si ara resultarà que quan celebra els 50 anys TVE es convertirà amb més espanyola i menys catalana que mai.

Anuncis

Read Full Post »

En aquest arxiu d’àudio destaco que aquesta exigència estarà per damunt de tot i que el president Zapatero segueix amb el seu maltractament a Catalunya en saltar-se l’Estatut.

Arxiu d’àudio

Read Full Post »

Des de l’any 1992, la Marató ha repartit 64.514.409 euros entre 489 projectes de recerca però, tot i ha­ver participat infants en algunes edicions, no s’ha destinat cap projecte a la investigació a nivell infantil.

noia càncerEstic satisfeta després d’aconseguir acordar amb el Tripartit una proposta de resolució de CiU que té com a objectiu que la Marató de TV3 dediqui una part dels fons que es recapten a investigar la malaltia en qüestió en la seva vessant infantil. A la Marató es presenten cada any aproximadament uns 120 projectes de recerca dels quals 20 són escollits per a rebre els fons recaptats. CiU proposa que un percentatge d’aquests projectes es reservi per a aquells que es dediquin a la investigació i prevenció de malalties infantils.

Així doncs, la proposta de resolució de CiU, aprovada amb una esmena del Tripartit, exposa textualment: “El Parlament de Catalunya recomana a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i a la Fundació Marató de TV3 tenir especialment en compte en les diferents edicions de la Marató les necessitats específiques dels infants en aquelles malalties que els afecten tant pel que fa a la sensibilització social com els projectes de recerca subvencionats”.

Aquesta iniciativa de CiU, sorgeix en col·laboració amb l’Associació contra el càncer infantil FADAM, la qual ha aconseguit 30.000 signatures per a reclamar una especial sensibilització per a les malalties infantils. Des de l’any 1992, la Fundació de la Marató ha repartit 64.514.409 euros entre 489 projectes de recerca però tot i ha­ver participat infants en algunes edicions per a sensibilitzar sobre la malaltia objecte de la Marató, no s’ha destinat cap projecte a la investigació a nivell infantil. El càncer, per exemple, és la segona causa de mortalitat infantil.

La Marató de TV3 va ser creada l’any 1996 impulsa­da per Televisió de Catalunya (TVC) i la Fundació La Marató de TV3 amb l’objectiu d’obtenir recursos econò­mics per a la investigació científica sobre malalties, que ara com ara, no tenen una curació definitiva. Acabada el programa de La Marató es reuneix la Co­missió Assessora Científica de la Fundació per a aprovar las bases que regiran la convocatòria publica per a la presentació de projectes de recerca i investigació sobre la malaltia.

Un cop finalitzat el termini de la convocatòria el pro­jectes rebuts són revisats per l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i recerca Mèdiques del Departament de Sa­lut per a avaluar-ne la viabilitat. Quan l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i recerca Mèdiques del Departament de Salut, retorna avaluats els projectes a la Fundació, es convoca novament la Comissió Assessora Científica per a decidir sobre els projectes que són proposats als Patronat pel seu finan­çament.

Read Full Post »

En menys d’una setmana s’exhaurirà la data límit fixada pel president Zapatero perquè hi hagi un acord de finançament per a Catalunya i la situació no està gens aclarida. Malgrat tot, ara no és moment de burxar més en els incompliments repetits des de la aprovació de l’Estatut, ni en els canvis de posicions dels negociadors del govern. És el moment de defensar el que marca la llei, de complir el que dicta l’Estatut. El debat de fons no és una qüestió només de xifres, sinó de model. Els catalans, -també les Corts-, vam decidir estar regits per un Estatut que dicta el model que volem que existeixi en la relació Catalunya-Espanya, també en el finançament. No volem discutir d’uns milions més o menys, reclamem obtenir el que diu la llei. És ben fàcil d’entendre.

foralleisNo volem privilegis com els que sembla ens vol donar Zapatero quan diu que obtindrem un 5% més que la mitjana de les comunitats autònomes. No en volem perquè vam decidir un finançament diferenciat de la resta de comunitats espanyoles. Així ho estableix l’Estatut, i així volem que sigui. No ens serveix el sistema del cafè per a tothom tan utilitzat per els socialistes, -ja ho van fer amb Felipe González i és el que persegueixen ara amb la LOFCA. No és tan complicat d’entendre. Volem el model que vam aprovar tots, a Catalunya i a l’Estat. Ho repeteixo: no volem més, tampoc menys. Volem aquest model i no un altre, perquè garanteix la solidaritat entre les comunitats, però deixa de penalitzar la societat catalana. Cal entendre que la nostra no és una reclamació des de l’egoisme, sinó des de la solidaritat assumible. Catalunya ha estat fins ara ofegada econòmicament per un repartiment de la riquesa que ha estat abusiu amb els catalans. Per això, entre d’altres coses, vam reclamar i aprovar un nou Estatut. La sanitat, l’educació, la justícia, els cossos de seguretat, les infraestructures, l’atenció social i la dependència són algunes de les activitats que gestionem, que hem de pagar i que volem millorar. El nou finançament ens ha de permetre fer-ho. Ara no podem.

La diferència entre un finançament just i un de dolent la patim i la notem tots. Catalunya necessita més diners no per caprici, sinó per necessitat. De poc serveix tenir transferides les competències si el calaix és buit. Això és el que demanem amb insistència. El missatge final és inequívoc tant per al govern de Madrid com per al govern tripartit: compleixin la llei, facin servir el model que preveu l’Estatut i fixin el finançament que d’això en resulti. Ni més, ni menys, però facin-t’ho d’una vegada. El 15 de juliol és a tocar i no és bo que ningú estigui fora de la llei.

I ara davant de tots aquests reiterats incompliments, ens trobem amb l’estratègia dels membres del govern tripartit que pretenen generalitzar en la societat que CiU ja ha decidit votar en contra del nou finançament. Ho diuen ells que són incapaços de defensar amb energia i convenciment davant el govern de Madrid la necessitat i la importància del finançament. Tenen l’autoestima tan baixa que abans de reconèixer la seva impotència volen carregar el seu fracàs a CiU. Potser els hi hauríem de recomanar una píndola que acaba de sortir al mercat perquè, quan el govern de Madrid els hi presenti la seva proposta, es deixaran anar en lloc d’aguantar una mica més, oblidant que és millor no arribar a cap acord que subscriure un mal acord.

Article publicat a l’E-Notícies

Read Full Post »

Dimecres passat el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Educació de Catalunya. Poca cosa pot semblar l’aprovació d’una llei en un calorós dimecres de juliol, amb la gent més preocupada per les temperatures, o pels fitxatges galàctics, o pels casos de grip A. En canvi, és aquesta llei la que marcarà el futur del nostre país, la que ens permetrà recuperar eficàcia, competència i lideratge en un món tan globalitzat i competitiu.

parlamentcatPot semblar exagerat donar tanta importància a una llei d’Educació. No ho és. És precisament la LEC, aquesta LEC la que ens assegura el futur i la que obre portes fins ara tancades per posicions partidistes o sectàries en matèria educativa. Té molts punts que es poden destacar, però per damunt de tots, cal esmentar que neix amb un amplíssim consens gràcies a les negociacions dutes a terme entre CiU i el PSC; nosaltres com a major força parlamentaria catalana encarà que a l’oposició i els socialistes com a principal partit del govern tripartit. Unes negociacions a las que s’hi ha sumat ERC i de les quals tan sols han volgut quedar al marge les formacions situades als extrems de l’arc parlamentaria català: el PPC per una banda, a causa de la seva voluntat d’utilitzar la llengua com un arma de confrontació i Iniciativa per l’altre, per la seva voluntat d’uniformitzar la societat amb una única veritat absoluta. És il·lustratiu, i molt, que un dels socis de govern de la Generalitat voti en contra de la principal llei que s’aprovarà en aquesta legislatura.

A més de ser una llei que servirà als futurs governs de la Generalitat, siguin del color que siguin, gràcies al pacte que ha fet possible CiU, la LEC dibuixa un nou model d’escola catalana que blinda la nostra llengua, dona més autonomia als centres, augmenta els concerts amb l’escola privada i preveu destinar a l’educació un mínim del 6 per cent del PIB català en vuit anys.

No és poca cosa. Sense por a equivocar-me, vull dir que dimecres va ser un gran dia per a Catalunya. Va ser un gran dia per les futures generacions de catalans. El instrument ja el tenim, ara és feina de tots i de la voluntat de tothom fer-lo treballar amb la màxima eficàcia possible. Queda molt a fer. Tots els índexs assenyalen que cal que l’educació a Catalunya millori, i molt. Ahir vam fer el primer pas per aconseguir-ho. Dimecres passat el Parlament va posar la pedra angular del nostre futur.

I dijous va ser un dia agredolç a causa de la mort de Baltasar Porcel, un dels escriptors catalans contemporanis més importants de la literatura actual. El trobarem també a faltar a la ràdio, als diaris. Afortunadament sempre ens quedaran el seus llibres plens d’essències mediterrànies.

article publicat dijous 2 de juliol a l’E-Notícies

Read Full Post »