La bona educació és possible

Dimecres passat el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Educació de Catalunya. Poca cosa pot semblar l’aprovació d’una llei en un calorós dimecres de juliol, amb la gent més preocupada per les temperatures, o pels fitxatges galàctics, o pels casos de grip A. En canvi, és aquesta llei la que marcarà el futur del nostre país, la que ens permetrà recuperar eficàcia, competència i lideratge en un món tan globalitzat i competitiu.

Pot semblar exagerat donar tanta importància a una llei d’Educació. No ho és. És precisament la LEC, aquesta LEC la que ens assegura el futur i la que obre portes fins ara tancades per posicions partidistes o sectàries en matèria educativa. Té molts punts que es poden destacar, però per damunt de tots, cal esmentar que neix amb un amplíssim consens gràcies a les negociacions dutes a terme entre CiU i el PSC; nosaltres com a major força parlamentaria catalana encarà que a l’oposició i els socialistes com a principal partit del govern tripartit. Unes negociacions a las que s’hi ha sumat ERC i de les quals tan sols han volgut quedar al marge les formacions situades als extrems de l’arc parlamentaria català: el PPC per una banda, a causa de la seva voluntat d’utilitzar la llengua com un arma de confrontació i Iniciativa per l’altre, per la seva voluntat d’uniformitzar la societat amb una única veritat absoluta. És il·lustratiu, i molt, que un dels socis de govern de la Generalitat voti en contra de la principal llei que s’aprovarà en aquesta legislatura.

A més de ser una llei que servirà als futurs governs de la Generalitat, siguin del color que siguin, gràcies al pacte que ha fet possible CiU, la LEC dibuixa un nou model d’escola catalana que blinda la nostra llengua, dona més autonomia als centres, augmenta els concerts amb l’escola privada i preveu destinar a l’educació un mínim del 6 per cent del PIB català en vuit anys.

No és poca cosa. Sense por a equivocar-me, vull dir que dimecres va ser un gran dia per a Catalunya. Va ser un gran dia per les futures generacions de catalans. El instrument ja el tenim, ara és feina de tots i de la voluntat de tothom fer-lo treballar amb la màxima eficàcia possible. Queda molt a fer. Tots els índexs assenyalen que cal que l’educació a Catalunya millori, i molt. Ahir vam fer el primer pas per aconseguir-ho. Dimecres passat el Parlament va posar la pedra angular del nostre futur.

I dijous va ser un dia agredolç a causa de la mort de Baltasar Porcel, un dels escriptors catalans contemporanis més importants de la literatura actual. El trobarem també a faltar a la ràdio, als diaris. Afortunadament sempre ens quedaran el seus llibres plens d’essències mediterrànies.

article publicat dijous 2 de juliol a l’E-Notícies