El ple sobre la crisi econòmica i la posició de Rodríguez Zapatero per afrontar-la m’ha provocat perplexitat, preocupació i sobretot malestar en constatar que la recepta del president espanyol ensorrarà més l’economia del país i ofegarà qui té capacitat i possibilitat d’actuar com a motor de la recuperació: les pimes i els autònoms.
Quan Zapatero es referma en la pujada d’impostos com a solució a tots els mals condemna els sectors productius i escanya les economies familiars perquè, per molt que es vulgui fer demagògia afirmant que l’augment afectarà principalment les rendes més altes, la realitat demostra que seran les rendes més baixes i les mitjanes les que es veuran més afectades. Les conseqüències d’aquest error deprimiran encara més el mercat de l’habitatge i castigaran l’estalvi.
Ara, el que toca, com proposa Convergència i Unió i com va defensar ahir al Congrés Josep A. Duran Lleida, és abaixar els impostos per afavorir la creació de llocs de treball. Cal ajudar les pimes abaixant el impost de societats. Cal eliminar el impost de successions i cal abaratir temporalment les cotitzacions socials de les pimes, perquè són les que poden generar nous llocs de treball. És a dir, és temps d’ajudar fiscalment el teixit productiu del país i en cap cas, d’ofegar fiscalment els ciutadans.
Zapatero continua errant en la diagnosi i en les mesures per afrontar la crisi. Això ha col·locat Espanya a la cua d’Europa. Quan ja hi ha economies de la UE que comencen a veure la llum, nosaltres seguim a les fosques i sense un pla coherent que ens dugui a bon port. En moments difícils calen un pla d’actuació, i capacitat de lideratge per dur-lo a terme. Amb el govern Zapatero, no es té ni una cosa ni l’altra i, per tant, ens aboca a un futur més incert.
Els ajuts socials, essent necessaris, no poden ser l’única acció de govern. És imprescindible abocar bona part de l’esforç inversor de les administracions cap el mercat productiu i laboral. També és fa imprescindible el diàleg social. Zapatero ha fet justament el contrari. S’ha de rectificar: el país i els ciutadans ho necessiten. Les receptes que han funcionat a les economies que comencen a sortir de la crisi també ho farien aquí, però passen per reduccions fiscals, flexibilitat del mercat laboral, austeritat en la despesa pública i increment inversor, sense oblidar els ajuts justos i necessaris a les persones que han perdut la seva feina.
Si el govern empren mesures en aquesta direcció, CiU li podrà fer costat. Si s’entesta en apujar impostos, ens tindrà en una oposició frontal. Ja n’hi a prou de populisme, de demagògia i d’amagar el cap sota l’ala. El temps de fer l’estruç ha passat. És hora d’aixecar el vol.
Article publicat a l’E-Notícies el 10 de setembre de 2009
joanaortega.wordpress.com 
Primer, felicitar-la pel bloc, que crec molt encertat. Potser m’esperaria més notícies relacionades amb comunicació…
Segon, com autònom no puc estar més d’acord amb aquest post: Ara és el millor moment per donar ales a empresaris i autònoms per fomentar la creació de treball i de noves oportunitats. Un “gobierno” esclau dels sindicats serà la fi de la economia productiva. En el meu cas, la falta de flexibilitat en el mercat laboral m’impedeix contractar dues persones per ajudar-me en la meva feina.
Facin alguna cosa vostès que poden, el país s’ensorra.
Gracies pel teu comentari Rafel, la veritat és que la política acaba per copsar tot el blog, intentaré obrir-ho a més temes de comunicació. Per altra banda constato que com autònom que pateixes les conseqüències d’un govern sense política economica clara i que castiga la creació d’ocupació. Nosaltres però no deixarem de lluitar i treballar per ajudar a la gent que són el motor de l’economia i del país que sou els autonòms i els empresaris.
Joana
Tot i que no soc una gran admiradora de la classe política, reconec que no tots els polítics són iguals. Així, el meu respecte per endavant.
El que està passant a Madrid, i de rebot a Catalunya, per les errades de Zapatero ho pagarem molt car. Hi ha alguna cosa pitjor que un president dolent, un president idiota. El dolent la pot encertar de tant en tant. L’idiota, en canvi, sempre es deixarà enredar pels dolents que tingui al voltant, en aquest cas sindicats, guerrillers del PSOE, IU…
Gracies pel comentari Carla,
El fet de posar tots els polítics en el mateix sac és l’estratègia que millor va als partits amb responsabilitats en els governs i que són incapaços d’afrontar els problemes i de donar sol.lucions, perque viuen més preocupats per ells mateixos que pel país.
Joana