Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2010

Inmersos en un clima general de desafección, de desilusión y de descrédito de la política por la crisis y también por la inoperancia de los gobiernos de Zapatero y del tripartito, hacer de una sonrisa la imagen de Convergencia i Unió en un año electoral no es una decisión frívola ni la visualización de que todo está ganado. No lo está y no será fácil lograrlo. La crisis ha devastado el tejido económico y sólo un gobernante como Zapatero que ha hecho del optimismo una patología y no una virtud puede ver la vida de color de rosa. No es nuestro caso. Hemos alcanzado la tasa más alta de paro de los últimos doce añosCatalunya es la comunidad que más puestos de trabajo ha perdido- y ahora el gobierno propone retrasar dos años obligatoriamente la jubilación.

En CiU sabemos que atravesamos tiempos difíciles y que la inacción y el buenismo no son instrumentos para superarlos. La parálisis de sus gobiernos ha situado a Catalunya y a España en la cola de la recuperación económica europea y allí seguiremos estando si no cimentamos el futuro con las reformas estructurales necesarias en nuestro tejido productivo.

Nuestra sonrisa no es la del inconsciente, sino la de quien sabe que sólo haciendo las cosas bien se obtienen recompensas. Es el reflejo de una actitud y de un estado de ánimo. Es la sonrisa que sólo da la satisfacción del trabajo duro, del esfuerzo, del sentido común, de la excelencia. Es la que aparece tras la lucha ardua para lograr unos objetivos que mejoren la situación de todos. Es la sonrisa de quien vence adversidades y puede, además, ayudar a superarlas a quien tiene a su lado.

Por ello, CiU no quiere convertir la cita electoral del próximo otoño – en la que Catalunya decidirá su futuro gobierno- en un rosario de reproches de lo poco y mal que ha hecho las cosas el tripartito. No queremos exponer los errores e incumplimientos de un gobierno descohesionado y preocupado, por encima de todo, en mantener poltronas y cuotas de poder de sus tres formaciones políticas. Quien quiera conocer el talante y la incapacidad del tripartito no tiene más que buscar en las hemerotecas.

Podríamos hacerlo – sería legítimo-, pero nuestra apuesta es otra: la de construir desde el rigor un futuro inmediato que ofrezca más oportunidades para todos. Nuestra apuesta es facilitar la reincorporación de tantos y tantos desempleados al mercado laboral. Es la de la educación y la formación para fomentar la ocupación juvenil. Es la de flexibilizar las condiciones para facilitar la contratación. Es también de soporte decidido a los emprendedores, con medidas fiscales, con ayudas a la financiación, con más apoyos y menos palos entre las ruedas. No concebimos una Catalunya próspera sin los pequeños y medianos empresarios que han hecho grande a nuestro país. Sabemos que atraviesan una situación difícil porque la crisis global no ha sido afrontada aquí con la decisión y acierto de otros países que ya vislumbran la luz al final del túnel mientras Catalunya y España siguen sumidas en la oscuridad.

Nuestra apuesta es, pues, en primer lugar, recuperar la senda del crecimiento económico y con él la creación de empleo. Y pasa también por el apoyo activo a la familia con ayudas directas. No será fácil. Saber lo que se quiere, conocer los mecanismos que hay que usar, contar con el apoyo de una sociedad que sabe que sólo el esfuerzo garantiza un buen resultado nos hace ser optimistas. No tenemos nada ganado, porque sabemos que el triunfo sólo se forja con el trabajo duro del día a día, pero trabajaremos para que sea realidad.

También sabemos que el futuro debe encararse con ilusión y que se empieza a ganar con una sonrisa, con la que dibuja la certeza de que si todos trabajamos al unísono, sin buscar beneficios partidistas, aceleraremos la derrota de la crisis. Esa es nuestra única receta: un gobierno fuerte que ofrezca y exija sentido común y trabajo, trabajo y más trabajo. Con estos ingredientes, Catalunya ganará terreno. No lo debe seguir perdiendo y, por tanto, ¿qué menos que ofrecer a todos una sonrisa de esperanza y de optimismo ante el futuro para hacer posible lo que creemos necesario?  Esa es nuestra intención y nuestro mensaje.

Es necesario que Catalunya recupere la ilusión para que las personas se involucren en la política. CiU puede canalizar esta ilusión como la mejor alternativa para gobernar un país, que requiere ambición y voluntad de volver a comenzar, para volver a ser uno de los motores de Europa.

Publicado en el diario El Mundo

Read Full Post »

Nou mesos per decidir quin futur volem per Catalunya. No és gaire temps per explicar què volem per al nostre país i n’és massa, en canvi, per continuar perdent-lo sense plantar cara als problemes que deprimeixen la nostra economia i per extensió la nostra societat.

Cal dir-ho clar. Aquest ha de ser l’any del canvi a Catalunya. Set anys són massa anys d’haver estat aturats, sense polítiques clares, d’haver fet passes sense sentit i sense direcció, de tenir com a única prioritat mantenir la cadira. Catalunya no pot seguir ni desgovernada, ni mal governada. Si sempre és necessari un govern fort amb idees clares, encara ho és més en temps de crisi. No podem continuar amb un govern d’idearis oposats i contradictoris.

Cal saber què és vol fer, i fer-ho. Això és el que proposem des de Convergència i Unió. Això és el que oferim a tots els catalans. Ho fem amb convicció i amb il·lusió: amb convicció, perquè sabem el que volem, i amb il·lusió, i el millor atribut és un somriure, perquè sabem que ens en sortirem malgrat les dificultats, amb l’esforç de tots, amb l’ajuda de tothom, perquè creiem en el país i en la seva gent, en la feina ben feta; perquè creiem que el futur pot ser millor i això ens il·lusiona i perquè fugim de la confrontació com a única manera de fer política. Davant dels que no saben més que criticar i destruir l’adversari,  nosaltres volem construir i oferir propostes per fer front als problemes que tenim.

A Catalunya sabem el que és superar les situacions més adverses, les circumstàncies més difícils. Ho sabem perquè ho hem fet abans i perquè han estat precisament les situacions difícils les que ens han format com a país. És per això que afrontem aquest any amb un somriure. No perquè tinguem rés guanyat. No perquè ho tinguem tot fet. No és així, i sabem que no serà així. Però som optimistes i volem traslladar l’optimisme dels futurs temps millors que segur arribaran ara i aquí. No hem cregut mai que com pitjor vagin les coses, millor ens anirà a nosaltres i millor seran les nostres perspectives electorals. No ho creiem i tampoc ho volem. També per això hem posat un somriure a la nostra campanya. No volem posar el dit a la nafra de tot el que s’ha fet malament.

El que volem, el que oferim, és una crida a l’esperança, a l’optimisme per les accions que es poden dur  a terme. Ara ens queden nou mesos per explicar les nostres propostes i les nostres solucions, des de l’esperança, el rigor, l’esforç i l’optimisme. Amb aquestes eines, amb aquesta convicció, és inevitable dibuixar i oferir un somriure Com veieu, motius suficients per dibuixar i oferir un somriure per a tothom.

Read Full Post »

Desprès d’haver vist com els consellers Baltasar i Saura defugien de les seves responsabilitats sense assumir el cost polític de la mala gestió de l’incendi d’Horta de Sant Joan, ara és el torn del president Montilla. Té l’oportunitat d’exercir d’autèntic president de tots el catalans o de demostrar, una vegada més, que rau presoner dels vots d’Iniciativa.

Hores d’ara, amb tot el que s’ha anat coneixent i no precisament gràcies als  consellers de Medi Ambient i de Interior, és evident que es va gestionar malament aquest dramàtic succés que va acabar amb la mort de cinc bombers i amb ferides molt greus d’un sisè. Ni va estar un llamp l’origen del foc, ni van ser certes les informacions que des de aquestes conselleries és van donar a conèixer.

Saura i Baltasar volen passar de puntetes per la tragèdia. Ho han fet en altres ocasions. Però, certament, esperem del president una resposta per a tots els catalans: una explicació del que realment va passar i el compromís que es prendran mesures perquè fets com aquests no tornin a passar i es resolguin els errors comesos.

Montilla té l’oportunitat de demostrar que realment governa i que realment és ell qui pren les decisions. Mai és fàcil destituir algú. Però aquesta dificultat ho és una mica menys quan els fets demostren una i altra vegada la incapacitat d’uns consellers que només es mantenen en el seu càrrec per la feblesa parlamentària del govern.

No parlem de fets menors. Cinc persones hi van deixar la vida, cinc herois que és mereixien més respecte, més ajuda, més solidaritat i sobretot més competència per part del seus caps polítics.

Des de Convergència i Unió fem d’oposició. És la nostra obligació: exercir el control parlamentari del govern i aportar propostes constructives. Per corregir els errors, primer hem de saber –tothom, de fet-, què va passar a Horta de Sant Joan, què és el que no es va fer be i, si cal, determinar les responsabilitats que corresponguin. Montilla té la paraula. Dels seus fets immediats tothom sabrà si és el president de tots o el presoner d’uns pocs, d’uns molt pocs diputats.

Read Full Post »

Us acompanyo aquest vídeo en que destaco que l’Ajuntament de Vic compleix amb la legalitat en exigir el passaport visat com a requisit per l’empadronament.

Read Full Post »

Vull defensar des d’aquí la decisió de l’alcalde de Vic i del seu equip de govern de no empadronar les persones immigrants que han entrat irregularment al país i que, per tant, no tenen el visat que exigeix la nova llei d’estrangeria.

L’alcalde de la capital osonenca, Josep M. Vila d’Abadal ha estat durament criticat per aquesta mesura. No és just. La política erràtica de PSOE i PP en matèria d’immigració ens ha portat a un seguit de despropòsits criticats per tots el països de la Unió Europea. Dels papers per a tothom que propugnaven els socialistes no fa pas tants anys, s’ha passat a voler regular una situació que ha esdevingut una realitat difícil de gestionar, sobretot per als governs municipals, que són els que han de conviure i resoldre de més a prop aquesta situació en una societat d’acollida que exigeix el compliment de la llei i dels drets i deures.

L’equip de govern de Vic, amb el seu alcalde d’Unió al capdavant, ha decidit no defugir d’estudi i afrontar-ho. Si el govern de l’Estat hagués actuat amb eficàcia i rigor, la qüestió no hauria arribat mai ni a alcaldes, ni a consistoris. D’aquí que no s’entén que el gruix de les crítiques contra l’ajuntament osonenc esdevinguin per la seva voluntat de fer complir la llei, perquè no ho han fet abans les administracions superiors. Sembla clar que una persona que ha entrat de forma irregular al nostre país no pot regularitzar sense més la seva estada.

Que quedi clar que això no vol dir que s’abandoni als sense papers a la seva sort, ni que no se’ls hagi d’ajudar, però el que no es pot fer és regularitzar-los a mitges com propugnen els qui tan airadament s’han aixecat contra la decisió de l’equip de govern de Vic, una ciutat que, d’altra banda, sempre ha estat un exemple d’integració de l’immigració estrangera.

Malauradament -ni ara en temps de crisi, ni abans, en temps de bonança econòmica-, els recursos del nostre país són il·limitats per donar cabuda a tota la immigració estrangera. Ja hem acceptat, no sense oposició dels mals anomenats progres, que la nostra capacitat d’acollida d’immigrants és limitada. Precisament per poder donar una bona resposta a la gent que ve al nostre país a guanyar-se la vida i a millorar la seva situació, la quota de nouvinguts ha de ser imperiosament regulada i controlada.

Aquest és l’esperit de l’actuació de l’ajuntament de Vic i aquest ha de ser el d’una actuació responsable davant la immigració. Una altra cosa només farà que complicar la convivència i possibilitar el creixement d’actituds obertament xenòfobes en els segments més febles de la societat. Cal tenir present que la immigració no es pot afrontar des del bonisme, sinó des del rigor. Voler controlar la situació i prendre les mesures oportunes per fer-ho possible no és xenofòbia, sinó una actitud responsable i així ho ha entès l’ajuntament de Vic.

Read Full Post »