Les declaracions del conseller Maragall sobre que Catalunya està tipa i fatigada del govern tripartit són un exercici de realisme polític i constaten que almenys un dels nostres governants connecta amb la realitat del carrer. Per molt que des d’alguns sectors del PSC o des d’Iniciativa vulguin desacreditar les paraules del conseller d’Educació la realitat és tossuda. L’actuació del tripartit i la de Rodríguez Zapatero a Madrid han provocat que els catalans estiguem farts i tips del malgovern tripartidari.
Catalunya està farta i cansada de liderar el rànquing de l’atur i de veure com més de sis-centes mil persones s’han quedat sense feina.
Catalunya està farta i cansada de ser la primera en destrucció d’empreses mentre el govern continua paralitzat per la guerra d’’interessos confrontats que suposa el tripartit.
Catalunya està farta i cansada que s’obrin nous fronts polítics, com la llei de vegueries, mentre els membres del govern són incapaços de liderar polítiques eficaces per fer front a la crisi.
Catalunya està farta i cansada de veure com es deteriora el seu teixit productiu mentre els seus governants són incapaços de posar en marxa les reformes estructurals necessàries en l’àmbit laboral, fiscal i financer.
Catalunya està farta, en definitiva, d’un tripartit que de govern només té el nom, perquè de governar no en va saber en temps de vaques grosses ni, molt menys, en sap en els moments de penúria que ens ha dut la crisi i que s’han vist dramàticament augmentats per seva incapacitat.
És bo saber que hi ha un conseller que és conscient del mal govern de Catalunya. Però també és bo dir que aquesta confessió no és sinó una estratègia del PSC per salvar els mobles i per presentar-se davant la societat com si el desastre actual no anés amb ells, com si la culpa de tots els mals que patim fos dels seus socis, amb especial menció a Iniciativa.
Que ningú no s’equivoqui. L’actual govern tripartit és responsabilitat dels qui el van constituir i els primers culpables són els socialistes. Que no vinguin ara amb la cançó que ells ho haurien fet diferent, perquè en són els responsables.
I que ningú no s’equivoqui tampoc amb el que faran socialistes, Esquerra i Iniciativa si després de les eleccions al Parlament tornen a sumar: hi haurà, sens dubte, un tercer tripartit, per molt que Catalunya n’estigui farta i cansada, per molt que els catalans n’estem tips.
Hola Molt bona tarda
Em dic Joaquim Pedret Rovira ting 53 anys i ara fa uns 6 anys visc a Vilajuïga amb la meva esposa, la pintora Elena Kudry. He estat lligat molts anys a la politica i a la vegada al foto-periodisme, soc escriptor i amic del meus amics i de Catalunya en soc català. Si, ho escrit bè, ‘soc català de Catalunya’. Estic plenament d’acort amb vosté i amb la gent que com el meus amics d’infancia a Vallirana, Josep Alemany, J.Lluis Cleries i d’altes creiem i lluietem per que Catalunya torni a ser a on li pertoca i el meu President Pujol la va deixar. Esperem i comfiem que el meu benvolgut Artur sigui el 129e President de Catalunya.
M’he pres la llibertat de posar el seu article a la meva pagina web http://www.quim-pedret.com i al.lora vaig a posar el seu blog als meus favorits. Voste es i serà politica, perfecte, pero encara te una cosa mes, una cosa molt bona, diu el que le gent vol sentir i pensa, les coses clares, escriu molt bè. Jo tambè dic les coses molt clares.
Molt atentament i respecte
Una abraçada a vosté i a tota la gent que creu amb la soberania del poble català.
Joaquim Pedret Rovira
Benvolgut Joaquim,
M’ha fet molta ilusió rebre el teu comentari, que t’agraeixo de tot cor, així com comprovar que tenim amics comuns. T’agraeixo que llegeuixis amb interès el meu bloc i encara més que el puguis referenciar en el teu web. Crec que entre tots hem de posar el nostre gra de sorra per tal de treure Catalunya d’aquesta situació i tornar-la, com tu molt be expresses, al lloc que mereix i que amb l’esforç de tots i liderats pel President Pujol va un referent internacional de bon govern i un motor econòmic d’Europa. Catalunya necesita un canvi i unicament CIU pot liderar-lo, però només serà possible amb el suport de tots. Amb molt d’afecte i respecte, una forta abraçada.
Joana Ortega
[…] si m’ho permeteu, un post de la Joana ORTEGA, portaveu d’Unió Democràtica, que també parla sobre el […]