Compromís i responsabilitat. Quan les coses venen maldades, quan la situació exigeix unir forces i anar tots a una per sortir de la crisi, cal deixar de banda les diferències i els interessos partidistes i tenir sentit d’Estat, sensibilitat envers els problemes de la societat. És el que demanem i oferim des de CiU als dos grans partits espanyols, PSOE i PP. Els hi demanem que oblidin les estratègies electoralistes que legítimament han utilitzat i que siguin capaços de buscar un pacte d’Estat, un gran consens per afrontar les reformes imprescindibles que calen per abordar la crisi econòmica.
En el debat d’ahir vam fer propostes concretes. Vam subratllar que calen fets i no paraules, que generar llocs de treball és la principal preocupació. Fer política social és crear ocupació, no donar només subsidis. És ajudar els autònoms, els emprenedors i les pimes perquè creïn llocs de treball. És afrontar la crisi de la construcció i abaixar l’IVA de la rehabilitació dels habitatges per ajudar el sector. És aprovar la llei de la morositat que nosaltres proposem per incrementar la liquiditat de les petites i mitjanes empreses, que són les garants de la creació de llocs de treball. Aquests són els fets, entre d’altres, que proposem, i desitgem que les paraules del president del govern es concretin en aquesta direcció
Lamentablement, es trist constatar una vegada més que en el debat han pogut més els interessos de partit, que els de la societat. Els dos grans partits espanyols han tornat a mostrar que només miren a curt termini i que prefereixen seguir etzibant-se trompades l’un contra l’altre en lloc de buscar punts d’aproximació.
Val a dir que, malgrat la nostra proposta, no som excessivament optimistes perquè és molt difícil canviar la picabaralla constant pel diàleg i els punts de trobada. Malgrat tot, no renunciem a l’esperança i esperem que fructifiquin alguns petits gestos que conviden a l’optimisme de cara a pactes puntuals. No és el que volem però, cal ser realistes: sempre és millor un petit acord que res, sense que això vulgui dir que CiU es converteixi en la crossa de ningú. Ans al contrari, volem ser la palanca del creixement econòmic i de la creació de llocs de treball.
Nosaltres continuarem insistint-hi. No per cercar rèdits electorals, ni per demostrar que seguim en la centralitat que, des de sempre, ha estat una de les principals senyes d’identitat de CiU. Volem, per damunt de tot, -dels interessos electorals i de partit- aportar solucions per sortir del pou en el que estem instal·lats per culpa de la crisi global però també per la ineficàcia i la paràlisi dels nostres governants. La situació és molt greu i per això necessita un remei excepcional: un gran consens per abordar els canvis que encara no s’han fet. Amb aquest esperit, ens hi trobaran sempre. Només cal que PSOE i PP sàpiguen estar a l’alçada per cercar aquest gran pacte d’Estat que reclama la societat.
joanaortega.wordpress.com 
Les raons de fons poden ser amb la visió global; però la gent no acaba d’entendre perquè donem suport a una persona inepte, tal com ha demostrat. Voldrà en ZP repartir la responsabilitat d’haver de prendre mesures que no agradaran als sindicats perquè ell no s’hi ha volgut enfrontar i que no se li tirin al damunt? Això és cobardia.
No seria millor fer-lo fora? La gent no el vol.
Trigar 2 mesos a emprendre accions és molt de temps tal com està la situació.
Penso que seria més positiu un canvi de govern que alhora ens donaria millor confiança a Europa i als inversors estrangers. Ara ni això.
Sembla que serà allargar l’agonia de una situació terminal i irreversible si la continuen liderant ZP & Company.
Bé, són unes reflexions que estan al carrer.
Cristina
Benvolguda Cristina, tens molta raó en la teva reflexió però CIU és una una força política seriosa i compromesa i això ens exigeix una actitut responsable.
CIU i Duran es sinònim de moderació, de centralitat i de voluntat de diàleg i de pacte especialment en moments delicats de l’estat espanyol. Que fem des de CIU, doncs donar propostes constructives per intentar treure el páis de la crisi, mentres que PP i PSOE estan més centrarts en desgastar l’adversari que no pas en treure Espanya de la crisis. No podem fer-los fora perque les urnes els han donat la majoria i per tant queden 2 alternatives o fer com el PP i desgastar-los o fer com en Duran (CIU) que es pensar més en les futures generacions que no pas en les futures eleccions.
Gracies pel teu comentari Cristina, una abraçada
Joana
Absolutament d’acord amb l’article, i sobretot, quan vostè diu que sempre és millor un petit acord que res.
J.C.
Gracies Joan,
Sincerament crec que una força política responsable i amb vocació de govern ha de saber prioritzar l’interes general, el del país a l’interes purament partidista. Això és el que fem des d’Unió, des de CIU. Ara estem vivint la crisi més greu des de la segona guerra civil i això requerirà un esforç i un sacrifici molt gran per a tota la societat i si els partits polítics no som capaços de posar-nos d’acord, de sumar, per fer possible un pacte d’estat que permeti afrontar els canvis que necessitem per superar la crisi ens equivocarem. Nosaltres treballarem i posarem el coll per fer un pacte que ens permeti sortir de la crisi, tenim propostes, tenim idees voluntat de tirar-les endavant, no anem a fer de crossa de ningu, sino que anem amb ànim d’aportar sol.lucions.
Gracies per llegir i comentar el post Joan. Una abraçada
joana