Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2010

És aclaridor que a les 24 hores que el president Montilla anunciés la renovació del comitè de campanya del PSC per suavitzar la línia dirigida per José Zaragoza, el tripartit hagi tirat pel dret i hagi aprovat el decret per modificar la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per nomenar el seu nou president amb una majoria simple parlamentària, si no s’arriba a una majoria qualificada de dos terços, com estava establert fins ara. Montilla i el seu tripartit volen imposar un home de notori perfil partidista per controlar els mitjans de comunicació públics de Catalunya. El decret evidencia també el nerviosisme del Govern, ja que són capaços d’amputar traumàticament la llei per fer valer els seus interessos partidistes sense tenir en compte els interessos de la societat.

Aquest és també un nou episodi del fracàs i de la feblesa del conseller Tresserras en el seu departament. Primer, va patir la dimissió del president de la Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i ara ha vist com el president de la CCMA li ha girat l’esquena i ha marxat. El conseller hauria d’analitzar si aquestes fugides de dos alts directius no han estat motivades perquè ell no els ha defensat, quan calia fer-ho, de les intromissions del govern. Ahir mateix veiem com Carod-Rovira es queixava sense complexos de la manca de complicitat dels mitjans de comunicació amb el tripartit, i ara ho volen suplir a cop de decret amb el control públic dels mitjans.

La conclusió és evident. Si el model de la CCMA no ha funcionat, el que cal és o bé buscar una persona de consens que engegui un pla d’estabilitat o bé una reforma en profunditat de la llei que serveixi a la institució, independentment del color polític del govern. El decret del tripartit proposa justament el contrari: polititzar encara més el mitjans públics catalans en benefici de qui ostenta el poder. Mal servei es fa al país i a la Corporació amb aquest esperit limitat i sectari.

Canviar les regles de joc quan les perspectives electorals són dolentes no només no pal·liarà la davallada del tripartit, sinó que hipotequen la credibilitat i la independència dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. Tresseras, dominat pel seu bonisme, va imposar un model de llei de la Corpo que des d’un principi no es van creure. Paga la pena recordar que el ja expresident de la CCMA, Albert Sáez va treure les capacitats executives que tenia el govern i les va passar a la directora general i, per tant, va prostituir l’esperit de la llei. I el seu substitut, Enric Marín, ja va donar mostres del seu sectarisme en la crisi del Carmel durant el primer tripartit. Llavors, amb la seva “apagada informativa” ja va ser fortament qüestionat per manca de rigor, d’objectivitat i d’independència. El va qüestionar el món polític, però també, ho van fer els mitjans de comunicació i especialment els professionals de TV3, en particular, perquè Marín va intentar amagar el forat del Carmel.

Vull pensar que la reflexió que vivim aquests dies de Setmana Santa serviran també perquè el president Montilla, el conseller Tresserres i el govern tripartit s’adonin que no tot s’hi val, i que hi ha límits que no s’han d’ultrapassar. Encara són a temps de fer marxa enrere i de no malbaratar encara més la seva poca credibilitat. No pot ser que la solució sigui tan poc pensada i tan poc reflexionada

Ho reitero: l’actitud del tripartit és insòlita. TV3 no necessita un decret que reformi la llei per canviar les majories, el que necessita TVC i Catalunya Ràdio es estabilitat, i estabilitat vol dir buscar el consens. Si no és així, el que cal és una reforma de la llei en profunditat, però mai un nyap, un més del que ja ens té acostumats l’”artefacte inestable” del tripartit, en paraules de Maragall.

Això, conseller Tresserres, no és una intervenció quirúrgica temporal, sinó una amputació traumàtica de la llei com ha definit amb precisió el meu company d’escó i de partit, Ramon Espadaler.

Anuncis

Read Full Post »

El Ple del Parlament ha aprovat per unanimitat una Moció de CiU per a garantir el correcte desplegament de la TDT i que l’apagada analògica, prevista per al proper dimarts dia 30 a les 12h, no deixi ningú sense senyal.

He estat l’encarregada de defensar aquesta iniciativa en la qual, després d’incorporar una esmena del Tripartit, s’insta el Govern de la Generalitat a establir el màxim nombre de mitjans tècnics i la suficient informació per a garantir que el senyal de TDT arribi a tota la població.

I és que el procés de transició d’analògic a digital s’ha caracteritzat pel desconcert generat a bona part de la ciutadania. Els ciutadans han fet els deures i s’han adaptat tecnològicament però no tots ells tenen garantit el senyal de TDT. El dret a la informació és un dret fonamental i s’ha de garantir a tots els ciutadans, independentment d’on visquin, l’accés als serveis públics.

Per això, la Moció de CiU aprovada també insta el Govern de la Generalitat a resoldre tots els casos detectats de manca de recepció de senyal de TDT i zones fosques, abans de l’apagada analògica definitiva i a informar la ciutadania dels mitjans alternatius al senyal terrestre, com ara la TDT per satèl·lit, especialment als indrets més allunyats dels nuclis de població o amb evidents dificultats orogràfiques i tècniques per l’arribada convencional del senyal.

Finalment, el tercer punt aprovat reclama evitar l’escletxa digital adoptant totes aquelles mesures que assegurin l’accés universal i igualitari de la TDT arreu del país.

Read Full Post »

El Congrés del Diputats ha aprovat aquesta setmana la proposta del CiU de reduir progressivament la morositat de les administracions fins que quedi fixada en un màxim de trenta dies des de l’1 de gener de 2013. La iniciativa va ser aprovada per unanimitat i aquí s’hi han d’incloure els diputats que pertanyen al tripartit malgrat que ara fa un mes es va oposar al Parlament a una proposta de CiU que demanava que la Generalitat també és comprometés a reduir la seva taxa de morositat en les mateixa mesura que el que ara s’ha aprovat. Ha estat una mostra més de la incoherència del tripartit que no vol per casa nostra allò que si demana i aprova al Congrés de Madrid.

En qualsevol cas, val a dir que aquesta llei de morositat permetrà una major liquiditat a les empreses que veuen com és precisament l’Administració pública qui demora més els pagaments. Però cal fer més passes per poder fer efectiva la llei. Cal, en primer lloc, millorar el finançament dels nostres ajuntaments.

Els ens municipals tenen un finançament deficient que no es correspon amb la seva tasca. Si volem que puguin pagar a trenta dies, cal abocar més recursos als municipis. Les corporacions locals s’han vist obligades a assumir moltes competències sense haver millorat el seus nivells d’ingressos. També cal recordar que la paràlisi de la construcció ha fet que les arques municipals s’hagin vist privades d’una de les seves principals fonts de finançament. Per això, part del que s’estalviï pel pla d’austeritat del govern Zapatero ha d’anar als municipis.

No es tracta que circuli menys diners, sinó que la despesa estigui més controlada i que és reparteixi millor i sobretot que hi hagi menys malbarataments dels recursos i una clara llista de prioritats en les actuacions.

En aquesta línia, i ja que el govern Zapatero està disposat a apujar l’IVA el proper estiu malgrat totes les opinions contràries (la nostra, la de quatres premis Nobel d’Economia, la de l’OCDE, la de la Unió Europea…), ja hem emplaçat el govern a que mantingui el Pla 2000E d’ajudes per la compra de vehicles. Un compromís que també demanem al govern tripartit perquè els fabricants de cotxes no vegin com tornen a caure el mercat i les vendes per la pujada d’impostos decretada pel govern del PSOE.

No hem aconseguit tot el que volem, i tampoc que es tinguin en compte totes les nostres propostes a favor de l’economia, però aquesta vegada hem trobat  un Zapatero més receptiu. Bona prova d’això ha estat la llei de la morositat aprovada dimarts. És una bona noticia en una conjuntura tant depriment i deprimida de la nostra economia. És un bon signe, que no hem de magnificar, però que ens permet mostrar-nos una mica més optimistes i esperançats per retornar una mica de confiança a tota la societat.

Read Full Post »

El govern de Rodríguez Zapatero continua sense tenir un rumb clar per fer front a la crisi. La bona notícia que està disposat a rebaixar la morositat de l’Administració a trenta dies davant dels més de vuitanta actuals queda tapada per la decisió ferma d’apujar l’IVA aquest proper estiu.

No és així, com aconseguirem reactivar el consum, fomentar l’estalvi familiar, reduir l’endeutament d’empreses i persones, crear nous llocs de treball, facilitar uns mínims marges de beneficis de subsistència als diferents sectors econòmics i en últim terme, tampoc aconseguirem així millorar les finances públiques.

Des de CiU ens hem oposat sempre a aquest augment de la fiscalitat en les circumstàncies actuals. No és el moment, o per dir-ho clar i català, justament ara és el pitjor moment per fer-ho. És comprensible que l’Estat vulgui augmentar els seus ingressos, però no ho farà ofegant la gallina dels ous d’or, asfixiant els contribuents. En qualsevol cas, caldria esperar que arribés la recuperació econòmica, que es consolidés i que fos una realitat constatable i constatada per les xifres macroeconòmiques. Ara no és el cas.

Cal remarcar també que la pujada prevista afectarà de ple tot el sector turístic, ja molt castigat per la crisi, que malviu amb uns marges molt ajustats i que veurà disminuir la seva competitivitat per aquest increment impositiu. A més, augmentar la pressió fiscal a tots els ciutadans és una mostra més de la desorientació del govern que adopta aquesta mesura malgrat les advertències dels experts, d’aquí i de fora, que veuen completament contraproduent aquesta mesura perquè fa mal al consum, perjudica la producció i, per tant, no contribueix a la creació de llocs de treball.

No és amb més IVA com sortirem de la crisi, sinó amb més facilitats i ajudes a les empreses i als emprenedors, amb més suport institucional a les iniciatives privades i amb més flexibilitat en tots els marcs econòmics. Aquestes són les receptes que hem traslladat una i altra vegada al govern, però malauradament, PSOE i PP prefereixen continuar lliurant la seva batalla partidista mentre el país reclama acció i lideratge. Malauradament no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. Socialistes i populars no volen escoltar res més que el molt soroll que generen. Ignoren les veus assenyades que els repeteixen que aquest no és el camí, que mai ho ha estat. Així ens va.

Read Full Post »


Read Full Post »

Dimecres passat es va iniciar la darrera fase de l’apagada analògica, sense garanties de digitalització global. Mentre els ciutadans han fet els deures, i a pesar de la crisi econòmica han comprat nous aparells de TV o han adaptat els antics, ara molts d’ells comproven desconcertats que no poden veure la TV, perquè és el Tripartit qui no ha complert la seva part.

Hi ha un desgavell respecte a la informació, ja que a través del 012 es passa la responsabilitat als ajuntaments i els alcaldes es veuen impotents davant les reclamacions dels ciutadans.

Lamentablement, l’esperada TDT arriba amb massa incerteses, sense oferir tots els serveis que s’anunciaven, ja que esperàvem alguna cosa més que poder veure més canals, com la interactivitat que ha de permetre realitzar tràmits administratius, bancaris o comercials a través de la TV. Des d’aquí reclamo al Conseller Ausàs, actuacions concretes en les zones on no es pot garantir la digitalització.

Fa anys que el Govern sap la data de l’apagada analògica definitiva: el proper 3 d’abril, i per això denuncio la manca de previsió del Tripartit.

Davant les incerteses actuals, exigim Conseller Ausàs que es garanteixi el senyal de TV a tots els ciutadans i recons del país, i si no es pot garantir la TDT es mantingui la senyal analògica, ja que garantir la TV és garantir el dret a la informació dels ciutadans i ciutadanes.

Aquí teniu la meva intervenció en dos vídeos:

http://www.youtube.com/UnioTv?gl=ES&hl=es#p/u/3/UxJPy2LUe_U

http://www.youtube.com/UnioTv?gl=ES&hl=es#p/u/2/rPVce1NWVFg

Read Full Post »

algú sap on és en Saura?

És interessant comparar el que viu el carrer amb el que viu el tripartit. Des de dilluns, tots els mitjans ens informen minut a minut del efectes de la nevada a Catalunya, dels ciutadans incomunicats, dels talls elèctrics –llum, calefacció amb 50 mil persones encara afectades, tres nits sense llum!-, de la mancança de línia telefònica, de les persones que no van arribar on volien, dels 34 mil nens i nenes que avui encara no aniran a escola. I mentrestant el Parlament debat a proposta d’una de les forces que dóna suport al tripartit sobre la llei de referèndums i consultes populars. És una llei poc ambiciosa que, a més, ens obligarà a demanar permís a Madrid per dur endavant qualsevol proposta. És un gran èxit d’una ERC paradoxal.

El tripartit té gustos estranys i fa esperpèntics jocs malabars. Tenim un país preocupat per les deficiències de gestió davant de la nevada i la resposta dels seus polítics és debatre qualsevol altre cosa, que a més no podem decidir aquí. El que preocupa a la gent del carrer, ja no és perquè es va actuar malament i tard el dia de la tempesta, sinó per què l’endemà no és va reaccionar amb prou eficiència. I tant que es pot millorar. Sabíem que nevaria, però els efectes de la nevada i de l’auxili a les persones afectades ha estat deficient i ha arribat tard, molt tard. I ara els d’ICV parlen d’un monstre metereològic i carreguen contra les companyies d’electricitat, ells que són els que obstaculitzen la connexió elèctrica. Haurien de tocar de peus a terra, s’haurien de mirar al mirall i buscar els possibles monstres interiors que s’hi amaguen.

L’espectacle, torno a dir, ha estat esperpèntic. Un conseller d’Interior, Joan Saura, de viatge  a les Balears quan sabia que nevaria, però que ni tan sols es creia les seves previsions. Ja és la segona vegada que protagonitza situacions pintoresques: la primera amb les maletes a la mà en una situació complicada a l’aeroport i ara a ses Illes, sabent que hi havia risc de temporal a Catalunya. I el seu secretari general, Joan Boada, informa molt malament –i això és imperdonable-, dóna dades en roda de premsa, que ha d’anar corregint sobre la marxa perquè els missatges de telèfon que reben els mitjans públics desmenteixen el que acabava d’explicar. I ho fa amb un somriure inconscient. I afirma, amb poc sentiment, que una persona ha caigut morta damunt la neu i que no ha estat a l’inrevés, que la neu hagi caigut damunt la persona.

El departament dirigit per Joan Saura és un exemple constant de feina mal feta: ha gestionat malament totes les situacions de crisi que ha tingut. La improvisació i el desconcert han estat la seva marca d’identitat. És inconcebible que no hagin après res desprès de tants fracassos.

Qui demanava dimissions l’any 2001 per una nevada es mostra satisfet avui per l’actuació davant la de dilluns. Afortunadament seran els ciutadans els que tinguin la última paraula per manifestar la seva satisfacció o el seu enuig amb una conselleria i un conseller que si és manté en el seu càrrec és únicament per la feblesa del president a causa dels vots que li calen per seguir en el poder. És evident que no és l’eficàcia la que manté Saura al càrrec. Només li demano al conseller una darrera cosa: que s’abstingui de donar lliçons i que no es faci jugar tant al “on es Wally”.

Read Full Post »

Older Posts »