Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Abril de 2010

Segur que molts de vostès, com jo, recorden quan a la infantesa sotmetíem les més inversemblants qüestions a l’arbitri de les margarides. Davant qualsevol decisió començàvem a desfullar la flor, dient si tal cosa o no,  mentre els pètals queien. Un bonic entreteniment per la infantesa, però una pèssima decisió quan es tracta de fer política i de defensar un país.

La margarida d’aquells anys llunyans l’he retrobada ara en l’actuació del tripartit. D’una banda, proclamen la defensa de l’Estatut i, de l’altra, el vulneren, perquè ignoren el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que diu que el decret llei és antiestaturari, i que, per tant, la designació d’Enric Marin com a president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no s’ajusta a dret. És a dir, com si tingués una margarida a les mans, el govern tripartit, ara defensa l’Estatut, ara no, i el vulnera. Mentrestant passa el temps i el prestigi, la coherència, el rigor i l’excel·lència de Catalunya queden per terra com si fossin els pètals ja arrancats de la margarida.

Enric Marín ha estat destituït moralment per unanimitat pel Consell de Garanties Estatutàries. El govern incompleix el que diu l’Estatut amb la seva reforma arbitrària de la llei per escollir el president de la CCMA, una reforma contrària al que el poble de Catalunya va aprovar i a l’esperit de la mateixa llei que pretenia desgovernalitzar i professionalitzar els mitjans públics. No és una qüestió menor. No es pot anar a defensar a Madrid el que s’incompleix a casa nostra per part de qui diu vol defensar l’Estatut. La coherència, important a tots els àmbits de la vida, és una virtut que la classe política no pot oblidar mai, si no vol estar abocada a la desafecció, al desprestigi i a la riota.

¿Com volem que es prengui seriosament a la resta de l’Estat la nostra defensa de l’Estatut quan a Catalunya és el mateix govern el que se’l passa pel folre? Aquest governar-desgovernar de la margarida al qual ens ha habituat el tripartit ens ha dut a un grau de incoherència tan imponent que l’atac o la defensa d’una mateixa qüestió es superposen i es confonen. És una incoherència més com la d’ERC en la defensa de l’Estatut: incapaços de posar-se d’acord en una resolució unitària conjunta de les forces polítiques catalanes sobre les possibles retallades del TC a Madrid i, a més, sense cap mena de recel per abanderar la vulneració de l’Estatut amb la proclamació d’un decret llei antiestatutari que posa en evidencia els tics dictatorials i que és un símptoma clar d’un govern agònic, caducat i en estat de descomposició

Amb amics com aquests no li calen tants enemics al nostre Estatut. Encara que sigui gairebé un impossible, demanaria al tripartit que deixi d’arrancar pètals a la margarida i dediqui tots els seus esforços a preservar la integritat de la flor, a preservar i a fer complir l’Estatut. A Catalunya ens calen totes les flors en un temps – al bell mig de la crisi econòmic- en el que no anem sobrats de violes.

Anuncis

Read Full Post »

Una de les preocupacions socials, sobretot a les grans ciutats, és la inseguretat que hi ha al carrer i la convicció de que els petits delictes han estat tractats amb màniga massa ampla pel nostre codi penal. Sovint el nostre candidat a l’alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, en col·laboració amb Duran Lleida i tot el grup parlamentari al Congrés han discutit al voltant de possibles solucions i són moltes les iniciatives que hi han presentat.

Causava perplexitat llegir i escoltar com persones que han comès més de 400 delictes (això sí, petits) circulen impunement pels carrers després de pagar una multa, i probablement amb el botí obtingut en el furt. A partir d’ara ja no serà així. Des de Convergència i Unió hem aconseguit que s’endureixi el codi penal per la comissió dels anomenats petits furts (el botí no supera els 400 euros), considerats meres faltes de manera que ara aquests delinqüents hauran d’afrontar pena de presó en cas de reincidència.

Val a dir que aquesta mesura ha de servir sobretot per millorar la sensació de seguretat de ciutats com Barcelona, que ha vist molt deteriorada la seva imatge en aquest àmbit, sense que el seu equip de govern municipal hagi impulsat cap iniciativa efectiva per evitar la proliferació de la petita delinqüència.

Sabem que la capacitat de les nostres presons és limitada i en cap cas volem sobresaturar els centres penitenciaris amb un allau de condemnats per furts i robatoris al carrer. Per això, hem arribat a l’acord que aquest tipus de malefactors compleixin les seves penes els caps de setmana i els festius, dies en que s’espongen les presons a causa dels beneficis del tercer grau. Hem aconseguit, a més, que s’aprovi que el fet de pertànyer a les bandes de carteristes sigui tipificat com un delicte de pertinença a un grup criminal, ja que la seva finalitat és la comissió reiterada de petits furts.

Per guanyar efectivitat, caldrà crear un registre de faltes informatitzat i global per a tot l’Estat que sigui operatiu en un termini màxim d’un any per conèixer el grau de reincidència d’aquests delinqüents.

Sabem que el que hem aconseguit no solucionarà el problema. Hauríem volgut anar més lluny amb més mesures per combatre eficaçment la inseguretat ciutadana. Però és un primer pas que serà efectiu i del qual se’n beneficiarà molt especialment Barcelona, amb una imatge greument deteriorada entre els residents i els turistes per la impunitat de la petita delinqüència.

El que perseguim, sobretot, és allunyar la sensació que aquests tipus de lladre entra per una porta de la comissaria quan és detingut i en surt d’immediat per l’altra. Cal  fer arribar el missatge, a aquestes organitzacions delictives, que qui la fa, la paga. Des d’ara, també a casa nostra.

Read Full Post »

He demanat a Enric Marín, nou president de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals, que rectifiqui immediatament la desafortunada expressió que ha utilitzat ahir al matí en una entrevista on va afirmar que les crítiques que va rebre per la seva actuació durant la crisi del Carmel són “com si a un capellà li diuen pederasta”. Especialment, en un moment com l’actual, amb una polèmica oberta de sensibilitat extrema, no es pot comparar una mala actuació política de la qual ell n’és l’únic responsable (apagada Carmel) amb els abusos a menors.

Enric Marin, autor de la desafortunada expressió

Concretament, Marín ha exposat que les crítiques “en el seu moment em van incomodar molt, perquè per una persona de la meva trajectòria, un professor universitari que sempre ha defensat la llibertat d’expressió i la llibertat de mitjans públics, és com si a un capellà li diuen pederasta”.

Read Full Post »

El Tripartit s’ha tret la careta, mostra els seus tics dictatorials i ha traspassat la línia vermella del sentit institucional. Aquesta imposició i aquesta urgència no té cap altra justificació que la voluntat del Tripartit de controlar els mitjans de comunicació públics per suplir la manca de complicitat que aquests tenen amb el Govern. D’això se’n diu intervencionisme.

Aquesta imposició és un greu error jurídic i polític. En primer lloc, jurídic perquè no reuneix les condicions que estableix l’Estatut de Catalunya i per aquest motiu CiU ha demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. En segon lloc, polític perquè trenca amb el consens, element essencial i diferenciador que ha estat proclamat per tots i del qual se n’ha fet bandera. Vam trigar tres legislatures per aconseguir el consens i el tripartit en 10 minuts l’ha tirat per la borda. Amb aquest menyspreu i aquesta covardia política, el tripartit vol justificar el seu tic autoritari confonent a la gent amb un possible bloqueig.

És un greu error polític perquè trenca amb l’esperit de la llei que és la pluralitat social i política i la desgovernamentalització i és una ingerència del Govern en el procediment parlamentari, canviant les regles de joc i passant per davant del Parlament.

Pel que fa la idoneïtat d’Enric Marín com a president de la CCMA, el rigor i la transparència són dos elements fonamentals en la gestió de la cosa pública, requisits que el candidat del Tripartit no reuneix com a màxim responsable de l’anomenada apagada informativa del Carmel, ja que va censurar i segrestar la informació limitant les tasques dels periodistes i vulnerant la llibertat d’expressió.

El senyor Marín no es idoni i el Tripartit no ha volgut presentar cap altre candidat alternatiu. Marín no respon ni als valors ni a les actituds que ha de tenir el màxim responsable dels mitjans comunicacions públics. Per aquet motiu CiU no pot votar a favor de Marín perquè trairíem els nostres principis.

La modificació de la Llei de la CCMA no es tracta d’una intervenció quirúrgica, com va dir el conseller Tresserras amb la boca petita, sinó que es tracta d’una amputació traumàtica de la llei.

Read Full Post »

Món de mones. CiU ofereix als socialistes un pacte de Joc Net i Responsabilitat Política amb compromisos ferms i concrets per retornar la il·lusió a la política i per recuperar la confiança de la ciutadania en les persones que ens dediquem a la política i els socialistes, amb els ulls ben tancats, ens regalen una pel·lícula pacifista esplèndida de Stanley Kubrick (segurament recomanada pel senyor Zaragoza).

Nosaltres oferim als socialistes un acord per contribuir a la regeneració democràtica i per dur a terme una campanya electoral neta, sense insults i desqualificacions que es basi en propostes i els socialistes, amb els ulls clucs, fan la brometa i ens regalen un clàssic del cinema, en un gest amable que es queda en això, un gest, i són incapaços d’assumir cap compromís de joc net.

La veritat és que no ens estranya gaire que els socialistes no vulguin assumir el compromís de “respectar la llista més votada al Parlament de Catalunya per tal que aquesta pugui formar govern d’acord amb la voluntat popular expressada a les urnes”. No ens sorprèn que davant d’aquesta proposta, als socialistes se’ls tanquin els ulls. Per als socialistes acceptar això els deu representar una odissea espacial o ho deuen veure com un atracament perfecte. Prefereixen, això sí, els senders de glòria del tripartit i els acords estratosfèrics de finançament (somnis d’un seductor) que, no obstant això, no els permeten pagar la dependència o resoldre el finançament dels municipis. Ja ho hem dit moltes vegades: són paraules, paraules de nou estil socialista de fer política que s’afegeixen a d’altres que ja s’endugué el vent.

Volem ser constructius i que les nostres idees arribin a tota la societat. Volem fugir de la crispació i en moments de crisi ser austers i no incrementar el cost de les campanyes electorals; que els nostres líders, Mas i Montilla, confrontin cara a cara els seus respectius programes a la televisió; volem també –ho reitero- que la llista més votada formi govern d’acord amb la voluntat ciutadana; i finalment que la resta de formacions polítiques catalanes s’afegeixin a la nostra iniciativa.

Proposem joc net i responsabilitat política. Creiem que és el que la societat ens demanda i espera ara de nosaltres. Amb diàleg, serenitat i sentit comú, fem propostes positives. I si els socialistes volen jugar a recomanar pel·lícules, que en revisin un parell de Kubrick que segurament coneixen: “Barry Lyndon”, on el seu protagonista fa tot el que pot per arribar al poder i per mantenir-s’hi, o “Eyes wide Shut” (“Ulls ben tancats”).

Read Full Post »