Hi ha qui confon mestissatge i multiculturalitat amb papanatisme. Ho veiem amb el tema de la burca que, al meu entendre, no és només un distintiu religiós, sinó cultural que serveix per discriminar la dona i que atempta contra la seva dignitat i llibertat. No es pot al·legar la llibertat de culte com a motiu del seu ús, perquè a casa nostra no podem discriminar ningú per motiu de sexe i la burca -ho repeteixo- és un vestit discriminatori i opressiu. Com a dona, no accepto que s’abordi la polèmica amb banalitat o superficialitat, i encara menys que es justifiqui com a mostra de tolerància davant d’altres cultures.
No acceptaré mai cultures que basin els seus trets distintius en la discriminació. L’ablació del clítoris no és admesa a la nostra societat encara que sigui un costum ben arrelat en algunes societats. Tot i no ser comparable, l’ús de la burca no pot ser tolerat amb aquests mateixos arguments. Naturalment, tothom pot vestir a casa seva com vulgui sempre que no faci mal a tercers –tot i que també hauríem de reflexionar al voltant del dret de reclamar la plena igualtat entre els sexes en tots els àmbits i, per tant, també en el privat. I no deixa de ser curiosa també l’obsessió de determinades forces polítiques de fer fora els símbols religiosos de la cultura occidental dels àmbits públics i, en canvi, ser tolerants amb els d’altres. I aquí també hauríem de reflexionar sobre el vel.
Estic convençuda que cal lluitar contra qualsevol costum o tradició opressora, contra les dones, contra les nenes, contra la gent gran, contra qui sigui, allà on es produeixi. No podem permetre que ningú faci ostentació de la submissió d’una altre persona, en aquests cas de la dona, quan és tapada, amagada i menystinguda als nostres carrers amb la burca.
El debat ara es planteja a nivell municipal, però caldria tenir una legislació general al respecte. Mentre no arribi, vull deixar clar que dono suport a qui s’oposa a aquesta manera de minimitzar la dona pel fet de ser dona. No puc acceptar la creença religiosa com a argument íntim, perquè no admeto cap religió que inclogui la superioritat d’un sexe sobre l’altre.
També vull remarcar que em sembla hipòcrita condemnar la burca a l’Afganistan i considerar el seu ús com una mostra de primitivisme, opressió i incultura en aquell país i, en canvi, tolerar-lo a casa nostra en nom d’una mal entesa llibertat. Mai no podré admetre que, per ser més lliures, aplaudim els més intolerants, ni que, per ser més acollidors, ens tornem indiferents davant l’opressió. Cal no oblidar-ho, la burca simbolitza precisament la intolerància i l’opressió d’uns costums, que no una religió. Permetre la burca mai no ens pot fer més lliures, ni més integradors.
joanaortega.wordpress.com 
Veo su mensaje en Twitter y llego aquí.
No puedo dejar de pensar en las veces que he hablado con mujeres con velo y con burka.
No quieren dejarlo, y dicen que no es por miedo. Quizás a quien hay que convencer primero es a las propias portadoras. No será fácil, pero sin ellas no hay ley que valga.
Piénselo. Le felicito por sus palabras. Hay coraje.
Coincideixo cent per cent amb l’article i, per això mateix, et felicito. De tota manera, dies enrere sentia un argument que em va fer pensar. I és que condemnem la burca per discriminatòria i per atemptar contra la dignitat de la dona, però, per contra, estem tolerant –i fins i tot regulant– la prostitució, que també és discriminatòria i que també atempta contra la dignitat de la dona. Hauríem d’aprofundir en les justificacions per les quals la burca sí que ha de ser prohibida dels carrers i, per contra, tolerem la prostitució. Si no sabem trobar un argument coherent, haurem de sentir-nos dir (i acceptar) que en aquesta oposició a la burca hi ha alguna raó més que no pas la voluntat de defensar els drets de la dona… Donem-hi voltes…
Tens tota la raó, i aquest és un tema d’un gran cinisme en el nostre país. Gracies per la reflexió
Joana
Dius “No puc acceptar la creença religiosa com a argument íntim, perquè no admeto cap religió que inclogui la superioritat d’un sexe sobre l’altre.” -Però acceptes la superioritat dels polítics per decidir quina roba es pot posar els seus subdits i quina no? I si em dona la gana posarme una burca em posarás una multa? i si no la pago em posarás a la presó? Sí, oi?
Dius “Permetre la burca mai no ens pot fer més lliures” Aixì que més prohibicions del govern sí que ens fa més lliures? La llibertat de portar la roba que volem sense excepcions ja és dret de cada individu, no ve del govern. El que tú proposes és que el govern pugui prohibir arbitrariament sota amenaça de violència la prenda que vulgui. Per una bona causa, es clar, com sempre.
Doncs jo no accepto que cap polític tingui aquest poder, es igual la raó que digui. Es diu totalitarianisme.
Potser podem fer una branca de la policia que es diuen “Robacops”
Jo no estic a favor de legislar-ho tot, però si que crec que hi ha coses contra les que ens hem de revelar, i en aquest sentit jo crec que el burca és una pressó per les dones, i que respon a un tracte desisgual vers l’home, i jo no crec que per raó de sexe, ni raça, ni religió ningú tingui més drets que un altre. De tota manera t’agraeixo molt el teu punt de vista.
Joana