Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2010

Us adjunto l’enllaç del cara a cara que va organitzar La Vanguardia entre Montserrat Tura i jo. De fet, representem a les número 2 de les llistes al Parlament de Catalunya per Barcelona de PSC i CiU respectivament. Prefereixo que les conclusions les traieu vosaltres.

Anuncis

Read Full Post »

“Com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya.”

Soc Joana Ortega i Alemany. Vaig néixer a Barcelona en el sí d’una família nombrosa, sent la 2a de 5 germans. Potser per això avui soc una defensora de la Família com a valor pilar de la nostra societat.

Els pares em van educar despertant-me la curiositat pel món, per l’entorn, el valor de l’esforç i el respecte.

Vaig estudiar al Sagrat Cor de Sarrià, i vaig estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona.

El meu primer contacte amb la política va ser una conversa entre el meu pare i en Salvador Sedó i Marsal que ja aleshores em va deixar imbuïda i que va despertar el meu interès.

Només tenia 23 anys quan vaig muntar una petita escola de mecanografia, que vaig vendre poc temps després per integrar-me a l’Ajuntament de Barcelona, districte de Les Corts, en plena explosió olímpica del 92.

Aleshores ja era militant d’Unió Democràtica de Catalunya, partit al que vaig ingressar l’any 1985. El meu primer mentor polític va ser en Domènec Sesmilo.

El 1994 vaig deixar l’Ajuntament per emprendre amb un altre soci un projecte al voltant dels jocs de taula que seguia el lema “quan coneixes una cosa l’estimes i valores”. La col·lecció “City games” permetia conèixer millor la ciutat i facilitava el coneixement sobre el transport públic.

Posteriorment vaig tornar a l’Ajuntament com a regidora, primer a l’Eixample i després a Nou Barris, un barri que s’ha fet a ell mateix.

Família? Estic casada i tinc tres fills, en Pol, la Patrícia i la Jana Wan, a la que vam recollir del sud de Xina a la província de Guandong fa dos anys i que ha estat una de les millors experiències de la meva vida.

Un somni? Us semblarà una bestiesa: fer el París Dakar en quad. També m’agrada molt la moto de muntanya, m’apassiona Àfrica, el kickboxing i tocar la bateria.

La cuina m’agrada i em relaxa, i alguns parlen força bé de la meva lasanya i de les meves postres.

Una dificultat? Conciliar la vida familiar amb la dedicació a la política. Us ben asseguro que trec foc de les pedres per estar amb els meus fills.

Perquè estic en política? Penso que amb l’ajuda adequada les persones no tindríem límits. Política és compromís per canviar i millorar les coses. Només aconseguim progressar quan mostrem la nostra insatisfacció amb el statu quo. Renego de la política a cop de titular, del populisme “low cost”. Els polítics tenim l’obligació d’escoltar a 360º. Me’n adono que com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya. Consens i pacte per damunt de confrontació i distància.

Soc una ferma defensora del talent femení, encara avui un deute democràtic. Parlant d’això, el 2002 vaig ser presidenta de l’Institut Català de la Dona.

Actualment soc diputada al Parlament de Catalunya i Vicepresidenta de Comunicació, Imatge i Portaveu d’Unió.

Soc membre del Comitè de Govern d’UDC del 1996 ençà, i membre de la Permanent d’UDC i del Comitè Executiu Nacional de la Federació (CENF) de Convergència i Unió (CiU).

Em presento per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 a les llistes de Barcelona. Espero de tot cor la vostra confiança, el país es mereix un canvi i recuperar l’autoestima.

Read Full Post »

Si hi ha una xacra que, malgrat tots els bons propòsits, continua copejant la societat amb una freqüència esfereïdora és la de la violència de gènere. Certament, s’han impulsat lleis i mesures per pal·liar els seus macabres efectes, però hem de reconèixer que estem molt lluny de guanyar la batalla. Les xifres ho demostren i així ho corroboren les notícies que massa sovint veiem a la televisió, escoltem a la ràdio o llegim als diaris.

En el que portem d’any ja han mort a mans de la seva parella o del seu ex tantes dones com en tot el 2009. Són dades que demostren que cal fer molt més i que cal aprofundir i insistir en el missatge de la necessitat de denunciar l’agressor com a primera mesura. La majoria de les dones mortes no ho havien fet, però també cal accentuar i millorar els mecanismes de protecció de les denunciants perquè encara hi ha massa casos en els quals mesures judicials com l’ordre d’allunyament no han funcionat.

Però essent gravíssima la violència de gènere contra la dona, n’hi ha una altra de la qual se’n parla menys i en la qual les víctimes dels maltractaments físics o psicològics estan més indefenses. Parlo dels infants, dels 800.000 nens i nenes que, segons xifres del govern, estan exposats a la violència de gènere. Si no es prenen mesures de protecció, poden arribar a considerar com a normal la situació de violència en la qual estan immersos i corren el perill de repetir aquest rol en l’edat adulta.

Certament, des de el govern s’han bolcat cabassos de bones paraules per combatre-ho, però malauradament en els pressupostos de l’Estat s’ha eliminat la única partida per a programes d’atenció especialitzada a menors exposats a violència de gènere d’un milió i mig d’euros. No era una gran quantitat, però el govern ha decidit suprimir-la. Així no es lluita per eradicar la violència de gènere. Les administracions tenen l’obligació de vetllar per aquests infants i de fer el possible perquè quan siguin adults no repeteixin en el que han patit de tant a prop i converteixin els seus fills i la seva parella en víctimes. En aquest cas, l’educació passa per posar avui els fonaments per rebre el fruits demà. No és retallant les magres partides com com aconseguirem una societat més respectuosa i menys violenta en l’àmbit de la parella i familiar.

Com a dona i com a defensora dels valors de la família, estic a favor de totes les accions que contribueixin a reduir la xacra de la violència de gènere. Però també com a mare i com a política no vull que s’oblidi la protecció dels 800.000 infants que també pateixen les conseqüències. No tenir-ne cura significa perpetuar el problema i seguir veient aquestes noticies tràgiques en la societat del demà. Amb tota rotunditat, subratllo que no és aquest el llegat que vull deixar a les generacions del futur immediat, i em comprometo a continuar treballant per capgirar aquestes tràgiques estadístiques, que demostren que encara estem molt lluny de guanyar la batalla. Són encara massa víctimes i massa escassos els recursos que oferim per a  la seva protecció.

Read Full Post »

59 Segons amb Joana Ortega

http://www.rtve.es/swf/v2/embed/912775_ca_videos/RTVEPlayer.swf

Read Full Post »

Cap generació pot donar-se per perduda

generació NINI

Malament han d’anar les coses quan després de set anys de govern, el PSC parla d’una generació perduda, la que qualifiquen de Ni-Ni, perquè no treballa ni estudia. Diuen els socialistes que per evitar-ho oferiran un xec a aquests Ni-nis perquè rebin una formació que els permeti accedir al marcat de treball. És a dir, ara, en plena crisi i amb el calaix buit de les finances catalanes prometen uns diners que no tenen per pal·liar el fracàs de la seva política educativa. Entre altres coses, han tancat els tallers de formació professional que hi havia a Catalunya precisament per formar els joves en risc d’exclusió del mercat laboral per la seva dificultat en els estudis.

Cal dir-ho clar. La política del tripartit ha estat de màniga ample perquè tothom anés passant cursos sense valorar ni el nivell ni les capacitats i desmotivant, per tant, el professorat. El resultat final és el d’un fracàs escolar mai vist a Catalunya que avui frega el 30% dels nostres joves. No és estrany, doncs, que amb un taxa de fracàs escolar d’aquesta magnitud i sense els tallers de formació professional, avui bona part del nostre jovent es veu fora del mercat laboral i amb molt poques perspectives de incorporar-s’hi.

Cal resoldre aquesta situació, però el president Montilla promet amb irresponsabilitat política el que té i compromet uns diners que a curt termini la Generalitat no tindrà. La proposta ja frega la mala fe quan tots els pronòstics apunten que no seran el socialistes els que governin a partir del 28 de novembre. En qualsevol cas, la nostra proposta per aquests joves avui desencisats i pessimistes és la d’oferir-los formació per obtenir professionals preparats en tots els àmbits, i no només en l’universitari.

És amb aquest missatge d’esperança, però també de compromís i de treball, com aconseguirem revertir la situació. No serà fàcil, però també hem d’aprendre, tots, el que sembla que s’ha oblidat: No hi ha res fàcil, ni vivim en un país en el que lliguem els gossos amb llonganisses. Xauxa no ha existit mai malgrat que des de el tripartit s’hagi actuat malbaratant recursos com si fossin limitats. Ara toca arreglar-ho i els membres de Convergència i Unió, amb l’esforç de tots estem disposats a liderar aquest canvi que ens faci retornar al camí de la riquesa des de la formació, el treball i les ganes de fer la feina ben feta. Un eslògan antic que cal tornar a fer vigent després de tants disbarats i tanta disbauxa tripartitaria. Apostem pel sí a estudiar, el sí a treballar i el sí a l’esforç, en lloc del “ni, ni” que ens planteja el tripartit.

Read Full Post »

Aquí us adjunto el vídeo del programa “Per llogar-hi cadires” del Canal Català en que hi participo.


Read Full Post »

La tuneladora ja ha sobrepassat amb èxit l’alçada de la Sagrada Família i aquest fet és un motiu de tranquil·litat i d’orgull per a tots. És cert que des d’Unió Democràtica de Catalunya, i des de Convergència i Unió, ens vam mostrar preocupats per la obra de l’alta velocitat travessant Barcelona, però hi havia motius raonats que ens feien estar amoinats. No podem oblidar el desastre del Carmel durant la construcció de la línia 9 que va fer dubtar l’opinió pública sobre la qualitat de l’obra pública encarregada per les administracions socialistes.

En aquest cas volem felicitar les empreses i els tècnics per haver assolit amb èxit la feina del túnel construït sota la Sagrada Família. També volem felicitar la sensibilitat dels constructors responsables per esvair els dubtes dels ciutadans i per tranquil·litzar els veïns afectats. Però, una vegada fet aquest reconeixement, ens preocupa, i molt, que des de la màxima autoritat municipal es vulgui capitalitzar l’obra ben feta com si això fos l’excepció. Ens amoïna que és vulgui vendre el que hauria de ser el normal en tots els àmbits de la vida, com un èxit gairebé sense precedents.

Trobo francament ridícul vanagloriar-se amb exhibicionisme de l’èxit de l’operació. Sorprèn veure Jordi Hereu treure pit perquè la Sagrada Família segueixi en peu. Només m’ho puc explicar en constatar que el fet que la magna obra de Gaudi continuï entre nosaltres, malgrat la intervenció del batlle barceloní, és de les poques coses de les quals Hereu es pot sentir satisfet en els darrers temps.

Read Full Post »

Older Posts »