Des que vaig assumir la responsabilitat del Departament de Governació i Relacions Institucionals i de la vicepresidència del Govern, una de les meves prioritats ha estat parlar directament amb els màxims responsables dels nostres ajuntaments. Ho he fet ja amb més de 150 alcaldes i he trobat sempre una actitud molt responsable davant la difícil situació econòmica alhora que he pogut percebre una àmplia complicitat respecte al futur. Més enllà dels colors polítics, tots els alcaldes són molt conscients de la conjuntura econòmica del país i demanen ajut sobretot per poder fer front a les despeses corrents del dia a dia.
Aquesta setmana el Govern ha aprovat la creació de la Comissió que ha de redactar l’avantprojecte de llei de Governs Locals i d’Hisendes Locals amb la voluntat que la futura llei reguli les funcions de les administracions locals del país i poder aconseguir així la màxima eficiència amb la mínima burocràcia. I a la vegada, cal definir amb rigor el model d’administracions catalanes reduint-lo a la seva dimensió justa i finançant-lo correctament.
Les estretors econòmiques dels ens locals provenen, majoritàriament, de no haver sabut definir temps enrere, entre tots, allò que realment pertocava fer als ajuntaments i la manera de pagar-ho. Avui dia, els ajuntaments destinen entre el 25% i el 30% dels seus pressupostos a finançar serveis que, de fet, no els són propis i que haurien de ser prestats –i pagats– per la Generalitat o l’Estat.
Aquesta generosa assumpció de serveis és coneguda de tothom. Durant temps i temps hem anat carregant els nostres ajuntaments de més i més obligacions, convertint-los en la pretesa solució de tots els problemes. Però això, ras i curt, no només multiplica els nivells d’administració i no permet aclarir allò que ha de fer cadascú sinó que, a més, s’ha tornat insostenible. Molts ajuntaments es troben al llindar crític de la crisi o de la fallida. És evident que ho evitarem, però també ho és que cal prendre mesures i que, a més, hem de repensar tota l’administració local.
Amb la nova llei haurem de concretar l’estructura político-administrativa dels ens locals de Catalunya. Cada vegada som més els que coincidim en la necessitat de definir i dimensionar el paper de les Diputacions Provincials i dels Consells Comarcals. Les administracions locals han de disposar d’unes competències clares i concretes, degudament finançades, i no les podem anar convertint en eines de contrapès polític o en centres independents de distribució de recursos. De tot això se n’ha de parlar, i la nostra obligació davant els ciutadans, ara més que mai, és debatre-ho aviat i de manera transparent.
Els habitants de Catalunya no es distribueixen de manera uniforme arreu del país. Val a dir que més del 80% de la població es concentra en menys del 15% del territori i que hi ha comarques amb menys habitants que una illa de l’Eixample de Barcelona. Però tothom, visqui on visqui, ha de tenir dret a uns mateixos serveis públics i de la mateixa qualitat.
Crec que tots els partits polítics presents al Parlament de Catalunya així com les entitats municipalistes, coincidirem en la necessitat d’aprimar les estructures administratives del nostre país i en la conveniència de professionalitzar determinats llocs de comandament perquè no depenguin dels diferents resultats electorals.
La primera eina d’aquesta reforma la tindrem en la futura Llei de Governs Locals. Caldrà decidir i clarificar, entre tots, les diferents competències que han d’assumir els ajuntaments, els consells comarcals i, més endavant, les vegueries. Abans de l’estiu, la Comissió nomenada haurà d’haver debatut i elaborat un document on s’estableixi si tots els consells comarcals han de prestar o no els mateixos serveis; si tots han d’existir amb les mateixes estructures d’ara o si no seria millor, per exemple, que fossin substituïdes per un Consell d’Alcaldes que fixés els serveis que cal prestar i establís criteris per a una gestió professional.
És absurd que una persona de Barcelona, de Badalona, de L’Hospitalet o de Santa Coloma de Gramenet no sàpiga si els serveis que rep són responsabilitat del seu ajuntament, del consell comarcal, de la diputació, de l’àrea metropolitana, de la Generalitat, del govern de l’Estat o d’Europa. Això no pot ser. Són massa administracions. Cal simplificar per guanyar en eficàcia i en eficiència. De ben segur que estalviaríem molts recursos i els podríem dedicar a finançar correctament inversions i serveis.
Quan ens posem d’acord sobre qui ha de fer què, o sobre qui té sentit que existeixi com fins ara i qui no, llavors serà el moment de consensuar el finançament de les competències i dels serveis a prestar. Serà el moment per a la Llei d’Hisendes Locals, tan reclamada per les entitats municipalistes del país.
Estic convençuda que no governa millor qui més té sinó qui millor gestiona i qui no perd de vista que darrera les decisions polítiques hi ha els ciutadans, hi ha les persones. Ens cal gestionar tan bé com sigui possible per poder garantir els millors serveis possibles. I encara més avui dia, en què els recursos són escassos i poden passar anys abans no millori substancialment la situació econòmica del país.
Per tot això, doncs, ara és l’hora dels ens locals. Sé que entre tots aprofitarem aquesta oportunitat i serem capaços de construir una administració local més eficient i sostenible.
(Publicat a La Vanguardia el 16 de gener de 2012)
joanaortega.wordpress.com 