Programa Banda Sonora de BTV

Programa Banda Sonora de BTV

Aquesta setmana s’ha emès el programa Banda Sonora de BTV en el qual vaig participar.Ha estat molt agradable fer un repàs per les cançons que més han marcat la meva vida i la dels que m’envolten. Aquí teniu la meva “banda sonora”. 

Read Full Post »

Entrevista al Canal Parlament. 25.02.2012

Aquest cap de setmana, el canal Parlament va emetre una entrevista que em van fer i en la qual parlàvem del sector públic de Catalunya. Aquí us deixo l’enllaç pels que no l’hagueu pogut veure.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3968570

Read Full Post »

Entrevista a El Punt Avui: “La llei de consultes no està feta només per al pacte fiscal”

“Si es mira amb aquest prisma hi ha el perill que no es pugui arribar a un acord”

“No deixarem que cap municipi faci fallida”

12/02/12 02:00 – BARCELONA – O.A.-Etxearte / M. Bataller

Foto: ORIOL DURAN.

La setmana passada la vicepresidenta Joana Ortega es va reunir amb la seva homòloga espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, per desencallar els traspassos pendents com les beques o els 150 edificis de la Seguretat Social.

Va notar bona predisposició?

Va ser molt cordial i receptiva i jo li vaig demanar que presidís les comissions bilaterals entre l’Estat i Catalunya. Vaig trobar-me amb una vicepresidenta que, a part de les relacions entre el govern i l’Estat, vol pivotar sobre dos aspectes importants: la reforma del món local i del sector públic. Però jo sóc una persona de fets i a l’inici de legislatura sempre hi ha bones paraules. Per tant, ara vull veure com queda escrita aquesta bona predisposició.

S’han posat algun termini a l’hora d’esperar un gest per part de Madrid?

Hem de convocar la comissió Estat-Generalitat i veure com avancem. Li vaig demanar lleialtat institucional i que allò que s’aprovés ho mantingués i va dir que això formava part del seu ADN. Mentrestant hem de continuar reclamant [deutes de la disposició addicional tercera, fons de competitivitat i, sobretot, el pacte fiscal] i incidir en totes les reformes que puguem com la laboral. Però no ens hem marcat cap data en concret.

Des de Catalunya l’oposició assegura que el govern ha donat un vot de confiança a l’Estat sense demanar res a canvi.

Aquí falta una visió d’estat que alguns no tenen. Estem en un moment econòmic complicat en què necessitem reformes que no va fer el govern socialista. La mirada curta en política i pensar només en l’estratègia et porten a mirar a les properes eleccions i no a les futures generacions, com fem nosaltres. A vegades et trobes amb una oposició que és incapaç d’assumir la situació que viu el país i que no vol sumar per buscar solucions.

Els últims dies hi ha un estira-i-arronsa entre CiU i el PP pels comptes. Confia que dimecres hi haurà una nova foto entre Sánchez-Camacho i Mas?

Hi ha diferents maneres de treballar. Quan em vaig veure amb la vicepresidenta va ser una trobada discreta sense focus, però el PP vol visualitzar l’exercici de responsabilitat
que fa amb els pressupostos.

Dóna per fet, doncs, que hi haurà acord?

Estic convençuda que sí. Avui [divendres] no hi ha acord tancat, però res trencat. Estem acotant uns serrells.

Però el PP pretén una entesa més a llarg termini?

Ells voldrien un acord de legislatura i nosaltres volem tenir acords amb tots. Per exemple, hi ha lleis en què estic treballant amb tothom. No ens volem tancar en exclusivitat amb ningú i això comporta una cursa en què al PP o al PSC no els acaba d’agradar aquesta geometria variable.

Parla que ha tingut contactes amb els partits per tancar lleis. Es refereix a l’electoral?

Hem parlat de la llei electoral, de la de governs locals, de la de consultes… amb la vocació de buscar el màxim consens possible. De la llei electoral, n’hem de parlar poc públicament i avançar molt. Vaig parlar amb els nous líders del PSC i ERC per abordar aquestes qüestions.

Veurem la ponència d’aquesta llei abans de l’estiu?

No ho crec. El que hem de fer és establir les bases per arribar a un acord. Si som capaços de fer-ho, a principis de setembre podríem tenir la ponència.

El projecte encara és verd?

Encara és poc madur. Hem de posar sobre la taula la voluntat política per fer una llei que reclama la societat i necessita el país.

En la legislatura passada ja es va intentar i es va fracassar.

Són lleis molt complicades i el que no volem és caure en l’error d’altres tramitacions parlamentàries en què es van aixecar grans expectatives i no va haver-hi entesa. Treballem des
del rigor i la discreció.

Però que estigui llesta aquesta legislatura, encara és viable?

Confio que serem capaços de trobar un acord per establir les bases. Com més avancem en el decurs de la legislatura, més complicat serà.

Establir les bases vol dir aprovar-la?

No. Vol dir trobar un mínim comú denominador que ens uneixi a tots, un mínim, però que no és tan mínim. Estic convençuda que ho podem fer.

La clau seria trobar un pacte en la proporcionalitat?

Són diverses coses. Uns diuen que hem de fer el model alemany. No. Hem de buscar el nostre model, el català.

Quin hauria de ser el sistema?

M’ho reservo.

El 2014, en les properes eleccions, serà impossible d’aplicar una nova llei?

Si estigués aprovada no es podria aplicar, perquè es necessita un temps prudencial per explicar-ho a la gent.

Una altra norma és la de consultes. L’oposició es queixa que només el president pot convocar consultes i les pot vetar. Hi haurà canvis al Parlament?

Hem de trobar consens. El fet que el president pugui preguntar a la ciutadania sobre un aspecte que els competeix i sense haver de demanar permís a ningú és vital. Entrarà el febrer al Parlament i suposo que s’aprovarà després de l’estiu.

La pregunta estel·lar de la llei podria ser la del concert. Jordi Pujol assegura que si el pacte fracassa, la via pot ser la independència. Hi està d’acord?

Ens centrem a tenir aquest finançament i no entra en els nostres plans que no tiri endavant. Malament si ja penséssim que no ens en sortirem. Hem de buscar les màximes complicitats possibles.

Confia que la norma s’estreni amb la qüestió del concert?

La llei no està feta pensant en un objectiu final que sigui el pacte fiscal. Si algú la mira només amb aquest prisma, hi ha el perill que no vulgui arribar a un acord. És molt més àmplia i demanaré als grups que ho vegin com una llei de participació.

Ens pot assegurar que el govern no diluirà la proposta del pacte fiscal?

El que volem és recaptar i gestionar els nostres impostos. És el moll de l’ós i això és el que hem de reivindicar. Aquesta és l’estació de partida i també sabem quina és la d’arribada que ens agradaria, però tant de bo pogués avançar quin és el futur.

Canviem de qüestió. El departament que vostè dirigeix ha portat les negociacions amb els funcionaris per les retallades. Entén el seu malestar?

L’entenc i el respecto. Els funcionaris han accedit a l’administració des del valor de l’esforç, el de les oposicions. Però ara hem hagut de demanar-los un esforç pressupostari. Hem de tenir en compte que les iniciatives que hem pres són temporals. En el moment actual les famílies s’han hagut d’estrènyer el cinturó i el primer de l’administració ha estat el govern.

Pel que fa a la relació amb els municipis, va xifrar el deute de la Generalitat en 753,39 milions. Quan es pagaran?

Ha estat complicat determinar la xifra i no seria estrany que encara sortís alguna cosa més d’un calaix. Des del departament hem pagat el PUOSC des del 2007, uns 69 milions que m’havia trobat de deute sense consignació pressupostària. El deute general és més difícil i ara treballem per donar un calendari de pagaments. Amb les diputacions també volem oferir un servei econòmic als ajuntaments, que els pugui facilitar l’espera mentre no cobrin de la Generalitat. Hem d’ajudar els municipis, perquè el govern mai deixarà que cap ajuntament faci fallida. Fa uns mesos hi havia consistoris que semblava que farien fallida i no n’hem deixat caure cap. Els hem tutoritzat i els hem fet aplicar un seguit de bones pràctiques.

En referència a la llei de governs locals, vostè ha dit que sobren consells comarcals i s’ha referit als de l’àrea metropolitana. Pot concretar més?

No qüestionem els serveis que donen els consells com el transport escolar o la recollida de residus. El que qüestionem és quina administració es pot executar per ser més eficient i per optimitzar els recursos. A l’àrea metropolitana hi ha vuit nivells. El que hem de fer és posar en valor la feina de mancomunar i en els casos en què no tinguin serveis es poden suprimir. Entre la Generalitat i els ajuntaments hi ha d’haver un sol ens supramunicipal i des del món local també ens diuen que necessiten més claredat a l’hora de saber les competències. Per què no es pot crear un consell d’alcaldes que estigui al capdavant d’aquests òrgans que mancomunen i que seria representatiu de l’aritmètica política del territori?

Alguns d’aquests consells metropolitans que ara es posen en dubte asseguren que són tan necessaris com la resta.

La realitat territorial és molt diferent i tenim un país asimètric. No podem tenir vuit nivells d’administració. El moment de crisi ens permet fer uns qüestionaments que no podíem fer fa anys. No hem de sobredimensionar les coses. La llei de governs locals l’hem de fer nosaltres per evitar temptacions que l’Estat la faci des de fora.

També va llançar la possibilitat d’agrupar municipis. Es plantegen recuperar l’informe Roca?

No anem en la línia de suprimir cap població. Totes aquelles que es vulguin agrupar voluntàriament que ho facin.

L’esquelet d’Unió

Joana Ortega és dirigent i una de les cares visibles d’UDC. La formació de Josep Antoni Duran i Lleida celebrarà el congrés al maig i s’especula amb la possibilitat que Josep Maria Pelegrí no continuï com a secretari general, perquè el càrrec de conseller d’Agricultura li impedeix dedicar-se plenament al partit. Ortega és partidària que Pelegrí continuï exercint aquesta responsabilitat a Unió Democràtica i proposa que es reforci l’equip del seu voltant. “És un excel·lent secretari general”, remata Ortega.

Read Full Post »

Discurs de cloenda de l’Assemblea del Fòrum Comarcal de l’ACM

És realment un plaer poder estar aquí amb tots vostès, amb els Presidents i Presidentes dels Consells Comarcals del nostre país.

No volia, en cap cas, perdre la oportunitat de compartir avui amb tots vostès aquest fòrum. Tot i que ja hem tingut ocasió de veure’ns i intercanviar opinions, tant amb el President de l’ACM, com amb el President del Fòrum, crec que és una oportunitat excepcional poder-me dirigir a tots vostès amb un doble objectiu, d’una banda convidar-los a fer una reflexió conjunta, i de l’altra fer-los a tots un sincer oferiment.

És veritat que sembla complicat pensar en el futur quan tenim un dia a dia tan complex, tan dur. Se que tots vostès estan molt preocupats per resoldre els problemes immediats de tresoreria i finançament de les seves respectives organitzacions, en molts casos provocada pel retard en el cobrament dels fons provinents de la Generalitat. Durant aquest any, tot l’equip del meu departament ha treballat de valent per reordenar una situació trobada francament dolenta. En un context de restricció pressupostària, hem pogut comptabilitzar tota la obra que vàrem trobar executada i sense contrapartida pressupostaria, i hem procedit al pagament del deute trobat. És cert que la Generalitat ha patit també problemes de tresoreria, arrel també dels incompliments del Govern Central. Hem aconseguit, però, liquidar una bona part d’obres i la totalitat del fons de Cooperació Local dels Consells Comarcals s’ha programat, pel que si algun de vostès encara no ha rebut els mesos pendents del 2011 en pocs dies rebrà aquests fons. Ara, el nostre Departament treballa, conjuntament amb el Departament d’Economia, per tal de normalitzar i periodificar els pagaments als ens locals.

En qualsevol cas, la complexitat del dia a dia no ens ha d’impedir pensar en com millorar el futur, en com transformar el present per millorar-lo.

Fa uns dies, vaig escriure un article d’opinió abastament comentat i interpretat. Crec que tots aquells que, més enllà de llegir els titulars de les interpretacions, llegiren l’article, saben que el contingut del mateix responia a reflexionar a l’entorn de l’abast que ha d’assumir la reforma legal sobre el món local que hem d’iniciar properament. He parlat amb molts alcaldes. He parlat amb tots els presidents de les Diputacions, i he parlat pràcticament amb tots els presidents comarcals. Fa un any que estic al capdavant del Departament de Governació que té entre la més destacada de les seves dedicacions les relacions amb el món local de Catalunya. He vist i m’han explicat quines disfuncions avui pateixen els nostres ens locals. Crec, doncs, que avui estic en disposició de posar sobre la taula algunes reflexions. Aquestes han de servir com a punt de partida per tal que, tots els actors del món local, i també tots els actors dels diferents nivell de govern del nostre país, compartim de forma sincera aquelles qüestions que creiem que necessàriament han de millorar per tal de fer del nostre sistema d’organització de l’administració local, un model òptim per a donar el millor servei als ciutadans.

Avui, tots plegats som conscients de l’actual conjuntura econòmica. Tots compartim que més que mai cal optimitzar les estructures administratives per a donar el millor servei, amb la màxima eficiència.

És, en aquest context, que la nova llei de Governs Locals i Hisendes Locals ha d’assolir el principi de màxima eficàcia, mínima burocràcia. Estarem d’acord que cal reduir el model de les administracions a la seva justa dimensió i que a més estigui finançat de forma correcta.

Molts països han redefinit el seu model. Nosaltres hem de fer-ho amb el nostre, per tal que sigui incontestable i no hi hagi la temptació per part de ningú d’imposar-lo des de fora. A més, avui, l’actual model ens resulta ineficient i insostenible.

No soc pessimista. En absolut. Lluny de ser-ho em sento francament optimista. Em sento amb força, jo i tot el meu equip, per liderar la que ha de ser la reforma més important del món local català en molts anys.

És evident que, si volem concretar una bona estructura politico-administrativa dels ens locals catalans, caldrà definir i dimensionar el paper de les diputacions provincials, les vegueries quan pugui ser, i també el dels consells comarcals. No hem de témer per res. Al contrari, hem de veure-hi una oportunitat única per tal de resoldre tot allò que sabem que no funciona i que és sobrer.

Les administracions locals han de disposar de competències clares i concretes, degudament finançades. No podem permetre que les administracions es converteixin en eines de contrapès polític i distribució de recursos, sinó que totes hem de ser administracions eficients i hem de disposar de les competències (amb el respectiu finançament) que puguem desenvolupar amb més garanties i de manera més eficaç pels ciutadans. D’aquí que la reforma que plantegem hagi d’abordar quin ha  de ser el mapa competencial dels ens locals de Catalunya, i amb quin finançament cal desenvolupar cada competència. El nostre país és asimètric i no a tots els territoris hi ha les mateixes necessitats, pel que no es poden posar línies competencials rígides o que només tinguin en compte alguns elements, com pot ser el nombre d’habitants.

Estic, a més, convençuda que les entitats municipalistes i els partits polítics coincidiran en afinar les estructures administratives i en assolir que els interessos de les estructures supramunicipals sempre estiguin concentrats en els interessos dels municipis i dels ciutadans, per sobre d’interessos partidistes que porten a crear contrapoders i absurdes rivalitats institucionals. És en aquest marc que caldrà abordar aquesta reforma legal.

No estem, en absolut, posant en crisi el model territorial del nostre país que respon a un fort arrelament de pertinença a un territori, a un municipi i a una comarca, que s’ha anat formant històricament. Sí, però, que caldrà pensar en si tots els municipis poden i han de prestar els mateixos serveis, o alguns directament han de recaure en un nivell administratiu intermedi que pugui gestionar algunes competències de forma més eficaç i eficient, o si hem d’obrir la porta perquè l’agrupació voluntària de municipis sigui una fórmula més estesa.

Cal posar sobre la taula si tots els Consells Comarcals estan avui justificats i si han de prestar o no els mateixos serveis. Avui no ho fan de prestar els mateixos serveis, simplement perquè no tenen ni competències clares ni el seu finançament resolt, i perquè també tenen realitats territorials molt diverses.  Cal aplaudir, però, la insubstituïble tasca que molts feu mancomunant serveis dels municipis que en formen part.

Per a reordenar aquestes funcions caldrà tenir en compte la coexistència dels Consells Comarcals amb altres estructures administratives que actuen sobre el territori. No sembla lògic que existeixin multitud d’estructures supramunicipals. Tampoc sembla defensable que en alguns casos les estructures polítiques siguin fins i tot superiors a les estructures tècniques. No pot haver-hi més directors que dirigits. A hores d’ara aproximadament compteu amb gairebé 3000 empleats i 1053 consellers. Segur que podem oferir els mateixos serveis d’una manera més eficient.

És en aquest context que crec que cal posar sobre la taula la possibilitat d’anar cap a un sistema de consell d’alcaldes que marqui línies i interessos dels municipis a l’equip tècnic que els ha d’executar, així com un sol graó supramunicipal on es concentrin tots els serveis mancomunats de forma voluntària o obligatòria als municipis. En cap cas sóc partidària que s’hagin de suprimir els serveis que reben els municipis, especialment els més petits. Però estic convençuda que tots coincidim que es pot seguir fent amb una estructura més reduïda i guanyant eficiència.

Quan dic que no governa millor qui més te, sino qui millor gestiona em refereixo a tot això. Avui, que a més els recursos son escassos, hem de ser capaços de reformar el nostre model per a fer-lo sòlid, dimensionat i sobretot molt, molt eficient. Si nosaltres no ho fem, ens ho faran fer, i no serà el nostre model. I estic convençuda que un model improvisat no respondria ni a les necessitats reals del nostre país, ni estaria preparat per encarar el futur amb la solvència que Catalunya vol i necessita.

De fet, moltes d’aquestes reflexions recullen les que ja tots vostès varen fer en el document de conclusions i reflexions per a la legislatura que s’iniciava i que em fou lliurat fa uns mesos, el que demostra que els primers a qüestionar-se les actuals estructures i competències han estat vostès mateixos, i que ja han iniciat un procés de reflexió conjunta que valoro molt positivament i que crec que han de continuar.

Els he dit abans que faria una reflexió però també un oferiment. No voldria marxar sense dir-los que ara iniciem aquest procés de reforma. Ho volem fer sense presses, però sense pauses, i per tant agilitzarem al màxim els tràmits per avançar en una proposta. Avui he vingut sobretot a demanar-los que ens hi ajudin. El Departament disposa de nombroses dades, disposa de nombrosos estudis, ens envoltarem de prestigiosos experts, però necessitem la opinió sincera dels que han estat al capdavant de les institucions. Dels que, des de dintre, veuen les fortaleses i també les febleses de les seves organitzacions. Els demano que, ampliant i aprofundint en tot allò que creguin oportú i necessari el document de propostes del Fòrum Comarcal, ens facin arribar les seves reflexions, les seves opinions, les seves autocrítiques, i les seves crítiques. Tan el Director General d’Administració Local com jo mateixa estem a la seva disposició. El principal motiu de la meva assistència al Fòrum és aquest. Volem escoltar molt, per poder decidir amb fermesa i amb els màxims arguments el que és millor pel futur dels nostres municipis, i del nostre país.

Entre la comissió tècnica que designarem i que sota les directrius del govern redactarà el primer text de la futura Llei, també formalitzarem espais de trobada i reflexió amb el món local amb representants del Consell de Governs Locals i de les entitats municipalistes. No els deixarem d’escoltar. No us deixarem d’escoltar. I si algú els vol convèncer del contrari, no se’l creguin. Aquesta Llei és de país i de consens i en això hi esmerçaré tots els esforços possibles.

Moltes gràcies per escoltar-me.

Read Full Post »