Discurs de cloenda de l’Assemblea del Fòrum Comarcal de l’ACM

És realment un plaer poder estar aquí amb tots vostès, amb els Presidents i Presidentes dels Consells Comarcals del nostre país.

No volia, en cap cas, perdre la oportunitat de compartir avui amb tots vostès aquest fòrum. Tot i que ja hem tingut ocasió de veure’ns i intercanviar opinions, tant amb el President de l’ACM, com amb el President del Fòrum, crec que és una oportunitat excepcional poder-me dirigir a tots vostès amb un doble objectiu, d’una banda convidar-los a fer una reflexió conjunta, i de l’altra fer-los a tots un sincer oferiment.

És veritat que sembla complicat pensar en el futur quan tenim un dia a dia tan complex, tan dur. Se que tots vostès estan molt preocupats per resoldre els problemes immediats de tresoreria i finançament de les seves respectives organitzacions, en molts casos provocada pel retard en el cobrament dels fons provinents de la Generalitat. Durant aquest any, tot l’equip del meu departament ha treballat de valent per reordenar una situació trobada francament dolenta. En un context de restricció pressupostària, hem pogut comptabilitzar tota la obra que vàrem trobar executada i sense contrapartida pressupostaria, i hem procedit al pagament del deute trobat. És cert que la Generalitat ha patit també problemes de tresoreria, arrel també dels incompliments del Govern Central. Hem aconseguit, però, liquidar una bona part d’obres i la totalitat del fons de Cooperació Local dels Consells Comarcals s’ha programat, pel que si algun de vostès encara no ha rebut els mesos pendents del 2011 en pocs dies rebrà aquests fons. Ara, el nostre Departament treballa, conjuntament amb el Departament d’Economia, per tal de normalitzar i periodificar els pagaments als ens locals.

En qualsevol cas, la complexitat del dia a dia no ens ha d’impedir pensar en com millorar el futur, en com transformar el present per millorar-lo.

Fa uns dies, vaig escriure un article d’opinió abastament comentat i interpretat. Crec que tots aquells que, més enllà de llegir els titulars de les interpretacions, llegiren l’article, saben que el contingut del mateix responia a reflexionar a l’entorn de l’abast que ha d’assumir la reforma legal sobre el món local que hem d’iniciar properament. He parlat amb molts alcaldes. He parlat amb tots els presidents de les Diputacions, i he parlat pràcticament amb tots els presidents comarcals. Fa un any que estic al capdavant del Departament de Governació que té entre la més destacada de les seves dedicacions les relacions amb el món local de Catalunya. He vist i m’han explicat quines disfuncions avui pateixen els nostres ens locals. Crec, doncs, que avui estic en disposició de posar sobre la taula algunes reflexions. Aquestes han de servir com a punt de partida per tal que, tots els actors del món local, i també tots els actors dels diferents nivell de govern del nostre país, compartim de forma sincera aquelles qüestions que creiem que necessàriament han de millorar per tal de fer del nostre sistema d’organització de l’administració local, un model òptim per a donar el millor servei als ciutadans.

Avui, tots plegats som conscients de l’actual conjuntura econòmica. Tots compartim que més que mai cal optimitzar les estructures administratives per a donar el millor servei, amb la màxima eficiència.

És, en aquest context, que la nova llei de Governs Locals i Hisendes Locals ha d’assolir el principi de màxima eficàcia, mínima burocràcia. Estarem d’acord que cal reduir el model de les administracions a la seva justa dimensió i que a més estigui finançat de forma correcta.

Molts països han redefinit el seu model. Nosaltres hem de fer-ho amb el nostre, per tal que sigui incontestable i no hi hagi la temptació per part de ningú d’imposar-lo des de fora. A més, avui, l’actual model ens resulta ineficient i insostenible.

No soc pessimista. En absolut. Lluny de ser-ho em sento francament optimista. Em sento amb força, jo i tot el meu equip, per liderar la que ha de ser la reforma més important del món local català en molts anys.

És evident que, si volem concretar una bona estructura politico-administrativa dels ens locals catalans, caldrà definir i dimensionar el paper de les diputacions provincials, les vegueries quan pugui ser, i també el dels consells comarcals. No hem de témer per res. Al contrari, hem de veure-hi una oportunitat única per tal de resoldre tot allò que sabem que no funciona i que és sobrer.

Les administracions locals han de disposar de competències clares i concretes, degudament finançades. No podem permetre que les administracions es converteixin en eines de contrapès polític i distribució de recursos, sinó que totes hem de ser administracions eficients i hem de disposar de les competències (amb el respectiu finançament) que puguem desenvolupar amb més garanties i de manera més eficaç pels ciutadans. D’aquí que la reforma que plantegem hagi d’abordar quin ha  de ser el mapa competencial dels ens locals de Catalunya, i amb quin finançament cal desenvolupar cada competència. El nostre país és asimètric i no a tots els territoris hi ha les mateixes necessitats, pel que no es poden posar línies competencials rígides o que només tinguin en compte alguns elements, com pot ser el nombre d’habitants.

Estic, a més, convençuda que les entitats municipalistes i els partits polítics coincidiran en afinar les estructures administratives i en assolir que els interessos de les estructures supramunicipals sempre estiguin concentrats en els interessos dels municipis i dels ciutadans, per sobre d’interessos partidistes que porten a crear contrapoders i absurdes rivalitats institucionals. És en aquest marc que caldrà abordar aquesta reforma legal.

No estem, en absolut, posant en crisi el model territorial del nostre país que respon a un fort arrelament de pertinença a un territori, a un municipi i a una comarca, que s’ha anat formant històricament. Sí, però, que caldrà pensar en si tots els municipis poden i han de prestar els mateixos serveis, o alguns directament han de recaure en un nivell administratiu intermedi que pugui gestionar algunes competències de forma més eficaç i eficient, o si hem d’obrir la porta perquè l’agrupació voluntària de municipis sigui una fórmula més estesa.

Cal posar sobre la taula si tots els Consells Comarcals estan avui justificats i si han de prestar o no els mateixos serveis. Avui no ho fan de prestar els mateixos serveis, simplement perquè no tenen ni competències clares ni el seu finançament resolt, i perquè també tenen realitats territorials molt diverses.  Cal aplaudir, però, la insubstituïble tasca que molts feu mancomunant serveis dels municipis que en formen part.

Per a reordenar aquestes funcions caldrà tenir en compte la coexistència dels Consells Comarcals amb altres estructures administratives que actuen sobre el territori. No sembla lògic que existeixin multitud d’estructures supramunicipals. Tampoc sembla defensable que en alguns casos les estructures polítiques siguin fins i tot superiors a les estructures tècniques. No pot haver-hi més directors que dirigits. A hores d’ara aproximadament compteu amb gairebé 3000 empleats i 1053 consellers. Segur que podem oferir els mateixos serveis d’una manera més eficient.

És en aquest context que crec que cal posar sobre la taula la possibilitat d’anar cap a un sistema de consell d’alcaldes que marqui línies i interessos dels municipis a l’equip tècnic que els ha d’executar, així com un sol graó supramunicipal on es concentrin tots els serveis mancomunats de forma voluntària o obligatòria als municipis. En cap cas sóc partidària que s’hagin de suprimir els serveis que reben els municipis, especialment els més petits. Però estic convençuda que tots coincidim que es pot seguir fent amb una estructura més reduïda i guanyant eficiència.

Quan dic que no governa millor qui més te, sino qui millor gestiona em refereixo a tot això. Avui, que a més els recursos son escassos, hem de ser capaços de reformar el nostre model per a fer-lo sòlid, dimensionat i sobretot molt, molt eficient. Si nosaltres no ho fem, ens ho faran fer, i no serà el nostre model. I estic convençuda que un model improvisat no respondria ni a les necessitats reals del nostre país, ni estaria preparat per encarar el futur amb la solvència que Catalunya vol i necessita.

De fet, moltes d’aquestes reflexions recullen les que ja tots vostès varen fer en el document de conclusions i reflexions per a la legislatura que s’iniciava i que em fou lliurat fa uns mesos, el que demostra que els primers a qüestionar-se les actuals estructures i competències han estat vostès mateixos, i que ja han iniciat un procés de reflexió conjunta que valoro molt positivament i que crec que han de continuar.

Els he dit abans que faria una reflexió però també un oferiment. No voldria marxar sense dir-los que ara iniciem aquest procés de reforma. Ho volem fer sense presses, però sense pauses, i per tant agilitzarem al màxim els tràmits per avançar en una proposta. Avui he vingut sobretot a demanar-los que ens hi ajudin. El Departament disposa de nombroses dades, disposa de nombrosos estudis, ens envoltarem de prestigiosos experts, però necessitem la opinió sincera dels que han estat al capdavant de les institucions. Dels que, des de dintre, veuen les fortaleses i també les febleses de les seves organitzacions. Els demano que, ampliant i aprofundint en tot allò que creguin oportú i necessari el document de propostes del Fòrum Comarcal, ens facin arribar les seves reflexions, les seves opinions, les seves autocrítiques, i les seves crítiques. Tan el Director General d’Administració Local com jo mateixa estem a la seva disposició. El principal motiu de la meva assistència al Fòrum és aquest. Volem escoltar molt, per poder decidir amb fermesa i amb els màxims arguments el que és millor pel futur dels nostres municipis, i del nostre país.

Entre la comissió tècnica que designarem i que sota les directrius del govern redactarà el primer text de la futura Llei, també formalitzarem espais de trobada i reflexió amb el món local amb representants del Consell de Governs Locals i de les entitats municipalistes. No els deixarem d’escoltar. No us deixarem d’escoltar. I si algú els vol convèncer del contrari, no se’l creguin. Aquesta Llei és de país i de consens i en això hi esmerçaré tots els esforços possibles.

Moltes gràcies per escoltar-me.