Quina administració pública per a Catalunya?: visió per a un futur proper

Us convido a llegir la conferència ‘Quina administració pública per a Catalunya?: visió per a un futur proper’ que vaig pronunciar ahir al vespre amb motiu de la graduació de la desena promoció del Master en Direcció Pública d’ESADE.

Quina administració pública per a Catalunya?: visió per a un futur proper

A totes les persones que avui es graduen, els desitjo tota la sort i tots els èxits del món. Tots vostès han escollit un màster que de ben segur els ha permès aprofundir encara més en el coneixement de les administracions públiques i de les tècniques i valors que haurien de caracteritzar el seu funcionament. I l’han seguit, aquest màster, aquí a ESADE, en un centre del màxim prestigi internacional i amb una enorme experiència que arriba ja a les dues dècades impartint aquesta formació. La meva felicitació, doncs, a totes les persones que avui es graduen, i també la meva felicitació a ESADE per portar endavant aquesta activitat amb el prestigi i la qualitat que caracteritza la institució.

Però, sobretot, a tots vostès, cridats a ser elements de referència dintre de les diferents administracions públiques o en la seva activitat privada, els agraeixo tot l’esforç que fan per assolir la més alta formació. És una prova d’un esperit constant de superació i un exemple del que ha de ser l’ètica pública. Vostès, tot i les responsabilitats que molts ja ostenten a diferents administracions, han sentit l’impuls d’anar més enllà, de fer les coses millor i d’oferir un millor servei, més eficient i més qualificat. Tot això augmenta el patrimoni del país i la nostra riquesa com a societat que vol progressar, anar endavant i acceptar els màxims desafiaments. Tot això, a més, respon a una vocació, a un sentiment irrenunciable de servir a la societat i al país. I vull insistir en aquesta paraula “vocació”, que sembla ja caiguda en desús i que ben aviat haurem de buscar al diccionari per saber què vol dir. Vostès tenen vocació de servei i vocació d’excel·lència, i això no els agrairem mai prou.

Perquè una administració diligent, competent, eficaç, formada per persones de talent i amb vocació de servir a les persones i a la societat, al servei de l’interès públic i de l’economia productiva, una administració així és una arma poderosíssima per a qualsevol societat i, sens dubte un valuosíssim instrument de progrés. Fer que un país funcioni no significa només proveir-lo d’enormes i modernes infraestructures i atapeir-lo d’inversions molt i molt costoses. Significa també tenir un sistema de justícia ràpid, eficaç i competent; una legislació mercantil que fomenti la creació d’empresa i que aporti seguretat jurídica; significa posseir una cultura de valors fonamentada en el seny, la seriositat, la iniciativa i el compliment dels tractes. I significa també tenir una administració pública que funcioni, que tingui clara la seva missió de servei i que, més que preocupar-se per regular la vida dels ciutadans i de controlar-la, el que de debò faci és acompanyar, servir, garantir i, alhora, generar confiança. I això no ho dic des de cap posicionament ideològic neoliberal ni res de semblant –que també seria molt legítim i defensable– sinó des del convenciment humanista i social que les persones i la societat estan per damunt de qualsevol cosa i, òbviament, l’administració ha d’existir per a servir i no pas per a ser servida.

La reforma i vertebració de les administracions públiques és una exigència immediata dels nostres dies i de les actuals circumstàncies. Si volem un país sostenible, les seves administracions també ho han de ser. S’ha acabat aquella època en què tot havia de ser proveït per les administracions; s’ha acabat l’època de les administracions omnipresents i invasives, disposades a calcificar la societat a base de reglaments i més i més reglaments. La mida de l’administració és un debat molt interessant que es pot afrontar des de molt diverses posicions ideològiques, però que avui dia ens veiem obligats a encarar des de la necessitat de la contenció de la despesa i per una major eficiència. Quan més eficient sigui l’administració més competitiu serà el nostre país.

Tota aquesta reflexió l’hem de fer també quan parlem d’administracions: hem de tenir la millor administració possible, però qualsevol administració, sigui la de la Generalitat o la del món local, ha de ser sempre un factor de progrés i d’ajuda per a la societat, per a les persones i per a les empreses, no pas un entrebanc.

I aquest és el segon gran repte: cal establir les bases i avançar ja cap a l’administració del segle XXI. Perquè la crisi passarà un dia o altre, i el que de debò importa és haver començat a treballar. Una administració moderna, sòlida i eficaç, no s’improvisa i si volem que sigui una realitat, el que cal és anar-hi treballant des del primer dia. Cal repensar-ho tot. I ara tenim l’oportunitat de fer una reforma que incorpori l’experiència d’aquests temps de dificultat i que estableixi les bases per una administració molt més eficient i, alhora, del tot clara i diàfana, transparent per al ciutadà.

Vostès coneixen l’administració i saben que hi ha coses a millorar.

Cal crear un sistema ètic de valors propis de l’administració de Catalunya. Cal disposar d’un codi ètic que garanteixi una administració més transparent.

Prendre consciència del valor dels valors es essencial per la gestió d’un país des de la mes alta administració a la mes humil responsabilitat ciutadana. A cap i a la fi, els fets son els que fan historia, les intencions sovint, no arriben ni a justificar-la.

I crec que avui, si vostès són aquí és perquè comparteixen aquests valors de gust per l’excel·lència i la feina ben feta, perquè ja entenen que l’esforç, el servei i la feina ben feta han de ser targetes de presentació de la nostra administració davant el conjunt de la societat catalana i davant el món.

I ho dic amb plena consciència de la responsabilitat que tenim els governants i els polítics a l’hora d’implantar aquests valors i d’estendre’ls al conjunt de la societat. No tot funciona bé. Hem de crear l’administració del segle XXI. Una administració centrada en els principis de transparència, de retiment de comptes o l’avaluació constant de la seva activitat. Ens cal una gerència pública professional i degudament resguardada dels canvis de cicle polític; moltes vegades ens limitem a supervisar la correcció dels procediments seguits més que no pas a avaluar els resultats del que hem fet i, sovint, no sabem distingir prou bé entre les persones que actuen de manera competent i les que no. No pot ser, per exemple, que algú aprovi una oposició a la seva joventut i fins al dia de la seva jubilació no hagi passat cap altre control objectiu de competència.

Cal que tinguem una administració que proveeixi els serveis que demana la societat. Cal que l’administració ajudi i acompanyi en lloc de suplantar la societat, i cal que els comandaments exerceixin la seva responsabilitat. Per exemple, no s’entén que en privat molts responsables de molts serveis diguin que els sobra personal o que aquest podria millorar i, per contra, quan se’ls demana d’actuar, d’informar per escrit o d’avaluar, tothom digui que està necessitat de més personal.

I ho dic amb plena consciència del fet que el major valor que tenim a les administracions de Catalunya són les persones que l’integren, a les quals no podrem mai reconèixer prou el seu esforç i el seu sacrifici. El gran valor de les administracions del país són les persones que les integren. Sense elles, sense la seva dedicació, sense la seva professionalitat i vocació de servei, ja fa temps que hauríem hagut d’abaixar les portes.

Però els administrats, els ciutadans, no només volen una clara transparència en l’ús i l’assignació dels seus recursos, sinó que també demanen una major transparència a les institucions. I la transparència també s’exerceix amb el retiment de comptes i amb la claredat a l’hora d’assumir responsabilitats. Si volem una administració de primera qualitat és obvi que ens cal un administració democràticament ordenada, eficient i transparent.

Hem d’aconseguir l’administració del talent, conscients que cal revisar moltes coses per tal que el talent, a més de ser vocacional, també se senti degudament recompensat i valorat i, sobretot, degudament reconegut per tothom.

Tot això són objectius importants. En alguns d’ells ja hi estem començant a treballar. Vostès saben, per exemple, que en l’avantprojecte de llei de governs locals ja es contempla la professionalització d’alguns càrrecs, com ara el del gerent del consell comarcal, que haurà de ser escollit entre persones que acreditin determinats requisits de competència i capacitat.

Així doncs, una de les nostres grans prioritats de país ha de ser la reforma i consolidació d’una administració pública catalana moderna i de prestigi, que exerceixi les seves competències oferint sempre el màxim servei al ciutadà. Una administració competitiva.

Hem encetat un procés de revisió en profunditat de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic. Això ho hem de veure com una oportunitat per enfortir l’administració catalana i per valorar el seu principal actiu: els treballadors públics.

Fruit de la complexitat d’aquest debat, el passat 13 de febrer, el president Mas va presidir la reunió constitutiva de la Comissió d’experts per a la reforma de l’administració pública, i de la qual, sense anar gaire lluny, en forma part el professor Longo, a qui li agraeixo moltíssim que hagi aportat tot el seu coneixement i experiència en aquest propòsit. Aquesta Comissió té com a objectiu principal l’elaboració d’un document que constituirà, sens dubte, una eina vol valuosa per complementar les línies d’actuació del Govern en aquesta matèria.

En qualsevol cas, el Govern ja està endegant un procés normatiu de reforma de l’administració i del seu sector públic que preveurà, entre altres la Llei de la funció pública catalana, i la Llei del directiu públic. I en aquest últim apartat, voldria destacar que serà la primera llei a tot l’Estat que reguli aquesta qüestió. Cal ser exemplars, en el sentit d’apostar pel nostre lideratge i poder convertir-nos en exemple per a tothom. I cal, sobretot, que treballar a l’administració sigui entès com un orgull per part de tothom, tant de les persones que hi treballen com també per part de la resta de la societat. Hem de sentir l’orgull de pertànyer a les administracions de Catalunya, no pas per cap mena de chauvinisme, sinó perquè siguem membres d’una administració de prestigi i d’un instrument fonamental per al progrés del país. D’una estructura d’estat.

I aquí, una vegada més, vull tornar a lloar l’excel·lent conjunt de treballadors públics que estan avui dia al servei de la Generalitat i també dels ajuntaments. Comptem amb excel•lents professionals, altament preparats i disposats sempre al màxim esforç, dels quals se n’ha de fer sempre el reconeixement que mereixen i que, sens dubte, són el màxim capital de la nostra organització. Com deia abans, sense ells res no hauria estat possible.

Per això, un dels propòsits es introduir mesures d’incentivació del personal al servei de l’administració, compatibles amb la situació pressupostària, i una carrera professional a les administracions públiques que inclogui l’avaluació de l’acompliment d’objectius.

També cal invertir en el desenvolupament i la professionalització de les persones que ocupen llocs de comandament i directius, introduir la direcció per objectius i establir sistemes que avaluïn periòdicament el seu acompliment.

Ara bé, l’èmfasi en els resultats, l’eficiència i la flexibilitat no pot contradir el respecte a la legalitat, l’equitat i la imparcialitat. Volem construir entorns ètics on s’exigeixi l’assumpció de la responsabilitat dels gestors públics en la presa de decisions, i on la identificació dels valors i comportaments exigibles als empleats públics i la seva observança siguin una prioritat.

Som conscients que tot plegat no serà fàcil: es mes fàcil fer lleis que modificar comportaments.

En altre ordre de coses, com ja s’ha estat fent en l’anterior legislatura, cal continuar avançant en l’impuls dels processos i de l’administració electrònica i estendre’ls a tots els departaments de la Generalitat i del seu sector públic. I sobretot, si volem una administració competitiva caldrà també reduir les càrregues administratives que pesen sobre els ciutadans i sobre les empreses. Sigui com sigui i costi el que costi, l’administració ha de continuar fent un esforç per simplificar els seus tràmits, fer-los més senzills i menys intervencionistes i, també, evitar duplicitats de tràmits que generin costos innecessaris per a la ciutadania.

Per això, des de fa dos anys, estem treballant en la línia d’avaluar les càrregues administratives, de simplificar els processos adreçats a l’empresa i a la ciutadania i estem augmentant els tràmits electrònics i les eines disponibles.

Conscients de la conjuntura econòmica, a l’inici de la IX legislatura va ser un punt d’inflexió després d’anys d’un creixement continu tant en estructura com en el nombre d’efectius de l’administració de la Generalitat. Vam reduir les estructures polítiques i administratives, la reducció de 3 departaments (un 20% menys), la reducció de 41 alts càrrecs als departaments de la Generalitat (un 23% menys), la reducció de 99 càrrecs eventuals (un 43% menys) i 413 òrgans administratius (subdireccions, serveis, seccions, negociats, etc.).

En l’àmbit de la racionalització, cal anar més enllà i aquest Govern ha reiterat una i altra vegada el compromís que a finals de 2013 s’acomplirà l’objectiu de reduir en un 25% les entitats del sector públic.

L’altre gran objecte de reforma és l’administració local de Catalunya. N’hem parlat molt en les últimes setmanes, però m’agradaria reiterar que és un projecte que no s’ha improvisat, sinó que té les seves arrels en més d’una dècada de treballs.

La Llei neix amb l’objectiu de clarificar les funcions de cada nivell de govern i de simplificar les estructures administratives. Es tracta d’endreçar el món local, d’evitar duplicitats i de garantir la sostenibilitat financera i l’eficiència en la prestació dels serveis locals. Però també pretén fomentar la transparència i la participació en el món local.

Per tant, no és una llei que neixi des de la desconfiança al món local, o que neixi allunyada del territori. Ben al contrari, la reforma es fa amb el màxim respecte a la Carta Europea d’Autonomia Local i amb un molt profund coneixement de la realitat local de Catalunya.

En definitiva, aquesta llei també vol ser la veritable llei de bases local de Catalunya i l’eina a partir de la qual s’edifiqui tot el sistema municipal i local de Catalunya. I això s’aconseguirà amb dues previsions en primer lloc, aquesta llei tindrà la condició de llei de desenvolupament bàsic de l’Estatut, i el seu contingut no podrà ser modificat directament o indirecta per una llei ordinària i, de manera especial, per les lleis cridades a desenvolupar-la. Així mateix, s’estableix de manera expressa que les diferents lleis sectorials, quan regulin qüestions relatives als ens locals, s’hauran d’interpretar sempre d’acord amb el que estableixi la Llei de Governs Locals.

A més, si el Parlament aprova les previsions de l’avantprojecte, el Govern quedarà autoritzat per refondre en el termini màxim d’un any, a partir de la seva entrada en vigor, i en un únic text, les disposicions legals vigents en matèria de règim local, que es denominarà “Codi de dret local de Catalunya”.

La llei també incentivarà la fusió voluntària de municipis i la mancomunació de serveis. Com vostès ja saben, els consells comarcals han d’esdevenir els principals ens de prestació mancomunada de serveis als municipis sense duplicar nivells administratius allà on existeixin àrees metropolitanes. I com els deia abans, pel que fa a la gerència, el projecte preveu que podrà tractar-se d’un càrrec eventual, però haurà de ser sempre personal directiu professional i seleccionat mitjançant un procediment públic que permeti la concurrència de diferents candidats. Aquest important canvi significarà la supressió de 1034 càrrecs polítics remunerats, així com la prohibició de crear noves mancomunitats o consorcis quan els seus objectius puguin ser desenvolupats pel consell comarcal o l’àrea metropolitana. Totes aquestes entitats també seran objecte d’extinció automàtica en cas de duplicitat, manca de presentació de comptes o de dèficit continuat. Tenim mes de 480 empreses, consorcis, fundacions, etc., vinculades al món local. Almenys el 75% d’aquestes s’haurien de fusionar, absorbir o liquidar.

Possiblement, a l’hora d’afrontar aquestes reformes és molt possible que m’equivoqui, que cometi errors, però el pitjor que podríem fer en aquests moments és no fer res.

Parlant a curt termini, els he exposat les reformes, els compromisos i les iniciatives més importants en què estem treballant. A llarg termini és evident que hem d’anar cap a una administració eficaç, àgil, tecnificada i competent. Un model propi d’administració catalana que col·labori amb la societat, que l’acompanyi i que sigui la garantia dels drets més elementals i de l’imprescindible benestar de les persones.

La nostra responsabilitat, doncs, i la de tots vostès, és que aquesta administració pugui oferir a la societat el millor servei possible, d’una manera professional i sostenible.

Moltes gràcies per la seva atenció, moltes felicitats pel prestigiós màster que han completat i que l’èxit els acompanyi sempre, per bé de tots vostès i de tot el país.

Moltes gràcies.