Projectes concrets. Realitzacions evidents. Construcció pas a pas. Generació de solidaritats de fet. Quatre idees, quatre conceptes, sobre els quals els pares fundadors de la Unió Europea -els demòcratacristians Schuman, Adenauer, De Gasperi i Monet- van bastir el gran procés de pau que ha estat el projecte d’integració europea que ha anat prenent forma al llarg de la segona meitat del segle XX.
Avui, 9 de maig de 2013, celebrem seixanta tres anys de la Declaració Schuman, que va posar negre sobre blanc aquelles quatre idees, aquells quatre conceptes. L’aleshores ministre d’Afers Exteriors francès les va exposar just abans de proposar que Alemanya i França comencessin a compartir aquelles minerals -el carbó, l’acer- pels quals s’havien estat matant durant segles amb anterioritat.
Seixanta tres anys que no acosten els postulats de Schuman a la jubilació, ans el contrari. Són cada vegada més vius, malgrat que l’Europa que els va veure néixer està immersa en una profundíssima crisi econòmica, social i de valors segurament perquè els successors dels pares fundadors no tenen tan interioritzades aquelles conviccions que els van fer idear el camí: la solidaritat, la reconciliació, el servei a la comunitat, el servei a les persones. Potser són altres temps, però són conviccions que el servidor públic no hauria de deixar mai de banda.
Reconciliació. Servei. Projectes. Realitzacions. Pas a pas. Solidaritats de fet. Aquelles conviccions, aquelles idees, de De Gasperi, de Schuman, d’Adenauer, de Monet, segueixen vigents al vell continent però poden i han de ser exportades.
Barcelona i Catalunya, per exemple, acollim amb orgull els quarters generals de la Unió per la Mediterrània, la seva secretaria general. No mereixen les idees dels pares fundadors ser aplicades a l’estimat Mare Nostrum? No mereixen els pobles mediterranis tenir un futur on la reconciliació i la solidaritat estiguin en primera línia?
Des dels inicis del Procés de Barcelona, el 1995, fins avui ha plogut molt. Europa ha volgut ser protagonista d’un gran procés cohesionador de la Mediterrània amb més ombres que llums. Conflictes eterns i diferències culturals que alhora ens enriqueixen i ens fan desconeguts, al costat de les evidents diferències econòmiques han fet semblar estèrils els ingents esforços europeus per fer de la Mediterrània, també, un espai únic de pau, creixement econòmic i benestar social.
Avui, Dia d’Europa, des de Catalunya estant cal que fem arribar amb força la nostra veu, mediterrània, tossudament mediterrània, tossudament europea, vocacionalment europeista, i recuperem aquelles quatre idees, aquells quatre conceptes de Schuman per aplicar-los a la realitat mediterrània: projectes concrets, realitzacions evidents, construcció pas a pas, generació de solidaritats de fet.
A això es vol dedicar i es dedica la secretaria general de la Unió per la Mediterrània. Des de Catalunya tenen tot el nostre suport. Ens sentim capital d’aquest mar nostre. Ens sentim endeutats amb els nostres veïns del sud. Ens sentim amb l’obligació de posar-nos com objectiu que aquest mar que ha generat i acollit centenars de conflictes sigui un dia un mar de pau. S’ha intentat de gairebé totes les maneres possibles. Intentem-ho com si avui fos el 9 de maig de 1950: a poc a poc, sobre la base de projectes concrets que generin solidaritats de fet.
A Catalunya, convençuts de que aquest és el camí, estem disposats per ajudar a intentar-ho.
Deixa un comentari