Com tants d’altres catalans i catalanes, estic plenament convençuda de la necessitat que qualsevol societat que es defineixi a si mateixa com a democràtica demostri un compromís ferm per vetllar per la recuperació i el foment de la seva memòria històrica. De fet, la necessitat de preservar el patrimoni col·lectiu que representa el testimoni de la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques gaudeix d’un consens tan ampli al nostre país que forma part de l’articulat de l’Estatut, en la mateixa mesura que “el rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència” (EAC, Article 54). La institució bàsica de la qual disposa la Generalitat de Catalunya per donar adequada resposta a aquest mandat estatutari és el Memorial Democràtic, dirigit de forma eficient per Jordi Palou-Loverdos i adscrit al Departament de Governació i Relacions Institucionals que tinc l’honor d’encapçalar a través de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament.
La preservació de la memòria històrica es pot emprendre des de molt angles, entre els quals alguns de gran valor i transcendència pública com ara la reivindicació de figures significades, l’organització d’exposicions o cicles de conferències sobre fets de cabdal importància o la participació en homenatges internacionals. Memorial Democràtic fa un tasca encomiable en aquest àmbit que, insisteixo, no em cansaré de reivindicar.
Però aquesta no és l’única forma de fer justícia al passat. També cal reservar espai de reconeixement per a aquella història que s’ha escrit i s’escriu cada dia per part de ciutadans anònims allunyats dels focus i dels grans titulars. Una història protagonitzada sovint per persones no adscrites als moviments vertebradors de la societat (partits polítics, entitats cíviques i culturals, sindicats, etc.), feta sobre la trinxera i amb l’únic incentiu de ser conseqüent amb les pròpies conviccions. Són exemples vitals que probablement només ocuparan notes a peu de pàgina en la història en majúscules, però no per això menys dignes ni menys elogiables.
joanaortega.wordpress.com 