Tenim la sort de viure un dels moments més apassionants de la història de Catalunya. Mai com ara s’havia constatat una voluntat tan col·lectiva, transversal i majoritària de poder-nos pronunciar i decidir sobre el nostre futur.
El poble català té, entre les seves virtuts, una gran capacitat de diàleg i un sincer respecte davant la diversitat, la qual cosa ha permès conformar un model de societat democràtica i integradora, sense oblidar els seus orígens i trets diferencials. En aquests moments històrics cal tenir, més que mai, present aquest esperit: fermesa en la defensa dels nostres interessos, però amb respecte davant les diferents i legítimes opcions que es vehiculin pacíficament i democràtica.
Les institucions catalanes complirem la llei. Hores d’ara, el Parlament treballa en el projecte de llei de consultes no referendàries sota l’empara de l’article 122 de l’Estatut de Catalunya i tot fa preveure l’aval de la majoria del ple a la crida ciutadana del 9 de novembre, tal i com la van pactar el President i la majoria de partits polítics. Alguns no hi eren en aquest pacte, però encara hi són a temps.
Organitzar un procés participatiu d’aquestes característiques comporta fixar data i pregunta, però també exigeix d’una complexa organització humana i material. Si en tot procés electoral aquests treballs ja resulten d’una enorme complexitat, és evident que l’organització d’una consulta segons la futura llei encara és, sense dubte, més complicat, però alhora tremendament il·lusionant.
Dispositiu electoral
Fa mesos que treballem discretament en la logística: l’organització i distribució dels punts de participació, el control i supervisió del procés i de les seves dades, els horaris, els locals, les paperetes, les urnes, la selecció dels membres dels punts de participació… En resum, un operatiu que no s’improvisa i que estarà a punt perquè el proper novembre puguem manifestar la nostra opció de futur per Catalunya. Perquè, m’agradaria que quedés molt clar, des del Govern i el Departament que presideixo treballem perquè tothom hi pugui dir la seva en llibertat, sense pressuposar resultats. Perquè la democràcia és això, participar i decidir, acceptant la voluntat de la majoria i respectant la de les minories.
Aquests dies han sorgit diferents notícies sobre tota aquesta intendència. L’operatiu estarà a punt per garantir una consulta transparent, internacionalment inqüestionable i amb plenes garanties jurídiques. Desitjo una participació molt majoritària. Per diverses raons: perquè fa segles que no ens manifestem col·lectivament sobre una decisió tan important i perquè Europa no pot interpretar una altra cosa que no sigui que volem ser europeus. I per això també és molt important que el proper 25 de maig omplim les urnes de paperetes perquè ningú, ni d’aquí ni d’allà, pugui dubtar del nostre europeisme, ni qüestionar la legitimitat del resultat de la consulta.
Com deia, hi ha moltes persones treballant intensament des de diferents àmbits perquè tot estigui a punt quan sigui el moment: el suport normatiu i els mitjans materials. Avancem, doncs, cap a la consulta, amb decisió, però sense renunciar al diàleg. És clar que tot seria més fàcil si l’Estat fes costat a les aspiracions democràtiques de la societat catalana. El text constitucional no només defineix la nostra organització com un estat de dret, sinó també com un estat democràtic, i resulta estrany que des d’algunes institucions només arribin impediments i amenaces quan del que es tracta és d’exercir el dret més democràtic de tots: votar en llibertat.
Deixa un comentari