Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Activitat Parlament’ Category

Des que vaig assumir la responsabilitat del Departament de Governació i Relacions Institucionals i de la vicepresidència del Govern, una de les meves prioritats ha estat parlar directament amb els màxims responsables dels nostres ajuntaments. Ho he fet ja amb més de 150 alcaldes i he trobat sempre una actitud molt responsable davant la difícil situació econòmica alhora que he pogut percebre una àmplia complicitat respecte al futur. Més enllà dels colors polítics, tots els alcaldes són molt conscients de la conjuntura econòmica del país i demanen ajut sobretot per poder fer front a les despeses corrents del dia a dia.

Aquesta setmana el Govern ha aprovat la creació de la Comissió que ha de redactar l’avantprojecte de llei de Governs Locals i d’Hisendes Locals amb la voluntat que la futura llei reguli les funcions de les administracions locals del país i poder aconseguir així la màxima eficiència amb la mínima burocràcia. I a la vegada, cal definir amb rigor el model d’administracions catalanes reduint-lo a la seva dimensió justa i finançant-lo correctament.

Les estretors econòmiques dels ens locals provenen, majoritàriament, de no haver sabut definir temps enrere, entre tots, allò que realment pertocava fer als ajuntaments i la manera de pagar-ho. Avui dia, els ajuntaments destinen entre el 25% i el 30% dels seus pressupostos a finançar serveis que, de fet, no els són propis i que haurien de ser prestats –i pagats– per la Generalitat o l’Estat.

Aquesta generosa assumpció de serveis és coneguda de tothom. Durant temps i temps hem anat carregant els nostres ajuntaments de més i més obligacions, convertint-los en la pretesa solució de tots els problemes. Però això, ras i curt, no només multiplica els nivells d’administració i no permet aclarir allò que ha de fer cadascú sinó que, a més, s’ha tornat insostenible. Molts ajuntaments es troben al llindar crític de la crisi o de la fallida. És evident que ho evitarem, però també ho és que cal prendre mesures i que, a més, hem de repensar tota l’administració local.

Amb la nova llei haurem de concretar l’estructura político-administrativa dels ens locals de Catalunya. Cada vegada som més els que coincidim en la necessitat de definir i dimensionar el paper de les Diputacions Provincials i dels Consells Comarcals. Les administracions locals han de disposar d’unes competències clares i concretes, degudament finançades, i no les podem anar convertint en eines de contrapès polític o en centres independents de distribució de recursos. De tot això se n’ha de parlar, i la nostra obligació davant els ciutadans, ara més que mai, és debatre-ho aviat i de manera transparent.

Els habitants de Catalunya no es distribueixen de manera uniforme arreu del país. Val a dir que més del 80% de la població es concentra en menys del 15% del territori i que hi ha comarques amb menys habitants que una illa de l’Eixample de Barcelona. Però tothom, visqui on visqui, ha de tenir dret a uns mateixos serveis públics i de la mateixa qualitat.

Crec que tots els partits polítics presents al Parlament de Catalunya així com les entitats municipalistes, coincidirem en la necessitat d’aprimar les estructures administratives del nostre país i en la conveniència de professionalitzar determinats llocs de comandament perquè no depenguin dels diferents resultats electorals.

La primera eina d’aquesta reforma la tindrem en la futura Llei de Governs Locals. Caldrà decidir i clarificar, entre tots, les diferents competències que han d’assumir els ajuntaments, els consells comarcals i, més endavant, les vegueries. Abans de l’estiu, la Comissió nomenada haurà d’haver debatut i elaborat un document on s’estableixi si tots els consells comarcals han de prestar o no els mateixos serveis; si tots han d’existir amb les mateixes estructures d’ara o si no seria millor, per exemple, que fossin substituïdes per un Consell d’Alcaldes que fixés els serveis que cal prestar i establís criteris per a una gestió professional.

És absurd que una persona de Barcelona, de Badalona, de L’Hospitalet o de Santa Coloma de Gramenet no sàpiga si els serveis que rep són responsabilitat del seu ajuntament, del consell comarcal, de la diputació, de l’àrea metropolitana, de la Generalitat, del govern de l’Estat o d’Europa. Això no pot ser. Són massa administracions. Cal simplificar per guanyar en eficàcia i en eficiència. De ben segur que estalviaríem molts recursos i els podríem dedicar a finançar correctament inversions i serveis.

Quan ens posem d’acord sobre qui ha de fer què, o sobre qui té sentit que existeixi com fins ara i qui no, llavors serà el moment de consensuar el finançament de les competències i dels serveis a prestar. Serà el moment per a la Llei d’Hisendes Locals, tan reclamada per les entitats municipalistes del país.

Estic convençuda que no governa millor qui més té sinó qui millor gestiona i qui no perd de vista que darrera les decisions polítiques hi ha els ciutadans, hi ha les persones. Ens cal gestionar tan bé com sigui possible per poder garantir els millors serveis possibles. I encara més avui dia, en què els recursos són escassos i poden passar anys abans no millori substancialment la situació econòmica del país.

Per tot això, doncs, ara és l’hora dels ens locals. Sé que entre tots aprofitarem aquesta  oportunitat i serem capaços de construir una administració local més eficient i sostenible.

(Publicat a La Vanguardia el 16 de gener de 2012)

Read Full Post »

El Govern espanyol no presentarà cap recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de vegueries. Avui hem debatut el projecte de modificació de la Llei en el ple del Parlament, el qual ha estat aprovat per 79 vots a favor, 39 vots en contra i 12 abstencions.
L’objectiu de la modificació de la llei és donar compliment a l’Estatut, buscar el consens i actuar amb la seguretat jurídica necessària per no crear falses esperances a la ciutadania d’aquest país. Es tracta d’una llei que no es pot desenvolupar, que no permet escollir veguers, ni es poden suprimir nivells d’Administració. La ciutadania no entendria que en aquests moments creéssim un nou nivell administratiu.
El Govern que Catalunya ha de tenir la seva pròpia organització territorial, però aquesta llei ha de tenir la seguretat jurídica, les competències i el finançament necessari per tal d’assegurar la sostenibilitat de les vegueries i que no suposi una superposició de nivells d’administracions ni un simple canvi de cartell de província a vegueria.
Demano la força del Parlament per aprovar les iniciatives legislatives necessàries per desplegar l’organització territorial de Catalunya en vegueries, i alhora ha estenc la mà a les diverses forces polítiques i a les entitats municipalistes per arribar a un consens suficient per aprovar una llei d’organització territorial pròpia.
Projecte de modificació de la Llei de vegueries
El Consell Executiu va acordar el 10 de maig demanar a la cambra catalana que presenti al Congrés dels Diputats les proposicions de llei necessàries per reconèixer el règim electoral de les vegueries i modificar els actuals límits provincials.
Amb l’aprovació de la Llei per part del Parlament, la cambra catalana haurà de proposar al Congrés la modificació de la Llei orgànica de règim electoral general per tal de regular l’elecció dels consells de vegueria com a règim electoral especial. D’altra banda, també haurà de proposar una llei orgànica de modificació dels actuals límits provincials, que reculli les 7 vegueries existents a Catalunya, tal com estableix l’article 9 de la Llei de vegueries.
La nova Llei també preveu que els Consells de Vegueria que substituiran les actuals diputacions provincials es constituiran un cop tramitades i aprovades les modificacions legislatives necessàries per part del Govern espanyol. En aquest sentit, s’ha modificat la disposició transitòria primera de la Llei de vegueries per garantir que la substitució de les actuals diputacions serà “real i no només aparent”, tal com diu, textualment, el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de 5 de juliol de 2010. Segons el Consell, no ha de ser únicament un canvi de persona jurídica, sinó també del seu govern i administració.

Read Full Post »

Aquesta setmana he explicat al ple del Parlament la política de relacions exteriors del Govern, destacant que la prioritat en aquesta matèria se centra principalment en desenvolupar una política de relacions exteriors que doni prestigi al país i, en aquest sentit, que permeti projectar al món la emprenedoria de Catalunya, la seva seriositat, el seu rigor i que mostri la cultura i la llengua.

Us adjunto el vídeo de la meva intervenció

Read Full Post »

Els propers dos anys no s’editarà la revista Infocatalunya, la qual cosa suposarà un estalvi de 5,3 milions d’euros

L’austeritat és una necessitat i una convicció d’aquest Govern i per això ha concretat, en seu parlamentària, que l’amortització i anul·lació de fins a 63 llocs de treball d’alts càrrecs i eventuals al Departament de la Presidència, fruit de la reestructuració de l’Executiu i de la reducció del capítol de personal, ha permès un estalvi de 2.807.464,52 euros. També en el marc de contenció de la despesa, confirmo que els propers dos anys el Govern no editarà la revista trimestral Infocatalunya, la qual cosa suposarà un estalvi de 5.300.000 euros.  El govern ha d’informar, no fer publicitat.

Les prioritats de l’Executiu per aquest 2011 són reconduir la situació financera de la Generalitat; fer front a la situació econòmica del país i promoure la creació de llocs de treball; i l’impuls de l’autogovern.Per això, s’ha creat un Departament de la Presidència potent liderat pel propi president de la Generalitat i que permeti, com va demanar Mas, un govern fort i amb lideratge.

Aquest és un Govern dialogant, obert, que demana ajut i que vol ser ajudat pels grups parlamentaris però també per persones destacades de la societat, que poden posar el seu talent i la seva experiència al servei de grans objectius de país. És en aquest context, on ha situat la creació del Consells Assessors per a la Reactivació Econòmica i el Creixement i per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari i també el de Polítiques Socials i Familiars.

Read Full Post »

Al meu curriculum vitae s’hi va transcriure, erròniament, que jo era llicenciada en Psicologia.

Certament, vaig estudiar a la facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona gairebé tota la carrera, excepció feta de dues assignatures que no vaig acabar de completar. 

La meva trajectòria empresarial i política de més de vint anys ha estat totalment allunyada de la Psicologia, i no és el meu tarannà atribuir-me mèrits que no em pertoquen. Per tant, demano públicament disculpes i lamento l’error respecte a l’abast de la meva formació acadèmica, tal i com ja he expressat al President de la Generalitat.

Read Full Post »

Aquest és l’article que vaig publicar diumenge passat al diari “El Mundo

Son tiempos de cambios.

El jueves Núria de Gispert se convertía por amplia mayoría en la primera mujer encargada de presidir la cámara catalana. De Gispert sigue así la estela de otros grandes presidentes de Unió Democràtica como fueron Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy o Joan Rigol. Que una mujer ocupe por primera vez el segundo cargo institucional de Catalunya después del president de la Generalitat es una muestra más de la incorporación del talento femenino en todos los ámbitos y quiero destacar que también en esto CiU ha sido pionera. La lucha por la igualdad -como el movimiento- se demuestra andando.

Estoy convencida de que Núria de Gispert será una magnífica presidenta. Su calidad personal y humana, su humanismo militante, su dilatada  trayectoria política así lo avalan y en su discurso inicial ya dio muestras de las prioridades de su mandato: diálogo, un Parlament abierto a todos, de todos y para todos, y austeridad. Una austeridad tanto más imprescindible cuanto en momentos de crisis económica, nuestra sociedad no entendería ni despilfarros ni comportamientos ostentosos.

(més…)

Read Full Post »

Aquesta setmana començarà a ser visible el canvi decidit pel poble de Catalunya amb la constitució del nou Parlament fruit dels resultats electorals del 28 de novembre. A banda de la importància que té iniciar una nova legislatura, hi  ha un fet que no pot escapar ningú i és l’elecció d’una dona, Núria de Gispert,  com a presidenta del Parlament de Catalunya. Per primera vegada, una dona ostentarà el segon càrrec polític en importància del nostre país, i és bo recordar que serà precisament Convergència i Unió qui hagi fet aquest pas. També en això, som pioners i responsables.

Però, a més de ser la primera dona que presidirà el Parlament de Catalunya, Núria de Gispert és una política de primer nivell que ja ha tingut altes responsabilitats de govern al capdavant del departament de Justícia i Interior en el darrer govern de Convergència i Unió a més de tenir una sòlida carrera jurídica al seu currículum.

Per això puc afirmar que l’elecció de Núria de Gispert donarà un nou impuls al Parlament perquè sé que executarà aquesta nova responsabilitat amb la mateixa entrega i eficàcia que ha demostrat al llarg de la seva carrera. El seu nom acompanyarà els grans polítics d’Unió Democràtica de Catalunya que han tingut l’honor de presidir el Parlament i que han entrat amb tot mereixement i amb lletres d’or al llibre de la Cambra catalana: inoblidables Miquell Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy i Joan Rigol.

Amb Núria de Gispert, Unió recupera la presidència del Parlament de la mateixa manera que el Parlament recuperarà una manera de fer dialogant, equànime, justa, austera i eficient.

Sé que la futura funció de Núria de Gispert serà encara més exhaustivament examinada pel simple fet de ser dona, perquè mai ha estat fàcil ser pionera en res.  Però estic convençut que precisament per haver superat en el passat tants obstacles com se li han presentat, també aquest el superarà amb excel·lència. Per això, fins i tot abans que es produeixi el seu nomenament, sé que el Parlament de Catalunya tindrà una gran presidenta, Núria de Gispert. Qui vingui desprès d’ella tindrà molt difícil igualar el seu nivell.

Per tot això, només em queda felicitar Catalunya per la seva elecció i fer-ho molt efusivament i de tot cor a Núria de Gispert davant aquesta nova tasca que és a punt de començar. Felicitats presidenta!

Read Full Post »

Si alguna cosa hem d’aprendre d’aquesta crisi i de les seves conseqüències és que el nostre no és un país ric amb grans recursos naturals. Si ens en sortim d’aquest malson –que ens en sortirem, com ho hem fet d’altres crisi  i de situacions més difícils i tràgiques-, serà gracies a l’esforç i a l’empenta de les persones emprenedores. Ara, no podem continuar malbaratant recursos en subvencions que no porten enlloc, o encara pitjor, que només a relativitzen valors tan nostrats com l’esforç, el sacrifici i l’emprenedoria.

Ara es parla del xec beca que el tripartit promet als ni-ni, joves que no estudien ni treballen, en gran part a conseqüència del fracàs escolar (a Catalunya desprès de set anys de tripartit, arriba al 30%). No serà subvencionant aquestes persones com farem avançar el país, i molt menys en època de vaques magres que ha deixat escurada la caixa de la Generalitat i l’han forçat a recórrer a l’emissió de bons amb la rendibilitat més alta del tot el món. A més hauríem de recordar al tripartit va fer desaparèixer les escoles taller, que ja anaven en aquesta línia d’ajudar els joves amb aquesta problemàtica.

No cal aquesta nova despesa sense fons. Per generar riquesa i per afrontar l’elevada xifra d’atur que patim, cal fer justament el contrari: dedicar els escassos recursos dels quals disposem a donar suport als emprenedors. La seva iniciativa que crea riquesa no pot naufragar per culpa d’una administració excessivament voraç amb els impostos i que, després de recaptar-los, els destina a qui no fa res. Així no aconseguirem inserir en el mercat de treball els aturats que ara tenim. El primer pas ha de ser no ofegar els petits i mitjans empresaris de casa nostra. Fer-ho és matar la nostra particular gallina dels ous d’or, ja prou maltractada per les administracions actuals.

Els anomenats ni-ni són un problema social que cal resoldre, però no ho farem amb xecs que, amb tota probabilitat, no podrem pagar en temps de crisi. Tots hem de tenir molt clar que hem d’acabar amb la política de la subvenció a dojo si volem tornar a ser competitius, eficients i emprenedors. El nostre país va ser un referent econòmic i social a tot Europa precisament per aquests valors i no pas per subvencionar-ho tot. Hem de dir clarament i ser molt conscients que només amb l’esforç de cadascun dels membres de la nostra societat superarem la crisi amb nota i estarem preparats de cara al futur.

Per aquest motiu, CiU s’oposa als xecs que el tripartit promet a qui no estudia ni treballa. En canvi, proposem afavorir a qui treballa i a qui es dedica en cos i ànima a formar-se millor, per generar riquesa que, en definitiva, és el que tirarà endavant el país. Cal dir-ho fort i clar: hem de recuperar la satisfacció i la recompensa que garanteix la feina ben feta. L’estat del benestar es construeix precisament des de la generació de riquesa i des de la seva redistribució en serveis claus pel seu desenvolupament. No ens podem permetre seguir pagant i subvencionant el no rés. Hi ha massa pous sense fons que han dut el país gairebé a la ruïna com per  a crear-ne de nous.

Read Full Post »

Els blocs electorals no són imposició dels partits, sinó que estan establerts per llei

En el transcurs de la comissió de control de la Corporació de Mitjans Audiovisuals, he volgut remarcar el paper destacat dels mitjans de comunicació en campanya i recorda que s’han regulat aspectes elementals minuciosament per garantir igualtat d’oportunitats i proporcionalitat. I això és així perquè ho diu la llei.

Reclamo el màxim respecte per la llei i el seu compliment estricte, i que no per això se’ns acabi dimonitzant als partits polítics, ja que els blocs electorals no són imposició dels partits, sinó que estan establerts per llei.

Lamento la inconcreció en la resposta d’Enric Marín respecte a si TVC (Televisió de Catalunya) pensa plantejar debats cara a cara en aquesta propera campanya electoral, si els consideren necessaris, positius, si creuen que fomenten el sentit de servei públic de TVC, i en aquest sentit, penso que fomentar la participació no és només feina dels partits polítics, sinó també de les institucions i els mitjans públics.

Celebrar un cara a cara no limita la pluralitat i els ciutadans tenen dret a veure una confrontació pedagògica entre els dos candidats amb possibilitats de presidir el país.

Read Full Post »

El Parlament aprova per unanimitat una iniciativa de CiU per tal que els canal de RTVE que es capten a Catalunya incorporin l’opció d’àudio en català

©Carme Capdevila

La Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat una iniciativa de CiU en la que es demana que els canals de RTVE que es capten a Catalunya incorporin l’opció d’àudio en català en aquelles produccions que ho permeten. Més concretament, la proposta de resolució de CiU, aprovada amb una esmena del Tripartit, consta de tres punts en els que s’insta el Govern de l’Estat a canviar els criteris d’elecció idiomàtica en què s’emeten els continguts dels canals de RTVE per fer possible que les produccions originals catalanes es puguin sentir almenys en llengua catalana; que les produccions de les quals consti versió dobla­da al català s’incorpori aquesta versió al canal d’àudio corresponent; i que la llengua d’emissió sigui, per defecte, el cata­là, i que estiguin disponibles les altres llengües en els termes que indiquen els dos punts anteriors.

La iniciativa, presentada pel diputat Carles Puigdemont, ha estat defensada en Comissió per mi, posant èmfasi en la necessitat de garantir el respecte i la protecció a la riquesa lingüística de l’estat espanyol. Sobta que produccions audiovisuals catalanes emeses per tot l’Estat des de TVE, com són «Les 3 bessones», es puguin seguir en castellà i en an­glès des de qualsevol llar catalana amb TDT, i que no es pugui gaudir de la versió en l’idioma original.

L’apagada analògica definitiva comporta que els ciuta­dans rebin el senyal de televisió mitjançant la tecnologia digital, cosa que incrementa les prestacions del senyal i amplia el ventall d’opcions als continguts. Una d’aques­tes millores és la possibilitat d’utilitzar els diferents ca­nals d’àudio per accedir a les versions originals dels pro­grames, especialment les pel·lícules, sèries i reportatges.

En aquest sentit, i malgrat aquesta possibilitat, sobta el nul interès per part dels responsables dels canals de RTVE que es capten a Catalunya de posar aquesta tecnologia al servei d’un mandat constitucional com el reconegut al punt 3 de l’article 3 del títol preliminar. La necessitat de l’especial respecte i protecció de la riquesa lingüística de l’Estat no té ni l’obstacle ni la dificultat de la tecnologia, que a partir de la TDT permet que la decisió de quin idioma col·locar al segon canal d’àudio sigui estrictament polí­tica, no econòmica ni tècnica.

Read Full Post »

Reivindicació de la política

Potser recorden del ‘Mans netes’, l’eslògan de Carod Rovira, quan encara parlava d’equidistància. Sembla que hagi passat tota la història del món des de aquell dia. En canvi, ara veig la voluntat d’amagar les mans del tripartit al mateix temps que els tres socis de govern exigeixen veure les dels altres, amb el blindatge que han fet de la comissió d’investigació del cas Palau.

No tinc cap problema en ensenyar les meves, tampoc les del meu partit, Unió Democràtica o les de la meva federació, CiU. Però em sembla indigne utilitzar el Parlament amb obscurs fins partidistes. Aquesta és la moral del tripartit i aquest es el fi de la comissió engegada al Parlament per investigar el frau del Palau de la Música. Això sí, només vol investigar el que pugui fer referència a l’oposició i no a l’actuació de qualsevol soci tripartitari o del govern de la Generalitat. Quan comença el cas hi ha dubtes més que raonables de la possibilitat que s’hagin comès irregularitats per part d’un conseller del govern. Es constat que l’objectiu d’aquesta comissió d’investigació es fer un tribunal polític i una campanya de desgast de CiU. Utilitza una figura, la de les comissions, que s’ha creat per fiscalitzar la  tasca de govern, per fiscalitzar l’oposició. El món a l’inrevés.

No és això el que la societat ens reclama. Si volem lluitar contra la desafecció, hem de dignificar la política. Soc conscient que sempre hi pot haver casos de malgovern, de corrupció. Però sabent això, la gran virtut de la democràcia és que pot engegar els mecanismes oportuns per corregir qualsevol desviació. La política és habitualment un exercici digne amb esperit de servei. Aquesta és la seva funció i les desviacions que hi pugui haver són excepcions. Reivindico la política i els polítics com a persones que treballen i s’esforcen per canviar i millorar la realitat en benefici de la majoria de la societat. És important que aquesta realitat sigui vista així i no després d’haver passat pel mirall distorsionador dels casos judicials actuals

Per supervisar l’exercici noble de la política hi ha la justícia i les lleis, els mitjans de comunicació, i el Parlament. Sempre hi podrà haver qui s’aprofitir, però els mecanismes democràtics són prou potents com per combatre-ho amb eficàcia. Amb el desprestigi de les institucions que fa el tripartit no es construeix un país. No és negant la transparència, ni posant pals a les rodes de les investigacions, com es guanya credibilitat. Catalunya no espera això del seus governants.

Des de CiU no entrarem en aquest joc que del tripartit, i no ho farem perquè volem retornar a la política el prestigi perdut. i Som conscients que només podem avançar des del respecte i el diàleg. Prou problemes tenim a la nostra economia com per perdre el temps en focs d’artifici que l’únic que persegueixen és erosionar la confiança de la societat en la seva classe política. La Justícia ja actuarà i, de fet, ho fa, sigui en el Cas Palau, el Pretòria o el Gürtel. El que els polítics hem de fer ara es oferir la màxima transparència i sobretot oferir solucions davant els greus problemes econòmics que Catalunya pateix. No es tracta com fa al tripartit de desviar l’atenció a la recerca de millorar els possibles resultats electorals. És legítim, però francament no és això el que la societat espera de nosaltres. El que ens demana són solucions per sortir de la crisi. I des de CiU hi treballem.

Read Full Post »

Primer episodi

– “Tu ets el que més diners guanya”

– “Doncs, mira que tu, guanyes més que ZP”

Segon episodi

– “Tu el que fa és col·locar els teus i res més”

–  “Doncs, quan tu manaves, encara en vas col·locar més”

Tercer episodi

– “Les retallades no són per fotre el treballadors”

Quart episodi

– “Nosaltres no hi anirem més si no demanen perdó. Si algú més s’hi vol afegir…”

És això el Parlament de Catalunya?

Fem-nos-ho mirar!

Read Full Post »

Diuen que en una reunió entre Fidel Castro i Olof Palme, el líder cubà va dir: “amb la revolució socialista he aconseguit que a Cuba ja no quedin rics”. La rèplica del primer ministre suec va ser: “dons jo, amb tots els anys de socialdemocràcia, encara no he aconseguit que a Suècia desapareguin els pobres”. Malauradament i salvant les distàncies, a casa nostra encara hi ha qui s’omple la boca de fer polítiques progressistes en moments de crisi en els que toca actuar més i xerrar menys.

Això ve al cas per la intervenció del president Montilla ahir al Parlament en defensa de les polítiques progressistes de governs d’esquerra, del seu i del de Zapatero, ignorant que és ara i amb els seus governs quan hi ha la més brutal retallada de polítiques socials en els més de trenta anys que portem de democràcia. Potser és hora que qui ens ha dut a aquest desastre actuï amb una mica més de humilitat i de coherència.

La intervenció del president Montilla va ser decebedora: primer per fer veure que vivim en el millor dels móns possibles, malgrat el que  cau,  i després perquè va ser incapaç d’aclarir les mesures que emprendrà el seu govern per reduir despeses i per incrementar ingressos. L’únic que va assegurar és que ho continuen estudiant, mentre passen els dies i creixen les dificultats.

Entre tanta inoperància, aquí i al govern Zapatero, el FMI ja ha recordat que cal una reforma urgent i en profunditat del mercat laboral. Sembla mentida que amb més de quatre milions d’aturats, els nostres governs continuïn esperant per reformar el que les dades diuen que és un desastre. No és catastrofisme, sinó la constatació pura dura de la realitat: més de quatre milions d’aturats a  Espanya, i més de sis-centes mil persones sense feina a Catalunya. La situació és un desastre, sense pal·liatius. No cal que ens ho diguin des de fora.

És hora que els governs que es diuen progressistes actuïn, i que no ho facin per la via que proposen de congelar pensions. No pot ser que, una cop més, els més febles, els pensionistes, és converteixin en l’ase de tots els cops. CiU s’oposarà frontalment als plans governamentals d’atemptar contra les pensions. Hi han altres formes per  aconseguir reduir les despeses i n’hi ha moltes més per augmentar els ingressos. Zapatero i Montilla només han estat capaços d’anunciar mesures per retallar la despesa, però n’han dit ni una d’incrementar els ingressos públics. Tampoc han estat capaços d’aprimar els seus governs que tenen vicepresidències sobreres, i ministeris sense competències.

És hora d’actuar sense que els tremoli el pols i si no són capaços de fer-ho que ho deixin a qui estigui més preparat. Cada vegada és més inexplicable que l’única pressa que hi ha al Parlament sigui per nomenar el president de la Corporació de Mitjans Audiovisuals per controlar millor la ràdio i la televisió públiques de Catalunya i es vagi tan lentament a l’hora d’aplicar mesures per lluitar contra la crisi. És evident que les prioritats del nostre govern estan molt allunyades de les que la societat demana.

Read Full Post »

Segur que molts de vostès, com jo, recorden quan a la infantesa sotmetíem les més inversemblants qüestions a l’arbitri de les margarides. Davant qualsevol decisió començàvem a desfullar la flor, dient si tal cosa o no,  mentre els pètals queien. Un bonic entreteniment per la infantesa, però una pèssima decisió quan es tracta de fer política i de defensar un país.

La margarida d’aquells anys llunyans l’he retrobada ara en l’actuació del tripartit. D’una banda, proclamen la defensa de l’Estatut i, de l’altra, el vulneren, perquè ignoren el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que diu que el decret llei és antiestaturari, i que, per tant, la designació d’Enric Marin com a president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no s’ajusta a dret. És a dir, com si tingués una margarida a les mans, el govern tripartit, ara defensa l’Estatut, ara no, i el vulnera. Mentrestant passa el temps i el prestigi, la coherència, el rigor i l’excel·lència de Catalunya queden per terra com si fossin els pètals ja arrancats de la margarida.

Enric Marín ha estat destituït moralment per unanimitat pel Consell de Garanties Estatutàries. El govern incompleix el que diu l’Estatut amb la seva reforma arbitrària de la llei per escollir el president de la CCMA, una reforma contrària al que el poble de Catalunya va aprovar i a l’esperit de la mateixa llei que pretenia desgovernalitzar i professionalitzar els mitjans públics. No és una qüestió menor. No es pot anar a defensar a Madrid el que s’incompleix a casa nostra per part de qui diu vol defensar l’Estatut. La coherència, important a tots els àmbits de la vida, és una virtut que la classe política no pot oblidar mai, si no vol estar abocada a la desafecció, al desprestigi i a la riota.

¿Com volem que es prengui seriosament a la resta de l’Estat la nostra defensa de l’Estatut quan a Catalunya és el mateix govern el que se’l passa pel folre? Aquest governar-desgovernar de la margarida al qual ens ha habituat el tripartit ens ha dut a un grau de incoherència tan imponent que l’atac o la defensa d’una mateixa qüestió es superposen i es confonen. És una incoherència més com la d’ERC en la defensa de l’Estatut: incapaços de posar-se d’acord en una resolució unitària conjunta de les forces polítiques catalanes sobre les possibles retallades del TC a Madrid i, a més, sense cap mena de recel per abanderar la vulneració de l’Estatut amb la proclamació d’un decret llei antiestatutari que posa en evidencia els tics dictatorials i que és un símptoma clar d’un govern agònic, caducat i en estat de descomposició

Amb amics com aquests no li calen tants enemics al nostre Estatut. Encara que sigui gairebé un impossible, demanaria al tripartit que deixi d’arrancar pètals a la margarida i dediqui tots els seus esforços a preservar la integritat de la flor, a preservar i a fer complir l’Estatut. A Catalunya ens calen totes les flors en un temps – al bell mig de la crisi econòmic- en el que no anem sobrats de violes.

Read Full Post »

El Tripartit s’ha tret la careta, mostra els seus tics dictatorials i ha traspassat la línia vermella del sentit institucional. Aquesta imposició i aquesta urgència no té cap altra justificació que la voluntat del Tripartit de controlar els mitjans de comunicació públics per suplir la manca de complicitat que aquests tenen amb el Govern. D’això se’n diu intervencionisme.

Aquesta imposició és un greu error jurídic i polític. En primer lloc, jurídic perquè no reuneix les condicions que estableix l’Estatut de Catalunya i per aquest motiu CiU ha demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. En segon lloc, polític perquè trenca amb el consens, element essencial i diferenciador que ha estat proclamat per tots i del qual se n’ha fet bandera. Vam trigar tres legislatures per aconseguir el consens i el tripartit en 10 minuts l’ha tirat per la borda. Amb aquest menyspreu i aquesta covardia política, el tripartit vol justificar el seu tic autoritari confonent a la gent amb un possible bloqueig.

És un greu error polític perquè trenca amb l’esperit de la llei que és la pluralitat social i política i la desgovernamentalització i és una ingerència del Govern en el procediment parlamentari, canviant les regles de joc i passant per davant del Parlament.

Pel que fa la idoneïtat d’Enric Marín com a president de la CCMA, el rigor i la transparència són dos elements fonamentals en la gestió de la cosa pública, requisits que el candidat del Tripartit no reuneix com a màxim responsable de l’anomenada apagada informativa del Carmel, ja que va censurar i segrestar la informació limitant les tasques dels periodistes i vulnerant la llibertat d’expressió.

El senyor Marín no es idoni i el Tripartit no ha volgut presentar cap altre candidat alternatiu. Marín no respon ni als valors ni a les actituds que ha de tenir el màxim responsable dels mitjans comunicacions públics. Per aquet motiu CiU no pot votar a favor de Marín perquè trairíem els nostres principis.

La modificació de la Llei de la CCMA no es tracta d’una intervenció quirúrgica, com va dir el conseller Tresserras amb la boca petita, sinó que es tracta d’una amputació traumàtica de la llei.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »