Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘articles recomanats’ Category

Entrevista d’avui a Ràdio 4

Us acompanyo enllaç a l’entrevista que m’han fet aquest matí des del programa “El matí a quatre bandes” de Ràdio 4.

Preméu aquí per escoltar-la.

Anuncis

Read Full Post »

Aquí trobareu l’entrevista que m’han fet avui a COM RÀDIO

Read Full Post »

Seria un error polititzar una consulta ciutadana que neix de la iniciativa civil

Us deixo l’arxiu d’àudio de l’entrevista que em va fer ahir Joan Barril pel programa “El cafè de la República” de Catalunya Ràdio.
Aquí teniu l’enllaç

Read Full Post »

Aquí us deixo  l’entrevista que va publicar ahir dissabte el diari Avui de X.Xirgo/C.Ribera/O.A.-Etxearte

No hem d’alimentar la confrontació amb l’Estat

D’ella depenen les relacions entre el govern i l’Estat. Joana Ortega, una ferma defensora del talent femení, és la dona amb més pes de l’executiu i la primera a la història que ha exercit com a presidenta, encara que sigui en funcions.

El govern ha rectificat cedint urnes per les consultes sobre la independència?

No, vaig demanar informes als serveis jurídics i el govern ha vist que hi havia un buit legal que permetia diferents interpretacions. I ha fet aquesta: que es podien cedir les urnes com a qualsevol procés participatiu. La meva posició sempre ha estat la mateixa: acatar la llei.

Foto: Robert Ramos

La consellera de Justícia va concloure, quan exercia d’advocada de l’Estat, que no es podia cedir material. No li ha consultat l’opinió?

No. El que sí que ha de quedar molt clar és que el govern no impulsa les consultes ni ho farà. Neixen de la societat civil, allunyades dels partits i les institucions. El govern les respecta.

Pot votar el 10-A a Barcelona?

Hi estic empadronada i no descarto votar. Tots els processos participatius són bons.

Si hi va, sap què votarà?

Sí, i no ho diré. El vot és lliure.

Artur Mas té un dilema amb aquesta consulta…

Cometrem un error si volem polititzar-la. La data, abans de les eleccions municipals, és un error, però tampoc no se li ha de donar més importància, perquè tampoc no és vinculant.

CiU es va comprometre a modificar la llei de referèndums per incloure-hi les consultes que no requereixen l’autorització de l’Estat. Quan la impulsarà?

Un objectiu primordial de la reforma és donar marge de llibertat al govern. Volem arreglar la llei perquè no haguem de demanar l’autorització de Madrid. És una modificació puntual i estic convençuda que tindrem la suma de voluntats necessària al Parlament. En el proper mes o mes i mig intentarem entrar-la d’una manera consensuada.

El govern convocarà una consulta sobre el concert si la negociació amb Madrid fracassa?

Ara mateix no té al cap cap consulta. A la llarga és possible que es vulgui veure si aquest pacte fiscal que reclamem compta amb el consens de la societat. Però la reforma de la llei és per fer-ne un ús normal i quotidià, no es deu específicament a això.

Un altre compromís de CiU era engegar la llei electoral.

Era començar-ne a parlar al principi de la legislatura i l’estem portant a terme. Estem mantenint converses –són discretes, perquè és el que convé a totes les forces polítiques– per veure de quina manera avancem. Tenim quatre anys per endavant. Es necessita una majoria qualificada i és una llei de país. Quants més sumem, millor. Tots els partits volem una llei que atansi el ciutadà al polític, perquè pugui rendir-hi comptes d’una manera més directa. La proposta és acabar amb les llistes tancades. Per nosaltres també és vital que el territori no perdi pes.

La voluntat del govern és redactar un projecte de llei o reprendre els treballs de la ponència parlamentària?

És començar-ne a parlar i veure cap a on hem d’avançar. Quan ho sapiguem, ho posarem sobre la taula.

La legislatura ha començat amb retrets entre Catalunya i l’Estat. Veu possibles avenços en l’autogovern?

La situació és molt complicada i requereix un grau de responsabilitat molt gran. Des de Catalunya hem de fer polítiques d’estat. Se’ns reclama austeritat i l’hem de practicar, però també l’hem de reclamar. El govern busca l’entesa amb el govern de l’Estat. Però defensem el compliment de l’Estatut, del sistema de finançament aprovat, amb el fons de competitivitat, de la disposició addicional tercera… Catalunya necessita els ingressos pactats per fer front a les necessitats del país que no hem d’oblidar que són fruit, també, d’una situació financera complicada per culpa d’una gestió incorrecta del tripartit i d’uns incompliments de Madrid. Si Catalunya no se’n surt, Espanya tampoc no se’n sortirà.

Confia que l’Estat donarà llum verd al pla de viabilitat?

El que no pot fer és crear els problemes i no deixar que Catalunya hi posi solució. Estic convençuda que ens en sortirem.

En aquest ambient recentralitzador, veu diferències entre el que diu el PP i fa el PSOE?

Quan parlen de Catalunya és quan es posen més d’acord. La política del PP torna a estar comandada per José María Aznar, i això comporta una agressivitat constant contra Catalunya. Tampoc no hem d’oblidar que qui va permetre el cafè per a tothom va ser el PSOE. L’harmonització ha fet molt de mal.

Això vol dir que l’Estat de les autonomies ha fracassat?

No ha estat encertat equiparar-les. El sentiment de país de Catalunya, el País Basc i Galícia no el tenen altres comunitats. L’error ha estat voler-los diluir donant competències a les altres. Fem tard per replantejar el model. Qui ho vulgui fer que ho faci, però està clar que Catalunya no pot anar ni un mil·límetre enrere. Ha de ser a l’inrevés. El govern ha de ser bel·ligerant. L’Estat ha de ser-ne conscient i fer les seves retallades. No té sentit un Ministeri de Cultura quan s’han cedit totes les competències: o les recupera de les autonomies que no les volen gestionar o que l’Estat s’aprimi.

Si el govern no se’n surt, hauria de trencar amb Espanya, com apunta Jordi Pujol?

Les decisions de país s’han de fer pas a pas. Ara hem de plantejar el desenvolupament pendent de l’Estatut i ampliar al màxim el nostre autogovern.
Les eleccions del 2012 marcaran un punt d’inflexió. No hem d’avançar escenaris ni alimentar un clima de confrontació amb l’Estat. Sinó es retroalimenten sentiments com els que expressa el senyor Aznar contra Catalunya i un independentisme cada cop més de reacció. Hem d’evitar aquest xoc i caminar cap a la màxima entesa.

És paradoxal, perquè CiU treballarà perquè el PP tingui majoria absoluta, però, en el fons, també per poder-hi pactar.

CiU treballarà per ser àrbitre de la política espanyola, perquè no hi hagi cap majoria absoluta del PSOE –encara que sembla ja descartada– ni del PP. Quan CiU ha estat àrbitre, és quan més s’ha respectat Catalunya.

Artur Mas plantejarà dilluns a José Luis Rodríguez Zapatero que es desencallin els 29 traspassos pendents i els 6 que considera mal tancats. El govern n’ha fixat els prioritaris?

S’ha de veure com es poden completar els incomplerts i fer un calendari per desenvolupar els altres 29. Després de la reunió de dilluns, caldrà posar-se a treballar. Tenim el gran avantatge que, al capdavant de la part catalana de les comissions bilaterals, hi ha Josep Antoni Duran i Lleida, la persona que millor pot bastir ponts amb Madrid. És una garantia d’exigència. Sabem que no serà fàcil. La política espanyola ja està tenyida d’un caire electoral que no ens facilitarà gaire la feina.

La retallada del 10% del pressupost, en què afectarà Governació?

En totes les partides. Els ajuntaments hauran d’interioritzar el principi d’austeritat. És cert que molts ja ho han fet. S’haurà de prioritzar, hi ha inversions que no es podran fer aquest any. Els ajuntaments tenen problemes de liquiditat i sóc conscient que han assumit fins i tot més competències sense tenir contraprestacions econòmiques.

En l’administració (les diputacions, consells comarcals, etc.) també s’hi ha de posar ordre perquè sigui més eficaç?

Sí, és una prioritat. Tenim el mandat de fer una administració competitiva. Hi ha un excés de personal. Hem fet un exercici reduint un 40% l’estructura política de la Generalitat i haurem d’anar baixant de nivells. Hi haurà una reducció important de tot el personal que no siguin funcionaris.

La llei de vegueries, per tant, quedarà aparcada.

Primer, no té sentit que posem un altre nivell d’administració en un moment que estem racionalitzant-la. Segon, tal com està ara, només permet que canviem el nom de les diputacions pel de consells de vegueries. Això produiria una confusió increïble al ciutadà. Haurem de veure de quina manera les implementem quan realment es puguin eliminar les diputacions, la qual cosa correspon a l’Estat.

El Memorial Democràtic com es redimensionarà?

Hi ha el Memorial Democràtic i una direcció general, que es transformarà, perquè hi havia una duplicitat d’organismes. Quant als projectes, alguns no es podran dur a terme per la retallada. No sóc partidària al 100% de com s’han fet les coses. De víctimes d’una guerra, no n’hi ha d’un bàndol o d’un altre.

Com va viure l’estona que va exercir de presidenta?

Va ser durant una hora i mitja, estava reunida amb un líder sindical. A la tarda em va trucar el president: com ha anat? De meravella. Normalitat absoluta.

Duran no tanca la porta a tornar a Catalunya com a número dos del govern…

Duran està fent una feina importantíssima i imprescindible a Madrid. Si vingués, seria molt positiu per Catalunya. Aquest ha de ser el govern dels millors, amb els més adients per servir el país, sense etiquetes ni personalismes.

Read Full Post »

Us adjunto l’article “Ajust a l’estat de comptes” publicat pel diari ARA ahir dissabte, dels periodistes David Miró i Ferran Casas

Ajust a l’estat de comptes

La primera vicepresidenta que ha tingut Catalunya no renuncia ni a marcar perfil ideològic ni a denunciar el que considera una gestió deficient de l’anterior govern d’esquerres, al qual acusa de tirar de veta al final de la legislatura tot i saber que estaven en números vermells. Ella és l’encarregada també de supervisar les polítiques d’estalvi dels departaments per fer realitat el pla de sanejament presentat ahir. I això inclou fins i tot revisar la factura del cafè.

“Aquest Govern té una forta càrrega ideològica, nacional i humanista”

El Govern va aprovar ahir un pla d’ajust que preveu retallar un 10% la despesa global amb propostes com ara la venda o rendibilització de patrimoni. Ens en pot posar algun exemple?

Sí. El nostre departament té ubicades les seves direccions generals i secretaries en diferents edificis de Barcelona. Racionalitzarem l’espai per aglutinar al màxim possible les instal·lacions administratives. De moment, el que li anuncio és que a finals d’aquest 2011 traslladarem les dependències que ara acullen la Direcció General de Relacions Institucionals i altres serveis a la Diagonal de Barcelona a la Via Laietana 69, on l’edifici és de propietat i està gairebé desocupat. A la Diagonal, el cost de les oficines és d’1.300.000 euros anuals que estalviarem.

Té més o menys calculat quin percentatge de reducció i d’estalvi correspon al seu departament?

De moment tots els departaments ens hem compromès a reorganitzar els nostres serveis pensant en un 10% d’estalvi. La concreció final quedarà reflectida en els pressupostos que el Govern presentarà al Parlament al mes de març.

A què atribueixen el dèficit heretat? A la mala gestió o als incompliments de Madrid?

Hi ha uns incompliments de l’Estat i també una incapacitat de reclamar i plantar-se amb el govern amic , i després la gestió no ha estat del tot bona. En els últims mesos la Generalitat ha estirat més el braç que la màniga sabent quina era la situació econòmica que deixava.

El mes de maig passat va presentar un pla d’estalvi de 1.670 milions d’euros i CiU hi va votar en contra. Va ser un error?

Si aquest pla d’austeritat hi era jo l’he notat molt poc, i si hi vam votar en contra és perquè no el deuríem trobar prou auster…

Ara necessitaran suports per aprovar un pressupost inferior en uns 3.000 milions…

Sí, i estem portant les mesures d’austeritat a nivells gairebé ridículs…

Per exemple?

Doncs estem mirant la despesa de cafè dels departaments. I si ens podem estalviar 3.000 euros a cada departament doncs benvingut sigui.

Ha d’haver-hi menys funcionaris?

A la llarga sí perquè exceptuant els metges, policies i mestres les baixes no es cobriran. Tenim una administració que potser s’ha engreixat massa i l’hem de resituar.

Donar incentius al sector privat és una manera de reduir despeses?

No s’ha de penalitzar aquell que té una mútua perquè ajuda a destensar el sistema públic. En l’ensenyament és un tema de llibertat. I avui dia aquelles persones que volen portar els seus fills a una escola amb un ideari determinat estan penalitzades, perquè no tenen la gratuïtat.

Quin estalvi global preveuen al seu departament?

Calculem que uns dotze o catorze milions d’euros.

Tenen previst reduir organismes com el Memorial Democràtic.

S’ha de redimensionar, no té sentit que hi hagi una direcció general del Memorial i, a més, l’espai físic on es fan les exposicions.

No desapareixerà?

No, tot i que no comparteixo la política d’ICV. Està bé preservar la memòria de les víctimes, però no m’agrada que ningú es pugui atorgar la paternitat o la potestat de representar-les a totes. No es pot fer política amb això.

S’ha fet política amb això?

Sí, perquè s’hi han destinat molts recursos, molt personal i jo crec que en aquest moment no és la prioritat. Hi ha un excés de personal sense tenir una tasca que ho justifiqui.

Vostè diu que ICV va polititzar la institució del Memorial, però si ara vostès li canvien el sentit no l’estan polititzant també?

No, jo el que dic és que en lloc de destinar-hi quaranta persones potser n’hi destinem deu. El que no tenia sentit, ni ara ni abans, és fer aquest dispendi en personal i duplicar l’organisme en dos espais.

Vostè és la primera vicepresidenta de Catalunya, però al Govern només hi ha un 25% de dones. Són poques o són les que hi ha d’haver?

Foto: ARA

Aquest Govern no s’ha fet amb quotes de partit ni amb quotes de gènere, però l’enganyaria si digués que hi ha prou dones. El talent femení hi ha de ser més present. Al segon nivell del Govern, el dels secretaris generals, la majoria són dones, especialment al meu departament. El meu nomenament és també una manera de visualitzar el talent femení.

Vol dir que és vicepresidenta perquè no hi ha prou dones?

No té res a veure. Aquest càrrec ve a reforçar una àrea estratègica per al Govern com és el departament de Governació i Relacions Institucionals. Tinc l’encàrrec de tutelar les relacions amb Madrid en un moment complicat, també les relacions amb el Parlament són importants, atès que no tenim majoria absoluta, i les relacions amb l’administració local. Un altre gran repte és la modernització de l’administració. Hem de simplificar i agilitzar tots els processos.

Fins a quin punt un director general ha de ser de designació política?

Aquí hem fet un pas endavant. Mai un Govern ha tingut tantes persones alienes a l’estructura política dels partits. És un Govern transversal i sense etiquetes.

Vostè ha dit que és un Govern ni de dretes ni d’esquerres. És un Govern postideològic?

No, és un Govern amb una forta càrrega ideològica. És un Govern nacional i amb una càrrega humanista important, i això també és una aportació del partit que represento, Unió Democràtica.

La lluita contra la crisi és incompatible amb l’agenda nacional?

No, el que passa és que la prioritat és treure el país de la crisi, però això tampoc ho podrem fer si no reivindiquem el nostre autogovern. Per això hem de ser bel·ligerants i durs amb l’estat espanyol. No es poden menysprear els compromisos, Catalunya no pot ser moneda de canvi, i ara tenim un PP i un PSOE en clau electoral que utilitzen la qüestió catalana per treure rèdits polítics. I no ho podem admetre.

El senyor Javier Arenas també diu que serà bel·ligerant si un nen andalús és escolaritzat en català…

El PP fa temps que basa la seva política en la confrontació i aquí ho vam patir durant la campanya de l’Estatut i ho tornarem a patir.

El PP està despertant l’ombra del senyor Aznar i només CiU ho pot frenar

Els fa por aquest PP?

Ens fa por un PP crescut perquè està despertant l’ombra del senyor Aznar i d’alguna manera tornem als temps de la majoria absoluta. Catalunya haurà d’alçar la veu per impedir la majoria absoluta del PP, i això només ho pot fer CiU.

Durant el tripartit hi va haver un alt grau de tensió amb l’Estat. Ara pujarà o baixarà?

Hem viscut una etapa de submissió de Catalunya, però amb molt de soroll; i com menys soroll millor, com menys declaracions crispadores millor. Però alhora més fermesa i bel·ligerància per defensar allò que ens pertoca.

Vostès s’ha marcat objectius difícils, com renegociar traspassos ja tancats…

El que no farem és renunciar a res. Dels quaranta traspassos previstos se n’han fet onze, i d’aquests, sis de manera incompleta. Que serà difícil i complicat? Sí, molt. Per això fer d’àrbitres a la política espanyola ens aniria molt bé.

Com serà la seva relació amb el senyor Duran?

La coordinació serà perfecta, tinc la sort de tenir l’actiu del senyor Duran i Lleida, una persona que sempre ha estat bastint ponts entre Catalunya i Espanya. Per a mi és un luxe tenir-lo sota la tutela del meu departament com a president de les comissions bilaterals.

Unió Democràtica ha monopolitzat la relació amb Madrid?

Seria ridícul que el president del grup parlamentari no tingués un paper però també el tindrà el president de la Generalitat.

La possibilitat de la independència la situa no ara, sinó molt a llarg termini (J. Pujol)

Li ha sorprès la postura de Jordi Pujol sobre la independència?

No, respon a una evolució personal, però en tot cas es tracta d’una possibilitat que el president situa no ara, sinó molt a llarg termini.

Des del Govern es donarà algun suport de tipus logístic a la consulta sobiranista de Barcelona?

És que no es pot. L’acompanyarem, hi donarem suport i si els ajuntaments faciliten espais no hi posarem cap problema. Però com a Govern d’aquest tema no n’hem parlat.

El programa de CiU defensa les vegueries però vostè ja ha dit que de moment la llei no s’aplicarà.

No és la prioritat. La llàstima és que s’han fet les coses malament, s’ha començat la casa per la teulada. La llei de vegueries té dos grans errors, un de jurídic i un de polític. Polític perquè no van tenir el consens del territori, i jurídic perquè primer calia fer una llei de governs locals. I ara què es pot fer amb la llei de vegueries? Es pot anar a les quatre diputacions i canviar-ne el nom.

I ho faran?

No ho farem. Primer per la confusió que pot crear i després perquè les coses s’han de fer bé.

Què faran llavors? Guardar la llei en un calaix?

No, primer farem la llei de governs locals i després farem totes aquelles reformes d’àmbit legislatiu estatal que ens permetin primer modificar els límits territorials i suprimir les diputacions. No aplicarem la llei fins que no ho haguem fet.

Estan oberts a canviar el nombre de vegueries?

Tot allò que es faci en pro del consens del territori és positiu.

La llei electoral és prioritària?

L’hem de tenir. La ciutadania ens exigeix relacionar-se d’una manera més transparent i efectiva amb els seus representants. Ha de tenir dues premisses: preservar l’equilibri territorial, per tant el territori no ha de perdre pes, i en segon lloc acabar amb les llistes tancades per facilitar una relació més directa entre ciutadà i diputat.

Va prometre el càrrec amb l’ajuda de Déu, i això va crear una certa sorpresa…

Jo crec en una laïcitat positiva i un respecte a totes les religions, però sense perdre de vista que a Catalunya el cristianisme i l’Església catòlica han tingut sempre un pes específic i una voluntat de ser més enllà del fet purament religiós. Tampoc crec que s’hagi d’expulsar el fet religiós de la societat catalana com s’ha intentat fer últimament. Ha estat un error.

Read Full Post »

Read Full Post »

Joana Ortega: “Mi objetivo es pactar una ley electoral que ponga fin a las listas cerradas”

Foto: Roser Vilallonga / La Vanguardia

Es la primera mujer en ocupar la vicepresidencia del Govern. Y lo hace en un momento clave por la delicada situación de las finanzas de la Generalitat

Política | 23/01/2011

Joana Ortega (Barcelona, 1959) es la primera mujer en ocupar la  vicepresidencia del Govern. Y lo hace en un momento clave por la delicada situación de las finanzas de la Generalitat y la presión que padece el Estado autonómico. Al frente de la Conselleria de Governació i Relacions  Institucionals, se plantea como retos la reforma de la administración pública y conducir por el camino del entendimiento la relación con el Gobierno central y el mundo local.

Pasará a la historia de Catalunya como la primera vicepresidenta, ¿tiene vértigo?
Es una gran responsabilidad, pero también una muestra de normalización y de justicia social. Que una mujer ostente la representación de la presidencia de la Generalitat en ausencia del president es de gran relevancia. Mas aún si tiene bajo su mando áreas estratégicas del Govern.

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »