Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Espanya’ Category

El Govern espanyol no presentarà cap recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de vegueries. Avui hem debatut el projecte de modificació de la Llei en el ple del Parlament, el qual ha estat aprovat per 79 vots a favor, 39 vots en contra i 12 abstencions.
L’objectiu de la modificació de la llei és donar compliment a l’Estatut, buscar el consens i actuar amb la seguretat jurídica necessària per no crear falses esperances a la ciutadania d’aquest país. Es tracta d’una llei que no es pot desenvolupar, que no permet escollir veguers, ni es poden suprimir nivells d’Administració. La ciutadania no entendria que en aquests moments creéssim un nou nivell administratiu.
El Govern que Catalunya ha de tenir la seva pròpia organització territorial, però aquesta llei ha de tenir la seguretat jurídica, les competències i el finançament necessari per tal d’assegurar la sostenibilitat de les vegueries i que no suposi una superposició de nivells d’administracions ni un simple canvi de cartell de província a vegueria.
Demano la força del Parlament per aprovar les iniciatives legislatives necessàries per desplegar l’organització territorial de Catalunya en vegueries, i alhora ha estenc la mà a les diverses forces polítiques i a les entitats municipalistes per arribar a un consens suficient per aprovar una llei d’organització territorial pròpia.
Projecte de modificació de la Llei de vegueries
El Consell Executiu va acordar el 10 de maig demanar a la cambra catalana que presenti al Congrés dels Diputats les proposicions de llei necessàries per reconèixer el règim electoral de les vegueries i modificar els actuals límits provincials.
Amb l’aprovació de la Llei per part del Parlament, la cambra catalana haurà de proposar al Congrés la modificació de la Llei orgànica de règim electoral general per tal de regular l’elecció dels consells de vegueria com a règim electoral especial. D’altra banda, també haurà de proposar una llei orgànica de modificació dels actuals límits provincials, que reculli les 7 vegueries existents a Catalunya, tal com estableix l’article 9 de la Llei de vegueries.
La nova Llei també preveu que els Consells de Vegueria que substituiran les actuals diputacions provincials es constituiran un cop tramitades i aprovades les modificacions legislatives necessàries per part del Govern espanyol. En aquest sentit, s’ha modificat la disposició transitòria primera de la Llei de vegueries per garantir que la substitució de les actuals diputacions serà “real i no només aparent”, tal com diu, textualment, el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de 5 de juliol de 2010. Segons el Consell, no ha de ser únicament un canvi de persona jurídica, sinó també del seu govern i administració.
Anuncis

Read Full Post »

El Mundo, 12/09/2010

“Crisis? What crisis?” pregunta Supertramp en uno de sus discos. Desgraciadamente, en Catalunya la pregunta que hay que hacerse es a cuál nos referimos. A la económica hay que sumarle la presupuestaria de la Generalitat, la desafección social, la crisis en las relaciones de Catalunya con el Estado y, no menos importante, la crisis de valores, actitudes y referentes provocada por el relativismo moral autodestructivo de muchos estamentos.

La prioridad urgente y absoluta de CiU es combatir con medidas efectivas la crisis que aboca al 18% de los catalanes al paro, que eleva al 40% el desempleo juvenil y que sume a una de cada cinco familias en el umbral de la pobreza. Levantar la economía es nuestra prioridad para evitar que el país se resquebraje. Sólo desde una buena situación económica saneada, garantizaremos la cohesión social imprescindible para la convivencia.

La crisis es global, pero mientras en los países de nuestro entorno se vislumbra la recuperación, en nuestro caso no es así. Las malas políticas económicas del gobierno Zapatero y del tripartito, el retraso en adoptar decisiones eficaces y reformas necesarias y un modelo de crecimiento económico agotado han hecho que Catalunya y España estén a la cola de las economías en el paro. Para afrontar esta situación insostenible es necesario un gobierno que lidere los cambios precisos para revertirla. Es lo que Catalunya se juega en las próximas elecciones. Las polémicas identitarias, las promesas demagógicas, partidistas e interesadas deben ser postergadas para resolver la crisis.

No será fácil, pero es imprescindible salir reforzados de la recesión. Es necesario un gobierno fuerte, con las manos libres, y con un proyecto cohesionado, pero no es suficiente. Necesitamos el esfuerzo de todos para retomar los valores que han hecho de nuestro país una comunidad líder económica, política y socialmente en Europa. Hay que recuperar la cultura del esfuerzo, apoyar a los emprendedores y reivindicar la excelencia como ejes imprescindibles para volver a liderar la economía mediterránea.

El esfuerzo debe empezar en las escuelas. Pese a las mejoras tecnológicas y a los recursos invertidos, el fracaso escolar ronda el 30%, lastre que no nos podemos permitir. Sólo desde una mejor formación alcanzaremos el imprescindible nivel de competitividad deseado. El informe de la OCDE nos sitúa tristemente en el lugar 42 del ranking mundial. Así no vamos a ninguna parte. Hay que mejorar formación, productividad, infraestructuras, investigación y desarrollo para recuperar lo perdido. También debemos mejorar nuestra financiación. El modelo del tripartito, lejos de ser el gran logro que nos vendieron, es un fracaso que no sirve a las necesidades presupuestarias del país. Además conviene y recordar que históricamente Catalunya ha sido fuerte económicamente cuando lo ha sido políticamente.

CiU afronta la campaña electoral con ilusión y esperanza, con rigor y desde el convencimiento de que somos los únicos que podemos garantizar el cambio que Cataluña necesita con un gobierno fuerte, cohesionado y defensor de los valores que han hecho prosperar a nuestro país durante siglos. La cultura del esfuerzo, el respeto a la autoridad, la convicción de que sólo el trabajo es capaz de generar riqueza y la solidaridad hacia los más desfavorecidos son valores de Unió desde nuestra fundación hace más de 75 años, y que compartimos con CDC. Por ello, CiU ha sido y volverá a ser más eficiente en el gobierno que la amalgama partidista, inconexa de siglas e ideologías de los tripartitos. Y alerta, porque si sumando alcanzan la mayoría, volverán a reeditar el pacto pese al fracaso que ellos mismos han reconocido. Tampoco el PP ofrece expectativas más esperanzadoras. Rajoy se ha quitado la máscara y ya ha anunciado que quiere un pacto a la vasca en Catalunya si los resultados electorales se lo permiten.

Reivindicamos otros valores, trayectoria parlamentaria y gestión de gobierno como garantía de nuestra capacidad para abordar la grave situación actual frente al triste rédito del gobierno tripartito. Pedimos a la sociedad catalana un apoyo suficiente para gobernar en interés de todos, sin el lastre de posicionamientos que se han demostrado ineficaces o contrarios a los intereses de Catalunya.

Read Full Post »

La fal·lera socialista d’apujar impostos

Soc conscient que hi ha molts catalans decebuts amb la manca d’unitat a Madrid dels partits de casa nostra on no s’ha presentat una resolució conjunta contra la sentència del Constitucional que ha retallat l’Estatut. En soc conscient, però em sabria molt greu que la societat ens posi a tots els partits en el mateix sac. Em sembla clar que hi ha hagut unes formacions que hem votat el mateix al Parlament que al Congrés i que n’hi ha hagut una altra que ha canviat el seu vot. És evident que, per molt català que és pugui sentir i se senti, al PSC encara li tira més l’afinitat i els lligams amb el PSOE que amb Catalunya.

Però, malgrat estar decebuts, tot i saber que no hem aconseguit dur a Madrid allò que la societat ens va reclamar als carrers de Barcelona, hem de seguir endavant a l’espera d’un nou govern a Catalunya que actuï amb rigor, amb plena cohesió i fermesa, sense actituds partidistes contradictòries, i sense tres caps que l’empenyin en direccions oposades.

Fins llavors  continuarem proposant mesures per sortir de la crisi econòmica. El nostre grup parlamentari a Madrid -a través d’una pregunta de Duran i Lleida formulada per Sánchez Llibre– ha aconseguit que el govern de l’Estat no apugi l’impost de societats, una mesura que hagués afeblit encara més les empreses.

Aquesta fal·lera del govern Zapatero d’apujar impostos per recaptar més i així reduir el dèficit estaria molt bé si servís per alguna cosa o si al menys no espatllés encara més el que ara tenim. Apujar impostos a les petites i mitjanes empreses és desconèixer la realitat i les dificultats que moltes pimes tenen. Cada euro és essencial per poder obrir les portes cada dia.

El govern socialista encara no ha comprés que no hi ha cap altra solució per generar ocupació que apostar per les empreses i pels empresaris. L’atur no es combat només amb subsidis, sinó afavorint la creació de llocs de treball. Això passa per donar aire als emprenedors i per afavorir fiscalment la nova ocupació.

L’economia i el  fet de proposar mesures per sortir de la crisi ha estat, és i serà la nostra prioritat principal, perquè difícilment es pot construir un país des de la pobresa i des de la inseguretat i el neguit econòmic familiar. Sabem que proposem solucions en la direcció correcta tant en el terreny econòmic com en el polític i de construcció nacional, perquè no venem fum com altres formacions, ni ens sotmetem a la voluntat de companys de Madrid, com algun partit ha deixat en evidència aquesta mateixa setmana. Estic segura que les eleccions de la tardor serviran per donar a Catalunya el govern que el nostre país es mereix.

Read Full Post »

El primer dret del treballador és tenir feina

Amb el fracàs d’aquesta matinada de les negociacions entre el govern i els agents socials per consensuar un acord sobre la reforma laboral, la pilota és a la teulada del govern que s’ha mostrat del tot indecís davant aquesta necessitat de l’economia. Malgrat que a última hora d’ahir semblava possible que sindicats i patronal arribessin a un acord que evités al govern prendre una decisió -que ha volgut evitar per no assumir responsabilitats-, ara ja no hi ha temps per més subterfugis ni per més indecisions.

Des de CiU ja hem manifestat la nostra disponibilitat a participar en l’elaboració d’aquesta reforma laboral que, a més de necessària, ara ve exigida per les institucions i organismes econòmics internacionals. És evident que Zapatero ja no té cap credibilitat ni dins ni fora del país. Per això el govern actua des de ja fa algunes setmanes obligat per les ‘recomanacions ineludibles’ de l’exterior.

Però per que tingui el nostre suport, Zapatero ha de comptar amb nosaltres per elaborar aquest nou marc de relacions laborals. No busquem protagonisme. Sabem el que precisa el nostre mercat laboral i dubtem que el govern per si sol sigui capaç de dur endavant la reforma. La por a quedar malament davant els sindicats, de perdre popularitat, els ha dut a aquest ultimàtum que venç la propera setmana, amb l’agreujant que si la reforma resultant és insuficient, la situació esdevindrà encara pitjor i els deures que Zapatero no ha fet ens vindran imposats, augmentats i dictats des de Europa.

Si Zapatero vol el nostre suport, la reforma no pot ser en cap cas un maquillatge per salvar les formes. S’ha d’acabar amb la dualitat de contractes indefinits i temporals, cal lluitar contar l’absentisme laboral que llastra la competitivitat i s’ha de tenir en compte la situació de l’empresa per facilitar la seva viabilitat. En fi, cal ser més flexible davant cada situació sense que això impliqui deixar indefensos els treballadors. Hem d’entendre que el primer dret del treballador és tenir feina i que, sense feina, no hi ha cap dret a defensar.

Sense feina, no hi ha cap dret a defensar

Evidentment, hi ha moltes qüestions a tractar en una qüestió tan sensible com aquesta. Però ja li diem al govern que, si la reforma proposada és la que creiem que necessita el país, li donarem suport sense complexos, però que, si pensem que no és la que toca, ens hi oposarem també sense cap tipus de complexos.

La situació molt greu de la economia espanyola -com el mateix Banc Mundial va definir ahir- no admet més ajornaments i tampoc més tebiesa.

Read Full Post »

No vols caldo?, doncs dues tasses. Zapatero veu com la paciència dels rectors mundials de l’economia s’ha esgotat i com li exigeixen que faci d’una vegada les reformes que li reclamen des de fa anys.

Si primer va ser la imposició del FMI, del Banc Central Europeu, de la Unió Europea i de Barack Obama la que va obligar Zapatero a prendre les mesures d’austeritat exigibles per reduir el deute, ara els terminis ens tornen a venir fixats des de fora per dur endavant la reforma laboral que precisa l’economia espanyola. Ha quedat clar que la nova pròrroga fins el 30 de juny que havia donat el govern perquè sindicats i patronal acordessin la reforma ha estat suprimida davant la inquietud dels socis comunitaris. Zapatero ha dit ara -en un nou canvi d’opinió que tan poc contribueix a la credibilitat del govern- que la reforma anirà al Congrés per via decret llei el 16 de juny si els agents socials no arriben a un acord.

Des de CiU només podem dir que ja era hora que el govern es decidís a actuar, però així i tot, el 16 de juny encara és massa tard i ja hem proposat a Zapatero que aprovi aquest decret la propera setmana en el consell de ministres. Guanyar una setmana no és poca cosa amb la urgència que tenim per facilitar la incorporació al mercat laboral dels milions d’aturats que hi ha a Espanya.

No entendre que la creació d’ocupació ha de ser el primer i màxim objectiu per lluitar contra la crisi és no entendre res. Si hi ha més ocupació, hi ha més ingressos per la renda de treball i menys despeses en haver de pagar menys subsidis d’atur. Només cal la voluntat per facilitar al màxim les contractacions. Si això vol dir anar en contra dels sindicats, doncs, cal fer-ho. No sempre les decisions que s’han de prendre són fàcils o populars, però el bé comú fa necessari que s’adoptin. Zapatero no ho ha fet fins ara, i amb el que cau continua dubtant i enviant missatges contradictoris a tort i dret.

És cert que el seu govern està acabat però abans que caigui ha de governar encara que sigui fent a corre cuita el que no ha sabut fer fins ara. D’aquí les urgències i les exigències d’Europa.

CiU donarà suport a la reforma laboral del govern sempre que l’avanci i ens permeti participar en l’elaboració. Ja hem vist prous nyaps com per confiar en el govern i en les seves mesures. Sabem el que cal i el que ens demana la comunitat internacional: el mateix que nosaltres reclamem des de fa anys a Rodriguez Zapatero. Per això, si vol el nostre suport haurà de comptar amb nosaltres. Tots hi sortirem guanyant, encara que per alguns irresponsables no haver provocat la caiguda del govern i ensorrat encara més la economia sigui una mala opció. Si alguna cosa ha definit sempre CiU és la responsabilitat sense tenir en compte la rendibilitat electoral. Aquesta visió miop i partidista del com pitjor, millor, mai ha estat la nostra divisa i tampoc ho serà en aquests greus moments de crisi.

Read Full Post »