Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Futur’ Category

I aquí us deixo també una fotografia de la meva intervenció a la presentació d’aquest vespre als jardinets de Gràcia.

Joana Ortega i Artur Mas a la presentació de la campanya

Read Full Post »

Aquest és l’article que he publicat avui a l’E-Notícies:

La musculatura de Catalunya

Catalunya ha perdut musculatura. És un fet que econòmicament ara estem pitjor que fa uns anys en relació als països que ens envolten. Dins de les regions més desenvolupades d’Europa hem perdut pes específic. Recuperar el to muscular, la força, la resistència i esdevenir de nou una potència europea és el nostre objectiu. I cal subratllar que Catalunya ha estat forta econòmicament quan políticament ha estat capdavantera. El nostre país ha estat respectat i decisiu quan la seva economia ha estat sòlida i un referent. Per aquest motiu, si els catalans ens fan confiança el 28 de novembre, la primera i més important tasca de Convergència i Unió serà redreçar la malmesa economia del nostre país.

Cal l’esforç de tots i molt especialment dels qui en altres temps van aixecar Catalunya molt per damunt de la riquesa de la seva terra. No hem estat mai un país amb recursos naturals sobrers. El principal i gairebé únic motor de la nostra economia han estat els nostres emprenedors, els nostres empresaris, els autònoms. Si la revolució industrial va ser aprofitada pels nostres avantpassats per fer del nostre país la regió més rica d’Espanya, ara ens toca recuperar aquell esperit i aquells valors per dur endavant quants projectes ens facin més rics i més pròspers en aquest món globalitzat.

No és sobrer ningú en aquest projecte, però cal que des del govern de la Generalitat no es posin pals a les rodes dels emprenedors, sinó que els ofereixin tota l’ajuda possible. Només ajudant la seva tasca i donant suport a les seves iniciatives podrem millorar les esgarrifoses xifres d’atur que avui patim. Aquest ha de ser i serà el nostre primer repte si arribem al govern. Cal ajudar els més necessitats, però també és important fer-ho de forma que aquest ajut serveixi per generar ocupació, oferint una millor formació a qui ha perdut la seva feina. No ens podem permetre malbaratar més recursos sense obtenir cap rendiment.

És evident que la situació financera de la Generalitat és més que preocupant. D’una banda, demostra que l’acord de finançament estratosfèric que va aconseguir el tripartit ha estat una gran mentida i un gran bluf. A més, Catalunya necessita més recursos i millorar el seu finançament fins a equiparar-lo al concert basc. Sabem, però, que aquesta no serà una negociació fàcil i que cal que abans aconseguim una posició de força, que només ens podrà donar la bona marxa de la nostra economia. És el peix que es mossega la cua, però que sabrem encarrilar amb el treball de tothom i amb la recuperació dels valors de l’esforç i de la feina ben feta.

Si recuperem els valors tradicionals dels nostres avantpassats, recuperarem el camí del creixement i de l’autoestima que ara ens manca. És el que CiU proposa fer i el que farem amb l’ajut de tots els catalans. Per aconseguir-ho i per reeixir l’intent el primer pas a donar el tenim el 28 de novembre, un dia clau per aixecar Catalunya i recuperar l’autoestima, la confiança i la credibilitat

Read Full Post »

Avui, l’endemà de la vaga general per damunt de les xifres d’uns i d’altres, podem concloure que la jornada d’ahir va constituir un fracàs, del govern i dels sindicats, i que el únics que van ‘triomfar’ van ser els brètols antisistema de Barcelona. El govern va fracassar perquè va quedar clara la gran irritació social existent per la pèssima política feta davant la crisi econòmica. El president Zapatero només s’ha decidit a governar impulsant una reforma laboral i una política de contenció pressupostaria quan des de l’exterior, -OCDE, Unió Europea, Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i el propi president dels Estats Units- li han exigit que actues d’una vegada i es deixés de demagògies i sortís de la paràlisi governamental que ensorrava l’economia espanyola i que feia trontollar l’estabilitat monetària europea.

Ahir també varen fracassar els sindicats perquè malgrat tota la mobilització que van fer, malgrat els piquets i malgrat la implicació dels seus líders i caps, han vist com no han aconseguit la seva revindicació: la retirada de la reforma laboral. No es podia esperar una altra cosa.  Voler tornar a la situació anterior a la reforma és d’una irresponsabilitat que fa esborronar perquè ha estat aquella legislació laboral tan rígida i obsoleta la que ens ha permès que s’arribés a unes xifres d’atur rècord a Europa, i que a Catalunya suposen que sis-centes mil persones es trobin avui sense feina.

A Unió Democràtica estem convençuts que era necessària una reforma, i que hagués estat millor encara anar més lluny, i no pas per facilitar l’acomiadament ni per retallar drets -com volen fer creure els sindicats-, sinó per afavorir la contractació, per generar confiança i riquesa i per, en definitiva, fer viable el creixement econòmic i social.

Un altre reflexió que ens permet fer la vaga d’ahir es que cal una llei moderna que garanteixi el dret a fer vaga dels treballadors i el dret a treballar a qui vulgui fer-ho. Davant la societat canviant caldria també reflexionar sobre el paper que han de tenir els piquets informatius en ple segle XXI. Una figura que va ser necessària principis del segle passat però que a dia d’avui, amb tots els canals d’informació existents com a resultat de les noves tecnologies  resulta obsoleta.

També vull fer referència als incidents de Barcelona deslligant-los de forma absoluta de l’actuació sindical d’ahir, que malgrat alguns fets aïllats va ser plenament respectuosa. Malauradament, Barcelona s’ha convertit en la ciutat predilecte dels antisistema amb l’aquiescència de l’alcalde Hereu i de la conselleria d’interior de Joan Saura. Resulta patètic veure com es destrossa el centre de Barcelona mentre el número dos d’Interior, Joan Boada, es manifesta pels carrers de Girona com si no tingués res més important  a fer. Aquest desídia de les nostres autoritats per afrontar un greu problema que es repeteix aprofitant qualsevol manifestació, sigui vindicativa o sigui de celebració, es una mostra més de la incapacitat de l’ajuntament de Barcelona i del tripartit per fer front als problemes que preocupen i ocupen la societat.

A Catalunya, d’aquí poc menys de dos mesos tenim l’oportunitat d’escollir un govern nou en les eleccions al Parlament. Ara cal un govern que retorni la il·lusió, que sigui fort i cohesionat i que tingui un lideratge sòlid, decidit i segur del que es vol. A CiU estem convençuts que aquestes condicions les acomplim millor que ningú i que Artur Mas és el president que Catalunya necessita. D’aquí al 28 de  novembre treballarem per aconseguir-ho perquè retornar Catalunya al lloc que es mereix i que la indolència del tripartit li ha fet perdre.

Des del respecte a les persones que han fet vaga, també estem convençuts que és amb treball i no amb vagues generals com aixecarem el país. Perseguint l’excel·lència i no constatant el fracàs és com Catalunya tornarà a ser una regió líder a Europa. Per aquest motiu, l’endemà de la vaga general des de CiU convidem tothom a treballar pel demà i retrobar el camí de l’èxit.

Read Full Post »

Us acompanyo la meva selecció de “tweets” (frases escrites a Twitter) dels darrers díes, i que incideixen en la idea que la crisi de valors generada els darrers anys a Catalunya té solució. Potser no és una solució ràpida, però si ens hi posem entre tots, tard o d’hora en sortirem. Son frases curtes, ja que Twitter dóna un límit de 140 lletres per missatge. Això obliga a concentrar les idees i donar-les la màxima contundència. Com diem a Convergència i Unió, comença el canvi. Aquí teniu els tweets:

Aquesta no és tan sols una crisi econòmica, al darrera hi ha una gran crisi de valors. Entre tots podem i hem de capgirar la situació

Necessitem un esforç col•lectiu per reprendre els valors que han fet del nostre país una comunitat líder

La convicció que només el treball és capaç de generar riquesa i la solidaritat cap als més desfavorits són valors fonamentals

Duran: hi ha un corrent de fons en l’ànima catalana del socialisme que entén que ara és l’hora de CiU

Mas: “A qui delinqueixi se l’ha d’expulsar, però sense estigmatitzar col·lectius concrets”

La societat catalana és una societat acostumada a aixecar-se, a superar moments difícils, a treure profit de les crisis

Malgrat l’aparent actual crisi del sistema de valors que ha fet gran Catalunya, aquests formen part del substrat que va conformant tota nació al llarg de la seva evolució històrica

Els valors i són, hi han estat sempre, formen part de l’adn del país, i són els que ens han fet sobreviure, reaccionar i progressar

Read Full Post »

Dissabte celebrem l’Onze de Setembre i paga la pena reflexionar sobre el que ha esdevingut aquest darrer any i sobre la situació actual. Val a dir que no ha estat un bon any per a Catalunya i que la Diada ens ha de servir per reivindicar i perexigir el compliment de l’Estatut, refrendat a les urnes.

La sentència del Tribunal Constitucional marca, sens dubte, un punt d’inflexió en la relació de Catalunya amb Espanya. Ara, cal redreçar el que el Constitucional ha estroncat i, sobretot, recuperar el respecte que a dia d’avui Espanya ja no té amb Catalunya. No és, però, l’única cosa que cal endreçar. La situació econòmica continua essent crítica amb centenars de milers de catalans sense feina i amb unes expectatives de futur poc optimistes.

Economia i política han de ser els nostres grans reptes i les nostres grans reivindicacions d’aquesta Diada. Però per millorar la situació, cal tenir un govern fort, cohesionat, seriós i sòlid i amb una visió clara del que vol el país. El govern tripartit no ho és. Els interessos partidistes s’han imposat als del país i hem vist com massa sovint les contradiccions internes han provocat una política d’estirabots sense rumb que ha empitjorat les coses.

La crisi econòmica ha afectat tot el món, però mentre la majoria de països ja l’està superant aquí la manca de previsió i les polítiques erràtiques, populistes i sense sentit del tripartit han fet que el nostre atur sigui el més elevat d’Occident. Cal que les coses canviïn per recuperar l’optimisme i la confiança.

La Diada ens recorda com Catalunya va ser capaç d’aixecar-se després d’una desfeta i que no podem oblidar mai que l’esforç, el treball i la voluntat d’assolir l’excel·lència és la nostra més preuada riquesa. També això s’ha deixat de banda en aquests anys de tripartit, que ha confós progressisme amb manca d’exigència. La Diada ve marcada també per la data de les eleccions al Parlament, una data que el president Montilla ha retardat per mantenir-se en el poder unes setmanes més i per veure si les conjuncions astrals li són favorables. A Unió Democràtica sabem que cal un canvi de govern per retornar Catalunya al lloc que mereix, i del que mai no hauria d’haver sortit si les coses s’haguessin fet bé. No ha estat el cas i el 28 de novembre és el moment de demostrar-ho. A CiU estem convençuts que sabrem retornar la il·lusió i l’optimisme si els catalans ens donen la confiança.

No serà fàcil, però mai han estat fàcils les coses per a Catalunya. Ara no serà una excepció, però si recuperem la cultura de l’esforç que ens ha fet forts i ens ha portat a ser capdavanters a Europa, superarem la crisi i la veu de del poble català tornarà a ser escoltada i respectada arreu. Des de la convicció i des de la fortalesa es defensen els ideals i es guanyen els reptes. Ho podem aconseguir perquè ho hem fet en el passat. Per això, cal recordar en aquest Onze de Setembre, com mai, que som una nació.

Read Full Post »

Us acompanyo enllaç de l’entrevista d’ahir a l’espai “El Secret” de Catalunya Ràdio. Premeu la foto per escoltar-la.

Read Full Post »

Si premeu l’enllaç del logotip de Rac 1 podreu sentir l’entrevista que Núria Riquelme m’ha fet al programa ‘El món a Rac 1’.


Read Full Post »

Us adjunto entrevista publicada avui al diari ABC

Formará tándem con Artur Mas en las próximas elecciones y aunque, está convencida de que se puede lograr una amplia mayoría, la dirigente de UDC, Joana Ortega, advierte del exceso de confianza.
—Se acaba de cumplir el cuarto aniversario del Estatut. ¿Qué balance hace?
—Hago un balance un poco complicado porque son cuatro años de un Estatuto que el tripartito ha sido incapaza de desarrollar y de defender. El Estatut refrendado por el pueblo de Cataluña además ha sido mutilado por un Tribunal Constitucional con parte de sus miembros con mandato caducado y sin credibilidad. Y el PSC ha sido incapaz de mantener en el Congreso la misma posición que en Cataluña, dinamitando la necesaria unidad de las fuerzas catalanas para defender el Estatut.
—¿Cómo se puede desplegar un Estatuto sin incurrir en desacato al TC?
—Nunca hemos hablado de desacato. La vía pasa, en primer lugar, por unas elecciones, de las que salga un gobierno capaz de defender cataluña sin ataduras, pasa porque los catalanes podamos decidir nuestro futuro en los asuntos que nos afectan, por ejemplo en financiación o en gestión de aeropuertos. Cataluña necesita poder hablar sin supeditacion, de tú a tú, con el Gobierno español, sea el que sea. Y debería ser posible dentro del marco constitucional. Lamentablemente, la sentencia da pie a que muchos crean que no es posible y se percibe como si España no nos quisiera entender.
—Entiendo que, en su opinión, todo pasaría por la vía de la negociación, no de la independencia o de un referéndum de autodeterminación.
—Estas propuestas, que hay que respetar, responden ahora más que nunca al descontento que ha supuesto la sentencia del TC. Pero hay que avanzar en la conciliación. La independencia no formará parte del programa electoral de CiU. Plantearla puede dividir la sociedad catalana. Debemos avanzar sin brusquedades, sin romper nada e
intentado aglutinar al máximo a la ciudadanía, que es precisamente el principal activo de CiU, la única fuerza que garantiza la centralidad política en Cataluña y en España.
—¿UDC se siente cómoda con algunos discursos de CDC que apuntan al fin de la vía autonomista?
—Para UDC y para CiU, la prioridad es la economía, fomentar la creación de ocupación, apoyar a los emprendedores, pimes y autónomos. CiU no es independentista. Ni Unió lo es ni Convergència lo es. Es verdad que en CiU hay personas que lo son y merecen todo el respeto, siempre que avancen por la vía del diálogo. Creemos que hay que entenderse con el Gobierno del Estado, pero de tú a tú con la manos libres. La sumisión del tripartito ha hecho mucho daño. Pero a la vez, su discurso y especialmente el de ERC han alimentado el sentimiento de confrontación con España.
—¿Cree que esta situación le pasará factura electoral al PSC?
—No sólo le pasará factura la gestión del Estatuto, sino también la crisis y la falta de cohesión interna. La gente se da cuenta de que el tripartito ha sido incapaz de aportar soluciones o de ofrecer un proyecto de país que vaya más allá de los intereses particulares y partidistas de sus socios. El tripartito ha puesto la locomotora catalana en el vagón de cola. Eso es malo para Cataluña y para España.
—CiU tendría las manos libres si logra la mayoría absoluta en las autonómicas. Si no, tendría que pactar con ERC, que pone como condición un referéndum de autodeterminación a, o PP, que presentó el recurso contra el Estatut. ¿Todas las puertas están abiertas?
—Siempre están abiertas, pero hay que tener claro que todo el voto que no vaya a CiU hará posible un tercer tripartito. Trabajamos en una campaña muy positiva y pedagógica, para hacer llegar nuestras propuestas a la ciudadanía y ganar por méritos propios. Si de las elecciones sale un gobierno que depende de pactos, es posible que
no haya cambio en Cataluña.
—¿Qué quiere decir?
—Lo que no hará CiU es pactar a cualquier precio. Somos una fuerza central que defendemos con radicalidad nuestros planteamientos. No vamos a renegar de nuestros principios y de nuestra hoja de ruta.
—¿Eso significa que preferirían pasar a la oposición antes que pactar?
—Hemos visto el resultado del tripartito, rehén del PSOE y de las posiciones extremistas de ERC e ICV. Tenemos claro que podemos aglutinar una amplia mayoría para gobernar, con pactos puntuales si es necesario, pero sin ataduras. El tripartito no ha compartido ni valores, ni proyecto ni liderazgo. Y nosotros los tenemos.
—Hay valores que ustedes comparten con el PP, por ejemplo en el aspecto económico. ¿Es posible reeditar un pacto del Majestic?
—Aún está en el imaginario de mucha gente la agresión del PP a Cataluña al presentar el recurso contra el Estatuto, cosa que también ha hecho el PSOE, hay que ser justos. Hablar de pactos ahora es muy arriesgado. Pero nosotros nunca cerramos puertas y es cierto que tenemos denominadores comunes con el PP en políticas económicas. El pacto del Majestic responde a una coyuntura políticas concreta: viabilizó un cambio de gobierno en España, a la vez que dotó a Cataluña de más autogobierno y mejores competencias. Unas competencias que, por cierto, no figuraban en el Estatut y que representaron un avance sustantivo en el autogobierno. Hoy la situación es algo distinta; la presentación de recursos de inconstitucionalidad contra el Estatut por parte de PP y PSOE dificultan notablemente la posibilidad de entendimiento con CiU. Después de la sentencia contra el Estatut, ya nada será igual.
—¿Cree que la corrupción protagonizará la campaña electoral?
—El tripartito se ve en una situación complicada. Los mismos que lo forman ahora reniegan de él y las encuestas no les son favorablesy pretende
conseguir a través de la judicialización de la política lo que no podrá conseguir en las urnas. Nosotros intentaremos hacer una campaña en positivo, sin verter acusaciones que luego quedan en nada y sólo contribuyen a alejar a la ciudadanía de la política.
—¿El caso Palau y la supuesta financiación irregular de CDC perjudicará a CiU?
—Nos va a pasar factura a toda la política en general. El presidente Montilla le ha pedido explicaciones al líder de CiU Artur Mas, quien quiso darlas en la comisión de investigación del Parlament, pero el tripartito no le dejó. Esto me parece de un cinismo increíble. Esa comisión comenzó con las conclusiones finales ya hechas.
—CiU no utilizará entonces ese asunto en la campaña.
—No. Pondremos la política al servicio de la gente. Hablar de la corrupción en la campaña no aporta nada al debate político, lo único que hace es crear desafección. No entraremos ni en la polémica ni en la provocación, aunque sabemos que es la estrategia del PSC, a la que se han apuntado ERC e ICV. CiU tiene otro estilo.

Read Full Post »

Us acompanyo entrevista que m’han fet avui des de l’agència Europa Press

CiU aspira a captar a los votantes del ‘ala catalanista’ del PSC decepcionados por la acción de gobierno del tripartito y por la “sumisión” de los socialistas catalanes al PSOE, ha avanzado la ‘número 2’ de CiU en las catalanas y portavoz de UDC, Joana Ortega.

En una entrevista de Europa Press, Ortega ha recordado a estos electores que CiU es su casa. “Aquí hay espacio para mucha gente, en CiU conviven espíritus, catalanistas, soberanistas, otros más moderados, otros que creemos en la confederación, es un espacio lo suficientemente amplio para las almas del PSC desencantadas”, ha agregado.

Según Ortega, la decisión del consejero de Economía, Antoni Castells, de no volver a presentarse en las listas del PSC al Parlamento catalán refleja que “se han quedado huérfanos”.

“Es como si el socialismo catalán tirase la toalla, el ‘alma catalanista’ del PSC poco a poco se ha ido apagando”, como reflejan tanto la marcha de Castells como la del ex presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, hace cuatro años, como las críticas y discrepancias de consejeros socialistas por la obediencia y supeditación de Montilla al PSOE.

Para Ortega, lo que ha quedado claro es que CiU es la “única fuerza política que puede defender en libertad y sin ataduras Cataluña frente al Estado español”, por lo que ha asegurado que la federación puede ser un “instrumento útil” para los votantes desencantados de todos los partidos del arco parlamentario catalán. Sólo CiU garantiza la centralidad política en Cataluña y en España, ha dicho.

Tras la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut, ha considerado que el PSC ha vuelto a anteponer el PSOE a los intereses de Cataluña.

“Ha escogido Zapatero”, ha lamentado Ortega, quien ha recordado que Carme Chacón se presentó a las elecciones generales diciendo que daría la cara por Cataluña, cuando a la hora de la verdad, “le ha dado la espalda y ha estado más pendiente del PSOE, de contentar a Rodríguez Zapatero y de Madrid, lo que hace mucho daño al PSC”.

DERECHO A DECIDIR

Sobre el modelo de estado que defiende CiU, Ortega ha recordado que la federación “no es independentista, aunque en CDC y UDC hay personas que sí son independentistas. La próxima estación no es la independencia, lo hemos dejado claro por activo y por pasivo”.

Para Ortega, plantear ahora la independencia es plantear también una división en la sociedad catalana, y CiU no haría nunca una acción que provocase una división entre catalanes.

Para Ortega, cuando CiU habla del ‘derecho a decidir’ significa que apuesta “por avanzar, sin brusquedad, paulatinamente y evitando divisiones, a través de vías que permitan que Cataluña pueda decidir su futuro sin más límite que el que marque en cada momento la mayoría del pueblo catalán”.

Eso se traduce, por ejemplo, en que los catalanes tengan capacidad de decisión en cuestiones como los impuestos. “Es ir al revés de lo que tenemos ahora, ir a Madrid a negociar con el gobierno de turno y hablar de tú a tú sin bajar la cabeza como han venido haciendo el PSC y el tripartito”, ha agregado.

La democristiana ha contrastado el nacionalismo de CiU con el de ERC, formación que “proclama la independencia el fin de semana y entre semana posibilita Y garantiza el Gobierno más dependiente de Madrid” de la histórica contemporánea de Cataluña.

Además, ha dado por hecho de que si el tripartito suma se reeditará, por lo que ha emplazado a todos los electores descontentos con el tripartito a votar a la federación. “Todo voto que no vaya a CiU hará posible el tercer tripartito”, ha dicho.

Ortega ha dicho que será la crisis económica y las soluciones y medidas que defiende CiU el eje central de su campaña electoral, y no la independencia.

TRAVESÍA EN EL DESIERTO

Al preguntársele sobre el futuro de CiU si no logra gobernar tras las catalanas, Ortega está convencida que este escenario no se dará, pero ha rechazado de que la federación vaya a romperse. “El PSC decía que nos hundiríamos al dejar el Gobierno, y CiU es fuerte y sólida, ha aguantado, aguanta y aguantará lo que sea”.

“La federación está lo suficientemente madura y tiene muchos años de recorrido” como para continuar más tiempo la ‘travesía en el desierto’ cosa que ha augurado que no ocurriría, ha asegurado Ortega, quien ha precisado que CiU trabajará siempre por el país y que lo que la vertebra es “el amor hacia el país por encima de todos los partidismos”.

Según Ortega, al PSC le esperan muchos más años de ‘travesía en el desierto’ que a CiU. “Cuando después de 23 años en la oposición accedes al gobierno y lo haces tan mal como lo han hecho, está visto que no son una alternativa”, ha agregado.

Read Full Post »

Us adjunto enllaç de l’entrevista publicada dilluns passat a l’Avui i el Punt. Cliqueu sobre la foto.

Joana Ortega. Foto: Oriol Duran

Read Full Post »

Us adjunto entrevista que va publicar-se ahir al diari La Razón de mà de la Sonia Doménech

Joana Ortega en el Parc de la Ciutadella. © La Razón

Nos vemos en el Parlament cuando acaba el último Pleno y antes de que comience a recoger sus cosas en cajas, no porque se despida de la política, todo lo contrario, pero es que los despachos de la oposición han amanecido con grietas y en agosto es el momento de que picos y palas arreglen el entuerto.

-Su partido, con Duran Lleida al frente, le ha concedido el lugar privilegiado de ser la primera de Unió por Barcelona. ¿Hay vacaciones este año?
-Pocas, pero hay. Creo que las necesitamos todos porque hemos tenido una Legislatura muy complicada, dura e intensa, y hay que recuperar fuerzas. Además, hay que compartir tiempo con la familia. Es complicado compaginar, pero soy de las que piensan que no hay por qué renunciar a nada. Demasiadas veces la familia es la gran sacrificada de la política.

-¿Y si se viera en la encrucijada de tener que elegir?
-Me resisto, aunque, lamentablemente, todavía demasiado peso de la familia recae en la mujer, es la asignatura pendiente. En el siglo XXI se puede compatibilizar todo y, a esto, afortunadamente, ayudan las nuevas tecnologías. La familia es la estructura fundamental y me ayuda en política; además, la política es compromiso, y creo que hay que extender este compromiso para practicar una política en positivo.

-Este discurso es muy coherente, pero la ciudadanía está, si no harta, como mínimo muy desengañada de los políticos. ¿Cree que esto se puede solucionar?
-Tienen razón. Debemos recuperar aquel contrato con la ciudadanía, reencontrarnos con la gente, ya que realmente los políticos somos un instrumento al servicio de la ciudadanía. Eso pasa por no practicar la crítica al adversario como base de la política, por coger los problemas que preocupan a los ciudadanos y ponerlos delante de todo, por desterrar el tacticismo de la práctica política, por escuchar, de una forma muy especial, a la gente. Los políticos debemos hablar menos y escuchar más.

-Lo siento, pero o vivo en otro planeta o veo diariamente justo lo contrario. Quizá porque es final de Legislatura, pero el pimpampum entre partidos ha sido incluso denunciado por alguno de ustedes como el consejero de Economía, Castells.
-Los últimos acontecimientos han tocado la fibra sensible del pueblo catalán. Hemos sufrido una agresión cuando el Tribunal Constitucional ha mutilado una ley aprobada por el Parlament y el Congreso y ratificada por el pueblo de Cataluña. Eso ha provocado que los políticos hayamos levantado la voz, pero la hemos levantado en defensa de la dignidad de Cataluña. Además, soy de un partido que hace bandera del diálogo y no quiere radicalizar la conciencia nacional, sino extenderla, pero a veces no nos lo ponen demasiado fácil.
Remar en la misma dirección

-¿La campaña será de confrontración?
-No, tendremos una campaña conscientes del momento político que vivimos, de la desafección y la responsabilidad que tenemos. Nuestra principal preocupación es la crisis, y CiU lo que hará es darle respuesta. También a la necesidad de reafirmar nuestro autogobierno, abordamos la campaña principalmente con el objetivo de fomentar un cambio, un cambio que creemos que nuestro país necesita para afrontar los difíciles momentos que nos vienen provocados por situación económica y la sentencia del TC. Por eso, creemos que se necesita un Gobierno lo suficientemente sólido, fuerte y cohesionado como para afrontar estos nuevos retos que tiene Cataluña.

-CiU es una coalición que ha pasado momentos mejores y peores, pero ahora se muestra unida. ¿Tres son multitud?
-Se es multitud especialmente cuando no se rema en la misma dirección y Cataluña nunca había estado tan desprestigiada como con el tripartito. Quien más ha fomentado la confrontación Cataluña-España ha sido el tripartito, a través de la provocación. Ahora hay que serenar los ánimos para trabajar por Cataluña.

-¿Encaja bien que Artur Mas quiera un Gobierno con independientes e incluso se habla de ex consejeros socialistas?
-Cuando llevas siete años en la oposición y ves las cosas que se han hecho, lo que deseas es un grupo de personas para formar el mejor Gobierno porque viene una época complicada para Cataluña. Es necesario buscar el Gobierno de los mejores y, ¿los mejores están en CiU? Seguramente sí, pero eso no excluye que puedas ir a buscar allá donde sea necesario. No hay que cerrarse la puerta en ningún sitio.

-Esta semana se ha votado la ILP antitaurina y Cataluña ha sido portada en todo el mundo por prohibir los toros. ¿Iniciativas como ésta ayudan a dar la imagen de Cataluña que queremos?
-Esta prohibición no nace de la política sino de una ILP, que nos pide que legislemos sobre un tema particular. Creo que desde España, a menudo, se ve confrontación donde no la hay, como demuestra que en otras comunidades se han prohibido los toros y no ha existido la alarma que ha provocado en Cataluña. Además, ¿qué hay más democrático que una ILP?

-Entonces, ¿no cree que sea un debate identitario?
-Ha sido un debate llevado por una gente que cree que hacer sufrir a un animal hasta la muerte no es propio del siglo XXI y otras personas que son partidarias de los toros. Creo que ha sido un proceso responsable, en el que han convivido protaurinos y antitaurinos, y dentro del Parlament se ha vivido con respeto este proceso, aunque luego haya habido el tacticismo de a quien le interesa forzar la división Cataluña-España en la que yo no creo.

-Pero es mucha la gente que no entiende que, si es por sufrimiento, no se prohíban los «correbous»…
-Son temas diferentes. Primero, el debate de los «correbous» se tendría que haber producido al mismo tiempo, pero el PP lo llevó al Consejo de Garantías Estatutarias. Dicho esto, creo que una cosa es la muerte y el sufrimiento del toro como espectáculo, y otra la utilización de un animal también para un espectáculo.

-Usted lleva muchos años en política…,  en el Ayuntamiento de Barcelona, el Instituto Catalán de la Mujer, etc. ¿Qué le parece que Laporta  quiera entrar en el Parlament?
-Primero, respeto su decisión y compromiso. Pero, claro, no sé si él conoce la magnitud del día a día de la política, porque la política no son los focos, es trabajar el día a día, destinar muchas horas, es salir a la calle para escuchar a la gente y es predicar cuando conviene, pero sobre todo, hay que poner el acento en el ciudadano.

-¿El político se hace?
-Se hace y nace. Creo en la vocación política. La política municipal debería ser obligada para todos los parlamentarios porque es una escuela para tocar la realidad y las cosas pequeñas que van marcando el día a día, y así se puede hacer que mejore la calidad de vida de la gente.

-¿Seguimos mirando aún la campaña de Obama?
-Nosotros somos latinos y tenemos una manera propia de proceder. Somos una sociedad que vive mucho en la calle.

-¿Se puede conseguir un voto invitando a un café?
-En los encuentros informales, en los que se puede tener una conversación llana se aprende mucho. No todos los políticos somos iguales y es en la cercanía donde se ve. Mi hija, con 15 años, me dice: «Mamá en la escuela os ponen a todos en el mismo saco», y le explico que no es así. Reivindico el sentido común en la política.

La mujer, en primer plano
Joana Ortega (Barcelona, 1959) será la número dos de la lista de CiU por Barcelona. Secundar a Artur Mas es «una respuesta a mi trabajo», asegura esta madre de tres hijos –la tercera adoptada– que hace equilibrios para disfrutar de la familia y de la política. En este último terreno, no es ni mucho menos una novata. Militante de Unió desde 1985, se forjó en la escuela de la política municipal. Después, desde la presidencia del Instituto Catalán de la Mujer impulsó numerosas iniciativas para luchar contra la violencia de género. CiU había dado libertad de voto y ella optó por apoyar la prohibición de las corridas de toros de Cataluña, iniciativa que quiere desvincular de la política y centrarla únicamente en el trato al animal.

Read Full Post »

Us adjunto enllaç de so de la entrevista que m’ha fet avui el periodista Francesc Soler de Catalunya Informació a l’espai “l’entrevista”

Read Full Post »

El 10-J no és la fi, sinó l’inici

La guerra dialèctica que s’ha generat davant la manifestació de dissabte en defensa de l’Estatut mostra l’actitud tacticista d’algunes forces polítiques i la descohesió existent en el tripartit que ha enviat a la societat catalana, com a mínim, tres missatges diferents sobre la resposta que s’ha de donar a la sentència del Constitucional. No és des de la divisió i la contradicció com defensarem els interessos de Catalunya. Tampoc ho és des de la indefinició del PSC que veu com el president de la Generalitat diu primer una cosa, després la matisa i mig es tira enrere emparant-se en un lema. I també tenim  la ministra de Zapatero i candidata catalana al Congrés de Madrid, Carmen Chacón que expressa la satisfacció de la “benevolència de la sentència”. Mai es benvolent una retallada a la voluntat i decisió d’un poble.

Espero que la manifestació de dissabte sigui un èxit –us convido a participar-hi- i desitjo que les picabaralles del tripartit no impedeixin que el carrers de Barcelona s’omplin de gent protestant per la sentència. Però el que cal també -el que proposem des de Unió– és entendre la manifestació com l’inici de la resposta a la decisió del TC de retallar el que el poble català ha decidit a les urnes.

El seguiment a la protesta l’hem de donar des de diumenge, des de l’endemà. Catalunya s’ha sobreposat a moltes desfetes i sempre ha defensat els seus interessos malgrat les adversitats. Ara, ho hem de tornar a fer. Per aconseguir-ho, hem de recuperar pel nostre país el lideratge que s’havia guanyat anys enrere gràcies a l’esforç de tants i tants catalans a la política, l’economia i a l’àmbit social, perquè Espanya ens escolti i ens respecti.

Cal dir-ho: entre tots els aspectes negatius que el mal govern del tripartit ens ha dut en els darrers set anys, el pitjor ha estat que han deixat de respectar Catalunya.

Cal redreçar la situació. Només des de la força del treball, de la competitivitat, de la generació d’ocupació i riquesa, del convenciment en el nostres valors, de la defensa de la catalanitat podrem recuperar el que el Tribunal Constitucional ens ha pres. I caldrà fer-ho des de diumenge perquè la manifestació de dissabte no esdevingui una protesta efímera i, per tant, estèril.

No és el que volíem, però és el que tenim i contra el que ens toca lluitar. Els nostres avantpassats ho van fer el 1714 en situacions terriblement més adverses; i els nostre pares i avis, el 1939. Ara, la situació, essent indignat i irritant, no revesteix el dramatisme, tot i que sí és semblant la incomprensió que Catalunya genera a la resta de l’Estat. Cal canviar aquesta percepció i només podrem fer-ho demostrant que Catalunya no és rendeix, sinó que lluita amb més convicció i amb més constància quant se sent atropellada.

Per això, la feina per recuperar el que ens han pres no acaba dissabte, sinó que diumenge torna començar.

Read Full Post »

Qui ha perdut amb la sentència és el país, el poble de Catalunya

Res no serà igual. La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya suposa una victòria dels qui volen una Espanya uniforme davant la plurinacionalitat. El pacte constitucional ha saltat pels aires justament perquè un TC amb bona part dels seus membres caducats des de fa anys -i producte d’un bipartidisme manifest entre PP i PSOE que ha fet impossible la seva renovació- ha decidit que no s’ajusta a la Constitució el que va aprovar el Parlament, el Congrés i que el va refrendar el poble de Catalunya. L’acord constitucional del 78 s’ha trencat i ara caldrà obrir noves vies

Ha estat un cop de porta que tindrà profundes conseqüències més enllà de les valoracions superficials que fan socialistes i populars quan diuen que són les seves tesis les que han guanyat. Els uns al·leguen que han estat pocs els articles declarats inconstitucionals. Els altres presumeixen que justament hi ha hagut articles declarats inconstitucionals. Uns i altres és diuen guanyadors sense entendre que qui ha perdut és el país, el poble de Catalunya.

Ara s’obre un nou escenari i un nou camp de batalla que nosaltres haguéssim volgut que no hi fos perquè el que reclamàvem era que l’Estatut tingués plena vigència tal i com el va aprovar el poble de Catalunya. Aquesta nova situació farà que en els propers dies participem en una manifestació unitària en contra de la sentència. Us convido a tots que hi assistiu per expressar-ne el vostre rebuig.

Necessitem un govern fort, sòlid, estable i cohesionat

Necessitem un govern fort, sòlid, estable i cohesionat per afrontar la desfeta i per defensar Catalunya. El tripartit ja no ho pot fer. Dels tres socis han sortit tres veus amb iniciatives oposades i/o contradictòries. Cadascú diu que s’ha de fer una cosa diferent. És evident que així no ens podrem fer escoltar a la resta de l’Estat i tampoc podem defensar-nos amb reclamacions contraposades.

Catalunya necessita un govern amb un lideratge fort i amb un gran suport parlamentari. El tripartit no el pot oferir. No ho ha fet fins ara, i encara menys ho podrà fer en el futur. Per aquest motiu, hem demanat al president Montilla que les eleccions de la tardor es convoquin el més aviat possible per proporcionar, com abans millor, un govern fort a Catalunya.

És el que cal i el que demanem. Més enllà de les protestes al carrer i d’iniciatives parlamentàries que es prenguin, cal actuar amb unitat, amb rigor i amb fermesa. I això només ho pot oferir el nou govern que surti de les urnes.

Ara s’ha de  donar la paraula al poble de Catalunya, perquè decideixi qui vol al front d’aquest nou repte. Això demanem al president Montilla: que faciliti que siguin tots el catalans els que decideixin com abans millor qui volen que governi el país en els propers quatre anys carregats sobretot de dificultats econòmiques. El poble ha de tornar a tenir la paraula. No ho allarguem més innecessàriament, no calen més retards. Catalunya ha de recuperar la dignitat i el respecte com a poble que s’han perdut en els darrers anys.

Read Full Post »

El primer dret del treballador és tenir feina

Amb el fracàs d’aquesta matinada de les negociacions entre el govern i els agents socials per consensuar un acord sobre la reforma laboral, la pilota és a la teulada del govern que s’ha mostrat del tot indecís davant aquesta necessitat de l’economia. Malgrat que a última hora d’ahir semblava possible que sindicats i patronal arribessin a un acord que evités al govern prendre una decisió -que ha volgut evitar per no assumir responsabilitats-, ara ja no hi ha temps per més subterfugis ni per més indecisions.

Des de CiU ja hem manifestat la nostra disponibilitat a participar en l’elaboració d’aquesta reforma laboral que, a més de necessària, ara ve exigida per les institucions i organismes econòmics internacionals. És evident que Zapatero ja no té cap credibilitat ni dins ni fora del país. Per això el govern actua des de ja fa algunes setmanes obligat per les ‘recomanacions ineludibles’ de l’exterior.

Però per que tingui el nostre suport, Zapatero ha de comptar amb nosaltres per elaborar aquest nou marc de relacions laborals. No busquem protagonisme. Sabem el que precisa el nostre mercat laboral i dubtem que el govern per si sol sigui capaç de dur endavant la reforma. La por a quedar malament davant els sindicats, de perdre popularitat, els ha dut a aquest ultimàtum que venç la propera setmana, amb l’agreujant que si la reforma resultant és insuficient, la situació esdevindrà encara pitjor i els deures que Zapatero no ha fet ens vindran imposats, augmentats i dictats des de Europa.

Si Zapatero vol el nostre suport, la reforma no pot ser en cap cas un maquillatge per salvar les formes. S’ha d’acabar amb la dualitat de contractes indefinits i temporals, cal lluitar contar l’absentisme laboral que llastra la competitivitat i s’ha de tenir en compte la situació de l’empresa per facilitar la seva viabilitat. En fi, cal ser més flexible davant cada situació sense que això impliqui deixar indefensos els treballadors. Hem d’entendre que el primer dret del treballador és tenir feina i que, sense feina, no hi ha cap dret a defensar.

Sense feina, no hi ha cap dret a defensar

Evidentment, hi ha moltes qüestions a tractar en una qüestió tan sensible com aquesta. Però ja li diem al govern que, si la reforma proposada és la que creiem que necessita el país, li donarem suport sense complexos, però que, si pensem que no és la que toca, ens hi oposarem també sense cap tipus de complexos.

La situació molt greu de la economia espanyola -com el mateix Banc Mundial va definir ahir- no admet més ajornaments i tampoc més tebiesa.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »