Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘No anem bé’ Category

 

Demano una  reacció al govern Tripartit i en especial al Conseller Tresserras davant la voluntat de la Generalitat valenciana de tancar les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià.

Hi ha una manca d’ambició nacional davant la possibilitat que la comunicació audiovisual catalana quedi completament mutilada. Primer va ser l’apagada de TV3 i ara la Generalitat valenciana hauria fet arribar a Acció Cultural del País Valencià un requeriment administratiu perquè tanqui en 10 dies les 12 antenes que emeten freqüències de Catalunya Ràdio.

TV3 i Catalunya Ràdio es van apagant perquè pel govern de l’Estat l’espai de comunicació català no és cap prioritat. Però és molt més greu, que tampoc sembli prioritari pel govern de la Generalitat de Catalunya.

 L’actitud de censura del Govern valencià ja no és un fet aïllat, sinó que després d’apagar TV3, la seva voluntat d’apagar Catalunya Ràdio reflecteix una clara estratègia per acotar i limitar l’expressió de la cultura i la llengua catalanes i convertir-les en conflicte.

 Reclamem al Tripartit i al Conseller Tresserras que defensin allò que ja s’ha convertit en un clam popular: que TV3 i Catalunya Ràdio siguin presents al País valencià, més quan l’era digital i les noves tecnologies ens permeten superar fronteres amb total facilitat.

Read Full Post »

Segur que molts de vostès, com jo, recorden quan a la infantesa sotmetíem les més inversemblants qüestions a l’arbitri de les margarides. Davant qualsevol decisió començàvem a desfullar la flor, dient si tal cosa o no,  mentre els pètals queien. Un bonic entreteniment per la infantesa, però una pèssima decisió quan es tracta de fer política i de defensar un país.

La margarida d’aquells anys llunyans l’he retrobada ara en l’actuació del tripartit. D’una banda, proclamen la defensa de l’Estatut i, de l’altra, el vulneren, perquè ignoren el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que diu que el decret llei és antiestaturari, i que, per tant, la designació d’Enric Marin com a president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no s’ajusta a dret. És a dir, com si tingués una margarida a les mans, el govern tripartit, ara defensa l’Estatut, ara no, i el vulnera. Mentrestant passa el temps i el prestigi, la coherència, el rigor i l’excel·lència de Catalunya queden per terra com si fossin els pètals ja arrancats de la margarida.

Enric Marín ha estat destituït moralment per unanimitat pel Consell de Garanties Estatutàries. El govern incompleix el que diu l’Estatut amb la seva reforma arbitrària de la llei per escollir el president de la CCMA, una reforma contrària al que el poble de Catalunya va aprovar i a l’esperit de la mateixa llei que pretenia desgovernalitzar i professionalitzar els mitjans públics. No és una qüestió menor. No es pot anar a defensar a Madrid el que s’incompleix a casa nostra per part de qui diu vol defensar l’Estatut. La coherència, important a tots els àmbits de la vida, és una virtut que la classe política no pot oblidar mai, si no vol estar abocada a la desafecció, al desprestigi i a la riota.

¿Com volem que es prengui seriosament a la resta de l’Estat la nostra defensa de l’Estatut quan a Catalunya és el mateix govern el que se’l passa pel folre? Aquest governar-desgovernar de la margarida al qual ens ha habituat el tripartit ens ha dut a un grau de incoherència tan imponent que l’atac o la defensa d’una mateixa qüestió es superposen i es confonen. És una incoherència més com la d’ERC en la defensa de l’Estatut: incapaços de posar-se d’acord en una resolució unitària conjunta de les forces polítiques catalanes sobre les possibles retallades del TC a Madrid i, a més, sense cap mena de recel per abanderar la vulneració de l’Estatut amb la proclamació d’un decret llei antiestatutari que posa en evidencia els tics dictatorials i que és un símptoma clar d’un govern agònic, caducat i en estat de descomposició

Amb amics com aquests no li calen tants enemics al nostre Estatut. Encara que sigui gairebé un impossible, demanaria al tripartit que deixi d’arrancar pètals a la margarida i dediqui tots els seus esforços a preservar la integritat de la flor, a preservar i a fer complir l’Estatut. A Catalunya ens calen totes les flors en un temps – al bell mig de la crisi econòmic- en el que no anem sobrats de violes.

Read Full Post »

He demanat a Enric Marín, nou president de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals, que rectifiqui immediatament la desafortunada expressió que ha utilitzat ahir al matí en una entrevista on va afirmar que les crítiques que va rebre per la seva actuació durant la crisi del Carmel són “com si a un capellà li diuen pederasta”. Especialment, en un moment com l’actual, amb una polèmica oberta de sensibilitat extrema, no es pot comparar una mala actuació política de la qual ell n’és l’únic responsable (apagada Carmel) amb els abusos a menors.

Enric Marin, autor de la desafortunada expressió

Concretament, Marín ha exposat que les crítiques “en el seu moment em van incomodar molt, perquè per una persona de la meva trajectòria, un professor universitari que sempre ha defensat la llibertat d’expressió i la llibertat de mitjans públics, és com si a un capellà li diuen pederasta”.

Read Full Post »

El Tripartit s’ha tret la careta, mostra els seus tics dictatorials i ha traspassat la línia vermella del sentit institucional. Aquesta imposició i aquesta urgència no té cap altra justificació que la voluntat del Tripartit de controlar els mitjans de comunicació públics per suplir la manca de complicitat que aquests tenen amb el Govern. D’això se’n diu intervencionisme.

Aquesta imposició és un greu error jurídic i polític. En primer lloc, jurídic perquè no reuneix les condicions que estableix l’Estatut de Catalunya i per aquest motiu CiU ha demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. En segon lloc, polític perquè trenca amb el consens, element essencial i diferenciador que ha estat proclamat per tots i del qual se n’ha fet bandera. Vam trigar tres legislatures per aconseguir el consens i el tripartit en 10 minuts l’ha tirat per la borda. Amb aquest menyspreu i aquesta covardia política, el tripartit vol justificar el seu tic autoritari confonent a la gent amb un possible bloqueig.

És un greu error polític perquè trenca amb l’esperit de la llei que és la pluralitat social i política i la desgovernamentalització i és una ingerència del Govern en el procediment parlamentari, canviant les regles de joc i passant per davant del Parlament.

Pel que fa la idoneïtat d’Enric Marín com a president de la CCMA, el rigor i la transparència són dos elements fonamentals en la gestió de la cosa pública, requisits que el candidat del Tripartit no reuneix com a màxim responsable de l’anomenada apagada informativa del Carmel, ja que va censurar i segrestar la informació limitant les tasques dels periodistes i vulnerant la llibertat d’expressió.

El senyor Marín no es idoni i el Tripartit no ha volgut presentar cap altre candidat alternatiu. Marín no respon ni als valors ni a les actituds que ha de tenir el màxim responsable dels mitjans comunicacions públics. Per aquet motiu CiU no pot votar a favor de Marín perquè trairíem els nostres principis.

La modificació de la Llei de la CCMA no es tracta d’una intervenció quirúrgica, com va dir el conseller Tresserras amb la boca petita, sinó que es tracta d’una amputació traumàtica de la llei.

Read Full Post »

Món de mones. CiU ofereix als socialistes un pacte de Joc Net i Responsabilitat Política amb compromisos ferms i concrets per retornar la il·lusió a la política i per recuperar la confiança de la ciutadania en les persones que ens dediquem a la política i els socialistes, amb els ulls ben tancats, ens regalen una pel·lícula pacifista esplèndida de Stanley Kubrick (segurament recomanada pel senyor Zaragoza).

Nosaltres oferim als socialistes un acord per contribuir a la regeneració democràtica i per dur a terme una campanya electoral neta, sense insults i desqualificacions que es basi en propostes i els socialistes, amb els ulls clucs, fan la brometa i ens regalen un clàssic del cinema, en un gest amable que es queda en això, un gest, i són incapaços d’assumir cap compromís de joc net.

La veritat és que no ens estranya gaire que els socialistes no vulguin assumir el compromís de “respectar la llista més votada al Parlament de Catalunya per tal que aquesta pugui formar govern d’acord amb la voluntat popular expressada a les urnes”. No ens sorprèn que davant d’aquesta proposta, als socialistes se’ls tanquin els ulls. Per als socialistes acceptar això els deu representar una odissea espacial o ho deuen veure com un atracament perfecte. Prefereixen, això sí, els senders de glòria del tripartit i els acords estratosfèrics de finançament (somnis d’un seductor) que, no obstant això, no els permeten pagar la dependència o resoldre el finançament dels municipis. Ja ho hem dit moltes vegades: són paraules, paraules de nou estil socialista de fer política que s’afegeixen a d’altres que ja s’endugué el vent.

Volem ser constructius i que les nostres idees arribin a tota la societat. Volem fugir de la crispació i en moments de crisi ser austers i no incrementar el cost de les campanyes electorals; que els nostres líders, Mas i Montilla, confrontin cara a cara els seus respectius programes a la televisió; volem també –ho reitero- que la llista més votada formi govern d’acord amb la voluntat ciutadana; i finalment que la resta de formacions polítiques catalanes s’afegeixin a la nostra iniciativa.

Proposem joc net i responsabilitat política. Creiem que és el que la societat ens demanda i espera ara de nosaltres. Amb diàleg, serenitat i sentit comú, fem propostes positives. I si els socialistes volen jugar a recomanar pel·lícules, que en revisin un parell de Kubrick que segurament coneixen: “Barry Lyndon”, on el seu protagonista fa tot el que pot per arribar al poder i per mantenir-s’hi, o “Eyes wide Shut” (“Ulls ben tancats”).

Read Full Post »

És aclaridor que a les 24 hores que el president Montilla anunciés la renovació del comitè de campanya del PSC per suavitzar la línia dirigida per José Zaragoza, el tripartit hagi tirat pel dret i hagi aprovat el decret per modificar la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per nomenar el seu nou president amb una majoria simple parlamentària, si no s’arriba a una majoria qualificada de dos terços, com estava establert fins ara. Montilla i el seu tripartit volen imposar un home de notori perfil partidista per controlar els mitjans de comunicació públics de Catalunya. El decret evidencia també el nerviosisme del Govern, ja que són capaços d’amputar traumàticament la llei per fer valer els seus interessos partidistes sense tenir en compte els interessos de la societat.

Aquest és també un nou episodi del fracàs i de la feblesa del conseller Tresserras en el seu departament. Primer, va patir la dimissió del president de la Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i ara ha vist com el president de la CCMA li ha girat l’esquena i ha marxat. El conseller hauria d’analitzar si aquestes fugides de dos alts directius no han estat motivades perquè ell no els ha defensat, quan calia fer-ho, de les intromissions del govern. Ahir mateix veiem com Carod-Rovira es queixava sense complexos de la manca de complicitat dels mitjans de comunicació amb el tripartit, i ara ho volen suplir a cop de decret amb el control públic dels mitjans.

La conclusió és evident. Si el model de la CCMA no ha funcionat, el que cal és o bé buscar una persona de consens que engegui un pla d’estabilitat o bé una reforma en profunditat de la llei que serveixi a la institució, independentment del color polític del govern. El decret del tripartit proposa justament el contrari: polititzar encara més el mitjans públics catalans en benefici de qui ostenta el poder. Mal servei es fa al país i a la Corporació amb aquest esperit limitat i sectari.

Canviar les regles de joc quan les perspectives electorals són dolentes no només no pal·liarà la davallada del tripartit, sinó que hipotequen la credibilitat i la independència dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. Tresseras, dominat pel seu bonisme, va imposar un model de llei de la Corpo que des d’un principi no es van creure. Paga la pena recordar que el ja expresident de la CCMA, Albert Sáez va treure les capacitats executives que tenia el govern i les va passar a la directora general i, per tant, va prostituir l’esperit de la llei. I el seu substitut, Enric Marín, ja va donar mostres del seu sectarisme en la crisi del Carmel durant el primer tripartit. Llavors, amb la seva “apagada informativa” ja va ser fortament qüestionat per manca de rigor, d’objectivitat i d’independència. El va qüestionar el món polític, però també, ho van fer els mitjans de comunicació i especialment els professionals de TV3, en particular, perquè Marín va intentar amagar el forat del Carmel.

Vull pensar que la reflexió que vivim aquests dies de Setmana Santa serviran també perquè el president Montilla, el conseller Tresserres i el govern tripartit s’adonin que no tot s’hi val, i que hi ha límits que no s’han d’ultrapassar. Encara són a temps de fer marxa enrere i de no malbaratar encara més la seva poca credibilitat. No pot ser que la solució sigui tan poc pensada i tan poc reflexionada

Ho reitero: l’actitud del tripartit és insòlita. TV3 no necessita un decret que reformi la llei per canviar les majories, el que necessita TVC i Catalunya Ràdio es estabilitat, i estabilitat vol dir buscar el consens. Si no és així, el que cal és una reforma de la llei en profunditat, però mai un nyap, un més del que ja ens té acostumats l’”artefacte inestable” del tripartit, en paraules de Maragall.

Això, conseller Tresserres, no és una intervenció quirúrgica temporal, sinó una amputació traumàtica de la llei com ha definit amb precisió el meu company d’escó i de partit, Ramon Espadaler.

Read Full Post »

El govern de Rodríguez Zapatero continua sense tenir un rumb clar per fer front a la crisi. La bona notícia que està disposat a rebaixar la morositat de l’Administració a trenta dies davant dels més de vuitanta actuals queda tapada per la decisió ferma d’apujar l’IVA aquest proper estiu.

No és així, com aconseguirem reactivar el consum, fomentar l’estalvi familiar, reduir l’endeutament d’empreses i persones, crear nous llocs de treball, facilitar uns mínims marges de beneficis de subsistència als diferents sectors econòmics i en últim terme, tampoc aconseguirem així millorar les finances públiques.

Des de CiU ens hem oposat sempre a aquest augment de la fiscalitat en les circumstàncies actuals. No és el moment, o per dir-ho clar i català, justament ara és el pitjor moment per fer-ho. És comprensible que l’Estat vulgui augmentar els seus ingressos, però no ho farà ofegant la gallina dels ous d’or, asfixiant els contribuents. En qualsevol cas, caldria esperar que arribés la recuperació econòmica, que es consolidés i que fos una realitat constatable i constatada per les xifres macroeconòmiques. Ara no és el cas.

Cal remarcar també que la pujada prevista afectarà de ple tot el sector turístic, ja molt castigat per la crisi, que malviu amb uns marges molt ajustats i que veurà disminuir la seva competitivitat per aquest increment impositiu. A més, augmentar la pressió fiscal a tots els ciutadans és una mostra més de la desorientació del govern que adopta aquesta mesura malgrat les advertències dels experts, d’aquí i de fora, que veuen completament contraproduent aquesta mesura perquè fa mal al consum, perjudica la producció i, per tant, no contribueix a la creació de llocs de treball.

No és amb més IVA com sortirem de la crisi, sinó amb més facilitats i ajudes a les empreses i als emprenedors, amb més suport institucional a les iniciatives privades i amb més flexibilitat en tots els marcs econòmics. Aquestes són les receptes que hem traslladat una i altra vegada al govern, però malauradament, PSOE i PP prefereixen continuar lliurant la seva batalla partidista mentre el país reclama acció i lideratge. Malauradament no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. Socialistes i populars no volen escoltar res més que el molt soroll que generen. Ignoren les veus assenyades que els repeteixen que aquest no és el camí, que mai ho ha estat. Així ens va.

Read Full Post »


Read Full Post »

Dimecres passat es va iniciar la darrera fase de l’apagada analògica, sense garanties de digitalització global. Mentre els ciutadans han fet els deures, i a pesar de la crisi econòmica han comprat nous aparells de TV o han adaptat els antics, ara molts d’ells comproven desconcertats que no poden veure la TV, perquè és el Tripartit qui no ha complert la seva part.

Hi ha un desgavell respecte a la informació, ja que a través del 012 es passa la responsabilitat als ajuntaments i els alcaldes es veuen impotents davant les reclamacions dels ciutadans.

Lamentablement, l’esperada TDT arriba amb massa incerteses, sense oferir tots els serveis que s’anunciaven, ja que esperàvem alguna cosa més que poder veure més canals, com la interactivitat que ha de permetre realitzar tràmits administratius, bancaris o comercials a través de la TV. Des d’aquí reclamo al Conseller Ausàs, actuacions concretes en les zones on no es pot garantir la digitalització.

Fa anys que el Govern sap la data de l’apagada analògica definitiva: el proper 3 d’abril, i per això denuncio la manca de previsió del Tripartit.

Davant les incerteses actuals, exigim Conseller Ausàs que es garanteixi el senyal de TV a tots els ciutadans i recons del país, i si no es pot garantir la TDT es mantingui la senyal analògica, ja que garantir la TV és garantir el dret a la informació dels ciutadans i ciutadanes.

Aquí teniu la meva intervenció en dos vídeos:

http://www.youtube.com/UnioTv?gl=ES&hl=es#p/u/3/UxJPy2LUe_U

http://www.youtube.com/UnioTv?gl=ES&hl=es#p/u/2/rPVce1NWVFg

Read Full Post »

algú sap on és en Saura?

És interessant comparar el que viu el carrer amb el que viu el tripartit. Des de dilluns, tots els mitjans ens informen minut a minut del efectes de la nevada a Catalunya, dels ciutadans incomunicats, dels talls elèctrics –llum, calefacció amb 50 mil persones encara afectades, tres nits sense llum!-, de la mancança de línia telefònica, de les persones que no van arribar on volien, dels 34 mil nens i nenes que avui encara no aniran a escola. I mentrestant el Parlament debat a proposta d’una de les forces que dóna suport al tripartit sobre la llei de referèndums i consultes populars. És una llei poc ambiciosa que, a més, ens obligarà a demanar permís a Madrid per dur endavant qualsevol proposta. És un gran èxit d’una ERC paradoxal.

El tripartit té gustos estranys i fa esperpèntics jocs malabars. Tenim un país preocupat per les deficiències de gestió davant de la nevada i la resposta dels seus polítics és debatre qualsevol altre cosa, que a més no podem decidir aquí. El que preocupa a la gent del carrer, ja no és perquè es va actuar malament i tard el dia de la tempesta, sinó per què l’endemà no és va reaccionar amb prou eficiència. I tant que es pot millorar. Sabíem que nevaria, però els efectes de la nevada i de l’auxili a les persones afectades ha estat deficient i ha arribat tard, molt tard. I ara els d’ICV parlen d’un monstre metereològic i carreguen contra les companyies d’electricitat, ells que són els que obstaculitzen la connexió elèctrica. Haurien de tocar de peus a terra, s’haurien de mirar al mirall i buscar els possibles monstres interiors que s’hi amaguen.

L’espectacle, torno a dir, ha estat esperpèntic. Un conseller d’Interior, Joan Saura, de viatge  a les Balears quan sabia que nevaria, però que ni tan sols es creia les seves previsions. Ja és la segona vegada que protagonitza situacions pintoresques: la primera amb les maletes a la mà en una situació complicada a l’aeroport i ara a ses Illes, sabent que hi havia risc de temporal a Catalunya. I el seu secretari general, Joan Boada, informa molt malament –i això és imperdonable-, dóna dades en roda de premsa, que ha d’anar corregint sobre la marxa perquè els missatges de telèfon que reben els mitjans públics desmenteixen el que acabava d’explicar. I ho fa amb un somriure inconscient. I afirma, amb poc sentiment, que una persona ha caigut morta damunt la neu i que no ha estat a l’inrevés, que la neu hagi caigut damunt la persona.

El departament dirigit per Joan Saura és un exemple constant de feina mal feta: ha gestionat malament totes les situacions de crisi que ha tingut. La improvisació i el desconcert han estat la seva marca d’identitat. És inconcebible que no hagin après res desprès de tants fracassos.

Qui demanava dimissions l’any 2001 per una nevada es mostra satisfet avui per l’actuació davant la de dilluns. Afortunadament seran els ciutadans els que tinguin la última paraula per manifestar la seva satisfacció o el seu enuig amb una conselleria i un conseller que si és manté en el seu càrrec és únicament per la feblesa del president a causa dels vots que li calen per seguir en el poder. És evident que no és l’eficàcia la que manté Saura al càrrec. Només li demano al conseller una darrera cosa: que s’abstingui de donar lliçons i que no es faci jugar tant al “on es Wally”.

Read Full Post »

Tenir un propòsit no és fer feina. Una veritat que canta Joan M. Serrat inspirada en un escrit del poeta Joan Salvat Papasseit. Probablement no calgui tanta poesia ni tants poetes per mostrar una certa recança en les propostes del govern per afrontar a la crisi econòmica. No és el gran pacte d‘Estat que a CiU reclamem, però val a dir que pot ser un primer pas si s’apliquen mesures de forma immediata a partir de la seva publicació urgent en el BOE.

Ara, també és cert que no seria la primera ocasió que Zapatero incompleix els seus acords. Malgrat els precedents, a CiU estem disposats a atorgar-li el benefici del dubte. Cal dir, a més, que ens oposem amb rotunditat a la negativa del govern a ajornar la puja de l’IVA prevista per als propers mesos. Amb més impostos, no farem augmentar el consum, no afavorirem la competitivitat de les empreses, no facilitarem més inversions empresarials i tampoc no millorarem la liquiditat del sistema. I molt menys, amb un augment de l’IVA contribuirem a que la pròxima temporada turística sigui bona. CiU insistirà perquè l’impost no s’apugi fins que no haguem entrat en la reactivació econòmica.

A les propostes del govern -reivindicacions nostres de fa molt temps-, els hi falta concreció. Volem mesures concretes i terminis inajornables per aprovar la reforma laboral entre els agents socials. I si l’acord social i econòmic no s’assoleix, ha de ser el Congrés el qui legisli sobre la reforma loboral. Volem també concreció en les xifres de la retallada de despeses de tots els organismes.

No podem continuar marejant la perdiu i no prendre decisions, amb paraules que no arriben a fer-se realitat No és fàcil ni popular reduir la despesa pública, ni aprimar les partides pressupostaries, però es necessari. Durant massa temps el governs de la Generalitat i el de l’Estat han estirat més el braç que la màniga i el resultat ha estat un dèficit disparat. L’austeritat s’ha d’imposar.

Vull dir que també ens satisfà a priori la proposta de la vicepresidenta Salgado de reduir la morositat de l’Administració a 30 dies, tal com havia sol•licitat CiU. És curiós que el que el PSC va votar en contra al Parlament sigui llençat ara com a novetat pel govern de Madrid. És de sentit comú acceptar que l’Administració ha de facilitar i no ofegar els nostres empresaris. Reduir els terminis de pagament que en l’actualitat ultrapassen els 80 dies fins als 30 és una mesura que hem proposat nosaltres i que es veurà en comissió parlamentària el proper dia 23.

Cal detallar com i en quins terminis es durà a terme aquesta reducció. Massa vegades el govern Zapatero ha llençat propostes i promeses que han acabat en paper mullat. Aquesta és la nostra desconfiança que, val a dir, el govern Zapatero s’ha guanyat a pols. És ell qui ha de demostrar que aquesta vegada va de debò. És l’única condició que CiU posa als membres del govern: que compleixin la seva paraula.

Read Full Post »

Les declaracions del conseller Maragall sobre que Catalunya està tipa i fatigada del govern tripartit són un exercici de realisme polític i constaten que almenys un dels nostres governants connecta amb la realitat del carrer. Per molt que des d’alguns sectors del PSC o des d’Iniciativa vulguin desacreditar les paraules del conseller d’Educació la realitat és tossuda. L’actuació del tripartit i la de Rodríguez Zapatero a Madrid han provocat que els catalans estiguem farts i tips del malgovern tripartidari.

Catalunya està farta i cansada de liderar el rànquing de l’atur i de veure com més de sis-centes mil persones s’han quedat sense feina.

Catalunya està farta i cansada de ser la primera en destrucció d’empreses mentre el govern continua paralitzat per la guerra d’’interessos confrontats que suposa el tripartit.

Catalunya està farta i cansada que s’obrin nous fronts polítics, com la llei de vegueries, mentre els membres del govern són incapaços de liderar polítiques eficaces per fer front a la crisi.

Catalunya està farta i cansada de veure com es deteriora el seu teixit productiu mentre els seus governants són incapaços de posar en marxa les reformes estructurals necessàries en l’àmbit laboral, fiscal i financer.

Catalunya està farta, en definitiva, d’un tripartit que de govern només té el nom, perquè de governar no en va saber en temps de vaques grosses ni, molt menys, en sap en els moments de penúria que ens ha dut la crisi i que s’han vist dramàticament augmentats per seva incapacitat.

És bo saber que hi ha un conseller que és conscient del mal govern de Catalunya. Però també és bo dir que aquesta confessió no és sinó una estratègia del PSC per salvar els mobles i per presentar-se davant la societat com si el desastre actual no anés amb ells, com si la culpa de tots els mals que patim fos dels seus socis, amb especial menció a Iniciativa.

Que ningú no s’equivoqui. L’actual govern tripartit és responsabilitat dels qui el van constituir i els primers culpables són els socialistes. Que no vinguin ara amb la cançó que ells ho haurien fet diferent, perquè en són els responsables.

I que ningú no s’equivoqui tampoc amb el que faran socialistes, Esquerra i Iniciativa si després de les eleccions al Parlament tornen a sumar: hi haurà, sens dubte, un tercer tripartit, per molt que Catalunya n’estigui farta i cansada, per molt que els catalans n’estem tips.

Read Full Post »

Recordo el menjador de casa. Tots a taula amb mil coses a explicar i una única norma immutable que no calia que el pare ens repetís a diari: “amb les coses de menjar no s’hi juga”. És una dita universal amb la qual salvem les distàncies del que és superficial i accessori del que és fonamental, decisiu en la vida. És una dita que m’ha vingut al cap amb la darrera tombarella del govern Zapatero quan ha decidit canviar, sense consultar ningú, les regles del joc de les pensions i dels pensionistes. El govern socialista ha perdut definitivament el nord si es que en algun moment sabia on anava. Ha ignorat tots els actors que calen per replantejar el nostre sistema de pensions i ha llançat la proposta de retardar obligatòriament dos anys la jubilació, fins als 67.

És una nova mostra de la improvisació del govern Zapatero. Improvisació, precipitació, electoralisme, manca de rigor, frivolitat i contradicció són de nou els ingredients de Zapatero en un tema transcendental per al futur de la societat, de cadascun dels ciutadans. No és ni la forma, ni el fons, ni la manera. Hi ha un fòrum definit i uns actors necessaris que s’hi han de pronunciar. El sistema de pensions actual és fruit del Pacte de Toledo i ha de ser aquest marc i els seus interlocutors, (administracions, partits polítics, sindicats, empresaris) els que han d’estudiar la seva reforma.

No es pot jugar amb les pensions, ni fer de l’edat de jubilació un globus sonda a la glòria del govern. És irresponsable. De nou el govern de Zapatero ha llançat una proposta per després fer l’estira i arronsa: dir una cosa per modificar-la immediatament, segons bufi el vent de l’opinió pública. Ha demostrat abastament que governa a cop d’enquesta i d’estat d’opinió en lloc de fer-ho amb mesures adients, elaborades i pensades, encara que això vulgui dir, a vegades, anar a contracorrent. Zapatero governa en continua campanya electoral, només amb promeses que agradin a tothom i sense prendre decisions. Una recepta amb la qual l’economia espanyola fa aigües per totes les seves costures macroeconòmiques: creixement, atur, PIB, productivitat, despesa, endeutament. Som en una situació dramàtica en la qual el govern només és capaç de tocar allò que no te dret a tocar unilateralment.

Les pensions són un sistema de tots que ha de servir per a tothom, sigui quin sigui el govern. Convergència i Unió no entrarà en el joc dels despropòsits en el que s’ha instal·lat Zapatero. Exigim que tot el que afecti al sistema de pensions sigui tractat, debatut i analitzat dins del marc del Pacto de Toledo. És el lloc per fer-ho. Qualsevol altre cosa no és més que jugar amb el menjar de tots amb la conseqüent indignació de tots. I això és el que molts hem après al menjador de casa: “amb les coses de menjar, no s’hi juga”.

Read Full Post »

Desprès d’haver vist com els consellers Baltasar i Saura defugien de les seves responsabilitats sense assumir el cost polític de la mala gestió de l’incendi d’Horta de Sant Joan, ara és el torn del president Montilla. Té l’oportunitat d’exercir d’autèntic president de tots el catalans o de demostrar, una vegada més, que rau presoner dels vots d’Iniciativa.

Hores d’ara, amb tot el que s’ha anat coneixent i no precisament gràcies als  consellers de Medi Ambient i de Interior, és evident que es va gestionar malament aquest dramàtic succés que va acabar amb la mort de cinc bombers i amb ferides molt greus d’un sisè. Ni va estar un llamp l’origen del foc, ni van ser certes les informacions que des de aquestes conselleries és van donar a conèixer.

Saura i Baltasar volen passar de puntetes per la tragèdia. Ho han fet en altres ocasions. Però, certament, esperem del president una resposta per a tots els catalans: una explicació del que realment va passar i el compromís que es prendran mesures perquè fets com aquests no tornin a passar i es resolguin els errors comesos.

Montilla té l’oportunitat de demostrar que realment governa i que realment és ell qui pren les decisions. Mai és fàcil destituir algú. Però aquesta dificultat ho és una mica menys quan els fets demostren una i altra vegada la incapacitat d’uns consellers que només es mantenen en el seu càrrec per la feblesa parlamentària del govern.

No parlem de fets menors. Cinc persones hi van deixar la vida, cinc herois que és mereixien més respecte, més ajuda, més solidaritat i sobretot més competència per part del seus caps polítics.

Des de Convergència i Unió fem d’oposició. És la nostra obligació: exercir el control parlamentari del govern i aportar propostes constructives. Per corregir els errors, primer hem de saber –tothom, de fet-, què va passar a Horta de Sant Joan, què és el que no es va fer be i, si cal, determinar les responsabilitats que corresponguin. Montilla té la paraula. Dels seus fets immediats tothom sabrà si és el president de tots o el presoner d’uns pocs, d’uns molt pocs diputats.

Read Full Post »

Us acompanyo aquest vídeo en que destaco que l’Ajuntament de Vic compleix amb la legalitat en exigir el passaport visat com a requisit per l’empadronament.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »