Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Uncategorized’ Category

Excel.lent bitllet de Jose Antich, Director de la Vanguardia, que resumeix el debat del “estado de la Nación” . Em quedo especialment  amb aquesta frase:


Duran juega en otra liga: la de los políticos que con coste electoral o no quieren ayudar a salir del atolladero.


http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090513/53701904155.html

Anuncis

Read Full Post »

Excel·lent article de l’admirat Antoni Puigverd a La Vanguardia, que us recomano i que és una gran dosi de sentit comú i de dir les coses pel seu nom. També el podeu trobar en aquest enllaç.

Los jóvenes anti-Bolonia han sido envueltos con paternales dodotis por los medios de comunicación, especialmente los públicos.

 

No sé si han reparado en los anuncios de pañales para bebés. Ponen el énfasis en una milagrosa tecnología que facilita dos objetivos opuestos: contener unas buenas cantidades de infantil pipí y mantener seca la piel del bebé. Tecnología de máximo nivel para evitar lo que antes era normal: que, haciendo pis, el niño se mojaba y, a causa de la acidez de la orina, su piel podía enrojecer y estropearse. No sé cómo se las arreglaba mi madre en tiempos de los pañales de hilo. Mi piel se despellejó más de una vez y más de dos, pero no tengo consciencia de que ello me causara trauma alguno. Los niños de hoy crecen, no ya entre algodones, sino como príncipes de cuento. El pipí ya no moja, desaparece al instante. Una maestra infantil me explica que, sin notar nunca incomodidad con los esfínteres perennemente relajados, el niño tarda más en aprender a controlar. (més…)

Read Full Post »

Paisaje con porra.

Excel.lent articla de Pilar Rahola a La Vanguardia, que combina el sentit comú amb la critica a una política al front de la conselleria d’Interior que només porta al descredit de la polícia catalana i de la propia democràcia. http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090325/53666900322/paisaje-con-porra.html

Read Full Post »

En aquest article publicat a l’e-noticies poso de manifest com Montilla allarga el tripartit per la via de no resoldre el finançament, i com la seva cort, els vint-i-cinc diputats socialistes catalans, apareix lligada de mans i aplaudint amb les orelles les gràcies dels incompliments del sultà (ZP).

scherezada1

Schehrazada es va haver d’inventar mil i un contes per sobreviure, havia de mantenir viu l’interès del Sultà i, d’aquesta manera salvar la seva vida un dia més. Va fer seva la dita qui un dia passa, un any empeny. Ara, de les seves mil i una excuses, la cultura ha guanyat una obra universal. Però, de les mil i una excuses del president Montilla, no en traurem rés.

En la pasada sessió de control del Ple del Parlament de 18 de març, va afirmar que no allargarà “indefinidament” la negociació del finançament. I ho va dir com si no s’haguessin superat ja unes quantes vegades els límits que s’havien posat. Són set mesos els que portem d’endarreriment, per tant més de dues centes nits, més de dues centes excuses. Haurà d’inventar vuit centes i una excuses més?

El president Montilla diu que “si no hi ha acord ni en la quantia, ni en el model, igualment haurem de tancar aquest capítol”. Ja fa servir el llenguatge apropiat: cada conte és un capítol. I ens preguntem: un mal acord és un acord?, i més encara en la situació de crisi que vivim. Ho tenim tot: un govern incapaç de resoldre-la, impotent davant l’augment de les necessitats socials que genera l’increment de l’atur, sense recursos per afrontar compromisos com el de la llei de la dependència, i que mareja la perdiu tant com pot per arribar a l’endemà.

Les excuses de Schehrazada seduïen, tenien gràcia i picardia. Les de Montilla, no. Allarga el tripartit per la via de no resoldre el finançament. I la seva cort, els vint-i-cinc diputats socialistes catalans, apareix lligada de mans i aplaudint amb les orelles les gràcies dels incompliments del sultà (per fer servir el llenguatge literari de l’obra universal). Encara que el president Montilla posi primer un notable a Zapatero i després li rebaixi la nota, com qui no fa res, ha quedat clar que els vint-i-cinc diputats del PSC compleixen fil per randa les directrius del PSOE. Ja es poden queixar de no tenir grup parlamentari propi –una altra excusa. Per què el volen? És evident que no deixa de ser una floridura per quedar bé.

El PSC ha passat del “fets i no paraules” als “no fets i mil i una excuses”. S’han tingut que empassar com el president Chaves –que també ho és del PSOE- hagi aconseguit les seves reivindicacions passant per davant del compliment de la llei, l’Estatut.

Montilla assenyala que a Catalunya cal “un gran acord per fer front a la crisi”. Nosaltres fem un pas endavant i el president del grup parlamentari de CiU al Congrès dels Diputats, Duran i Lleida, ho ha demanat moltes vegades: cal un pacte d’Estat per combatre-la crisi. No volem anar a remolc de la política dels EUA i veure com quan els nord-americans abandonin la crisi -i de retruc llavors ho faci la Unió Europea-, el nostre país i l’Estat estiguin a la cua i tinguin més dificultats per sortir-se’n. No volem excuses i més contes, calen realitats i afrontar amb valor i seguretat les mesures estructurals que són necessàries per anar endavant. A les Schehrazades només les volem a la literatura, i les excuses de mal pagador no serveixen de res.

Read Full Post »

titanic1Prou coneguda és la història del Titànic, el vaixell de luxe que es va enfonsar en la seva primera travessia atlàntica. D’aquell desastre, se’n poden treure moltes conclusions, però dins de la tragèdia, destaca la capacitat d’heroisme del capità i de la tripulació. Si cada oficial hagués donat les ordres d’evacuació ignorant les del seu superior, el desastre encara hauria estat molt pitjor. Malauradament el govern del tripartit, en uns moments de gran tempesta econòmica (crisi) i política (finançament) actua com si no hi hagués cap capità a qui obeir, perquè el capità (José Montilla) està desaparegut.
Essent de primera magnitud la crisi actual l la manca de finançament, no són, malauradament les úniques situacions en les quals el futur de Catalunya queda sense decidir per la manca de cohesió, fermesa i sentit de país del govern tripartit. La llei d’Educació n’és un exemple. Demanen consens a l’oposició i des de CiU els hi hem ofert perquè la llei sigui de país i un instrument vàlid governi, qui governi a Catalunya. Però mentrestant, entre ells -entre els tres socis, PSC, ERC i ICV- és van llençant esmenes a la cara com qui llença caramels.
En mig d’una situació conjuntural dolenta, el tripartit ens vol embarcar en el Tritànic que navega per aigües d’interessos partidistes en lloc d’aigües d’interessos generals. Porten el país al desastre i només es preocupen de marcar diferències per tal de salvar la pell i la cadira, amb les seves esmenes contradictòries a un text acceptat pel propi govern.
El grau de contradicció, esperpèntic en si mateix, és més perillós ja que estem parlat del futur de Catalunya, perquè la Llei d’Educació és la que marcarà el futur del país. Cal un canvi de rumb urgent per no anar directes contra l’iceberg de la mediocritat. Cal també un capità que lideri i una tripulació que assumeixi les indicacions. La diferència és la que hi ha entre navegar amb malt temps o un desastre sense supervivents. La diferència és un Govern cohesionat o el Tritànic tripartit i tritrencat.

Read Full Post »

menjadorEl tripartit està obsessionat en imposar el intervencionisme com a modus vivendi dels catalans. Oblidant la desfeta del marxisme-leninisme com a política que pretenia organitzar les decisions personals dels ciutadans obviant les voluntats individuals, ara el nostre govern ens sorprèn amb el nou Codi Civil de Catalunya que oblida la sòlida i arrelada instal·lació del Dret Civil català per donar pas a una espanyolització dels costums i a un intervencionisme excessiu de l’administració en l’àmbit familiar. Tenim competències exclusives, però espanyolitzem el nostre dret. Aquest és la gran aportació la del tripartit.

El president Montilla i els seus consellers practiquen el saurisme-imposicionisme amb mesures com la d’obligar per llei a dir als fills adoptats que ho són abans que acompleixin 12 anys. També volen fer participes als jutges de les decisions de ‘custòdia compartida dels fills’ en cas de divorci o separació, encara que no hi hagi acord entre els pares. Perdó, m’he equivocat ara hem de dir progenitors, en lloc de pare i mare.

Són ganes d’irrompre en l’àmbit privat de les famílies en lloc de limitar-se a regular només les situacions de discrepància, o de respondre a necessitats socials, és a dir allò que la societat demanda. De plena consciència o involuntàriament, el govern tripartit l’únic que fa és llimar els drets individuals i ingerir en l’àmbit privat dels catalans. Aquesta tendència repetida frega el ridícul, sinó fos que envaeix perillosament les llibertats de cadascú.

Quan les lleis volen imposar normes de conducta en lloc de regular comportaments, els governs passen de ser garants de les llibertats, a convertir-se en quelcom massa semblant al Gran Germà descrit per Orwell a l’obra 1984. Una tendència que no fa riure i fa preocupar.

Read Full Post »

tripartit1A moltes novel·les i pel·lícules policíaques sempre hi ha el detectiu que li diu al sospitós que no pateixi perquè l’investiguin, perquè rés no ha de témer qui no amaga rés.

Per això es més que sospitosa l’actitud del govern tripartit de negar-se a lliurar una copia dels informes demanats per CiU. Què amaga el Govern tripartit al complert, ja que han estat Presidència, Interior i Vicepresidència els que es neguen a lliurar les còpies dels informes sol·licitats? Què amaga, el Govern tripartit en ple que no vol enviar les auditories sol·licitades al Parlament? Què fa tanta por al tripartit?

El pitjor de tot plegat no és que és vulguin amagar a CiU les dades i papers sol·licitats, sinó que s’amagui aquesta informació a tots el catalans que han triat la seva representació parlamentària.

Queda clar, a hores d’ara, el concepte de transparència i de mans netes que tenien i amb el que tant s’omplien la boca, els que ara callen, amaguen i fan tot el possible perquè no arribin a la llum pública les seves accions.

De que té por el Govern del tripartit? Per què amaga les seves obres a les persones que els han votat? I de retruc també ho fa a qui no els hem votat. Si no tenen res que amagar, no han de tenir por.

Potser tenen por que es demostri que alguns estudis no existeixen. O que d’altres estan copiats d’internet. O que d’altres disfressen que és una forma de pagar assessors, que n’hi ha que es manipulen i que passen un dia de no dir les hores que veuen els nens la televisió -amb posterior rectificació- a dir que no fan res més que mirar la tele, sense temps per dormir. Potser tenen por a explicar perquè s’encarrega a una agència de detectius un estudi sobre l’avellana o a explicar que alguns informes els han fet persones vinculades als partits del govern, o a reconèixer que no serveix de res un estudi sobre la felicitat. O potser tenen por a assumir que hi ha qui diu que no ha fet cap informe, que el govern li atribueix.

És sospitosa aquesta forma de governar, sense transparència i amb unes ‘mans netes’ que no es volen ensenyar.

Add to FacebookAdd to DiggAdd to Del.icio.usAdd to StumbleuponAdd to RedditAdd to BlinklistAdd to TwitterAdd to TechnoratiAdd to FurlAdd to Newsvine

Read Full Post »

Older Posts »