Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Valors’ Category

Salutacions,
Em plau compartir amb tots vosaltres el discurs que vaig tenir el goig de pronunciar ahir en l’acte institucional en memòria de les víctimes de l’Holocaust que vam celebrar al Palau de la Generalitat, així com la brillant conferència del director del Memorial de la Shoah de París, Jacques Fredj, sobre el lloc de la Shoah en la història d’Europa.

Auditori

Read Full Post »

Com tants d’altres catalans i catalanes, estic plenament convençuda de la necessitat que qualsevol societat que es defineixi a si mateixa com a democràtica demostri un compromís ferm per vetllar per la recuperació i el foment de la seva memòria històrica. De fet, la necessitat de preservar el patrimoni col·lectiu que representa el testimoni de la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques gaudeix d’un consens tan ampli al nostre país que forma part de l’articulat de l’Estatut, en la mateixa mesura que “el rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència” (EAC, Article 54). La institució bàsica de la qual disposa la Generalitat de Catalunya per donar adequada resposta a aquest mandat estatutari és el Memorial Democràtic, dirigit de forma eficient per Jordi Palou-Loverdos i adscrit al Departament de Governació i Relacions Institucionals que tinc l’honor d’encapçalar a través de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament.

La preservació de la memòria històrica es pot emprendre des de molt angles, entre els quals alguns de gran valor i transcendència pública com ara la reivindicació de figures significades, l’organització d’exposicions o cicles de conferències sobre fets de cabdal importància o la participació en homenatges internacionals. Memorial Democràtic fa un tasca encomiable en aquest àmbit que, insisteixo, no em cansaré de reivindicar.

Però aquesta no és l’única forma de fer justícia al passat. També cal reservar espai de reconeixement per a aquella història que s’ha escrit i s’escriu cada dia per part de ciutadans anònims allunyats dels focus i dels grans titulars. Una història protagonitzada sovint per persones no adscrites als moviments vertebradors de la societat (partits polítics, entitats cíviques i culturals, sindicats, etc.), feta sobre la trinxera i amb l’únic incentiu de ser conseqüent amb les pròpies conviccions. Són exemples vitals que probablement només ocuparan notes a peu de pàgina en la història en majúscules, però no per això menys dignes ni menys elogiables.

Benaiges1

(més…)

Read Full Post »

Ahir al matí vaig participar en l’acte de commemoració del “Dia del Municipi”, on vaig refermar el compromís del Govern per elaborar la Llei de Governs locals.

© FMC Federació de Municipis de Catalunya

Aquest Govern vol fer les coses ben fetes, volem començar la casa pels fonaments. I és amb aquesta voluntat que el Govern desenvoluparà la llei de Governs Locals, per després afrontar amb totes les garanties tant la Llei de Finançament com el correcte desenvolupament de la Llei de Vegueries.

Durant els propers dies es convocarà la comissió de Governs locals, a la qual s’informarà de la proposta de modificació de la Llei de Vegueries amb l’objectiu de fer les coses ordenadament i amb les majors garanties.

Per la meva part, em comprometo a fer més fàcil i àgil la comunicació entre la Generalitat i els ens locals, eliminant burocràcia i excés de normativa. Així també, és de vital importància buscar major eficiència en els serveis i és hora de facilitar la cooperació intermunicipal per tal d’ajudar a mancomunar els serveis.

Durant l’acte de commemoració del “Dia del Municipi” s’han homenatjat els electes que han exercit el càrrec ininterrompudament des del 1979 i que no optaran a la reelecció el proper 22 de maig. Abans d’iniciar l’acte, en un despatx annex, els presidents de l’FMC i de l’ACM m’han lliurat el manifest del “Dia del Municipi”.

Read Full Post »

Avui he tingut l’honor d’assitir i interveinir a la cloenda de la XVII escola d’hivern d’Unió de Joves, a Lleida. Us resumeixo alguns del temes que s’han tractat:

El Govern pren mesures  per preservar l’estat del benestar. El senyor Montilla no pot oblidar que nosaltres heretem una situació financera molt complicada, fruit d’una molt mala  gestió de l’anterior govern de la Generalitat. El que esperem -i és  el que reclamo- és un exercici de responsabilitat: que l’oposició  faci costat al govern per preservar les polítiques de  benestar que el govern vol mantenir i que han estat a punt de córrer un risc amb el govern tripartit. Per això demano responsabilitat al partit socialista perquè estigui al costat del govern per a poder fer front a les mesures que facilitin la  preservació de l’estat del benestar, que és la prioritat del govern de  la Generalitat.

Demanem responsabilitat, perquè facin costat al govern català per  poder enfrontar-nos al govern de Madrid i deixar de tenir  ingerències. Estem cansats que ens convidin a beure i que sempre  haguem de pagar nosaltres. En moments de crisi el que ens  demana el país és que anem tots a una, que caminem tots junts  per sortir-ne. El Govern vol que societat civil, govern i  oposició treballem tots plegats.

Quan es tracta de defensar Catalunya, PP i PSOE són iguals, ens  donen l’esquena. Qui ha defensat de debò Catalunya és CiU. Per això, és important que de cara a les  eleccions municipals del 22 de maig CiU tingui molta força, als  ajuntaments i als ens locals. I, de cara a  les generals del 2012, és necessari que CiU torni a ser decisiva en defensa de Catalunya a Madrid, perquè Catalunya torni a ser respectada.

A l’escola d’hivern d’Unió de Joves és on es troben  els futurs dirigents del partit. Vull donar-los el missatge important de compartir i  defensar els valors i la ideologia d’Unió, perquè entenem que és el millor actiu per defensar Catalunya. En segon lloc, els demano que defugin de proclames conjunturals i que posin la ideologia d’Unió al servei de Catalunya. En moments de crisi econòmica, de valors i de  confiança en la política i en les institucions, cal donar valor a la  feina que fan els electes, i als valors que van fer gran aquest país  i que són intrínsecs a Unió Democràtica: la proximitat,  l’escola activa, la voluntat de servei, e treball i l’esforç. Cal  que aquests valors siguin també presents en la vida municipal.

Polítiques transversals de joventut

Avui he vist com Roger Montañola, secretari general d’Unió de Joves i diputat al Parlament, ha comentat que “malgrat la difícil situació econòmica, les polítiques de joventut seran transversals. En aquest sentit, Unió de Joves treballarà perquè sigui així”.

Iban Rabasa, president d’Unió de Joves, ha destacat “la importància que en aquest context de crisi tindran els joves en les properes eleccions municipals per la seva capacitat d’afrontar nous reptes, com ha demostrat l’alta participació i extens contingut d’aquesta escola de formació sobre municipalisme”.

Read Full Post »

El Mundo, 12/09/2010

“Crisis? What crisis?” pregunta Supertramp en uno de sus discos. Desgraciadamente, en Catalunya la pregunta que hay que hacerse es a cuál nos referimos. A la económica hay que sumarle la presupuestaria de la Generalitat, la desafección social, la crisis en las relaciones de Catalunya con el Estado y, no menos importante, la crisis de valores, actitudes y referentes provocada por el relativismo moral autodestructivo de muchos estamentos.

La prioridad urgente y absoluta de CiU es combatir con medidas efectivas la crisis que aboca al 18% de los catalanes al paro, que eleva al 40% el desempleo juvenil y que sume a una de cada cinco familias en el umbral de la pobreza. Levantar la economía es nuestra prioridad para evitar que el país se resquebraje. Sólo desde una buena situación económica saneada, garantizaremos la cohesión social imprescindible para la convivencia.

La crisis es global, pero mientras en los países de nuestro entorno se vislumbra la recuperación, en nuestro caso no es así. Las malas políticas económicas del gobierno Zapatero y del tripartito, el retraso en adoptar decisiones eficaces y reformas necesarias y un modelo de crecimiento económico agotado han hecho que Catalunya y España estén a la cola de las economías en el paro. Para afrontar esta situación insostenible es necesario un gobierno que lidere los cambios precisos para revertirla. Es lo que Catalunya se juega en las próximas elecciones. Las polémicas identitarias, las promesas demagógicas, partidistas e interesadas deben ser postergadas para resolver la crisis.

No será fácil, pero es imprescindible salir reforzados de la recesión. Es necesario un gobierno fuerte, con las manos libres, y con un proyecto cohesionado, pero no es suficiente. Necesitamos el esfuerzo de todos para retomar los valores que han hecho de nuestro país una comunidad líder económica, política y socialmente en Europa. Hay que recuperar la cultura del esfuerzo, apoyar a los emprendedores y reivindicar la excelencia como ejes imprescindibles para volver a liderar la economía mediterránea.

El esfuerzo debe empezar en las escuelas. Pese a las mejoras tecnológicas y a los recursos invertidos, el fracaso escolar ronda el 30%, lastre que no nos podemos permitir. Sólo desde una mejor formación alcanzaremos el imprescindible nivel de competitividad deseado. El informe de la OCDE nos sitúa tristemente en el lugar 42 del ranking mundial. Así no vamos a ninguna parte. Hay que mejorar formación, productividad, infraestructuras, investigación y desarrollo para recuperar lo perdido. También debemos mejorar nuestra financiación. El modelo del tripartito, lejos de ser el gran logro que nos vendieron, es un fracaso que no sirve a las necesidades presupuestarias del país. Además conviene y recordar que históricamente Catalunya ha sido fuerte económicamente cuando lo ha sido políticamente.

CiU afronta la campaña electoral con ilusión y esperanza, con rigor y desde el convencimiento de que somos los únicos que podemos garantizar el cambio que Cataluña necesita con un gobierno fuerte, cohesionado y defensor de los valores que han hecho prosperar a nuestro país durante siglos. La cultura del esfuerzo, el respeto a la autoridad, la convicción de que sólo el trabajo es capaz de generar riqueza y la solidaridad hacia los más desfavorecidos son valores de Unió desde nuestra fundación hace más de 75 años, y que compartimos con CDC. Por ello, CiU ha sido y volverá a ser más eficiente en el gobierno que la amalgama partidista, inconexa de siglas e ideologías de los tripartitos. Y alerta, porque si sumando alcanzan la mayoría, volverán a reeditar el pacto pese al fracaso que ellos mismos han reconocido. Tampoco el PP ofrece expectativas más esperanzadoras. Rajoy se ha quitado la máscara y ya ha anunciado que quiere un pacto a la vasca en Catalunya si los resultados electorales se lo permiten.

Reivindicamos otros valores, trayectoria parlamentaria y gestión de gobierno como garantía de nuestra capacidad para abordar la grave situación actual frente al triste rédito del gobierno tripartito. Pedimos a la sociedad catalana un apoyo suficiente para gobernar en interés de todos, sin el lastre de posicionamientos que se han demostrado ineficaces o contrarios a los intereses de Catalunya.

Read Full Post »

Us adjunto article aparegut avui a La Vanguardia amb l’entrevista que m’ha fet la periodista ISABEL GARCIA PAGAN

“CiU no es independentista, en absoluto”

POLÍTICOS EN AGOSTO

JOANA ORTEGA La agenda política de Joana Ortega presiona. Designada númerodos de las listas de CiU por Barcelona, pasa sus vacaciones más caseras. Volverá, dice, con fuerzas renovadas para vivir la campaña electoral catalana “al cien por cien”. Esta licenciada en Psicología dice estar preparada para todo
ISABEL GARCIA PAGAN  – Barcelona
Como número dos de CiU en Barcelona cubre una doble cuota. Mujer y militante de Unió.

Soy defensora del talento femenino y Unió siempre ha confiado responsabilidades a las mujeres. Lo prueba que la candidata al cargo institucional más importante que corresponde a Unió es una mujer: Núria de Gispert.

La presencia de las mujeres en esta campaña será mayor que nunca.

Si lo dice por Alicia Sánchez-Camacho…, el PP hará el mismo discurso haya quien haya en el cartel electoral.

¿Ya no hay críticas entre CDC y Unió?

Ha habido momentos en los que las cosas no se veían de la misma manera y se ha dicho en público y en privado. Somos conscientes de lo que nos pide la ciudadanía. Mas y Duran se entienden como nunca.

¿Eso incluye la defensa del derecho a decidir?

La sentencia del Estatut marca un antes y un después y hay que avanzar hacia formas en las que Catalunya pueda decidir su futuro. Eso no significa ir hacia la independencia.

Porque CiU no es independentista…

En absoluto. Yo no lo soy, ni CiU como fuerza política. Otra cosa es que haya independentistas. La primera tarea de CiU no es la independencia, es resolver los problemas de la gente, eso requiere el máximo autogobierno posible. Primero la crisis, sin olvidar la ambición nacional.

Dígame alguna cosa positiva del Govern tripartito.

Seguramente algo hay, pero pesa más lo que han hecho mal: falta de cohesión, predominio de los extremos, incapacidad de materializar infraestructuras, imagen negativa de Catalunya… Peor, imposible.

¿Cómo se ven desde Unió los ataques a sus socios por el caso Palau?

Es evidente que las sospechas y acusaciones sin pruebas buscan hacer daño. Es un juicio político y mediático. El tripartito contribuye a alejar a la gente de la política.

¿Será esta la campaña electoral más dura?

Lo será por el PSC, CiU quiere hacer una campaña en positivo, ganar por méritos propios. No entraremos en descalificaciones para intentar destruir al adversario.

Ha pasado de estar en bambalinas a ser protagonista de la campaña. ¿Miedo escénico?

Es un salto importante, pero estoy preparada para afrontarlo y dar lo mejor de mí. La campaña está muy bien enfocada y podré materializar las estrategias en las que he trabajado. Lo peor, que descuidas a la familia.

¿Es la prueba de que faltan medidas de conciliación laboral y familiar?

Es más fácil cambiar leyes que mentalidades, pero CiU asume el reto de hacer políticas a favor de la conciliación y de las familias.

Entonces, se acabaron los mítines a partir de las ocho de la tarde.

No. Pero hay que racionalizar horarios: que a partir de las 19 horas acabe cualquier actividad pública.

¿Qué hará al día siguiente de las elecciones?

Seguir trabajando desde Parlament a disposición Unió, de CiU y del futuro president, que espero sea Mas.

¿Cuál sería el primer gesto de un gobierno de CiU?

Visualizar un gobierno de los mejores, cohesionado y con un objetivo común: luchar contra la crisis. ¿Gestos? Suprimir el impuesto de sucesiones y adelgazar la estructura política de la administración.

¿Ha notado la crisis en casa?

Ha coincidido con el aumento de la familia al adoptar una niña. Racionalizamos las compras, tenemos más cuidado con la ropa, salimos menos…

¿La prohibición de los toros es una cuestión política?

Es el final de una tradición que por voluntad popular se ha querido legislar. No es un debate identitario ni de confrontación a pesar de los que quieren vivirlo así.

¿Se fía de Zapatero?

No, ahora repite una política de gestos para callar al PSC, pero los catalanes son suficientemente inteligentes para ver que vive en el engaño permanente. El problema no es Zapatero, sino la dependencia del PSC de este. El catalanismo político o es soberano o no tiene sentido.

¿Zapatero o Rajoy?

Duran Lleida.

Read Full Post »

Quan una persona confon exemple amb anècdota, té un problema. Si ho fa el president de la Generalitat, José Montilla, el problema esdevé de tots els catalans. No val a dir que farà una retallada exemplar del seu sou sense quantificar-la. No va estar gens afortunat quan ahir va dir que és una anècdota rebaixar el sou als membres del seu govern. La crisi afecta tothom i precisament han de ser els dirigents els qui comencin a fer sacrificis. No és casual que des de fa anys Artur Mas hagi assegurat que la primera mesura que prendrà quan sigui president de la Generalitat serà abaixar-se el seu sou i el de tot el seu futur govern.

Val a dir que ahir no va ser un bon dia. Finalment, Zapatero fa el que Josep A. Duran Lleida diu des de fa dos anys, però no ho fa per convicció, sinó per la pressió de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional. Hem perdut dos anys amb mesures inconnexes, malbaratadores i improvisades que fan que ara les decisions preses siguin molt més doloroses.

Es curiós que sigui un govern socialista l’impulsor de retallades socials com mai s’havien vist. Acabar amb el xec nadó, reduir la dependència, congelar pensions i retallar despeses sanitàries és disminuir l’estat del benestar. Malauradament, la desfeta es veia venir. No es pot governar a cop d’enquesta i amb el desig de quedar bé amb tothom i a tot hora. Governar vol dir prendre decisions,  i no sempre són fàcils o populars. Zapatero no ha governat, només ha somrigut. L’aterratge és ara molt més brusc i traumàtic del que hagués estat si les coses s’haguessin fet en el seu moment i en la bona direcció. També cal dir que la retallada de la despesa proposada per Zapatero, inclosa la rebaixa del sous dels funcionaris d’un 5 %, no és suficient per afrontar la crisi. Així només aconseguirem reduir el grau d’endeutament d’Espanya, però no millorarem els dèficits estructurals de l’economia.

Si volem créixer, hem d’afrontar reformes necessàries, com la del mercat laboral. L’actual ens ha dut a més de quatre milions d’aturats. Cal destinar tots els esforços productius en dos sentits. El primer és generar ocupació, ocupació i més ocupació. Cal afavorir les pimes amb avantatges i bonificacions fiscals. En segon lloc, cal incrementar la productivitat de les empreses i dels treballadors. Espanya continua estant a la cua d’Europa en productivitat. És una llosa que la nostra economia no es pot permetre per més temps.

Aquestes reformes són difícils i exigeixen sacrificis de tothom per dur-les endavant. Ara, només amb aquests canvis en profunditat tornarem al camí del creixement econòmic i de la prosperitat. Per això acabo com he començat: l’esforç ha de provenir de tothom, i molt especialment de qui ha de demanar sacrificis a la resta de la societat. Quan Montilla diu que abaixar-se el sou és una anècdota, Catalunya té un problema amb el seu president i amb el seu govern. El fet de donar exemple mai ha estat anecdòtic. De fet, els autèntics líders han estat sempre els primers a donar exemple.

Read Full Post »

Older Posts »