Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Valors’ Category

Nou mesos per decidir quin futur volem per Catalunya. No és gaire temps per explicar què volem per al nostre país i n’és massa, en canvi, per continuar perdent-lo sense plantar cara als problemes que deprimeixen la nostra economia i per extensió la nostra societat.

Cal dir-ho clar. Aquest ha de ser l’any del canvi a Catalunya. Set anys són massa anys d’haver estat aturats, sense polítiques clares, d’haver fet passes sense sentit i sense direcció, de tenir com a única prioritat mantenir la cadira. Catalunya no pot seguir ni desgovernada, ni mal governada. Si sempre és necessari un govern fort amb idees clares, encara ho és més en temps de crisi. No podem continuar amb un govern d’idearis oposats i contradictoris.

Cal saber què és vol fer, i fer-ho. Això és el que proposem des de Convergència i Unió. Això és el que oferim a tots els catalans. Ho fem amb convicció i amb il·lusió: amb convicció, perquè sabem el que volem, i amb il·lusió, i el millor atribut és un somriure, perquè sabem que ens en sortirem malgrat les dificultats, amb l’esforç de tots, amb l’ajuda de tothom, perquè creiem en el país i en la seva gent, en la feina ben feta; perquè creiem que el futur pot ser millor i això ens il·lusiona i perquè fugim de la confrontació com a única manera de fer política. Davant dels que no saben més que criticar i destruir l’adversari,  nosaltres volem construir i oferir propostes per fer front als problemes que tenim.

A Catalunya sabem el que és superar les situacions més adverses, les circumstàncies més difícils. Ho sabem perquè ho hem fet abans i perquè han estat precisament les situacions difícils les que ens han format com a país. És per això que afrontem aquest any amb un somriure. No perquè tinguem rés guanyat. No perquè ho tinguem tot fet. No és així, i sabem que no serà així. Però som optimistes i volem traslladar l’optimisme dels futurs temps millors que segur arribaran ara i aquí. No hem cregut mai que com pitjor vagin les coses, millor ens anirà a nosaltres i millor seran les nostres perspectives electorals. No ho creiem i tampoc ho volem. També per això hem posat un somriure a la nostra campanya. No volem posar el dit a la nafra de tot el que s’ha fet malament.

El que volem, el que oferim, és una crida a l’esperança, a l’optimisme per les accions que es poden dur  a terme. Ara ens queden nou mesos per explicar les nostres propostes i les nostres solucions, des de l’esperança, el rigor, l’esforç i l’optimisme. Amb aquestes eines, amb aquesta convicció, és inevitable dibuixar i oferir un somriure Com veieu, motius suficients per dibuixar i oferir un somriure per a tothom.

Read Full Post »

Us acompanyo aquest vídeo en que destaco que l’Ajuntament de Vic compleix amb la legalitat en exigir el passaport visat com a requisit per l’empadronament.

Read Full Post »

En aquest vídeos, recrimino TV3 que dobli veus PSOE a informacions Congrés quan el PSC no té grup parlamentari.

I en aquest vídeo, felicito Catalunya Ràdio i el seu presentardor dels matins Manel Fuentes per la recuperació d’audiències de la emissora.

Read Full Post »

Diuen que sóc heroi; jo dèbil, tímid, quasi insignificant; si essent com soc vaig fer el que vaig fer, imagineu-vos que podeu fer tots vosaltres junts”. La frase és de Mahatma Gandhi i la recordo avui perquè dimecres passat Unió Democràtica de Catalunya va lliurar la medalla Manuel Carrasco i Formiguera, a títol pòstum, a Vicente Ferrer, l’home que va dur l’esperança i una vida amb més oportunitats a desenes de milers de persones a l’Índia, el país on va lluitar contra la pobresa, la fam, la injustícia i l’oblit dels desheretats.

Vicente Ferrer és un referent que ens recorda que gairebé tot és possible amb amor, amb compromís, amb esforç i perseverança. Hi ha poques persones que tinguin el valor i el coratge de dur a terme fins a les darreres conseqüències les seves creences, els seus principis. Sovint el pragmatisme ens venç i la por, la dificultat de lluitar pel que creiem impossible ens atura, ens paralitza.

Tots tenim un heroi dins nostre, però costa tant ensenyar-lo, comporta tantes renúncies, tants sacrificis que quan algú manifesta el seu compromís sincer amb els altres, el seu exemple ens il·lumina i ens mostra el camí que porta a un món millor, menys sòrdid, menys egoista, i més solidari. Ens retorna el significat primer d’humanisme, d’humanitat.

Vicente Ferrer ha estat un d’aquests fars enmig de tanta vulgaritat i egocentrisme. Atorgar-li la nostra més gran distinció és per a Unió Democràtica de Catalunya un honor i un orgull. Ens serveix també per recordar els valors cristians i catalanistes de Manuel Carrasco i Formiguera que va ser assassinat per defensar els seus principis, per no renunciar els seus ideals.

És el que tenen els herois: poden morir, però no la seva obra, el seu exemple. Han contribuït a fer del món un lloc una mica millor. Aquest és el sentit i el reconeixement que Unió fa a Vicente Ferrer, amb la medalla de Manuel Carrasco i Formiguera. Poca cosa davant la magnitud gegantina de la seva obra, poca cosa però atorgada de tot cor.

Publicat a l’E-Notícies

Read Full Post »

Ahir va ser el Dia Internacional per a la Eliminació de la violència contra la dona. La data recorda l’assassinat de les tres germanes Mirabal per ordre del dictador de la República Dominicana Rafael Trujillo l’any 1961. Malauradament qualsevol dia de l’any podria ser aquest dia perquè a qualsevol dia  hi ha casos de maltractaments o d’assassinats de dones a mans de les seves parelles.

Mala cosa tenir al calendari un dia per recordar els casos de violència contra la dona. Ens serveix això sí, per prendre consciència que la situació encara és molt lluny d’estar normalitzada i per fer-nos veure que el tracte que dona la nostra societat a l’home i a la dona encara és diferent, massa diferent, a casa, a l’escola, als estereotips televisius, al treball. També en la violència. Encara persisteix entre nosaltres un sentiment de dominació o de submissió segons el sexe. Cal eradicar aquest repartiment de rols forçat per una cultura mal entesa.

És evident que hem avançat en la lluita contra aquesta xacra, però encara queda molt per fer. Les estadístiques ens mostren que aquest any han mort menys dones a mans de les seves parelles. És una bona notícia, però les xifres ens mostren també que enguany 50 dones han estat assassinades, i que l’any passat van ser 75, una cada cinc dies. Esfereïdor! I en catorze casos les víctimes havien demanat protecció a la justícia i aquesta els hi havia donat. Alguna cosa hem fet malament quant els mecanismes de protecció han fallat. I els altres casos ens posen davant la temença que algunes dones, encara avui dia, assumeixen part de culpa de l’agressió  rebuda de la seva parella perquè l’han posat nerviosa. Terrible, perquè aquests casos no es poden detectar.

No sóc una ingènua. Conec la dificultat i la complexitat de molts d’aquests casos, però precisament perquè encara tenim al calendari un Dia Internacional per Eliminar la Violència Contra la Dona cal que l’aprofitem i siguem capaços d’analitzar el que hem fet malament per tal de donar una protecció acurada i eficaç a qui ens ho demana. Possiblement calen més mitjans, hem d’agilitar els tràmits i hem de revisar les mesures de protecció establertes i ser més eficients. El que és segur és que no podem creuar-nos de braços i treure pit perquè les xifres del 2009 han estat millors que les d’anys enrere.

Aquesta és una cursa de fons i els seus resultats no poden ser immediats. L’eradicació de la violència de gènere no passa tant per accions judicials, com per accions educatives i formatives perquè, per a les futures generacions, les diferencies de sexe només siguin una característica.

Encara resta molt camí a fer, però si volem podem arribar-hi si el fem tots junts, dones i homes, grans i joves, nens i vells. Tant de bo arribi l’any que ningú recordi el 25 de novembre com el dia internacional per eliminar la violència contra la dona, un atemptat als drets humans. Aquell dia, amb tota certesa el món serà una mica millor.

 

Publicat a l’E-Notícies.

Read Full Post »

Aquí us penjo la meva intervenció en tres parts al programa de TVE 59 segons de dimarts passat. Vam abordar qüestions com ara, la sentència pendent del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, la lluita contra la corrupció política i social i la política de pactes d’Unió. El programa va ser moderat per Cristina Puig, i van intervenir els periodistes Milagros Pérez-Oliva (El País), Alex Salmon (El Mundo), Manuel Cuyàs (El Punt), Antoni Bolaño, Antoni Puigvert i Sònia Domènech (La Razón).

Read Full Post »

Una de les paradoxes de Murphy és que la llei de Murphy no la va escriure ell, sinó un que es deia com ell. En uns moments que les irregularitats i els casos de corrupció embruten l’ambient mentre la crisi colpeja la societat i la desafecció cap a la classe política augmenta, i ara que sembla que tots els partits polítics volem anar en una mateixa direcció per redreçar la situació i recuperar el respecte dels ciutadans amb iniciatives pel retrobament de la política i dels ciutadans, ens trobem amb un plantejament molt insòlit: els socialistes extremenys es gasten 14.000 euros en una campanya per ensenyar els joves a masturbar-se.

En un altre moment semblaria una broma poca solta – així m’ho creia-, però ara és un despropòsit inaudit, un monument al mal gust, a la insensibilitat i a la invasió de la privacitat. L’atur se’ns menja i hi ha polítics que malbaraten recursos en tríptics per ensenyar el nostre jovent a masturbar-se. La capacitat d’intromissió d’alguns pseudoprogres en la vida privada és perillosament i perversament infinita.

Desprès de llegir aquestes paraules, hi haurà qui em qualificarà de retrograda, o amb un altre qualificatiu que pels pijoprogres serveixen igual per definir un sac de plors com un barret de rialles. Tant s’hi val, la campanya i els seus autors es qualifiquen (i desqualifiquen) per si sols. Em sap greu aquest soroll absurd, buit i miserable que vol distreure i tapar els problemes reals, els que amoïnen a la gent, als quals hem de donar resposta des de la política.

elplacerestaentusmanosQuè ens demanen els joves? Els joves el que volen és feina, una educació de qualitat i en llibertat, desitgen conviure en famílies estructurades on els pares treballin tots dos si és això el que volen. Esperen que la societat els ajudi a independitzar-se, a trobar un pis per viure en llibertat i en independència i volen sentir-se útils com a persones individuals i com a membres de la societat, en la qual hi participen

Tenim massa coses a fer com per perdre el temps en propostes onanistes. És una campanya que, a més es fa, amb diners públics. Em permetran que digui – encara que m’acusin de demagoga- que aquests diners farien molta més falta a qualsevol dels milions d’aturats que avui tenim. O per finançar algun projecte emprenedor.  Finalment vull fer constar que mentre hi hagi un sol polític que permeti disbarats com aquest de “el placer està en tus manos” (o d’altres de semblants) que ara promouen els socialistes extremenys la desafecció serà inevitable com ho serà que hi hagi gent que no prengui seriosament els seus polítics. Un altre exemple que genera desafecció: 4 mil pisos públics buits mentre hi ha gent que els necessita. Així no arreglarem res. Menys paraules i més fets.

Read Full Post »

090930_78anivA3 - copiaDissabte celebrem que Unió Democràtica de Catalunya acompleix 78 anys. Donen per molt 78 anys. Hem vist canvis de règims, guerres fratricides, persecucions per les nostres idees, afusellaments per discrepar dels altres, el retorn de la democràcia, el desencís per no aconseguir tot el que voldríem, i una llarga llista de fets, bons i dolents, que han acompanyat la vida del nostre partit.

78 anys, serien molts anys sense uns fonaments sòlids. Han caigut governs i hi ha hagut partits que fa dècades eren majoritaris i que semblaven invencibles i que avui només podem trobar en els llibres de història. Però hi ha coses que el temps no canvia. La gent d’Unió d’avui continua creient en els mateixos valors dels fundadors. Seguim creient que la responsabilitat, el treball, el rigor, la disciplina, la solidaritat son eines indispensables per la construcció d’una societat més justa i més prospera. Avui, com fa 78 anys, estem convençuts de la necessitat dels valors cristians i humanistes com a eines que ens donen solidesa.

El catalanisme polític no es pot entendre sense ser respectuosos amb la nostra història. Ignorar-la és voler desarrelar les nostres essències i els valors que defensa Unió són els valors que han conformat Catalunya. La centralitat que proposem des de Unió Democràtica és la mateixa que ha fet créixer Catalunya, fins i tot en les èpoques més difícils i més fosques de la seva història. Es basa en una actitud que fonamenta la seva acció política en el diàleg, la moderació, el sentit comú i la responsabilitat

Sé que avui el desencís i la desafecció són presents en bona part de la nostra societat, però hem de superar el desànim. De la mateixa manera que la mala acció d’una persona no ens pot fer renegar del col·lectiu, la mala actuació d’un polític no ens pot fer abominar de la política. No seria just ni raonable. I tampoc no seria just ni raonable que ens quedéssim creuats de braços i no féssim res. Quan la mala praxi d’uns pocs fa trontollar el sistema nosaltres ens hem de reafirmar en els valors que ens donen solidesa: al partit, com a partit, i al país, com a país.

En 78 anys hem tingut prou temps per cometre errors, per tenir encerts i, sobretot, per consolidar la certesa que l’ideari que va impulsar la fundació del nostre partit no ha envellit i serveix avui com ho va fer ahir i com servirà demà.

78 anys serien molts anys per mantenir una utopia, però són només la suma del dia a dia quan el que és vol és servir a les persones amb mesures a mida de les persones. Aquest ha estat sempre el nostre objectiu: estar al servei dels homes i de les dones del país, vinguin d’on vinguin, hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin. El que ens mou és el bé comú. Per arribar-hi, 78 anys només ens han deixat la saviesa que cal treballar el dia a dia, cada dia per aconseguir-ho.

Read Full Post »

Estem consternats. El cas Millet a l’Orfeó i el cas de presumpta corrupció urbanística a Santa Coloma de Gramenet deixa tocada la societat civil i la classe política. Ara, malgrat el que es digui i el que ara pot semblar a alguns, la corrupció i la delinqüència no són la moneda comuna de la nostra societat. No accepto -de cap manera ho puc acceptar- que es digui que tots els polítics som iguals, perquè no ho som. I tampoc no es pot condemnar mai la globalitat d’un col·lectiu pels fets d’alguns dels seus membres.

Bartomeu Muñoz

Bartomeu Muñoz

Defenso amb veu alta que la immensa majoria dels polítics que ens dediquem a la ‘res publica’. Ho fem amb esperit de servei a la comunitat. Les excepcions subratllen que cal millorar els mecanismes de control quan es demostren insuficients. No farem cap bé a les institucions si embrutem sistemàticament l’adversari per treure profit polític dels corruptes. Només generarem més desafecció, més desconfiança i un creixent allunyament dels ciutadans cap a les institucions. Hem de deixar actuar a la Justícia i hem de pressuposar la innocència de tothom, tal com marquen els principis de l’estat de dret. No és tracta de voler amagar malifetes i presumptes delictes, sinó d’acomplir la llei i deixar que la Justícia -i no els telenotícies- jutgi i dicti sentència.

La nostra civilització ha crescut amb aquests principis com el de la presumpció d’innocència per garantir el dret de les persones a la igualtat, a la llibertat i a la justícia dins d’un marc de convivència. Aquesta civilització occidental té unes arrels precises i inequívoques en el cristianisme i faríem bé de no oblidar-ho. Voler ignorar-ho com ha fet el Consell Escolar de Catalunya en proposar canviar el nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa per festes d’hivern i de primavera només pot venir de la ignorància i d’un fonamentalisme laïcista tan perillós com el fonamentalisme religiós. Els dos ignoren qui no pensa com ells quan no els persegueixen acarnissadament. La radicalitat és perillosa i apropa els extrems de manera singular.

Des de CiU ja vam presentar una proposta parlamentària per tal d’evitar aquest despropòsit de foragitar el fet religiós de la societat. Com a mínim aquest error greu ha tingut ràpida contesta per part del conseller Maragall. Una rapidesa i una posició que malgrat ser obvia i de sentit comú vull felicitar-li personalment.

Read Full Post »

Aquesta setmana al Parlament té lloc el debat de política general. No és poca cosa analitzar i aportar diferents punts de vista per afrontar la greu crisi econòmica que patim. No és poca cosa, encara que sembli que per algú les coses ja estan be tal com estan i l’única proposta que tenen és oferir una tercera tassa de tripartit, una tercera ració d’un brou tan indigest com poc substanciós per a Catalunya. Es poden fer moltes lectures de les dues legislatures del tripartit, però n’hi a una d’incontestable. En els darrers anys Catalunya ha perdut pes polític i econòmic i capacitat de lideratge. Només per aquest fet és fa necessari un canvi en la manera de dirigir el país.

També per això, no vull fer un recull del que s’ha fet malament, sinó del que cal fer, del que vull per al meu país.Ahir ho va deixar ben clar el líder de CiU, Artur Mas, al Parlament, però paga la pena insistir-hi.

corVull una Catalunya que lideri la recuperació econòmica, però també la dels models i valors que s’han perdut, i un país que no estigui ofegat per les insuficients infraestructures. I vull fer-ho amb el conjunt de les forces polítiques catalanes que creuen en el progrés econòmic com a eina per a una societat més rica i més justa. CiU ha demostrat que és capaç de donar suport a qualsevol llei si és bona per a Catalunya. Ho vam fer amb la llei d’educació i ho farem amb el pacte d’infraestructures, la reforma laboral, la reforma fiscal, les polítiques energètiques o en qualsevol àmbit que faciliti una major competitivitat i, per tant, una major capacitat de creació de riquesa i de llocs de treball.

Vull un país que recuperi l’orgull de ser capdavanter en la economia, en la cultura i en la defensa dels valors propis i que faciliti la feina als emprenedors, veritables motors de Catalunya al llarg de la història. Vull un país que fugi de l’èxit fàcil i dels diners guanyats sense esforç. Crec en el sacrifici, en el treball, en l’estalvi, en el respecte, en la disciplina, en la imaginació

Que ningú no s’equivoqui. És perquè vull i volem tot això que ara estenem la mà per oferir la nostra col·laboració al actual govern de la Generalitat per afrontar aquests canvis necessaris, encara que tinguin un cost electoral- just el que el govern del tripartit vol evitar i per això no gossa en dur-los endavant

Crec, estic convençuda, que el meu país necessita aquests canvis per sortir més ràpidament de la crisi. No en tingueu dubte. Ho faré malgrat que fer-ho signifiqui un desgast electoral. Cal prendre decisions encara que siguin costoses i difícils. Catalunya ho necessita. No fa falta cap altre motiu. No puc concebre la política sinó és per fer una Catalunya més rica, més plena, més triomfant. És la meva única ambició. No en podria tenir una altra de més gran.

Read Full Post »

Des de l’any 1992, la Marató ha repartit 64.514.409 euros entre 489 projectes de recerca però, tot i ha­ver participat infants en algunes edicions, no s’ha destinat cap projecte a la investigació a nivell infantil.

noia càncerEstic satisfeta després d’aconseguir acordar amb el Tripartit una proposta de resolució de CiU que té com a objectiu que la Marató de TV3 dediqui una part dels fons que es recapten a investigar la malaltia en qüestió en la seva vessant infantil. A la Marató es presenten cada any aproximadament uns 120 projectes de recerca dels quals 20 són escollits per a rebre els fons recaptats. CiU proposa que un percentatge d’aquests projectes es reservi per a aquells que es dediquin a la investigació i prevenció de malalties infantils.

Així doncs, la proposta de resolució de CiU, aprovada amb una esmena del Tripartit, exposa textualment: “El Parlament de Catalunya recomana a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i a la Fundació Marató de TV3 tenir especialment en compte en les diferents edicions de la Marató les necessitats específiques dels infants en aquelles malalties que els afecten tant pel que fa a la sensibilització social com els projectes de recerca subvencionats”.

Aquesta iniciativa de CiU, sorgeix en col·laboració amb l’Associació contra el càncer infantil FADAM, la qual ha aconseguit 30.000 signatures per a reclamar una especial sensibilització per a les malalties infantils. Des de l’any 1992, la Fundació de la Marató ha repartit 64.514.409 euros entre 489 projectes de recerca però tot i ha­ver participat infants en algunes edicions per a sensibilitzar sobre la malaltia objecte de la Marató, no s’ha destinat cap projecte a la investigació a nivell infantil. El càncer, per exemple, és la segona causa de mortalitat infantil.

La Marató de TV3 va ser creada l’any 1996 impulsa­da per Televisió de Catalunya (TVC) i la Fundació La Marató de TV3 amb l’objectiu d’obtenir recursos econò­mics per a la investigació científica sobre malalties, que ara com ara, no tenen una curació definitiva. Acabada el programa de La Marató es reuneix la Co­missió Assessora Científica de la Fundació per a aprovar las bases que regiran la convocatòria publica per a la presentació de projectes de recerca i investigació sobre la malaltia.

Un cop finalitzat el termini de la convocatòria el pro­jectes rebuts són revisats per l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i recerca Mèdiques del Departament de Sa­lut per a avaluar-ne la viabilitat. Quan l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i recerca Mèdiques del Departament de Salut, retorna avaluats els projectes a la Fundació, es convoca novament la Comissió Assessora Científica per a decidir sobre els projectes que són proposats als Patronat pel seu finan­çament.

Read Full Post »

Dimecres passat el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Educació de Catalunya. Poca cosa pot semblar l’aprovació d’una llei en un calorós dimecres de juliol, amb la gent més preocupada per les temperatures, o pels fitxatges galàctics, o pels casos de grip A. En canvi, és aquesta llei la que marcarà el futur del nostre país, la que ens permetrà recuperar eficàcia, competència i lideratge en un món tan globalitzat i competitiu.

parlamentcatPot semblar exagerat donar tanta importància a una llei d’Educació. No ho és. És precisament la LEC, aquesta LEC la que ens assegura el futur i la que obre portes fins ara tancades per posicions partidistes o sectàries en matèria educativa. Té molts punts que es poden destacar, però per damunt de tots, cal esmentar que neix amb un amplíssim consens gràcies a les negociacions dutes a terme entre CiU i el PSC; nosaltres com a major força parlamentaria catalana encarà que a l’oposició i els socialistes com a principal partit del govern tripartit. Unes negociacions a las que s’hi ha sumat ERC i de les quals tan sols han volgut quedar al marge les formacions situades als extrems de l’arc parlamentaria català: el PPC per una banda, a causa de la seva voluntat d’utilitzar la llengua com un arma de confrontació i Iniciativa per l’altre, per la seva voluntat d’uniformitzar la societat amb una única veritat absoluta. És il·lustratiu, i molt, que un dels socis de govern de la Generalitat voti en contra de la principal llei que s’aprovarà en aquesta legislatura.

A més de ser una llei que servirà als futurs governs de la Generalitat, siguin del color que siguin, gràcies al pacte que ha fet possible CiU, la LEC dibuixa un nou model d’escola catalana que blinda la nostra llengua, dona més autonomia als centres, augmenta els concerts amb l’escola privada i preveu destinar a l’educació un mínim del 6 per cent del PIB català en vuit anys.

No és poca cosa. Sense por a equivocar-me, vull dir que dimecres va ser un gran dia per a Catalunya. Va ser un gran dia per les futures generacions de catalans. El instrument ja el tenim, ara és feina de tots i de la voluntat de tothom fer-lo treballar amb la màxima eficàcia possible. Queda molt a fer. Tots els índexs assenyalen que cal que l’educació a Catalunya millori, i molt. Ahir vam fer el primer pas per aconseguir-ho. Dimecres passat el Parlament va posar la pedra angular del nostre futur.

I dijous va ser un dia agredolç a causa de la mort de Baltasar Porcel, un dels escriptors catalans contemporanis més importants de la literatura actual. El trobarem també a faltar a la ràdio, als diaris. Afortunadament sempre ens quedaran el seus llibres plens d’essències mediterrànies.

article publicat dijous 2 de juliol a l’E-Notícies

Read Full Post »

Crec en el respecte com a valor per facilitar i fer possible les relacions entre les persones. Crec en el respecte com a símbol d’evolució, cultura, educació i voluntat de comunicació i enteniment. Crec en el respecte també i, especialment, en l’àmbit polític. En un terreny marcat per les diferencies partidàries, difícilment podrem arribar a entendre’ns i a fer un societat més justa si no respectem el contrari com a adversari polític i com a persona. Per això m’ha semblat barroera, desproporcionada i sobretot, sense la més mínima sensibilitat la reacció del PSC en relació a la sentència sobre l’anomenat cas Treball que, no oblidem, ha absolt el conseller i amic Ignasi Farreres desprès d’un calvari de 14 anys.

 

farreres-ortegaÉs una sentència que ha demostrat  que Unió Democràtica, que no ha estat part ni en aquest ni en cap altre procés, no ha estat condemnada per cap causa ni motiu i molt menys és autora de cap finançament irregular del partit.

 

Dit això, que el  PSC qualifiqui de corrupte una persona com Josep Maria Servitje és, a més d’una falsedat, una expressió fora de to i una invitació a la desafecció política de la ciutadania.  De Servitje, jo que el conec bé, puc dir i dic, en aquests moments tristos i difícils per a ell, que és una  persona -íntegra i honrada, que ha servit al país amb entrega i entusiasme, i expresso la ferma convicció, exposada ja reiteradament,  de la seva innocència i el convenciment que la justícia resoldrà a favor de la seva absolució mitjançant la interposició dels recursos corresponents.

 

Lamento i visc amb impotència la situació que viu, que vivim,  que ve patint des de fa gairebé 14 anys,  com lamento també que el PSC, el mateix partit que va veure condemnat el seu secretari d’organització pel cas Filesa la tardor de 1997, oblidi que malgrat aquella sentència, mai va rebre ni un retret, ni  un atac personal des de les files d’Unió Democràtica de Catalunya.  Nosaltres no entenem la rivalitat partidària com un joc brut en el que tot s’hi val.

 

No és així com es dignifica la política.

 

Em sorprèn també el cinisme d’algun diputat socialista que aprofita la tribuna del Parlament per demanar que els mitjans de comunicació es facin especial ressò de les notícies  positives per no caure en la depressió col·lectiva, mentre els seus caps es dediquen a insultar exalts càrrecs dels nostres governs. No es així com s’invita a l’optimisme. (“a Dios rogando y con el mazo dando “ afirma la dita)

 

No em sorprèn, en canvi, l’actitud d’Iniciativa, personada com a acusació particular, que malgrat la sentència, vol trobar culpabilitat en Unió i en el ex conseller Farreres allà a on la Justícia ha dictat que no n’hi ha. Per aquest motiu Iniciativa ignora -com tantes altres coses- que ha quedat absolt el conseller Farreres,  i que no queda cap ombra de dubte de finançament irregular del partit.

 

Per acabar, només traslladar-li a l’amic i company Josep Maria Servitje, el meu afecte i el meu suport en aquests moments tan difícils per ell i la seva família. Estic segura,  que és el parer i el sentiment de l’immensa majoria de les persones que tenen la sort d’haver-lo conegut, i d’haver treballat amb ell. Jo, Josep Maria, no faig més que rebre mostres d’afecte cap a la teva persona.

Read Full Post »

Aquest és l’article que he publicat avui a  l’e-noticies criticant l’avantprojecte de llei que  el tripartit elabora per donar el dret a avortar a les menors de 16 anys. El podeu trobar també a aquest enllaç.

baby011L’avantprojecte de la llei de Drets i Oportunitats de la Infància que prepara el Govern tripartit proposa que les nenes puguin decidir avortar a partir del 16 anys si és compleixen el tres preceptes legals vigents. Les menors d’aquesta edat podran demanar que un jutge decideixi sobre aquesta qüestió si els pares (els seus mentors legals) en discrepen. És una qüestió sempre difícil i espinosa la de l’avortament que una vegada més el tripartit es pren a la lleugera, i que sovint utilitza d’una manera partidista quan li serveix per distreure l’atenció per amagar els  problemes que és incapaç de resoldre.
 
És una realitat que les relacions sexuals tenen lloc cada vegada a edats més joves i, per tant, les mesures s’han d’encaminar a informar i educar per prevenir els embarassos no desitjats. Mai, absolutament mai, s’ha de contemplar l’avortament com un mètode anticonceptiu i el nostre Govern torna a fer-ho i demostra novament una manca de seriositat i responsabilitat en un tema tan delicat i important.
 
Cal afrontar la realitat mitjançant mesures preventives, educatives i de valors que ara, -totes tres-, són ignorades pels responsables d’Acció Social. La família i els educadors han d’informar i formar els nens i nenes sobre la sexualitat, les relacions personals, les problemàtiques i també sobre la importància de la seva pràctica.
 
Drets i oportunitats.  El govern tripartit hauria de garantir drets i oportunitats a la infància si fos capaç d’articular mesures que vagin més enllà dels seus interessos partidistes: mesures encaminades a la  defensa dels ciutadans i ciutadanes  de Catalunya, dret a un finançament just, dret a una educació en llibertat i de qualitat, dret a  la igualtat d’oportunitats, dret a gaudir de la família i de la tutela i potestat dels pares.
 
Estem parlant del dret  a educar als nostres fills en els valors que cada família defensi.   
 
Ja n’hi ha prou, prou de pretendre incidir i decidir sobre qüestions que formen part de la intimitat  de la família: quan li has de dir al teu fill que és adoptat, com s’ha d’articular la relació de parella en el si de la llar, com ha de ser la relació entre fills i pares, etc.  Sembla  que volen emular l’antic règim de la Unió Soviètica, on la persona no podia decidir la seva vida.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »