Feeds:
Entrades
Comentaris

Com tants d’altres catalans i catalanes, estic plenament convençuda de la necessitat que qualsevol societat que es defineixi a si mateixa com a democràtica demostri un compromís ferm per vetllar per la recuperació i el foment de la seva memòria històrica. De fet, la necessitat de preservar el patrimoni col·lectiu que representa el testimoni de la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques gaudeix d’un consens tan ampli al nostre país que forma part de l’articulat de l’Estatut, en la mateixa mesura que “el rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència” (EAC, Article 54). La institució bàsica de la qual disposa la Generalitat de Catalunya per donar adequada resposta a aquest mandat estatutari és el Memorial Democràtic, dirigit de forma eficient per Jordi Palou-Loverdos i adscrit al Departament de Governació i Relacions Institucionals que tinc l’honor d’encapçalar a través de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament.

La preservació de la memòria històrica es pot emprendre des de molt angles, entre els quals alguns de gran valor i transcendència pública com ara la reivindicació de figures significades, l’organització d’exposicions o cicles de conferències sobre fets de cabdal importància o la participació en homenatges internacionals. Memorial Democràtic fa un tasca encomiable en aquest àmbit que, insisteixo, no em cansaré de reivindicar.

Però aquesta no és l’única forma de fer justícia al passat. També cal reservar espai de reconeixement per a aquella història que s’ha escrit i s’escriu cada dia per part de ciutadans anònims allunyats dels focus i dels grans titulars. Una història protagonitzada sovint per persones no adscrites als moviments vertebradors de la societat (partits polítics, entitats cíviques i culturals, sindicats, etc.), feta sobre la trinxera i amb l’únic incentiu de ser conseqüent amb les pròpies conviccions. Són exemples vitals que probablement només ocuparan notes a peu de pàgina en la història en majúscules, però no per això menys dignes ni menys elogiables.

Benaiges1

Continua llegint »

Llei de governs locals

Benvolgudes i benvolguts,

Comparteixo enllaç a la intervenció en defensa de la Llei de governs locals que vaig fer en el ple del Parlament de Catalunya del darrer 6 de novembre.

Salutacions,

Comparteixo amb tots vosaltres la conferència Reflexions entorn de la figura de Manuel Carrasco i Formiguera que vaig tenir el goig de pronunciar ahir al Centre Cívic Ferreries de Tortosa després de visitar l’exposició Manuel Carrasco i Formiguera, una vida per la llibertat.

Manuel_Carrasco_Formiguera

Benvolgudes i Benvolguts,

Comparteixo amb vosaltres els enllaços a quatre entrevistes radiofòniques recents on analitzem diversos temes d’actualitat com ara la consulta sobre el dret a decidir o les reformes del món local i de l’administració pública.

catradio El Matí de Catalunya Ràdio (27/09/13)

radio4 Matí a 4 bandes, de Ràdio 4 (09/09/13)

catradio El Matí de Catalunya Ràdio (30/08/13)

laxarxa L’entrevista de La Xarxa (26/07/13)

Benvolgudes i Benvolguts,

Per si és del vostre interès, us deixo enllaç a la intervenció que vaig tenir ocasió de fer a la darrera la reunió del Ple del Consell de Governs Locals que va tenir lloc el 18 de setembre al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

Benvolgudes i benvolguts,

Us deixo en el següent enllaç la conferència que vaig fer ahir al vespre, convidada pel Cercle de Cultura, amb el títol de “Cultura i Ajuntaments”. Vaig poder gaudir d’una tarda aprenent molt de molta gent que fa gran la cultura del nostre país.

20130613 Conferència Cercle de Cultura – Cultura i ajuntaments

UEflagProjectes concrets. Realitzacions evidents. Construcció pas a pas. Generació de solidaritats de fet. Quatre idees, quatre conceptes, sobre els quals els pares fundadors de la Unió Europea -els demòcratacristians Schuman, Adenauer, De Gasperi i Monet- van bastir el gran procés de pau que ha estat el projecte d’integració europea que ha anat prenent forma al llarg de la segona meitat del segle XX.

Avui, 9 de maig de 2013, celebrem seixanta tres anys de la Declaració Schuman, que va posar negre sobre blanc aquelles quatre idees, aquells quatre conceptes. L’aleshores ministre d’Afers Exteriors francès les va exposar just abans de proposar que Alemanya i França comencessin a compartir aquelles minerals -el carbó, l’acer- pels quals s’havien estat matant durant segles amb anterioritat. Continua llegint »