Segur que molts de vostès, com jo, recorden quan a la infantesa sotmetíem les més inversemblants qüestions a l’arbitri de les margarides. Davant qualsevol decisió començàvem a desfullar la flor, dient si tal cosa o no, mentre els pètals queien. Un bonic entreteniment per la infantesa, però una pèssima decisió quan es tracta de fer política i de defensar un país.
La margarida d’aquells anys llunyans l’he retrobada ara en l’actuació del tripartit. D’una banda, proclamen la defensa de l’Estatut i, de l’altra, el vulneren, perquè ignoren el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que diu que el decret llei és antiestaturari, i que, per tant, la designació d’Enric Marin com a president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no s’ajusta a dret. És a dir, com si tingués una margarida a les mans, el govern tripartit, ara defensa l’Estatut, ara no, i el vulnera. Mentrestant passa el temps i el prestigi, la coherència, el rigor i l’excel·lència de Catalunya queden per terra com si fossin els pètals ja arrancats de la margarida.
Enric Marín ha estat destituït moralment per unanimitat pel Consell de Garanties Estatutàries. El govern incompleix el que diu l’Estatut amb la seva reforma arbitrària de la llei per escollir el president de la CCMA, una reforma contrària al que el poble de Catalunya va aprovar i a l’esperit de la mateixa llei que pretenia desgovernalitzar i professionalitzar els mitjans públics. No és una qüestió menor. No es pot anar a defensar a Madrid el que s’incompleix a casa nostra per part de qui diu vol defensar l’Estatut. La coherència, important a tots els àmbits de la vida, és una virtut que la classe política no pot oblidar mai, si no vol estar abocada a la desafecció, al desprestigi i a la riota.
¿Com volem que es prengui seriosament a la resta de l’Estat la nostra defensa de l’Estatut quan a Catalunya és el mateix govern el que se’l passa pel folre? Aquest governar-desgovernar de la margarida al qual ens ha habituat el tripartit ens ha dut a un grau de incoherència tan imponent que l’atac o la defensa d’una mateixa qüestió es superposen i es confonen. És una incoherència més com la d’ERC en la defensa de l’Estatut: incapaços de posar-se d’acord en una resolució unitària conjunta de les forces polítiques catalanes sobre les possibles retallades del TC a Madrid i, a més, sense cap mena de recel per abanderar la vulneració de l’Estatut amb la proclamació d’un decret llei antiestatutari que posa en evidencia els tics dictatorials i que és un símptoma clar d’un govern agònic, caducat i en estat de descomposició
Amb amics com aquests no li calen tants enemics al nostre Estatut. Encara que sigui gairebé un impossible, demanaria al tripartit que deixi d’arrancar pètals a la margarida i dediqui tots els seus esforços a preservar la integritat de la flor, a preservar i a fer complir l’Estatut. A Catalunya ens calen totes les flors en un temps – al bell mig de la crisi econòmic- en el que no anem sobrats de violes.
joanaortega.wordpress.com 