Aquest és l’article que he publicat avui a l’e-noticies criticant l’avantprojecte de llei que el tripartit elabora per donar el dret a avortar a les menors de 16 anys. El podeu trobar també a aquest enllaç.
L’avantprojecte de la llei de Drets i Oportunitats de la Infància que prepara el Govern tripartit proposa que les nenes puguin decidir avortar a partir del 16 anys si és compleixen el tres preceptes legals vigents. Les menors d’aquesta edat podran demanar que un jutge decideixi sobre aquesta qüestió si els pares (els seus mentors legals) en discrepen. És una qüestió sempre difícil i espinosa la de l’avortament que una vegada més el tripartit es pren a la lleugera, i que sovint utilitza d’una manera partidista quan li serveix per distreure l’atenció per amagar els problemes que és incapaç de resoldre.
És una realitat que les relacions sexuals tenen lloc cada vegada a edats més joves i, per tant, les mesures s’han d’encaminar a informar i educar per prevenir els embarassos no desitjats. Mai, absolutament mai, s’ha de contemplar l’avortament com un mètode anticonceptiu i el nostre Govern torna a fer-ho i demostra novament una manca de seriositat i responsabilitat en un tema tan delicat i important.
Cal afrontar la realitat mitjançant mesures preventives, educatives i de valors que ara, -totes tres-, són ignorades pels responsables d’Acció Social. La família i els educadors han d’informar i formar els nens i nenes sobre la sexualitat, les relacions personals, les problemàtiques i també sobre la importància de la seva pràctica.
Drets i oportunitats. El govern tripartit hauria de garantir drets i oportunitats a la infància si fos capaç d’articular mesures que vagin més enllà dels seus interessos partidistes: mesures encaminades a la defensa dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, dret a un finançament just, dret a una educació en llibertat i de qualitat, dret a la igualtat d’oportunitats, dret a gaudir de la família i de la tutela i potestat dels pares.
Estem parlant del dret a educar als nostres fills en els valors que cada família defensi.
Ja n’hi ha prou, prou de pretendre incidir i decidir sobre qüestions que formen part de la intimitat de la família: quan li has de dir al teu fill que és adoptat, com s’ha d’articular la relació de parella en el si de la llar, com ha de ser la relació entre fills i pares, etc. Sembla que volen emular l’antic règim de la Unió Soviètica, on la persona no podia decidir la seva vida.
joanaortega.wordpress.com 