Ni bons ni dolents, vots intel·ligents

Nos tratan como imbéciles. Aquesta frase es va escoltar a la COPE i a la SER, -els dos icones radiofònics de PP i PSOE-, com a resum del debat dels caps de llista d’ambdues formacions, Mayor Oreja i López Aguilar. Per una vegada, estic d’’acord amb les dos emissores. Aquesta és la sensació que he tingut en aquesta infumable campanya de les eleccions al Parlament Europeu. PP i PSOE-PSC han fet una reducció programàtica a bons i dolents, a desqualificacions, insults i males maneres. Han tractat els ciutadans amb una desconsideració que s’acosta al menysteniment.

Els dos partits saben que tenen un vot fidel assegurat. Per això busquen allunyar de les urnes els qui esperen de la política alguna cosa més que un debat entre ‘hooligans’. Només volen que votin els seus incondicionals. No és casual el to groller de les campanyes, que es repeteix elecció rere elecció.

No heu sentit parlar a socialistes i populars d’Europa; ni de les seves propostes per debatre i defensar a Brussel·les; ni dels problemes que afecten els catalans; ni molts menys de com els afrontaran. Per no parlar, no ho han fet ni de les seves receptes davant la crisi, ni de com pretenen vertebrar una resposta europea a la situació actual. Només han parlat de la por que fa que tornin uns, o del mal rotllo que suposa que es quedin els altres. Tot en blanc i negre, oblidant que són només els extrems d’una escala formada per tots els colors, per totes les opcions, per tots els matisos.

Afortunadament n’hi ha que creiem en la pluralitat i en una gama amplia de idees, de propostes, de feina a fer. A CiU tenim clar què podem obtenir el 7 de juny i què volem fer els propers cinc anys a Estrasburg: parlar de Catalunya a Europa i d’Europa a Catalunya. Només així pot existir una comunicació real entre les dues parts. Volem participar-hi perquè volem defensar la nostra llengua, la nostra identitat i, sobre tot, la nostra gent. Volem donar a conèixer que els nostres ports mediterranis són la porta natural de les mercaderies de l’Àsia a la UE. Per això reclamem una xarxa ferroviària de mercaderies al llarg del corredor del mediterrani.

Volem també que a Europa el nom de Catalunya s’identifiqui amb qualitat, responsabilitat, feina ben feta. No fa tants anys, abans de l’arribada del tripartit a la Generalitat, Catalunya era una regió líder a Europa, un dels motors econòmics i emprenedors de la UE. Ara, hem perdut influència i prestigi i no seran ni el PSOE-PSC amb López Aguilar de candidat, ni el PP liderat per Mayor Oreja els qui ens tornin prestigi i influència, els que defensin llengua i identitat.

Per això reclamo per diumenge un vot intel·ligent, un vot pensat per i des de Catalunya, emès per la convicció de la raó, i no per la por o el seguidisme, que doni confiança a qui proposa solucions, en definitiva, un vot pensat. Si a més el doneu a CiU, estic convençuda que Catalunya i els catalans hi sortirem guanyant.

Read Full Post »

Hooligans a la campanya

Vergonyosa. No hi ha altre qualificatiu per definir aquesta primera setmana de campanya per a les eleccions europees. Una cita electoral que ja de per si te una molt baixa participació, s’ha convertit en una guerra d’insults, desqualificacions i pocasoltades amb l’únic objectiu de portar el menor número de gent possible a les urnes. Aquesta és la voluntat dels socialistes, catalans i espanyols quan no diuen quines son les seves propostes, si las tenen, i només fan una crida al vot de la por, la por que guanyi Aznar, Berlusconi, Bush o Chirac… polítics que no tenen rés a veure amb el que es vota ni amb qui ho vota. La por a l’esquena de Alejo Vidal Quadras enfront Maria Badia, una candidata de missatge monotemàtic: voteu-me que no sigui que vinguin els dolents.

Gran argument. Bons i dolents, i aquí s’acaba el programa. Res respecte la gravíssima situació econòmica; ni una paraula dels dèficits que té Catalunya en infraestructures, polítiques socials, marc laboral. Dividir la societat en bons i dolents és l’únic que se’ls acut dir als socialistes als centenars de milers de catalans que estan a l’atur.

No són els únics en utilitzar la desqualificació del contrari sense solta ni volta. Esquerra ha tingut com a aportació més destacada el esbombar que avantpassats de Vidal Quadras van ser traficants d’esclaus. Com és veu, una notícia d’última hora, cabdal pel desenvolupament d’Europa. Aquest és el missatge amb el que els republicans volen guanyar el futur i la modernitat per Catalunya. És lamentable remontar-se a als avantpassats de dos segles enllà quant ara i aquí hi ha tant per fer. O es que volen fer creure als electors que el que ara votem és el que va fer el rebesavi del candidat popular?

I ara el PSC també hi ha entrat en el mateix amb una tanca que et vincula al Viquipèdia del candidat popular.

Tampoc el PP presenta propostes constructives. El gruix del seu missatge ha estat tant el negar el català com a llengua vehicular com el incidir en els casos de grip nova que s’han donat en algunes casernes militars. De nou cap proposta, cap missatge per fer front a la crisi, cap idea. Tot s’hi val per tal d’atacar l’altre. Fins i tot s’utilitza un nou virus de la grip.

Però no és la por, ni la desqualificació dels avantpassats, ni l’erosió del govern utilitzant una malaltia, la que ens explica que és el que votem el 7 de juny. Allà ells. Tracten els electors com imbècils sense capacitat de raonar. Busquen el cansament i el fàstic per tal de allunyar els vots dels que no són incondicionals i voten socialista, o republicà o popular, faci el temps que faci i peti qui peti. Un exercici d’irresponsabilitat i d’incivisme (hooligans en definitiva) que explica molt be el llistó moral dels ideòlegs de les seves campanyes.

I d’altra banda, no puc acaba sense dir: Visca el Barça i Visca Catalunya!

Read Full Post »