Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘CCMA’

Anunci de la dimissió sorpresa de la directora general de la CCMA, Rosa Cullell

Estem assistint amb tristor a la degradació de la cúpula de la CCMA, una degradació que ve motivada per una manca de lideratge. Ho vam veure primer amb la dimissió i la fugida endavant del president de la CCMA, Albert Sáez, després vam assistir a la imposició del seu substitut, Enric Marín, i ara ho veiem amb la màxima responsable de la direcció d’aquest organisme.

Assistim amb tristor a aquest espectacle, però sí estem contents amb l’actitud dels professionals de la casa que amb responsabilitat treballen en pro d’una televisió i una ràdio nacionals. Per aquest motiu, lamentem aquesta fugida i aquesta actitud de la cúpula que posa en evidència aquesta manca de cohesió, aquesta manca de projecte i posa en evidència aquest segell del Tripartit que és el d’un govern esgotat i un govern en descomposició.

Si la nostra federació nacionalista arriba al Govern treballarà amb força i eficiència perquè els mitjans de la corporació siguin uns mitjans líders, amb força i amb un projecte compartit.

El que hi ha és un projecte esgotat. Tenim una cúpula en crisi, no la corporació perquè els professionals de la casa fan la seva feina com l’han de fer.

Tant la direcció com el consell de govern han de treballar en pro d’un projecte comú i les diferències s’han d’afrontar amb eficiència i amb eficàcia. El que no pot ser és abandonar a les primeres de canvi. S’ha de poder compartir un projecte i s’ha de saber dur a terme.

Anuncis

Read Full Post »

En la defensa de l’esmena a la totalitat amb text alternatiu presentada per CiU al Projecte de Llei de modificació de la CCMA, he denunciat al Ple del Parlament que amb la imposició d’Enric Marín com a president d’aquest organisme, el Tripartit actua més com un govern chavista que un govern d’esquerres.

El Tripartit s’ha saltat totes les regles del joc i ha comès un acte antidemocràtic tenyit de tics autoritaris, i aquesta imposició no ajuda res a prestigiar ni els mitjans de comunicació públics ni el president de la corporació. No han volgut rectificar i són presoners de la seva actitud prepotent i la seva intransigència.

He fet un retret al conseller Tresserras sobre la falta de respecte cap a l’oposició i l’actitud totalment sectària i partidista de voler controlar els mitjans de comunicació públics fins al punt d’usar mecanismes antiestatutaris, tal com va dictaminar el Consell de Garanties Estatutàries per unanimitat.

Amb aquesta modificació, el Tripartit ha pervertit la llei i ha criticat la falta de coherència del Tripartit que fa uns anys parlava de consens i ara l’ha fet saltar pels aires. Què ha canviat ara? Canvien les regles de joc perquè no els són favorables, ja que la urgència només la tenien per fer un nomenament polític amb una clara intencionalitat política i amb l’únic objectiu de controlar els mitjans de comunicació públics.

Des que es va nomenar Enric Marín hi ha un partidisme intolerable als informatius dels mitjans de comunicació públics en algunes informacions, que acaben reescrivint l’actualitat política al dictat del Govern. En aquest sentit, acuso el Govern de corrompre els continguts i de derivar cap a la corrupció informativa, quan sota l’aparença d’una noticia redactada, titulada i maquetada el que hi ha són continguts propagandístics pagats amb diners públics.

Com pot ser que amb la mà dreta prediquin la despolitització i la desgovernamentalització dels mitjans públics i amb la mà esquerra practiquin el contrari, la imposició del màxim responsables dels mitjans públics?.

Estem arribant al final de legislatura d’una manera agònica i el Tripartit ha agafat una deriva molt perillosa.

Read Full Post »

El Tripartit s’ha tret la careta, mostra els seus tics dictatorials i ha traspassat la línia vermella del sentit institucional. Aquesta imposició i aquesta urgència no té cap altra justificació que la voluntat del Tripartit de controlar els mitjans de comunicació públics per suplir la manca de complicitat que aquests tenen amb el Govern. D’això se’n diu intervencionisme.

Aquesta imposició és un greu error jurídic i polític. En primer lloc, jurídic perquè no reuneix les condicions que estableix l’Estatut de Catalunya i per aquest motiu CiU ha demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. En segon lloc, polític perquè trenca amb el consens, element essencial i diferenciador que ha estat proclamat per tots i del qual se n’ha fet bandera. Vam trigar tres legislatures per aconseguir el consens i el tripartit en 10 minuts l’ha tirat per la borda. Amb aquest menyspreu i aquesta covardia política, el tripartit vol justificar el seu tic autoritari confonent a la gent amb un possible bloqueig.

És un greu error polític perquè trenca amb l’esperit de la llei que és la pluralitat social i política i la desgovernamentalització i és una ingerència del Govern en el procediment parlamentari, canviant les regles de joc i passant per davant del Parlament.

Pel que fa la idoneïtat d’Enric Marín com a president de la CCMA, el rigor i la transparència són dos elements fonamentals en la gestió de la cosa pública, requisits que el candidat del Tripartit no reuneix com a màxim responsable de l’anomenada apagada informativa del Carmel, ja que va censurar i segrestar la informació limitant les tasques dels periodistes i vulnerant la llibertat d’expressió.

El senyor Marín no es idoni i el Tripartit no ha volgut presentar cap altre candidat alternatiu. Marín no respon ni als valors ni a les actituds que ha de tenir el màxim responsable dels mitjans comunicacions públics. Per aquet motiu CiU no pot votar a favor de Marín perquè trairíem els nostres principis.

La modificació de la Llei de la CCMA no es tracta d’una intervenció quirúrgica, com va dir el conseller Tresserras amb la boca petita, sinó que es tracta d’una amputació traumàtica de la llei.

Read Full Post »

És aclaridor que a les 24 hores que el president Montilla anunciés la renovació del comitè de campanya del PSC per suavitzar la línia dirigida per José Zaragoza, el tripartit hagi tirat pel dret i hagi aprovat el decret per modificar la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per nomenar el seu nou president amb una majoria simple parlamentària, si no s’arriba a una majoria qualificada de dos terços, com estava establert fins ara. Montilla i el seu tripartit volen imposar un home de notori perfil partidista per controlar els mitjans de comunicació públics de Catalunya. El decret evidencia també el nerviosisme del Govern, ja que són capaços d’amputar traumàticament la llei per fer valer els seus interessos partidistes sense tenir en compte els interessos de la societat.

Aquest és també un nou episodi del fracàs i de la feblesa del conseller Tresserras en el seu departament. Primer, va patir la dimissió del president de la Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i ara ha vist com el president de la CCMA li ha girat l’esquena i ha marxat. El conseller hauria d’analitzar si aquestes fugides de dos alts directius no han estat motivades perquè ell no els ha defensat, quan calia fer-ho, de les intromissions del govern. Ahir mateix veiem com Carod-Rovira es queixava sense complexos de la manca de complicitat dels mitjans de comunicació amb el tripartit, i ara ho volen suplir a cop de decret amb el control públic dels mitjans.

La conclusió és evident. Si el model de la CCMA no ha funcionat, el que cal és o bé buscar una persona de consens que engegui un pla d’estabilitat o bé una reforma en profunditat de la llei que serveixi a la institució, independentment del color polític del govern. El decret del tripartit proposa justament el contrari: polititzar encara més el mitjans públics catalans en benefici de qui ostenta el poder. Mal servei es fa al país i a la Corporació amb aquest esperit limitat i sectari.

Canviar les regles de joc quan les perspectives electorals són dolentes no només no pal·liarà la davallada del tripartit, sinó que hipotequen la credibilitat i la independència dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. Tresseras, dominat pel seu bonisme, va imposar un model de llei de la Corpo que des d’un principi no es van creure. Paga la pena recordar que el ja expresident de la CCMA, Albert Sáez va treure les capacitats executives que tenia el govern i les va passar a la directora general i, per tant, va prostituir l’esperit de la llei. I el seu substitut, Enric Marín, ja va donar mostres del seu sectarisme en la crisi del Carmel durant el primer tripartit. Llavors, amb la seva “apagada informativa” ja va ser fortament qüestionat per manca de rigor, d’objectivitat i d’independència. El va qüestionar el món polític, però també, ho van fer els mitjans de comunicació i especialment els professionals de TV3, en particular, perquè Marín va intentar amagar el forat del Carmel.

Vull pensar que la reflexió que vivim aquests dies de Setmana Santa serviran també perquè el president Montilla, el conseller Tresserres i el govern tripartit s’adonin que no tot s’hi val, i que hi ha límits que no s’han d’ultrapassar. Encara són a temps de fer marxa enrere i de no malbaratar encara més la seva poca credibilitat. No pot ser que la solució sigui tan poc pensada i tan poc reflexionada

Ho reitero: l’actitud del tripartit és insòlita. TV3 no necessita un decret que reformi la llei per canviar les majories, el que necessita TVC i Catalunya Ràdio es estabilitat, i estabilitat vol dir buscar el consens. Si no és així, el que cal és una reforma de la llei en profunditat, però mai un nyap, un més del que ja ens té acostumats l’”artefacte inestable” del tripartit, en paraules de Maragall.

Això, conseller Tresserres, no és una intervenció quirúrgica temporal, sinó una amputació traumàtica de la llei com ha definit amb precisió el meu company d’escó i de partit, Ramon Espadaler.

Read Full Post »