Entrevista d’ahir a “El cafè de la República”

Seria un error polititzar una consulta ciutadana que neix de la iniciativa civil

Us deixo l’arxiu d’àudio de l’entrevista que em va fer ahir Joan Barril pel programa “El cafè de la República” de Catalunya Ràdio.
Aquí teniu l’enllaç

Read Full Post »

Els últims mesos el tripartit va estirar més el braç que la màniga

Us adjunto l’article “Ajust a l’estat de comptes” publicat pel diari ARA ahir dissabte, dels periodistes David Miró i Ferran Casas

Ajust a l’estat de comptes

La primera vicepresidenta que ha tingut Catalunya no renuncia ni a marcar perfil ideològic ni a denunciar el que considera una gestió deficient de l’anterior govern d’esquerres, al qual acusa de tirar de veta al final de la legislatura tot i saber que estaven en números vermells. Ella és l’encarregada també de supervisar les polítiques d’estalvi dels departaments per fer realitat el pla de sanejament presentat ahir. I això inclou fins i tot revisar la factura del cafè.

“Aquest Govern té una forta càrrega ideològica, nacional i humanista”

El Govern va aprovar ahir un pla d’ajust que preveu retallar un 10% la despesa global amb propostes com ara la venda o rendibilització de patrimoni. Ens en pot posar algun exemple?

Sí. El nostre departament té ubicades les seves direccions generals i secretaries en diferents edificis de Barcelona. Racionalitzarem l’espai per aglutinar al màxim possible les instal·lacions administratives. De moment, el que li anuncio és que a finals d’aquest 2011 traslladarem les dependències que ara acullen la Direcció General de Relacions Institucionals i altres serveis a la Diagonal de Barcelona a la Via Laietana 69, on l’edifici és de propietat i està gairebé desocupat. A la Diagonal, el cost de les oficines és d’1.300.000 euros anuals que estalviarem.

Té més o menys calculat quin percentatge de reducció i d’estalvi correspon al seu departament?

De moment tots els departaments ens hem compromès a reorganitzar els nostres serveis pensant en un 10% d’estalvi. La concreció final quedarà reflectida en els pressupostos que el Govern presentarà al Parlament al mes de març.

A què atribueixen el dèficit heretat? A la mala gestió o als incompliments de Madrid?

Hi ha uns incompliments de l’Estat i també una incapacitat de reclamar i plantar-se amb el govern amic , i després la gestió no ha estat del tot bona. En els últims mesos la Generalitat ha estirat més el braç que la màniga sabent quina era la situació econòmica que deixava.

El mes de maig passat va presentar un pla d’estalvi de 1.670 milions d’euros i CiU hi va votar en contra. Va ser un error?

Si aquest pla d’austeritat hi era jo l’he notat molt poc, i si hi vam votar en contra és perquè no el deuríem trobar prou auster…

Ara necessitaran suports per aprovar un pressupost inferior en uns 3.000 milions…

Sí, i estem portant les mesures d’austeritat a nivells gairebé ridículs…

Per exemple?

Doncs estem mirant la despesa de cafè dels departaments. I si ens podem estalviar 3.000 euros a cada departament doncs benvingut sigui.

Ha d’haver-hi menys funcionaris?

A la llarga sí perquè exceptuant els metges, policies i mestres les baixes no es cobriran. Tenim una administració que potser s’ha engreixat massa i l’hem de resituar.

Donar incentius al sector privat és una manera de reduir despeses?

No s’ha de penalitzar aquell que té una mútua perquè ajuda a destensar el sistema públic. En l’ensenyament és un tema de llibertat. I avui dia aquelles persones que volen portar els seus fills a una escola amb un ideari determinat estan penalitzades, perquè no tenen la gratuïtat.

Quin estalvi global preveuen al seu departament?

Calculem que uns dotze o catorze milions d’euros.

Tenen previst reduir organismes com el Memorial Democràtic.

S’ha de redimensionar, no té sentit que hi hagi una direcció general del Memorial i, a més, l’espai físic on es fan les exposicions.

No desapareixerà?

No, tot i que no comparteixo la política d’ICV. Està bé preservar la memòria de les víctimes, però no m’agrada que ningú es pugui atorgar la paternitat o la potestat de representar-les a totes. No es pot fer política amb això.

S’ha fet política amb això?

Sí, perquè s’hi han destinat molts recursos, molt personal i jo crec que en aquest moment no és la prioritat. Hi ha un excés de personal sense tenir una tasca que ho justifiqui.

Vostè diu que ICV va polititzar la institució del Memorial, però si ara vostès li canvien el sentit no l’estan polititzant també?

No, jo el que dic és que en lloc de destinar-hi quaranta persones potser n’hi destinem deu. El que no tenia sentit, ni ara ni abans, és fer aquest dispendi en personal i duplicar l’organisme en dos espais.

Vostè és la primera vicepresidenta de Catalunya, però al Govern només hi ha un 25% de dones. Són poques o són les que hi ha d’haver?

Foto: ARA

Aquest Govern no s’ha fet amb quotes de partit ni amb quotes de gènere, però l’enganyaria si digués que hi ha prou dones. El talent femení hi ha de ser més present. Al segon nivell del Govern, el dels secretaris generals, la majoria són dones, especialment al meu departament. El meu nomenament és també una manera de visualitzar el talent femení.

Vol dir que és vicepresidenta perquè no hi ha prou dones?

No té res a veure. Aquest càrrec ve a reforçar una àrea estratègica per al Govern com és el departament de Governació i Relacions Institucionals. Tinc l’encàrrec de tutelar les relacions amb Madrid en un moment complicat, també les relacions amb el Parlament són importants, atès que no tenim majoria absoluta, i les relacions amb l’administració local. Un altre gran repte és la modernització de l’administració. Hem de simplificar i agilitzar tots els processos.

Fins a quin punt un director general ha de ser de designació política?

Aquí hem fet un pas endavant. Mai un Govern ha tingut tantes persones alienes a l’estructura política dels partits. És un Govern transversal i sense etiquetes.

Vostè ha dit que és un Govern ni de dretes ni d’esquerres. És un Govern postideològic?

No, és un Govern amb una forta càrrega ideològica. És un Govern nacional i amb una càrrega humanista important, i això també és una aportació del partit que represento, Unió Democràtica.

La lluita contra la crisi és incompatible amb l’agenda nacional?

No, el que passa és que la prioritat és treure el país de la crisi, però això tampoc ho podrem fer si no reivindiquem el nostre autogovern. Per això hem de ser bel·ligerants i durs amb l’estat espanyol. No es poden menysprear els compromisos, Catalunya no pot ser moneda de canvi, i ara tenim un PP i un PSOE en clau electoral que utilitzen la qüestió catalana per treure rèdits polítics. I no ho podem admetre.

El senyor Javier Arenas també diu que serà bel·ligerant si un nen andalús és escolaritzat en català…

El PP fa temps que basa la seva política en la confrontació i aquí ho vam patir durant la campanya de l’Estatut i ho tornarem a patir.

El PP està despertant l’ombra del senyor Aznar i només CiU ho pot frenar

Els fa por aquest PP?

Ens fa por un PP crescut perquè està despertant l’ombra del senyor Aznar i d’alguna manera tornem als temps de la majoria absoluta. Catalunya haurà d’alçar la veu per impedir la majoria absoluta del PP, i això només ho pot fer CiU.

Durant el tripartit hi va haver un alt grau de tensió amb l’Estat. Ara pujarà o baixarà?

Hem viscut una etapa de submissió de Catalunya, però amb molt de soroll; i com menys soroll millor, com menys declaracions crispadores millor. Però alhora més fermesa i bel·ligerància per defensar allò que ens pertoca.

Vostès s’ha marcat objectius difícils, com renegociar traspassos ja tancats…

El que no farem és renunciar a res. Dels quaranta traspassos previstos se n’han fet onze, i d’aquests, sis de manera incompleta. Que serà difícil i complicat? Sí, molt. Per això fer d’àrbitres a la política espanyola ens aniria molt bé.

Com serà la seva relació amb el senyor Duran?

La coordinació serà perfecta, tinc la sort de tenir l’actiu del senyor Duran i Lleida, una persona que sempre ha estat bastint ponts entre Catalunya i Espanya. Per a mi és un luxe tenir-lo sota la tutela del meu departament com a president de les comissions bilaterals.

Unió Democràtica ha monopolitzat la relació amb Madrid?

Seria ridícul que el president del grup parlamentari no tingués un paper però també el tindrà el president de la Generalitat.

La possibilitat de la independència la situa no ara, sinó molt a llarg termini (J. Pujol)

Li ha sorprès la postura de Jordi Pujol sobre la independència?

No, respon a una evolució personal, però en tot cas es tracta d’una possibilitat que el president situa no ara, sinó molt a llarg termini.

Des del Govern es donarà algun suport de tipus logístic a la consulta sobiranista de Barcelona?

És que no es pot. L’acompanyarem, hi donarem suport i si els ajuntaments faciliten espais no hi posarem cap problema. Però com a Govern d’aquest tema no n’hem parlat.

El programa de CiU defensa les vegueries però vostè ja ha dit que de moment la llei no s’aplicarà.

No és la prioritat. La llàstima és que s’han fet les coses malament, s’ha començat la casa per la teulada. La llei de vegueries té dos grans errors, un de jurídic i un de polític. Polític perquè no van tenir el consens del territori, i jurídic perquè primer calia fer una llei de governs locals. I ara què es pot fer amb la llei de vegueries? Es pot anar a les quatre diputacions i canviar-ne el nom.

I ho faran?

No ho farem. Primer per la confusió que pot crear i després perquè les coses s’han de fer bé.

Què faran llavors? Guardar la llei en un calaix?

No, primer farem la llei de governs locals i després farem totes aquelles reformes d’àmbit legislatiu estatal que ens permetin primer modificar els límits territorials i suprimir les diputacions. No aplicarem la llei fins que no ho haguem fet.

Estan oberts a canviar el nombre de vegueries?

Tot allò que es faci en pro del consens del territori és positiu.

La llei electoral és prioritària?

L’hem de tenir. La ciutadania ens exigeix relacionar-se d’una manera més transparent i efectiva amb els seus representants. Ha de tenir dues premisses: preservar l’equilibri territorial, per tant el territori no ha de perdre pes, i en segon lloc acabar amb les llistes tancades per facilitar una relació més directa entre ciutadà i diputat.

Va prometre el càrrec amb l’ajuda de Déu, i això va crear una certa sorpresa…

Jo crec en una laïcitat positiva i un respecte a totes les religions, però sense perdre de vista que a Catalunya el cristianisme i l’Església catòlica han tingut sempre un pes específic i una voluntat de ser més enllà del fet purament religiós. Tampoc crec que s’hagi d’expulsar el fet religiós de la societat catalana com s’ha intentat fer últimament. Ha estat un error.

Read Full Post »

Entrevista a Catalunya Ràdio d’ahir 26/1/11

Read Full Post »

Una oportunitat única per fer una Catalunya millor

Avui, dia internacional contra la violència de gènere, cal aixecar la veu amb fermesa i rotunditat per reclamar “violència, zero”. Després d’aquest preàmbul important, i molt, recordem que demà acaba la campanya i diumenge els catalans estem convocats a les urnes. És cert que totes les enquestes apunten a un triomf de CiU, però no és menys cert que els sondejos no són més que un estat d’opinió en moments puntuals i que finalment l’únic que compte és el resultat del escrutini electoral.

Des de CiU demanem la màxima participació malgrat la desafecció de la societat envers la classe política, els moments de dificultats que vivim i, malgrat una campanya en la que hi ha hagut massa partits que han buscat l’anècdota i la brometa fàcil quan no directament l’exabrupte i insult. Volem recordar que dels seus vots dels ciutadans sortirà el Parlament i d’aquest el proper president de la Generalitat de Catalunya.

Cal tenir present que cada català que no vota està deixant que siguin els que sí ho fan els que decideixin per ell. I ara, com mai, cal aconseguir unir el país per fer front a una crisi que ha deixat 600.000 catalans a l’atur i que no ha tingut la resposta adequada, ni en la intensitat ni en el moment d’aplicar-la, per part dels nostres governants actuals, per part del Tripartit.

Hem de tenir present, molt present, que Catalunya necessita un govern fort sense crosses de tercers per poder aplicar la política coherent que el país precisa, per poder dur a  terme les reformes que és necessiten sense imposicions ni condicions de formacions minoritàries.

Hem vist la debilitat extrema dels governs del tripartit, en bona mesura per la defensa dels interessos particulars dels seus socis que han vetllat més pels interessos partidistes que pels interessos de país. Des de CiU volem que no torni a passar el mateix, i per això demanem el vot fins i tot dels que no ens van fer confiança en anteriors eleccions. Voldríem que si Artur Mas pot presidir el govern de la Generalitat ho pugui fer sense estar lligat de mans i peus per altres formacions, que ho pugui fer duent a terme totes i cadascuna de les propostes que hem explicat durant la campanya.

L’ús del vot és l’essència mateixa de la democràcia. Tothom pot influir en el resultat final. D’aquí la importància d’aprofitar-lo, d’anar a votar. Serà la suma dels vots de tots i cadascun dels catalans la que decidirà la Catalunya que volem per aquests propers quatre anys. Per això avui només demano que aprofiteu l’ocasió per fer una Catalunya millor.

Read Full Post »

El debat d’ahir a BTV

Si cliqueu la imatge podreu veure el debat d’ahir a BTV moderat per Jordi Llompart.

Hi vam debatre Montserrat Tura (PSC), Anna Simó (ERC), Jordi Cornet (PP), Dolors Camats (ICV) i Jordi Cañas (C’s) i Joana Ortega (CiU).

Read Full Post »

Fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix

Avui ha tingut lloc l’acte central de campanya al pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona, un pavelló ple a vessar de persones i d’il·lusió.

He tingut l’honor de compartir faristol amb Xavier Trias, el proper alcalde de Barcelona, Albert Batalla, cap de llista per les comarques de Lleida, Santi Vila, per les de Girona i Josep Poblet per les de Tarragona i Ebre. Josep Antoni Duran i Lleida a fet un discurs previ a l’entrada del que tots esperem sigui el proper president de la Generalitat de Catalunya, l’Artur Mas.

Aquesta campanya ha estat marcada des de Convergència i Unió per un discurs de superació, d’il·lusió i de canvi. Això possiblement no és molt notori, fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix*; les campanyes dels nostres adversaris han estat envoltades de polèmica i contradiccions amb vídeos barroers i missatges de por.

Si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix

Som hereus de l’esperit catalanista que ha fet d’aquesta una nació gran, així que seguirem treballant dur aquest 7 dies que resten per traslladar el missatge positiu i constructiu de Convergència i Unió i començar el canvi a una Catalunya millor. Einstein ja ho va dir, “si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix”, així que convidem a totes les persones de Catalunya a votar massivament CiU per evitar un tercer tripartit que implicaria una nova paràlisi.

*frase que apareix a la carta que el pare Martín Lasarte va enviar al New York Times per la seva campanya mediàtica contra l’església

Read Full Post »

12.000 aportacions de la societat civil catalana

Molts ja sabeu que el programa de Convergència i Unió no és fruit de la feina feta als despatxos sinó fruit de dotze mil aportacions de la societat civil catalana.

Aquí us passo l’enllaç d’un resum del programa adaptat a la llengua dels signes amb subtítols i àudio.

http://www.ciu.cat/images/player.swf

I aquí tenim la versió en PDF per descarregar-la: programaCiUeleccions2010

Read Full Post »

PSC a Madrid: mai tans diputats han fet tan poc per Catalunya

Us adjunto l’enllaç del cara a cara que va organitzar La Vanguardia entre Montserrat Tura i jo. De fet, representem a les número 2 de les llistes al Parlament de Catalunya per Barcelona de PSC i CiU respectivament. Prefereixo que les conclusions les traieu vosaltres.

Read Full Post »

Aquí tenim l’enllaç al “59 segons amb Joana Ortega” d’ahir a TVE Cat

59 Segons amb Joana Ortega

http://www.rtve.es/swf/v2/embed/912775_ca_videos/RTVEPlayer.swf

Read Full Post »

Apostem pel sí a estudiar, el sí a treballar i el sí a l’esforç, en lloc del “ni, ni” que ens planteja el tripartit

Cap generació pot donar-se per perduda

generació NINI

Malament han d’anar les coses quan després de set anys de govern, el PSC parla d’una generació perduda, la que qualifiquen de Ni-Ni, perquè no treballa ni estudia. Diuen els socialistes que per evitar-ho oferiran un xec a aquests Ni-nis perquè rebin una formació que els permeti accedir al marcat de treball. És a dir, ara, en plena crisi i amb el calaix buit de les finances catalanes prometen uns diners que no tenen per pal·liar el fracàs de la seva política educativa. Entre altres coses, han tancat els tallers de formació professional que hi havia a Catalunya precisament per formar els joves en risc d’exclusió del mercat laboral per la seva dificultat en els estudis.

Cal dir-ho clar. La política del tripartit ha estat de màniga ample perquè tothom anés passant cursos sense valorar ni el nivell ni les capacitats i desmotivant, per tant, el professorat. El resultat final és el d’un fracàs escolar mai vist a Catalunya que avui frega el 30% dels nostres joves. No és estrany, doncs, que amb un taxa de fracàs escolar d’aquesta magnitud i sense els tallers de formació professional, avui bona part del nostre jovent es veu fora del mercat laboral i amb molt poques perspectives de incorporar-s’hi.

Cal resoldre aquesta situació, però el president Montilla promet amb irresponsabilitat política el que té i compromet uns diners que a curt termini la Generalitat no tindrà. La proposta ja frega la mala fe quan tots els pronòstics apunten que no seran el socialistes els que governin a partir del 28 de novembre. En qualsevol cas, la nostra proposta per aquests joves avui desencisats i pessimistes és la d’oferir-los formació per obtenir professionals preparats en tots els àmbits, i no només en l’universitari.

És amb aquest missatge d’esperança, però també de compromís i de treball, com aconseguirem revertir la situació. No serà fàcil, però també hem d’aprendre, tots, el que sembla que s’ha oblidat: No hi ha res fàcil, ni vivim en un país en el que lliguem els gossos amb llonganisses. Xauxa no ha existit mai malgrat que des de el tripartit s’hagi actuat malbaratant recursos com si fossin limitats. Ara toca arreglar-ho i els membres de Convergència i Unió, amb l’esforç de tots estem disposats a liderar aquest canvi que ens faci retornar al camí de la riquesa des de la formació, el treball i les ganes de fer la feina ben feta. Un eslògan antic que cal tornar a fer vigent després de tants disbarats i tanta disbauxa tripartitaria. Apostem pel sí a estudiar, el sí a treballar i el sí a l’esforç, en lloc del “ni, ni” que ens planteja el tripartit.

Read Full Post »

A Catalunya vivim en un desgavell i una manca de lideratge sense precedents

Aquí us adjunto el vídeo del programa “Per llogar-hi cadires” del Canal Català en que hi participo.

Read Full Post »

El 28 de novembre, un dia clau per aixecar Catalunya i recuperar l’autoestima, la confiança i la credibilitat

Aquest és l’article que he publicat avui a l’E-Notícies:

La musculatura de Catalunya

Catalunya ha perdut musculatura. És un fet que econòmicament ara estem pitjor que fa uns anys en relació als països que ens envolten. Dins de les regions més desenvolupades d’Europa hem perdut pes específic. Recuperar el to muscular, la força, la resistència i esdevenir de nou una potència europea és el nostre objectiu. I cal subratllar que Catalunya ha estat forta econòmicament quan políticament ha estat capdavantera. El nostre país ha estat respectat i decisiu quan la seva economia ha estat sòlida i un referent. Per aquest motiu, si els catalans ens fan confiança el 28 de novembre, la primera i més important tasca de Convergència i Unió serà redreçar la malmesa economia del nostre país.

Cal l’esforç de tots i molt especialment dels qui en altres temps van aixecar Catalunya molt per damunt de la riquesa de la seva terra. No hem estat mai un país amb recursos naturals sobrers. El principal i gairebé únic motor de la nostra economia han estat els nostres emprenedors, els nostres empresaris, els autònoms. Si la revolució industrial va ser aprofitada pels nostres avantpassats per fer del nostre país la regió més rica d’Espanya, ara ens toca recuperar aquell esperit i aquells valors per dur endavant quants projectes ens facin més rics i més pròspers en aquest món globalitzat.

No és sobrer ningú en aquest projecte, però cal que des del govern de la Generalitat no es posin pals a les rodes dels emprenedors, sinó que els ofereixin tota l’ajuda possible. Només ajudant la seva tasca i donant suport a les seves iniciatives podrem millorar les esgarrifoses xifres d’atur que avui patim. Aquest ha de ser i serà el nostre primer repte si arribem al govern. Cal ajudar els més necessitats, però també és important fer-ho de forma que aquest ajut serveixi per generar ocupació, oferint una millor formació a qui ha perdut la seva feina. No ens podem permetre malbaratar més recursos sense obtenir cap rendiment.

És evident que la situació financera de la Generalitat és més que preocupant. D’una banda, demostra que l’acord de finançament estratosfèric que va aconseguir el tripartit ha estat una gran mentida i un gran bluf. A més, Catalunya necessita més recursos i millorar el seu finançament fins a equiparar-lo al concert basc. Sabem, però, que aquesta no serà una negociació fàcil i que cal que abans aconseguim una posició de força, que només ens podrà donar la bona marxa de la nostra economia. És el peix que es mossega la cua, però que sabrem encarrilar amb el treball de tothom i amb la recuperació dels valors de l’esforç i de la feina ben feta.

Si recuperem els valors tradicionals dels nostres avantpassats, recuperarem el camí del creixement i de l’autoestima que ara ens manca. És el que CiU proposa fer i el que farem amb l’ajut de tots els catalans. Per aconseguir-ho i per reeixir l’intent el primer pas a donar el tenim el 28 de novembre, un dia clau per aixecar Catalunya i recuperar l’autoestima, la confiança i la credibilitat

Read Full Post »

L’endemà de la vaga general des de CiU convidem tothom a treballar pel demà i retrobar el camí de l’èxit

Avui, l’endemà de la vaga general per damunt de les xifres d’uns i d’altres, podem concloure que la jornada d’ahir va constituir un fracàs, del govern i dels sindicats, i que el únics que van ‘triomfar’ van ser els brètols antisistema de Barcelona. El govern va fracassar perquè va quedar clara la gran irritació social existent per la pèssima política feta davant la crisi econòmica. El president Zapatero només s’ha decidit a governar impulsant una reforma laboral i una política de contenció pressupostaria quan des de l’exterior, -OCDE, Unió Europea, Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i el propi president dels Estats Units- li han exigit que actues d’una vegada i es deixés de demagògies i sortís de la paràlisi governamental que ensorrava l’economia espanyola i que feia trontollar l’estabilitat monetària europea.

Ahir també varen fracassar els sindicats perquè malgrat tota la mobilització que van fer, malgrat els piquets i malgrat la implicació dels seus líders i caps, han vist com no han aconseguit la seva revindicació: la retirada de la reforma laboral. No es podia esperar una altra cosa.  Voler tornar a la situació anterior a la reforma és d’una irresponsabilitat que fa esborronar perquè ha estat aquella legislació laboral tan rígida i obsoleta la que ens ha permès que s’arribés a unes xifres d’atur rècord a Europa, i que a Catalunya suposen que sis-centes mil persones es trobin avui sense feina.

A Unió Democràtica estem convençuts que era necessària una reforma, i que hagués estat millor encara anar més lluny, i no pas per facilitar l’acomiadament ni per retallar drets -com volen fer creure els sindicats-, sinó per afavorir la contractació, per generar confiança i riquesa i per, en definitiva, fer viable el creixement econòmic i social.

Un altre reflexió que ens permet fer la vaga d’ahir es que cal una llei moderna que garanteixi el dret a fer vaga dels treballadors i el dret a treballar a qui vulgui fer-ho. Davant la societat canviant caldria també reflexionar sobre el paper que han de tenir els piquets informatius en ple segle XXI. Una figura que va ser necessària principis del segle passat però que a dia d’avui, amb tots els canals d’informació existents com a resultat de les noves tecnologies  resulta obsoleta.

També vull fer referència als incidents de Barcelona deslligant-los de forma absoluta de l’actuació sindical d’ahir, que malgrat alguns fets aïllats va ser plenament respectuosa. Malauradament, Barcelona s’ha convertit en la ciutat predilecte dels antisistema amb l’aquiescència de l’alcalde Hereu i de la conselleria d’interior de Joan Saura. Resulta patètic veure com es destrossa el centre de Barcelona mentre el número dos d’Interior, Joan Boada, es manifesta pels carrers de Girona com si no tingués res més important  a fer. Aquest desídia de les nostres autoritats per afrontar un greu problema que es repeteix aprofitant qualsevol manifestació, sigui vindicativa o sigui de celebració, es una mostra més de la incapacitat de l’ajuntament de Barcelona i del tripartit per fer front als problemes que preocupen i ocupen la societat.

A Catalunya, d’aquí poc menys de dos mesos tenim l’oportunitat d’escollir un govern nou en les eleccions al Parlament. Ara cal un govern que retorni la il·lusió, que sigui fort i cohesionat i que tingui un lideratge sòlid, decidit i segur del que es vol. A CiU estem convençuts que aquestes condicions les acomplim millor que ningú i que Artur Mas és el president que Catalunya necessita. D’aquí al 28 de  novembre treballarem per aconseguir-ho perquè retornar Catalunya al lloc que es mereix i que la indolència del tripartit li ha fet perdre.

Des del respecte a les persones que han fet vaga, també estem convençuts que és amb treball i no amb vagues generals com aixecarem el país. Perseguint l’excel·lència i no constatant el fracàs és com Catalunya tornarà a ser una regió líder a Europa. Per aquest motiu, l’endemà de la vaga general des de CiU convidem tothom a treballar pel demà i retrobar el camí de l’èxit.

Read Full Post »

La societat catalana vol canviar, el canvi és possible i només passa per CiU

Després d’un any perdut, un futur per guanyar

L’agost és a tocar. A l’hora de valorar aquest any, el balanç és desolador. La crisi ha seguit el seu camí destructor sense que les accions dels governs del tripartit i de Zapatero hagin servit de gran cosa. Val a dir que la reacció dels nostres dirigents ha arribat tard i malament, i que les decisions preses no ho han estat per convicció, sinó per imposició del estranger.

Després de no fer cas a les recomanacions de CiU (calia reformar el mercat laboral i les despeses de les administracions, fomentar un pla d’austeritat, ajudar les empreses per afavorir les contractacions…), la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i el president dels Estats Units van cridar a l’ordre a Zapatero i van exigir que entomés les reformes que havia negat i les mesures que no havia gosat prendre. Zapatero no ho feia per por a quedar malament amb els sindicats i a quedar retratat a les enquestes.

S’han perdut dos anys per acabar fent el que Duran i Lleida li havia reclamat insistentment des del Congrés. Dos anys que han provocat que s’hagi retallat el sou a tots els treballadors de l’Administració pública, que s’hagi desbocat l’atur, que s’hagin retallat les prestacions socials, que les pensions hagin perdut poder adquisitiu, que no s’hagi complert la llei de dependència… Tampoc estem massa confiats dels resultats de la reforma laboral impulsada per Zapatero. Calia ser més valent i decidit, perquè el problema de l’atur a casa nostra requereix decisions valentes i decidides. No és amb mesures tèbies i decidides a contracor com es pot resoldre un problema de quatre milions d’aturats.

En plena crisi, tots els esforços s’haurien d’abocar a ajudar els empresaris a contractar treballadors i a formar millor la gent que s’ha quedat sense feina. Naturalment cal ajudar els aturats ja que els subsidis són uns ingressos indispensables per a la supervivència econòmica de les famílies. Però no poden ser-ne l’única solució. I això el govern no ho ha entès i segueix sense entendre-ho. Els pocs diners que queden a les arques públiques cal dedicar-los a reincorporar treballadors al mercat laboral. Aquesta -la millor inversió que es pot fer en aquest moments en matèria d’ocupació- tampoc s’està fent.

A Catalunya les coses no han anat millor. A la crisi econòmica cal afegir-hi la crisi política que ha provocat la sentència del Constitucional contra l’Estatut i la preocupant manca d’unitat -una vegada més- del tripartit en la seva resposta. El PSC ha demostrat un cop més que, davant el dilema Catalunya o PSOE, sempre tria el PSOE. Per això, el PSC va votar a Madrid una resolució diferent a la que havia votat al Parlament. Així no es demostra la unitat d’un país, ni la força d’una societat, capaç de mobilitzar més d’un milió de persones als carrers de Barcelona per palesar la seva indignació davant la mutilació de l’Estatut aprovat a les urnes.

Del tripartit ja no podem esperar res. No ho van fer bé en els anys de prosperitat econòmica, i molt menys ho han fet en els temps de penúria. Només volen amarrar els seus càrrecs i els seus interessos com a prioritat per damunt dels interessos de la societat. Catalunya necessita que es facin eleccions com més aviat millor. La societat catalana vol canviar, el canvi és possible i només passa per CiU. A través de les urnes, els catalans podran dir que volen un govern fort, cohesionat, rigorós, que defensi Catalunya amb les mans lliures i que faci que Catalunya torni a ser respectada. Soc optimista i estic convençuda que el temps del tripartit aviat haurà quedat enrere perquè ja no són creïbles les seves paraules i les seves promeses i perquè ja no es poden tolerar més els incompliments.

Bon estiu, i ens retrobarem a partir de setembre.

Read Full Post »

L’atur no es combat només amb subsidis, sinó afavorint la creació de llocs de treball

La fal·lera socialista d’apujar impostos

Soc conscient que hi ha molts catalans decebuts amb la manca d’unitat a Madrid dels partits de casa nostra on no s’ha presentat una resolució conjunta contra la sentència del Constitucional que ha retallat l’Estatut. En soc conscient, però em sabria molt greu que la societat ens posi a tots els partits en el mateix sac. Em sembla clar que hi ha hagut unes formacions que hem votat el mateix al Parlament que al Congrés i que n’hi ha hagut una altra que ha canviat el seu vot. És evident que, per molt català que és pugui sentir i se senti, al PSC encara li tira més l’afinitat i els lligams amb el PSOE que amb Catalunya.

Però, malgrat estar decebuts, tot i saber que no hem aconseguit dur a Madrid allò que la societat ens va reclamar als carrers de Barcelona, hem de seguir endavant a l’espera d’un nou govern a Catalunya que actuï amb rigor, amb plena cohesió i fermesa, sense actituds partidistes contradictòries, i sense tres caps que l’empenyin en direccions oposades.

Fins llavors  continuarem proposant mesures per sortir de la crisi econòmica. El nostre grup parlamentari a Madrid -a través d’una pregunta de Duran i Lleida formulada per Sánchez Llibre– ha aconseguit que el govern de l’Estat no apugi l’impost de societats, una mesura que hagués afeblit encara més les empreses.

Aquesta fal·lera del govern Zapatero d’apujar impostos per recaptar més i així reduir el dèficit estaria molt bé si servís per alguna cosa o si al menys no espatllés encara més el que ara tenim. Apujar impostos a les petites i mitjanes empreses és desconèixer la realitat i les dificultats que moltes pimes tenen. Cada euro és essencial per poder obrir les portes cada dia.

El govern socialista encara no ha comprés que no hi ha cap altra solució per generar ocupació que apostar per les empreses i pels empresaris. L’atur no es combat només amb subsidis, sinó afavorint la creació de llocs de treball. Això passa per donar aire als emprenedors i per afavorir fiscalment la nova ocupació.

L’economia i el  fet de proposar mesures per sortir de la crisi ha estat, és i serà la nostra prioritat principal, perquè difícilment es pot construir un país des de la pobresa i des de la inseguretat i el neguit econòmic familiar. Sabem que proposem solucions en la direcció correcta tant en el terreny econòmic com en el polític i de construcció nacional, perquè no venem fum com altres formacions, ni ens sotmetem a la voluntat de companys de Madrid, com algun partit ha deixat en evidència aquesta mateixa setmana. Estic segura que les eleccions de la tardor serviran per donar a Catalunya el govern que el nostre país es mereix.

Read Full Post »