Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘crisi’

Anuncis

Read Full Post »

Avui, dia internacional contra la violència de gènere, cal aixecar la veu amb fermesa i rotunditat per reclamar “violència, zero”. Després d’aquest preàmbul important, i molt, recordem que demà acaba la campanya i diumenge els catalans estem convocats a les urnes. És cert que totes les enquestes apunten a un triomf de CiU, però no és menys cert que els sondejos no són més que un estat d’opinió en moments puntuals i que finalment l’únic que compte és el resultat del escrutini electoral.

Des de CiU demanem la màxima participació malgrat la desafecció de la societat envers la classe política, els moments de dificultats que vivim i, malgrat una campanya en la que hi ha hagut massa partits que han buscat l’anècdota i la brometa fàcil quan no directament l’exabrupte i insult. Volem recordar que dels seus vots dels ciutadans sortirà el Parlament i d’aquest el proper president de la Generalitat de Catalunya.

Cal tenir present que cada català que no vota està deixant que siguin els que sí ho fan els que decideixin per ell. I ara, com mai, cal aconseguir unir el país per fer front a una crisi que ha deixat 600.000 catalans a l’atur i que no ha tingut la resposta adequada, ni en la intensitat ni en el moment d’aplicar-la, per part dels nostres governants actuals, per part del Tripartit.

Hem de tenir present, molt present, que Catalunya necessita un govern fort sense crosses de tercers per poder aplicar la política coherent que el país precisa, per poder dur a  terme les reformes que és necessiten sense imposicions ni condicions de formacions minoritàries.

Hem vist la debilitat extrema dels governs del tripartit, en bona mesura per la defensa dels interessos particulars dels seus socis que han vetllat més pels interessos partidistes que pels interessos de país. Des de CiU volem que no torni a passar el mateix, i per això demanem el vot fins i tot dels que no ens van fer confiança en anteriors eleccions. Voldríem que si Artur Mas pot presidir el govern de la Generalitat ho pugui fer sense estar lligat de mans i peus per altres formacions, que ho pugui fer duent a terme totes i cadascuna de les propostes que hem explicat durant la campanya.

L’ús del vot és l’essència mateixa de la democràcia. Tothom pot influir en el resultat final. D’aquí la importància d’aprofitar-lo, d’anar a votar. Serà la suma dels vots de tots i cadascun dels catalans la que decidirà la Catalunya que volem per aquests propers quatre anys. Per això avui només demano que aprofiteu l’ocasió per fer una Catalunya millor.

Read Full Post »

Us acompanyo la meva selecció de “tweets” (frases escrites a Twitter) dels darrers díes, i que incideixen en la idea que la crisi de valors generada els darrers anys a Catalunya té solució. Potser no és una solució ràpida, però si ens hi posem entre tots, tard o d’hora en sortirem. Son frases curtes, ja que Twitter dóna un límit de 140 lletres per missatge. Això obliga a concentrar les idees i donar-les la màxima contundència. Com diem a Convergència i Unió, comença el canvi. Aquí teniu els tweets:

Aquesta no és tan sols una crisi econòmica, al darrera hi ha una gran crisi de valors. Entre tots podem i hem de capgirar la situació

Necessitem un esforç col•lectiu per reprendre els valors que han fet del nostre país una comunitat líder

La convicció que només el treball és capaç de generar riquesa i la solidaritat cap als més desfavorits són valors fonamentals

Duran: hi ha un corrent de fons en l’ànima catalana del socialisme que entén que ara és l’hora de CiU

Mas: “A qui delinqueixi se l’ha d’expulsar, però sense estigmatitzar col·lectius concrets”

La societat catalana és una societat acostumada a aixecar-se, a superar moments difícils, a treure profit de les crisis

Malgrat l’aparent actual crisi del sistema de valors que ha fet gran Catalunya, aquests formen part del substrat que va conformant tota nació al llarg de la seva evolució històrica

Els valors i són, hi han estat sempre, formen part de l’adn del país, i són els que ens han fet sobreviure, reaccionar i progressar

Read Full Post »

Dissabte celebrem l’Onze de Setembre i paga la pena reflexionar sobre el que ha esdevingut aquest darrer any i sobre la situació actual. Val a dir que no ha estat un bon any per a Catalunya i que la Diada ens ha de servir per reivindicar i perexigir el compliment de l’Estatut, refrendat a les urnes.

La sentència del Tribunal Constitucional marca, sens dubte, un punt d’inflexió en la relació de Catalunya amb Espanya. Ara, cal redreçar el que el Constitucional ha estroncat i, sobretot, recuperar el respecte que a dia d’avui Espanya ja no té amb Catalunya. No és, però, l’única cosa que cal endreçar. La situació econòmica continua essent crítica amb centenars de milers de catalans sense feina i amb unes expectatives de futur poc optimistes.

Economia i política han de ser els nostres grans reptes i les nostres grans reivindicacions d’aquesta Diada. Però per millorar la situació, cal tenir un govern fort, cohesionat, seriós i sòlid i amb una visió clara del que vol el país. El govern tripartit no ho és. Els interessos partidistes s’han imposat als del país i hem vist com massa sovint les contradiccions internes han provocat una política d’estirabots sense rumb que ha empitjorat les coses.

La crisi econòmica ha afectat tot el món, però mentre la majoria de països ja l’està superant aquí la manca de previsió i les polítiques erràtiques, populistes i sense sentit del tripartit han fet que el nostre atur sigui el més elevat d’Occident. Cal que les coses canviïn per recuperar l’optimisme i la confiança.

La Diada ens recorda com Catalunya va ser capaç d’aixecar-se després d’una desfeta i que no podem oblidar mai que l’esforç, el treball i la voluntat d’assolir l’excel·lència és la nostra més preuada riquesa. També això s’ha deixat de banda en aquests anys de tripartit, que ha confós progressisme amb manca d’exigència. La Diada ve marcada també per la data de les eleccions al Parlament, una data que el president Montilla ha retardat per mantenir-se en el poder unes setmanes més i per veure si les conjuncions astrals li són favorables. A Unió Democràtica sabem que cal un canvi de govern per retornar Catalunya al lloc que mereix, i del que mai no hauria d’haver sortit si les coses s’haguessin fet bé. No ha estat el cas i el 28 de novembre és el moment de demostrar-ho. A CiU estem convençuts que sabrem retornar la il·lusió i l’optimisme si els catalans ens donen la confiança.

No serà fàcil, però mai han estat fàcils les coses per a Catalunya. Ara no serà una excepció, però si recuperem la cultura de l’esforç que ens ha fet forts i ens ha portat a ser capdavanters a Europa, superarem la crisi i la veu de del poble català tornarà a ser escoltada i respectada arreu. Des de la convicció i des de la fortalesa es defensen els ideals i es guanyen els reptes. Ho podem aconseguir perquè ho hem fet en el passat. Per això, cal recordar en aquest Onze de Setembre, com mai, que som una nació.

Read Full Post »

Després d’un any perdut, un futur per guanyar

L’agost és a tocar. A l’hora de valorar aquest any, el balanç és desolador. La crisi ha seguit el seu camí destructor sense que les accions dels governs del tripartit i de Zapatero hagin servit de gran cosa. Val a dir que la reacció dels nostres dirigents ha arribat tard i malament, i que les decisions preses no ho han estat per convicció, sinó per imposició del estranger.

Després de no fer cas a les recomanacions de CiU (calia reformar el mercat laboral i les despeses de les administracions, fomentar un pla d’austeritat, ajudar les empreses per afavorir les contractacions…), la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i el president dels Estats Units van cridar a l’ordre a Zapatero i van exigir que entomés les reformes que havia negat i les mesures que no havia gosat prendre. Zapatero no ho feia per por a quedar malament amb els sindicats i a quedar retratat a les enquestes.

S’han perdut dos anys per acabar fent el que Duran i Lleida li havia reclamat insistentment des del Congrés. Dos anys que han provocat que s’hagi retallat el sou a tots els treballadors de l’Administració pública, que s’hagi desbocat l’atur, que s’hagin retallat les prestacions socials, que les pensions hagin perdut poder adquisitiu, que no s’hagi complert la llei de dependència… Tampoc estem massa confiats dels resultats de la reforma laboral impulsada per Zapatero. Calia ser més valent i decidit, perquè el problema de l’atur a casa nostra requereix decisions valentes i decidides. No és amb mesures tèbies i decidides a contracor com es pot resoldre un problema de quatre milions d’aturats.

En plena crisi, tots els esforços s’haurien d’abocar a ajudar els empresaris a contractar treballadors i a formar millor la gent que s’ha quedat sense feina. Naturalment cal ajudar els aturats ja que els subsidis són uns ingressos indispensables per a la supervivència econòmica de les famílies. Però no poden ser-ne l’única solució. I això el govern no ho ha entès i segueix sense entendre-ho. Els pocs diners que queden a les arques públiques cal dedicar-los a reincorporar treballadors al mercat laboral. Aquesta -la millor inversió que es pot fer en aquest moments en matèria d’ocupació- tampoc s’està fent.

A Catalunya les coses no han anat millor. A la crisi econòmica cal afegir-hi la crisi política que ha provocat la sentència del Constitucional contra l’Estatut i la preocupant manca d’unitat -una vegada més- del tripartit en la seva resposta. El PSC ha demostrat un cop més que, davant el dilema Catalunya o PSOE, sempre tria el PSOE. Per això, el PSC va votar a Madrid una resolució diferent a la que havia votat al Parlament. Així no es demostra la unitat d’un país, ni la força d’una societat, capaç de mobilitzar més d’un milió de persones als carrers de Barcelona per palesar la seva indignació davant la mutilació de l’Estatut aprovat a les urnes.

Del tripartit ja no podem esperar res. No ho van fer bé en els anys de prosperitat econòmica, i molt menys ho han fet en els temps de penúria. Només volen amarrar els seus càrrecs i els seus interessos com a prioritat per damunt dels interessos de la societat. Catalunya necessita que es facin eleccions com més aviat millor. La societat catalana vol canviar, el canvi és possible i només passa per CiU. A través de les urnes, els catalans podran dir que volen un govern fort, cohesionat, rigorós, que defensi Catalunya amb les mans lliures i que faci que Catalunya torni a ser respectada. Soc optimista i estic convençuda que el temps del tripartit aviat haurà quedat enrere perquè ja no són creïbles les seves paraules i les seves promeses i perquè ja no es poden tolerar més els incompliments.

Bon estiu, i ens retrobarem a partir de setembre.

Read Full Post »

El govern de Rodríguez Zapatero continua sense tenir un rumb clar per fer front a la crisi. La bona notícia que està disposat a rebaixar la morositat de l’Administració a trenta dies davant dels més de vuitanta actuals queda tapada per la decisió ferma d’apujar l’IVA aquest proper estiu.

No és així, com aconseguirem reactivar el consum, fomentar l’estalvi familiar, reduir l’endeutament d’empreses i persones, crear nous llocs de treball, facilitar uns mínims marges de beneficis de subsistència als diferents sectors econòmics i en últim terme, tampoc aconseguirem així millorar les finances públiques.

Des de CiU ens hem oposat sempre a aquest augment de la fiscalitat en les circumstàncies actuals. No és el moment, o per dir-ho clar i català, justament ara és el pitjor moment per fer-ho. És comprensible que l’Estat vulgui augmentar els seus ingressos, però no ho farà ofegant la gallina dels ous d’or, asfixiant els contribuents. En qualsevol cas, caldria esperar que arribés la recuperació econòmica, que es consolidés i que fos una realitat constatable i constatada per les xifres macroeconòmiques. Ara no és el cas.

Cal remarcar també que la pujada prevista afectarà de ple tot el sector turístic, ja molt castigat per la crisi, que malviu amb uns marges molt ajustats i que veurà disminuir la seva competitivitat per aquest increment impositiu. A més, augmentar la pressió fiscal a tots els ciutadans és una mostra més de la desorientació del govern que adopta aquesta mesura malgrat les advertències dels experts, d’aquí i de fora, que veuen completament contraproduent aquesta mesura perquè fa mal al consum, perjudica la producció i, per tant, no contribueix a la creació de llocs de treball.

No és amb més IVA com sortirem de la crisi, sinó amb més facilitats i ajudes a les empreses i als emprenedors, amb més suport institucional a les iniciatives privades i amb més flexibilitat en tots els marcs econòmics. Aquestes són les receptes que hem traslladat una i altra vegada al govern, però malauradament, PSOE i PP prefereixen continuar lliurant la seva batalla partidista mentre el país reclama acció i lideratge. Malauradament no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. Socialistes i populars no volen escoltar res més que el molt soroll que generen. Ignoren les veus assenyades que els repeteixen que aquest no és el camí, que mai ho ha estat. Així ens va.

Read Full Post »

Dimecres passat es va iniciar la darrera fase de l’apagada analògica, sense garanties de digitalització global. Mentre els ciutadans han fet els deures, i a pesar de la crisi econòmica han comprat nous aparells de TV o han adaptat els antics, ara molts d’ells comproven desconcertats que no poden veure la TV, perquè és el Tripartit qui no ha complert la seva part.

Hi ha un desgavell respecte a la informació, ja que a través del 012 es passa la responsabilitat als ajuntaments i els alcaldes es veuen impotents davant les reclamacions dels ciutadans.

Lamentablement, l’esperada TDT arriba amb massa incerteses, sense oferir tots els serveis que s’anunciaven, ja que esperàvem alguna cosa més que poder veure més canals, com la interactivitat que ha de permetre realitzar tràmits administratius, bancaris o comercials a través de la TV. Des d’aquí reclamo al Conseller Ausàs, actuacions concretes en les zones on no es pot garantir la digitalització.

Fa anys que el Govern sap la data de l’apagada analògica definitiva: el proper 3 d’abril, i per això denuncio la manca de previsió del Tripartit.

Davant les incerteses actuals, exigim Conseller Ausàs que es garanteixi el senyal de TV a tots els ciutadans i recons del país, i si no es pot garantir la TDT es mantingui la senyal analògica, ja que garantir la TV és garantir el dret a la informació dels ciutadans i ciutadanes.

Aquí teniu la meva intervenció en dos vídeos:

http://www.youtube.com/UnioTv?gl=ES&hl=es#p/u/3/UxJPy2LUe_U

http://www.youtube.com/UnioTv?gl=ES&hl=es#p/u/2/rPVce1NWVFg

Read Full Post »

Older Posts »