El Quebec és un gran país. No només en extensió, sinó per la seva voluntat de ser, per la defensa de la seva identitat i cultura i per la saviesa amb què exerceixen el seu autogovern.
Tot això he
tingut ocasió de comprovar-ho la setmana passada, en les jornades de treball mantingudes els dies 28 i 29 de juny. Amb diversos ministres i alts càrrecs vam estar parlant de les relacions entre tots dos països, d’organització del territori, d’administració pública, de l’organització competencial i fins i tot del conveni que facilitarà la mobilitat laboral. El Quebec i Catalunya tenen molts punts en comú, i la coordinació entre tots dos territoris és fonamental per a reforçar la presència de les nostres nacions en el concert internacional.
Però, sobretot, aquests dies han anat destinats a conèixer en profunditat la seva legislació en matèria electoral i de consultes populars. Al Quebec, aquestes qüestions estan reservades a una alta magistratura independent, l’anomenat “Director General d’Eleccions del Quebec”. L’actual titular, el Sr. Jacques Drouin, fins i tot va ser escollit per unanimitat dels membres de l’Assemblea Nacional. En aquests dos dies, doncs, ell i el seu equip ens han explicat el funcionament de les eleccions, la complexa confecció del cens electoral, la divisió del territori en circumscripcions o la manera com es plantegen els referèndums i les consultes populars.
Al Quebec les consultes a la població s’entenen com una cosa normal; ningú no hi veu fantasmes i tot es desenvolupa des de la imparcialitat i el rigor. La legislació electoral no només preveu la possibilitat que el primer ministre convoqui una consulta si ho creu oportú, sinó que a més també es poden consultar les propostes legals que es debaten a l’Assemblea. I en cas de consulta, la institució del DGEQ en garanteix la pluralitat i la transparència. No només això, sinó que la mateixa institució és la que confecciona el cens, tramet la informació i, fins i tot, supervisa el finançament de les campanyes d’una manera estricta i pública.
El coneixement de tota aquesta experiència acumulada és important per a Catalunya. Volem impulsar a casa nostra una llei de consultes populars que sigui un veritable instrument de participació i que ens permeti als catalans poder pronunciar-nos sobre les grans qüestions que ens afecten. Com deia, preguntar no ha de fer por a ningú, i encara menys a l’Estat. Al Quebec, per exemple, la seva capacitat de consultar no depèn de ningú ni de cap autorització canadenca; només depèn de les lleis quebequeses. I aquí, a casa nostra, també hauria de ser així, perquè no és bo ni natural que des de fora algú vulgui posar pegues a l’expressió democràtica de la nostra societat.
L’exemple i el rigor quebequesos són, doncs, una referència obligada a l’hora d’impulsar la nostra legislació de consultes populars.
Dissabte celebrem que 
joanaortega.wordpress.com 