Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Duran i Lleida’

Avui ha tingut lloc l’acte central de campanya al pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona, un pavelló ple a vessar de persones i d’il·lusió.

He tingut l’honor de compartir faristol amb Xavier Trias, el proper alcalde de Barcelona, Albert Batalla, cap de llista per les comarques de Lleida, Santi Vila, per les de Girona i Josep Poblet per les de Tarragona i Ebre. Josep Antoni Duran i Lleida a fet un discurs previ a l’entrada del que tots esperem sigui el proper president de la Generalitat de Catalunya, l’Artur Mas.

Aquesta campanya ha estat marcada des de Convergència i Unió per un discurs de superació, d’il·lusió i de canvi. Això possiblement no és molt notori, fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix*; les campanyes dels nostres adversaris han estat envoltades de polèmica i contradiccions amb vídeos barroers i missatges de por.

Si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix

Som hereus de l’esperit catalanista que ha fet d’aquesta una nació gran, així que seguirem treballant dur aquest 7 dies que resten per traslladar el missatge positiu i constructiu de Convergència i Unió i començar el canvi a una Catalunya millor. Einstein ja ho va dir, “si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix”, així que convidem a totes les persones de Catalunya a votar massivament CiU per evitar un tercer tripartit que implicaria una nova paràlisi.

*frase que apareix a la carta que el pare Martín Lasarte va enviar al New York Times per la seva campanya mediàtica contra l’església

Read Full Post »

Us acompanyo la meva selecció de “tweets” (frases escrites a Twitter) dels darrers díes, i que incideixen en la idea que la crisi de valors generada els darrers anys a Catalunya té solució. Potser no és una solució ràpida, però si ens hi posem entre tots, tard o d’hora en sortirem. Son frases curtes, ja que Twitter dóna un límit de 140 lletres per missatge. Això obliga a concentrar les idees i donar-les la màxima contundència. Com diem a Convergència i Unió, comença el canvi. Aquí teniu els tweets:

Aquesta no és tan sols una crisi econòmica, al darrera hi ha una gran crisi de valors. Entre tots podem i hem de capgirar la situació

Necessitem un esforç col•lectiu per reprendre els valors que han fet del nostre país una comunitat líder

La convicció que només el treball és capaç de generar riquesa i la solidaritat cap als més desfavorits són valors fonamentals

Duran: hi ha un corrent de fons en l’ànima catalana del socialisme que entén que ara és l’hora de CiU

Mas: “A qui delinqueixi se l’ha d’expulsar, però sense estigmatitzar col·lectius concrets”

La societat catalana és una societat acostumada a aixecar-se, a superar moments difícils, a treure profit de les crisis

Malgrat l’aparent actual crisi del sistema de valors que ha fet gran Catalunya, aquests formen part del substrat que va conformant tota nació al llarg de la seva evolució històrica

Els valors i són, hi han estat sempre, formen part de l’adn del país, i són els que ens han fet sobreviure, reaccionar i progressar

Read Full Post »

Us acompanyo enllaç de l’entrevista d’ahir a l’espai “El Secret” de Catalunya Ràdio. Premeu la foto per escoltar-la.

Read Full Post »

Us adjunto article aparegut avui a La Vanguardia amb l’entrevista que m’ha fet la periodista ISABEL GARCIA PAGAN

“CiU no es independentista, en absoluto”

POLÍTICOS EN AGOSTO

JOANA ORTEGA La agenda política de Joana Ortega presiona. Designada númerodos de las listas de CiU por Barcelona, pasa sus vacaciones más caseras. Volverá, dice, con fuerzas renovadas para vivir la campaña electoral catalana “al cien por cien”. Esta licenciada en Psicología dice estar preparada para todo
ISABEL GARCIA PAGAN  – Barcelona
Como número dos de CiU en Barcelona cubre una doble cuota. Mujer y militante de Unió.

Soy defensora del talento femenino y Unió siempre ha confiado responsabilidades a las mujeres. Lo prueba que la candidata al cargo institucional más importante que corresponde a Unió es una mujer: Núria de Gispert.

La presencia de las mujeres en esta campaña será mayor que nunca.

Si lo dice por Alicia Sánchez-Camacho…, el PP hará el mismo discurso haya quien haya en el cartel electoral.

¿Ya no hay críticas entre CDC y Unió?

Ha habido momentos en los que las cosas no se veían de la misma manera y se ha dicho en público y en privado. Somos conscientes de lo que nos pide la ciudadanía. Mas y Duran se entienden como nunca.

¿Eso incluye la defensa del derecho a decidir?

La sentencia del Estatut marca un antes y un después y hay que avanzar hacia formas en las que Catalunya pueda decidir su futuro. Eso no significa ir hacia la independencia.

Porque CiU no es independentista…

En absoluto. Yo no lo soy, ni CiU como fuerza política. Otra cosa es que haya independentistas. La primera tarea de CiU no es la independencia, es resolver los problemas de la gente, eso requiere el máximo autogobierno posible. Primero la crisis, sin olvidar la ambición nacional.

Dígame alguna cosa positiva del Govern tripartito.

Seguramente algo hay, pero pesa más lo que han hecho mal: falta de cohesión, predominio de los extremos, incapacidad de materializar infraestructuras, imagen negativa de Catalunya… Peor, imposible.

¿Cómo se ven desde Unió los ataques a sus socios por el caso Palau?

Es evidente que las sospechas y acusaciones sin pruebas buscan hacer daño. Es un juicio político y mediático. El tripartito contribuye a alejar a la gente de la política.

¿Será esta la campaña electoral más dura?

Lo será por el PSC, CiU quiere hacer una campaña en positivo, ganar por méritos propios. No entraremos en descalificaciones para intentar destruir al adversario.

Ha pasado de estar en bambalinas a ser protagonista de la campaña. ¿Miedo escénico?

Es un salto importante, pero estoy preparada para afrontarlo y dar lo mejor de mí. La campaña está muy bien enfocada y podré materializar las estrategias en las que he trabajado. Lo peor, que descuidas a la familia.

¿Es la prueba de que faltan medidas de conciliación laboral y familiar?

Es más fácil cambiar leyes que mentalidades, pero CiU asume el reto de hacer políticas a favor de la conciliación y de las familias.

Entonces, se acabaron los mítines a partir de las ocho de la tarde.

No. Pero hay que racionalizar horarios: que a partir de las 19 horas acabe cualquier actividad pública.

¿Qué hará al día siguiente de las elecciones?

Seguir trabajando desde Parlament a disposición Unió, de CiU y del futuro president, que espero sea Mas.

¿Cuál sería el primer gesto de un gobierno de CiU?

Visualizar un gobierno de los mejores, cohesionado y con un objetivo común: luchar contra la crisis. ¿Gestos? Suprimir el impuesto de sucesiones y adelgazar la estructura política de la administración.

¿Ha notado la crisis en casa?

Ha coincidido con el aumento de la familia al adoptar una niña. Racionalizamos las compras, tenemos más cuidado con la ropa, salimos menos…

¿La prohibición de los toros es una cuestión política?

Es el final de una tradición que por voluntad popular se ha querido legislar. No es un debate identitario ni de confrontación a pesar de los que quieren vivirlo así.

¿Se fía de Zapatero?

No, ahora repite una política de gestos para callar al PSC, pero los catalanes son suficientemente inteligentes para ver que vive en el engaño permanente. El problema no es Zapatero, sino la dependencia del PSC de este. El catalanismo político o es soberano o no tiene sentido.

¿Zapatero o Rajoy?

Duran Lleida.

Read Full Post »

Us adjunto enllaç de l’entrevista publicada dilluns passat a l’Avui i el Punt. Cliqueu sobre la foto.

Joana Ortega. Foto: Oriol Duran

Read Full Post »

Després d’un any perdut, un futur per guanyar

L’agost és a tocar. A l’hora de valorar aquest any, el balanç és desolador. La crisi ha seguit el seu camí destructor sense que les accions dels governs del tripartit i de Zapatero hagin servit de gran cosa. Val a dir que la reacció dels nostres dirigents ha arribat tard i malament, i que les decisions preses no ho han estat per convicció, sinó per imposició del estranger.

Després de no fer cas a les recomanacions de CiU (calia reformar el mercat laboral i les despeses de les administracions, fomentar un pla d’austeritat, ajudar les empreses per afavorir les contractacions…), la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i el president dels Estats Units van cridar a l’ordre a Zapatero i van exigir que entomés les reformes que havia negat i les mesures que no havia gosat prendre. Zapatero no ho feia per por a quedar malament amb els sindicats i a quedar retratat a les enquestes.

S’han perdut dos anys per acabar fent el que Duran i Lleida li havia reclamat insistentment des del Congrés. Dos anys que han provocat que s’hagi retallat el sou a tots els treballadors de l’Administració pública, que s’hagi desbocat l’atur, que s’hagin retallat les prestacions socials, que les pensions hagin perdut poder adquisitiu, que no s’hagi complert la llei de dependència… Tampoc estem massa confiats dels resultats de la reforma laboral impulsada per Zapatero. Calia ser més valent i decidit, perquè el problema de l’atur a casa nostra requereix decisions valentes i decidides. No és amb mesures tèbies i decidides a contracor com es pot resoldre un problema de quatre milions d’aturats.

En plena crisi, tots els esforços s’haurien d’abocar a ajudar els empresaris a contractar treballadors i a formar millor la gent que s’ha quedat sense feina. Naturalment cal ajudar els aturats ja que els subsidis són uns ingressos indispensables per a la supervivència econòmica de les famílies. Però no poden ser-ne l’única solució. I això el govern no ho ha entès i segueix sense entendre-ho. Els pocs diners que queden a les arques públiques cal dedicar-los a reincorporar treballadors al mercat laboral. Aquesta -la millor inversió que es pot fer en aquest moments en matèria d’ocupació- tampoc s’està fent.

A Catalunya les coses no han anat millor. A la crisi econòmica cal afegir-hi la crisi política que ha provocat la sentència del Constitucional contra l’Estatut i la preocupant manca d’unitat -una vegada més- del tripartit en la seva resposta. El PSC ha demostrat un cop més que, davant el dilema Catalunya o PSOE, sempre tria el PSOE. Per això, el PSC va votar a Madrid una resolució diferent a la que havia votat al Parlament. Així no es demostra la unitat d’un país, ni la força d’una societat, capaç de mobilitzar més d’un milió de persones als carrers de Barcelona per palesar la seva indignació davant la mutilació de l’Estatut aprovat a les urnes.

Del tripartit ja no podem esperar res. No ho van fer bé en els anys de prosperitat econòmica, i molt menys ho han fet en els temps de penúria. Només volen amarrar els seus càrrecs i els seus interessos com a prioritat per damunt dels interessos de la societat. Catalunya necessita que es facin eleccions com més aviat millor. La societat catalana vol canviar, el canvi és possible i només passa per CiU. A través de les urnes, els catalans podran dir que volen un govern fort, cohesionat, rigorós, que defensi Catalunya amb les mans lliures i que faci que Catalunya torni a ser respectada. Soc optimista i estic convençuda que el temps del tripartit aviat haurà quedat enrere perquè ja no són creïbles les seves paraules i les seves promeses i perquè ja no es poden tolerar més els incompliments.

Bon estiu, i ens retrobarem a partir de setembre.

Read Full Post »

La fal·lera socialista d’apujar impostos

Soc conscient que hi ha molts catalans decebuts amb la manca d’unitat a Madrid dels partits de casa nostra on no s’ha presentat una resolució conjunta contra la sentència del Constitucional que ha retallat l’Estatut. En soc conscient, però em sabria molt greu que la societat ens posi a tots els partits en el mateix sac. Em sembla clar que hi ha hagut unes formacions que hem votat el mateix al Parlament que al Congrés i que n’hi ha hagut una altra que ha canviat el seu vot. És evident que, per molt català que és pugui sentir i se senti, al PSC encara li tira més l’afinitat i els lligams amb el PSOE que amb Catalunya.

Però, malgrat estar decebuts, tot i saber que no hem aconseguit dur a Madrid allò que la societat ens va reclamar als carrers de Barcelona, hem de seguir endavant a l’espera d’un nou govern a Catalunya que actuï amb rigor, amb plena cohesió i fermesa, sense actituds partidistes contradictòries, i sense tres caps que l’empenyin en direccions oposades.

Fins llavors  continuarem proposant mesures per sortir de la crisi econòmica. El nostre grup parlamentari a Madrid -a través d’una pregunta de Duran i Lleida formulada per Sánchez Llibre– ha aconseguit que el govern de l’Estat no apugi l’impost de societats, una mesura que hagués afeblit encara més les empreses.

Aquesta fal·lera del govern Zapatero d’apujar impostos per recaptar més i així reduir el dèficit estaria molt bé si servís per alguna cosa o si al menys no espatllés encara més el que ara tenim. Apujar impostos a les petites i mitjanes empreses és desconèixer la realitat i les dificultats que moltes pimes tenen. Cada euro és essencial per poder obrir les portes cada dia.

El govern socialista encara no ha comprés que no hi ha cap altra solució per generar ocupació que apostar per les empreses i pels empresaris. L’atur no es combat només amb subsidis, sinó afavorint la creació de llocs de treball. Això passa per donar aire als emprenedors i per afavorir fiscalment la nova ocupació.

L’economia i el  fet de proposar mesures per sortir de la crisi ha estat, és i serà la nostra prioritat principal, perquè difícilment es pot construir un país des de la pobresa i des de la inseguretat i el neguit econòmic familiar. Sabem que proposem solucions en la direcció correcta tant en el terreny econòmic com en el polític i de construcció nacional, perquè no venem fum com altres formacions, ni ens sotmetem a la voluntat de companys de Madrid, com algun partit ha deixat en evidència aquesta mateixa setmana. Estic segura que les eleccions de la tardor serviran per donar a Catalunya el govern que el nostre país es mereix.

Read Full Post »

Older Posts »