Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Duran Lleida’

Us adjunto entrevista que va publicar-se ahir al diari La Razón de mà de la Sonia Doménech

Joana Ortega en el Parc de la Ciutadella. © La Razón

Nos vemos en el Parlament cuando acaba el último Pleno y antes de que comience a recoger sus cosas en cajas, no porque se despida de la política, todo lo contrario, pero es que los despachos de la oposición han amanecido con grietas y en agosto es el momento de que picos y palas arreglen el entuerto.

-Su partido, con Duran Lleida al frente, le ha concedido el lugar privilegiado de ser la primera de Unió por Barcelona. ¿Hay vacaciones este año?
-Pocas, pero hay. Creo que las necesitamos todos porque hemos tenido una Legislatura muy complicada, dura e intensa, y hay que recuperar fuerzas. Además, hay que compartir tiempo con la familia. Es complicado compaginar, pero soy de las que piensan que no hay por qué renunciar a nada. Demasiadas veces la familia es la gran sacrificada de la política.

-¿Y si se viera en la encrucijada de tener que elegir?
-Me resisto, aunque, lamentablemente, todavía demasiado peso de la familia recae en la mujer, es la asignatura pendiente. En el siglo XXI se puede compatibilizar todo y, a esto, afortunadamente, ayudan las nuevas tecnologías. La familia es la estructura fundamental y me ayuda en política; además, la política es compromiso, y creo que hay que extender este compromiso para practicar una política en positivo.

-Este discurso es muy coherente, pero la ciudadanía está, si no harta, como mínimo muy desengañada de los políticos. ¿Cree que esto se puede solucionar?
-Tienen razón. Debemos recuperar aquel contrato con la ciudadanía, reencontrarnos con la gente, ya que realmente los políticos somos un instrumento al servicio de la ciudadanía. Eso pasa por no practicar la crítica al adversario como base de la política, por coger los problemas que preocupan a los ciudadanos y ponerlos delante de todo, por desterrar el tacticismo de la práctica política, por escuchar, de una forma muy especial, a la gente. Los políticos debemos hablar menos y escuchar más.

-Lo siento, pero o vivo en otro planeta o veo diariamente justo lo contrario. Quizá porque es final de Legislatura, pero el pimpampum entre partidos ha sido incluso denunciado por alguno de ustedes como el consejero de Economía, Castells.
-Los últimos acontecimientos han tocado la fibra sensible del pueblo catalán. Hemos sufrido una agresión cuando el Tribunal Constitucional ha mutilado una ley aprobada por el Parlament y el Congreso y ratificada por el pueblo de Cataluña. Eso ha provocado que los políticos hayamos levantado la voz, pero la hemos levantado en defensa de la dignidad de Cataluña. Además, soy de un partido que hace bandera del diálogo y no quiere radicalizar la conciencia nacional, sino extenderla, pero a veces no nos lo ponen demasiado fácil.
Remar en la misma dirección

-¿La campaña será de confrontración?
-No, tendremos una campaña conscientes del momento político que vivimos, de la desafección y la responsabilidad que tenemos. Nuestra principal preocupación es la crisis, y CiU lo que hará es darle respuesta. También a la necesidad de reafirmar nuestro autogobierno, abordamos la campaña principalmente con el objetivo de fomentar un cambio, un cambio que creemos que nuestro país necesita para afrontar los difíciles momentos que nos vienen provocados por situación económica y la sentencia del TC. Por eso, creemos que se necesita un Gobierno lo suficientemente sólido, fuerte y cohesionado como para afrontar estos nuevos retos que tiene Cataluña.

-CiU es una coalición que ha pasado momentos mejores y peores, pero ahora se muestra unida. ¿Tres son multitud?
-Se es multitud especialmente cuando no se rema en la misma dirección y Cataluña nunca había estado tan desprestigiada como con el tripartito. Quien más ha fomentado la confrontación Cataluña-España ha sido el tripartito, a través de la provocación. Ahora hay que serenar los ánimos para trabajar por Cataluña.

-¿Encaja bien que Artur Mas quiera un Gobierno con independientes e incluso se habla de ex consejeros socialistas?
-Cuando llevas siete años en la oposición y ves las cosas que se han hecho, lo que deseas es un grupo de personas para formar el mejor Gobierno porque viene una época complicada para Cataluña. Es necesario buscar el Gobierno de los mejores y, ¿los mejores están en CiU? Seguramente sí, pero eso no excluye que puedas ir a buscar allá donde sea necesario. No hay que cerrarse la puerta en ningún sitio.

-Esta semana se ha votado la ILP antitaurina y Cataluña ha sido portada en todo el mundo por prohibir los toros. ¿Iniciativas como ésta ayudan a dar la imagen de Cataluña que queremos?
-Esta prohibición no nace de la política sino de una ILP, que nos pide que legislemos sobre un tema particular. Creo que desde España, a menudo, se ve confrontación donde no la hay, como demuestra que en otras comunidades se han prohibido los toros y no ha existido la alarma que ha provocado en Cataluña. Además, ¿qué hay más democrático que una ILP?

-Entonces, ¿no cree que sea un debate identitario?
-Ha sido un debate llevado por una gente que cree que hacer sufrir a un animal hasta la muerte no es propio del siglo XXI y otras personas que son partidarias de los toros. Creo que ha sido un proceso responsable, en el que han convivido protaurinos y antitaurinos, y dentro del Parlament se ha vivido con respeto este proceso, aunque luego haya habido el tacticismo de a quien le interesa forzar la división Cataluña-España en la que yo no creo.

-Pero es mucha la gente que no entiende que, si es por sufrimiento, no se prohíban los «correbous»…
-Son temas diferentes. Primero, el debate de los «correbous» se tendría que haber producido al mismo tiempo, pero el PP lo llevó al Consejo de Garantías Estatutarias. Dicho esto, creo que una cosa es la muerte y el sufrimiento del toro como espectáculo, y otra la utilización de un animal también para un espectáculo.

-Usted lleva muchos años en política…,  en el Ayuntamiento de Barcelona, el Instituto Catalán de la Mujer, etc. ¿Qué le parece que Laporta  quiera entrar en el Parlament?
-Primero, respeto su decisión y compromiso. Pero, claro, no sé si él conoce la magnitud del día a día de la política, porque la política no son los focos, es trabajar el día a día, destinar muchas horas, es salir a la calle para escuchar a la gente y es predicar cuando conviene, pero sobre todo, hay que poner el acento en el ciudadano.

-¿El político se hace?
-Se hace y nace. Creo en la vocación política. La política municipal debería ser obligada para todos los parlamentarios porque es una escuela para tocar la realidad y las cosas pequeñas que van marcando el día a día, y así se puede hacer que mejore la calidad de vida de la gente.

-¿Seguimos mirando aún la campaña de Obama?
-Nosotros somos latinos y tenemos una manera propia de proceder. Somos una sociedad que vive mucho en la calle.

-¿Se puede conseguir un voto invitando a un café?
-En los encuentros informales, en los que se puede tener una conversación llana se aprende mucho. No todos los políticos somos iguales y es en la cercanía donde se ve. Mi hija, con 15 años, me dice: «Mamá en la escuela os ponen a todos en el mismo saco», y le explico que no es así. Reivindico el sentido común en la política.

La mujer, en primer plano
Joana Ortega (Barcelona, 1959) será la número dos de la lista de CiU por Barcelona. Secundar a Artur Mas es «una respuesta a mi trabajo», asegura esta madre de tres hijos –la tercera adoptada– que hace equilibrios para disfrutar de la familia y de la política. En este último terreno, no es ni mucho menos una novata. Militante de Unió desde 1985, se forjó en la escuela de la política municipal. Después, desde la presidencia del Instituto Catalán de la Mujer impulsó numerosas iniciativas para luchar contra la violencia de género. CiU había dado libertad de voto y ella optó por apoyar la prohibición de las corridas de toros de Cataluña, iniciativa que quiere desvincular de la política y centrarla únicamente en el trato al animal.

Read Full Post »

Una de les preocupacions socials, sobretot a les grans ciutats, és la inseguretat que hi ha al carrer i la convicció de que els petits delictes han estat tractats amb màniga massa ampla pel nostre codi penal. Sovint el nostre candidat a l’alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, en col·laboració amb Duran Lleida i tot el grup parlamentari al Congrés han discutit al voltant de possibles solucions i són moltes les iniciatives que hi han presentat.

Causava perplexitat llegir i escoltar com persones que han comès més de 400 delictes (això sí, petits) circulen impunement pels carrers després de pagar una multa, i probablement amb el botí obtingut en el furt. A partir d’ara ja no serà així. Des de Convergència i Unió hem aconseguit que s’endureixi el codi penal per la comissió dels anomenats petits furts (el botí no supera els 400 euros), considerats meres faltes de manera que ara aquests delinqüents hauran d’afrontar pena de presó en cas de reincidència.

Val a dir que aquesta mesura ha de servir sobretot per millorar la sensació de seguretat de ciutats com Barcelona, que ha vist molt deteriorada la seva imatge en aquest àmbit, sense que el seu equip de govern municipal hagi impulsat cap iniciativa efectiva per evitar la proliferació de la petita delinqüència.

Sabem que la capacitat de les nostres presons és limitada i en cap cas volem sobresaturar els centres penitenciaris amb un allau de condemnats per furts i robatoris al carrer. Per això, hem arribat a l’acord que aquest tipus de malefactors compleixin les seves penes els caps de setmana i els festius, dies en que s’espongen les presons a causa dels beneficis del tercer grau. Hem aconseguit, a més, que s’aprovi que el fet de pertànyer a les bandes de carteristes sigui tipificat com un delicte de pertinença a un grup criminal, ja que la seva finalitat és la comissió reiterada de petits furts.

Per guanyar efectivitat, caldrà crear un registre de faltes informatitzat i global per a tot l’Estat que sigui operatiu en un termini màxim d’un any per conèixer el grau de reincidència d’aquests delinqüents.

Sabem que el que hem aconseguit no solucionarà el problema. Hauríem volgut anar més lluny amb més mesures per combatre eficaçment la inseguretat ciutadana. Però és un primer pas que serà efectiu i del qual se’n beneficiarà molt especialment Barcelona, amb una imatge greument deteriorada entre els residents i els turistes per la impunitat de la petita delinqüència.

El que perseguim, sobretot, és allunyar la sensació que aquests tipus de lladre entra per una porta de la comissaria quan és detingut i en surt d’immediat per l’altra. Cal  fer arribar el missatge, a aquestes organitzacions delictives, que qui la fa, la paga. Des d’ara, també a casa nostra.

Read Full Post »

Les declaracions del conseller Maragall sobre que Catalunya està tipa i fatigada del govern tripartit són un exercici de realisme polític i constaten que almenys un dels nostres governants connecta amb la realitat del carrer. Per molt que des d’alguns sectors del PSC o des d’Iniciativa vulguin desacreditar les paraules del conseller d’Educació la realitat és tossuda. L’actuació del tripartit i la de Rodríguez Zapatero a Madrid han provocat que els catalans estiguem farts i tips del malgovern tripartidari.

Catalunya està farta i cansada de liderar el rànquing de l’atur i de veure com més de sis-centes mil persones s’han quedat sense feina.

Catalunya està farta i cansada de ser la primera en destrucció d’empreses mentre el govern continua paralitzat per la guerra d’’interessos confrontats que suposa el tripartit.

Catalunya està farta i cansada que s’obrin nous fronts polítics, com la llei de vegueries, mentre els membres del govern són incapaços de liderar polítiques eficaces per fer front a la crisi.

Catalunya està farta i cansada de veure com es deteriora el seu teixit productiu mentre els seus governants són incapaços de posar en marxa les reformes estructurals necessàries en l’àmbit laboral, fiscal i financer.

Catalunya està farta, en definitiva, d’un tripartit que de govern només té el nom, perquè de governar no en va saber en temps de vaques grosses ni, molt menys, en sap en els moments de penúria que ens ha dut la crisi i que s’han vist dramàticament augmentats per seva incapacitat.

És bo saber que hi ha un conseller que és conscient del mal govern de Catalunya. Però també és bo dir que aquesta confessió no és sinó una estratègia del PSC per salvar els mobles i per presentar-se davant la societat com si el desastre actual no anés amb ells, com si la culpa de tots els mals que patim fos dels seus socis, amb especial menció a Iniciativa.

Que ningú no s’equivoqui. L’actual govern tripartit és responsabilitat dels qui el van constituir i els primers culpables són els socialistes. Que no vinguin ara amb la cançó que ells ho haurien fet diferent, perquè en són els responsables.

I que ningú no s’equivoqui tampoc amb el que faran socialistes, Esquerra i Iniciativa si després de les eleccions al Parlament tornen a sumar: hi haurà, sens dubte, un tercer tripartit, per molt que Catalunya n’estigui farta i cansada, per molt que els catalans n’estem tips.

Read Full Post »

Excel.lent bitllet de Jose Antich, Director de la Vanguardia, que resumeix el debat del “estado de la Nación” . Em quedo especialment  amb aquesta frase:


Duran juega en otra liga: la de los políticos que con coste electoral o no quieren ayudar a salir del atolladero.


http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090513/53701904155.html

Read Full Post »

Novament les enquestes tornen a posar de manifest que Duran-Lleida és el líder més ben valorat, ja fa anys que tant les enquestes que fa el CEO, com les que fan els diferents mitjans de comunicació posant en evidència l’actiu d’un polític, coherent, seriós, preocupat pel país, pels problemes que afecten el dia dia de la gent, un polític que destil•la sentit comú, sens dubte el menys comú dels sentits!

Avui El Periódico de Catalunya ha publicat el seu baròmetre polític de primavera, que recull les expectatives electorals a Catalunya, el qual em provoca algunes reflexions: la crisi econòmica, la eterna negociació del finançament, la mala gestió de la llei de la dependència i demes polítiques socials, l’excés d’intervencionisme de l’estat en l’àmbit familiar, la Llei d’Educació, els mossos i la política d’interior, la paràlisi del govern, la manca de transparència amb informes inexistents, copiats o totalment inútils ….. per citar alguns dels aspectes que passen factura al govern i al tripartit.

Conclusió: Suspens al govern Montilla, suspens al tripartit. PSC, ERC, IC perden suports (i IC encara no acusa el show de la setmana passada, sinó la baixada segurament seria molt exagerada). ERC és qui pateix la retallada de suport més notable, evidentment la gent no entenc el doble llenguatge dels republicans i la seva manca de valentia per afrontar la realitat: el govern no funciona, el tripartit dona l’esquena a Catalunya, i el seguidisme del PSC al govern de Zapatero arrossega els republicans, més preocupats en mantenir les cadires, que en servir al seu país.

Novament Duran-Lleida és el líder més ben valorat, i en aquest cas seguit de Artur Mas, el tàndem dels màxims dirigents de CIU són els polítics catalans més ben valorats, una dada a tenir en compte. També Mas és preferit per la gent per a presidir la Generalitat de Catalunya. La qual cosa posa també de manifest que CIU és l’alternativa clara per a fer front a la mala gestió, la paràlisi i la incompetència d’un tripartit emperrat a contracorrent a aguantar una legislatura que fa aigües.

Catalunya no va bé i amb el tripartit encara menys! Cal un canvi de govern!

Read Full Post »

En aquest article publicat a l’e-noticies poso de manifest com Montilla allarga el tripartit per la via de no resoldre el finançament, i com la seva cort, els vint-i-cinc diputats socialistes catalans, apareix lligada de mans i aplaudint amb les orelles les gràcies dels incompliments del sultà (ZP).

scherezada1

Schehrazada es va haver d’inventar mil i un contes per sobreviure, havia de mantenir viu l’interès del Sultà i, d’aquesta manera salvar la seva vida un dia més. Va fer seva la dita qui un dia passa, un any empeny. Ara, de les seves mil i una excuses, la cultura ha guanyat una obra universal. Però, de les mil i una excuses del president Montilla, no en traurem rés.

En la pasada sessió de control del Ple del Parlament de 18 de març, va afirmar que no allargarà “indefinidament” la negociació del finançament. I ho va dir com si no s’haguessin superat ja unes quantes vegades els límits que s’havien posat. Són set mesos els que portem d’endarreriment, per tant més de dues centes nits, més de dues centes excuses. Haurà d’inventar vuit centes i una excuses més?

El president Montilla diu que “si no hi ha acord ni en la quantia, ni en el model, igualment haurem de tancar aquest capítol”. Ja fa servir el llenguatge apropiat: cada conte és un capítol. I ens preguntem: un mal acord és un acord?, i més encara en la situació de crisi que vivim. Ho tenim tot: un govern incapaç de resoldre-la, impotent davant l’augment de les necessitats socials que genera l’increment de l’atur, sense recursos per afrontar compromisos com el de la llei de la dependència, i que mareja la perdiu tant com pot per arribar a l’endemà.

Les excuses de Schehrazada seduïen, tenien gràcia i picardia. Les de Montilla, no. Allarga el tripartit per la via de no resoldre el finançament. I la seva cort, els vint-i-cinc diputats socialistes catalans, apareix lligada de mans i aplaudint amb les orelles les gràcies dels incompliments del sultà (per fer servir el llenguatge literari de l’obra universal). Encara que el president Montilla posi primer un notable a Zapatero i després li rebaixi la nota, com qui no fa res, ha quedat clar que els vint-i-cinc diputats del PSC compleixen fil per randa les directrius del PSOE. Ja es poden queixar de no tenir grup parlamentari propi –una altra excusa. Per què el volen? És evident que no deixa de ser una floridura per quedar bé.

El PSC ha passat del “fets i no paraules” als “no fets i mil i una excuses”. S’han tingut que empassar com el president Chaves –que també ho és del PSOE- hagi aconseguit les seves reivindicacions passant per davant del compliment de la llei, l’Estatut.

Montilla assenyala que a Catalunya cal “un gran acord per fer front a la crisi”. Nosaltres fem un pas endavant i el president del grup parlamentari de CiU al Congrès dels Diputats, Duran i Lleida, ho ha demanat moltes vegades: cal un pacte d’Estat per combatre-la crisi. No volem anar a remolc de la política dels EUA i veure com quan els nord-americans abandonin la crisi -i de retruc llavors ho faci la Unió Europea-, el nostre país i l’Estat estiguin a la cua i tinguin més dificultats per sortir-se’n. No volem excuses i més contes, calen realitats i afrontar amb valor i seguretat les mesures estructurals que són necessàries per anar endavant. A les Schehrazades només les volem a la literatura, i les excuses de mal pagador no serveixen de res.

Read Full Post »