No hi ha res guanyat: cal recuperar la confiança dels ciutadans en la política

Aquesta mitjanit comença la campanya per les eleccions al Parlament. CiU utilitza el lema “Una Catalunya millor” com a eix. Estic segura que tothom vol que el seu país sigui millor, però si apostem per aquest missatge és perquè hem fet una precampanya en positiu i volem fer una campanya constructiva per explicar el que proposem. És cert que un desig no és un fet i que tenir un propòsit, com deia Joan Salvat Papasseit no és fer feina, però el que no ens serveix per a construir el país és una guerra de desqualificacions, ni una subhasta de promeses/xecs.

Vull una Catalunya millor, per a tota la societat, per garantir un futur amb més possibilitats. Per arribar-hi, necessitem el treball i de l’esforç de tothom. No és possible mantenir una societat basada en la subvenció que l’únic que ha aconseguit és un augment insostenible de la despesa pública i una pèrdua de competitivitat, que ens han fet recular en el rànquing dels països més avançats. Catalunya té en la actualitat un 17% de la seva població activa a l’atur. Això no és sostenible econòmicament i socialment. Per afrontar aquesta xacra, cal donar suport a les iniciatives dels emprenedors, de les petites i mitjanes empreses que han fet progressar històricament el nostre país. Cal destinar els pocs recursos públics que tenim a construir riquesa en lloc d’augmentar la càrrega fiscal a qui vol crear-la. Aconseguir una feina per a un aturat significa que l’Administració deixa de pagar la subvenció per l’atur, que incrementa els seus ingressos per la cotització d’aquest nou treballador que augmenta la seva estabilitat econòmica i la de la seva família i incrementa el seu consum. És genera, doncs, més riquesa que amb més ingressos per a les finances públiques per la via de l’IVA, de l’IRPF i dels impostos especials.

Vull una Catalunya millor perquè crec en el país i en els catalans, perquè crec en el valor de l’esforç i del treball i perquè penso que recuperar valors com el respecte a l’autoritat i el de l’exigència en tots els àmbits és recuperar el que va fer que Catalunya fos un exemple a Europa i un referent a la resta de l’Estat. Des de l’excel·lència podrem recuperar el respecte que abans ens tenien i que en els darrers anys hem perdut. Vull una Catalunya millor perquè conec les capacitats de la nostra societat que ha quedat desorientada, sense nord, per les contradiccions d’un govern dèbil i sense cohesió. Val a dir que la fórmula del tripartit ha fracassat perquè no ha estat un govern fort, sinó la suma de tres governs massa vegades antagònics.

I, finalment vull ajudar a construir una Catalunya millor des de les responsabilitats que CiU pot adquirir si el 28 de novembre obté uns bons resultats electorals. Ens agradaria que fossin suficientment amplis per poder formar un govern sòlid, cohesionat i exigent, lluny de dependències amb tercers. Per aconseguir-ho necessitem el suport de la majoria dels catalans i de les catalanes. Això és el que demanem, sabent que no hi ha res guanyat i que cal recuperar la confiança dels ciutadans en la política. Aquests són a grans trets els meus objectius i els de CiU davant la campanya: tenir uns bons resultats per poder canviar de rumb, per poder tenir una Catalunya millor.

Read Full Post »

Com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya

“Com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya.”

Soc Joana Ortega i Alemany. Vaig néixer a Barcelona en el sí d’una família nombrosa, sent la 2a de 5 germans. Potser per això avui soc una defensora de la Família com a valor pilar de la nostra societat.

Els pares em van educar despertant-me la curiositat pel món, per l’entorn, el valor de l’esforç i el respecte.

Vaig estudiar al Sagrat Cor de Sarrià, i vaig estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona.

El meu primer contacte amb la política va ser una conversa entre el meu pare i en Salvador Sedó i Marsal que ja aleshores em va deixar imbuïda i que va despertar el meu interès.

Només tenia 23 anys quan vaig muntar una petita escola de mecanografia, que vaig vendre poc temps després per integrar-me a l’Ajuntament de Barcelona, districte de Les Corts, en plena explosió olímpica del 92.

Aleshores ja era militant d’Unió Democràtica de Catalunya, partit al que vaig ingressar l’any 1985. El meu primer mentor polític va ser en Domènec Sesmilo.

El 1994 vaig deixar l’Ajuntament per emprendre amb un altre soci un projecte al voltant dels jocs de taula que seguia el lema “quan coneixes una cosa l’estimes i valores”. La col·lecció “City games” permetia conèixer millor la ciutat i facilitava el coneixement sobre el transport públic.

Posteriorment vaig tornar a l’Ajuntament com a regidora, primer a l’Eixample i després a Nou Barris, un barri que s’ha fet a ell mateix.

Família? Estic casada i tinc tres fills, en Pol, la Patrícia i la Jana Wan, a la que vam recollir del sud de Xina a la província de Guandong fa dos anys i que ha estat una de les millors experiències de la meva vida.

Un somni? Us semblarà una bestiesa: fer el París Dakar en quad. També m’agrada molt la moto de muntanya, m’apassiona Àfrica, el kickboxing i tocar la bateria.

La cuina m’agrada i em relaxa, i alguns parlen força bé de la meva lasanya i de les meves postres.

Una dificultat? Conciliar la vida familiar amb la dedicació a la política. Us ben asseguro que trec foc de les pedres per estar amb els meus fills.

Perquè estic en política? Penso que amb l’ajuda adequada les persones no tindríem límits. Política és compromís per canviar i millorar les coses. Només aconseguim progressar quan mostrem la nostra insatisfacció amb el statu quo. Renego de la política a cop de titular, del populisme “low cost”. Els polítics tenim l’obligació d’escoltar a 360º. Me’n adono que com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya. Consens i pacte per damunt de confrontació i distància.

Soc una ferma defensora del talent femení, encara avui un deute democràtic. Parlant d’això, el 2002 vaig ser presidenta de l’Institut Català de la Dona.

Actualment soc diputada al Parlament de Catalunya i Vicepresidenta de Comunicació, Imatge i Portaveu d’Unió.

Soc membre del Comitè de Govern d’UDC del 1996 ençà, i membre de la Permanent d’UDC i del Comitè Executiu Nacional de la Federació (CENF) de Convergència i Unió (CiU).

Em presento per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 a les llistes de Barcelona. Espero de tot cor la vostra confiança, el país es mereix un canvi i recuperar l’autoestima.

Read Full Post »

L’obra d’un gegant

“Diuen que sóc heroi; jo dèbil, tímid, quasi insignificant; si essent com soc vaig fer el que vaig fer, imagineu-vos que podeu fer tots vosaltres junts”. La frase és de Mahatma Gandhi i la recordo avui perquè dimecres passat Unió Democràtica de Catalunya va lliurar la medalla Manuel Carrasco i Formiguera, a títol pòstum, a Vicente Ferrer, l’home que va dur l’esperança i una vida amb més oportunitats a desenes de milers de persones a l’Índia, el país on va lluitar contra la pobresa, la fam, la injustícia i l’oblit dels desheretats.

Vicente Ferrer és un referent que ens recorda que gairebé tot és possible amb amor, amb compromís, amb esforç i perseverança. Hi ha poques persones que tinguin el valor i el coratge de dur a terme fins a les darreres conseqüències les seves creences, els seus principis. Sovint el pragmatisme ens venç i la por, la dificultat de lluitar pel que creiem impossible ens atura, ens paralitza.

Tots tenim un heroi dins nostre, però costa tant ensenyar-lo, comporta tantes renúncies, tants sacrificis que quan algú manifesta el seu compromís sincer amb els altres, el seu exemple ens il·lumina i ens mostra el camí que porta a un món millor, menys sòrdid, menys egoista, i més solidari. Ens retorna el significat primer d’humanisme, d’humanitat.

Vicente Ferrer ha estat un d’aquests fars enmig de tanta vulgaritat i egocentrisme. Atorgar-li la nostra més gran distinció és per a Unió Democràtica de Catalunya un honor i un orgull. Ens serveix també per recordar els valors cristians i catalanistes de Manuel Carrasco i Formiguera que va ser assassinat per defensar els seus principis, per no renunciar els seus ideals.

És el que tenen els herois: poden morir, però no la seva obra, el seu exemple. Han contribuït a fer del món un lloc una mica millor. Aquest és el sentit i el reconeixement que Unió fa a Vicente Ferrer, amb la medalla de Manuel Carrasco i Formiguera. Poca cosa davant la magnitud gegantina de la seva obra, poca cosa però atorgada de tot cor.

Publicat a l’E-Notícies

Read Full Post »

L’últim dia que la desafecció va guanyar

Article publicat a l’E-Notícies

No són els cent dies de gràcia que marca la tradició, però quasi cent hores després de les eleccions al Parlament Europeu hi ha una dada irrefutable; la abstenció va guanyar per aclaparadora majoria i ens indica que tenim un problema, tots i tothom: partits polítics, mitjans de comunicació i societat en general. Que una immensa majoria deixi que la minoria decideixi per ella és indicatiu que alguna cosa falla.

És evident que tractant d’imbècils els ciutadans no es fomenta la participació, (a això s’ha reduït la campanya de la por dels socialistes o la de la catalanofòbia permanent del Partit Popular). No és amb la desgana que han tractat alguns mitjans de comunicació la cobertura de les europees com es fomenta la participació. És evident també que no és formant governs que envien a l’oposició el partit guanyador de les eleccions (cas de Catalunya, d’Euskadi o de les Illes) com es fomenta la participació. Però es evident que només amb aquests tres despropòsits no es pot explicar que gairebé dos de cada tres catalans no s’hagin molestat a anar a votar.

Les misèries del tripartit i la seva incapacitat per governar i generar confiança són ben conegudes i no canviaran: no en saben. Els incompliments de Zapatero envers Catalunya ja han esdevingut un afegitó a la marca ZP, i no canviarà. Ho podrem comprovar el proper 15 de juliol quant el nou finançament hauria de ser una realitat segons va prometre (una vegada més) el president del govern espanyol. El PP i la seva obsessió d’utilitzar Catalunya com a ase de tots els cops a la resta de l’Estat és un altre clàssic de la política espanyola que continuarem patint els propers mesos.

Aquests tres ingredients, tripartit, promeses incompletes i utilització mesquina de Catalunya a la resta de l’Estat, expliquen també la desafecció ciutadana vers la política. Però cal lluitar i plantar-li cara. Ara que ja no som en campanya electoral, des de CiU volem seguir dient que les coses es poden fer millor, que la situació no és fàcil, però que amb esforç, sentit comú i sobre tot amb il·lusió ens en sortirem.

Ara, justament ara, quant no tenim cap cita electoral immediata, des de CiU volem tornar a oferir solucions al govern tripartit i al de l’Estat. Els hi demanem que les acceptin, que les facin seves si volen, però que les portin a la pràctica. La crisi econòmica no espera. El teixit productiu les reclama, la societat les reclama. Tornem a exigir mesures per afavorir la liquiditat en la nostra economia; fiscals per facilitar la viabilitat de les nostres empreses; laborals per fer més àgil el mercat de treball; mesures socials per ajudar les persones desocupades; però, sobre tot, mesures destinades a crear ocupació. Mesures, en definitiva, que serveixin per rellançar la nostra economia i que donin confiança als nostres emprenedors.

És així com es pot lluitar contra la desafecció: amb l’esforç, el treball i amb el govern del dia a dia. Tres coses que ha ignorat fins ara el tripartit, Tres coses que no ha posat en pràctica el govern Zapatero. I no cal inventar rés. Totes aquestes mesures ja han estat proposades per CiU al Parlament i al Congrés. Només cal posar-se a treballar i oblidar les picabaralles partidistes que tan agraden el PSOE i el PP a Madrid, i deixar de jugar a joc de les cadires que tan agrada als membres del Tripartit. Ara cal picar pedra, malgrat la crisi, per aconseguir un fonaments sòlids sobre els que aixecar una nació amb esperança i il·lusió en el seu futur.

Read Full Post »