Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Europa’

Tenim la sort de viure un dels moments més apassionants de la història de Catalunya. Mai com ara s’havia constatat una voluntat tan col·lectiva, transversal i majoritària de poder-nos pronunciar i decidir sobre el nostre futur.

El poble català té, entre les seves virtuts, una gran capacitat de diàleg i un sincer respecte davant la diversitat, la qual cosa ha permès conformar un model de societat democràtica i integradora, sense oblidar els seus orígens i trets diferencials. En aquests moments històrics cal tenir, més que mai, present aquest esperit: fermesa en la defensa dels nostres interessos, però amb respecte davant les diferents i legítimes opcions que es vehiculin pacíficament i democràtica.

urnaLes institucions catalanes complirem la llei. Hores d’ara, el Parlament treballa en el projecte de llei de consultes no referendàries sota l’empara de l’article 122 de l’Estatut de Catalunya i tot fa preveure l’aval de la majoria del ple a la crida ciutadana del 9 de novembre, tal i com la van pactar el President i la majoria de partits polítics. Alguns no hi eren en aquest pacte, però encara hi són a temps. (més…)

Read Full Post »

UEflagProjectes concrets. Realitzacions evidents. Construcció pas a pas. Generació de solidaritats de fet. Quatre idees, quatre conceptes, sobre els quals els pares fundadors de la Unió Europea -els demòcratacristians Schuman, Adenauer, De Gasperi i Monet- van bastir el gran procés de pau que ha estat el projecte d’integració europea que ha anat prenent forma al llarg de la segona meitat del segle XX.

Avui, 9 de maig de 2013, celebrem seixanta tres anys de la Declaració Schuman, que va posar negre sobre blanc aquelles quatre idees, aquells quatre conceptes. L’aleshores ministre d’Afers Exteriors francès les va exposar just abans de proposar que Alemanya i França comencessin a compartir aquelles minerals -el carbó, l’acer- pels quals s’havien estat matant durant segles amb anterioritat. (més…)

Read Full Post »

Aquesta mitjanit comença la campanya per les eleccions al Parlament. CiU utilitza el lema “Una Catalunya millor” com a eix. Estic segura que tothom vol que el seu país sigui millor, però si apostem per aquest missatge és perquè hem fet una precampanya en positiu i volem fer una campanya constructiva per explicar el que proposem. És cert que un desig no és un fet i que tenir un propòsit, com deia Joan Salvat Papasseit no és fer feina, però el que no ens serveix per a construir el país és una guerra de desqualificacions, ni una subhasta de promeses/xecs.

Vull una Catalunya millor, per a tota la societat, per garantir un futur amb més possibilitats. Per arribar-hi, necessitem el treball i de l’esforç de tothom. No és possible mantenir una societat basada en la subvenció que l’únic que ha aconseguit és un augment insostenible de la despesa pública i una pèrdua de competitivitat, que ens han fet recular en el rànquing dels països més avançats. Catalunya té en la actualitat un 17% de la seva població activa a l’atur. Això no és sostenible econòmicament i socialment. Per afrontar aquesta xacra, cal donar suport a les iniciatives dels emprenedors, de les petites i mitjanes empreses que han fet progressar històricament el nostre país. Cal destinar els pocs recursos públics que tenim a construir riquesa en lloc d’augmentar la càrrega fiscal a qui vol crear-la. Aconseguir una feina per a un aturat significa que l’Administració deixa de pagar la subvenció per l’atur, que incrementa els seus ingressos per la cotització d’aquest nou treballador que augmenta la seva estabilitat econòmica i la de la seva família i incrementa el seu consum. És genera, doncs, més riquesa que amb més ingressos per a les finances públiques per la via de l’IVA, de l’IRPF i dels impostos especials.

Vull una Catalunya millor perquè crec en el país i en els catalans, perquè crec en el valor de l’esforç i del treball i perquè penso que recuperar valors com el respecte a l’autoritat i el de l’exigència en tots els àmbits és recuperar el que va fer que Catalunya fos un exemple a Europa i un referent a la resta de l’Estat. Des de l’excel·lència podrem recuperar el respecte que abans ens tenien i que en els darrers anys hem perdut. Vull una Catalunya millor perquè conec les capacitats de la nostra societat que ha quedat desorientada, sense nord, per les contradiccions d’un govern dèbil i sense cohesió. Val a dir que la fórmula del tripartit ha fracassat perquè no ha estat un govern fort, sinó la suma de tres governs massa vegades antagònics.

I, finalment vull ajudar a construir una Catalunya millor des de les responsabilitats que CiU pot adquirir si el 28 de novembre obté uns bons resultats electorals. Ens agradaria que fossin suficientment amplis per poder formar un govern sòlid, cohesionat i exigent, lluny de dependències amb tercers. Per aconseguir-ho necessitem el suport de la majoria dels catalans i de les catalanes. Això és el que demanem, sabent que no hi ha res guanyat i que cal recuperar la confiança dels ciutadans en la política. Aquests són a grans trets els meus objectius i els de CiU davant la campanya: tenir uns bons resultats per poder canviar de rumb, per poder tenir una Catalunya millor.


Read Full Post »

No vols caldo?, doncs dues tasses. Zapatero veu com la paciència dels rectors mundials de l’economia s’ha esgotat i com li exigeixen que faci d’una vegada les reformes que li reclamen des de fa anys.

Si primer va ser la imposició del FMI, del Banc Central Europeu, de la Unió Europea i de Barack Obama la que va obligar Zapatero a prendre les mesures d’austeritat exigibles per reduir el deute, ara els terminis ens tornen a venir fixats des de fora per dur endavant la reforma laboral que precisa l’economia espanyola. Ha quedat clar que la nova pròrroga fins el 30 de juny que havia donat el govern perquè sindicats i patronal acordessin la reforma ha estat suprimida davant la inquietud dels socis comunitaris. Zapatero ha dit ara -en un nou canvi d’opinió que tan poc contribueix a la credibilitat del govern- que la reforma anirà al Congrés per via decret llei el 16 de juny si els agents socials no arriben a un acord.

Des de CiU només podem dir que ja era hora que el govern es decidís a actuar, però així i tot, el 16 de juny encara és massa tard i ja hem proposat a Zapatero que aprovi aquest decret la propera setmana en el consell de ministres. Guanyar una setmana no és poca cosa amb la urgència que tenim per facilitar la incorporació al mercat laboral dels milions d’aturats que hi ha a Espanya.

No entendre que la creació d’ocupació ha de ser el primer i màxim objectiu per lluitar contra la crisi és no entendre res. Si hi ha més ocupació, hi ha més ingressos per la renda de treball i menys despeses en haver de pagar menys subsidis d’atur. Només cal la voluntat per facilitar al màxim les contractacions. Si això vol dir anar en contra dels sindicats, doncs, cal fer-ho. No sempre les decisions que s’han de prendre són fàcils o populars, però el bé comú fa necessari que s’adoptin. Zapatero no ho ha fet fins ara, i amb el que cau continua dubtant i enviant missatges contradictoris a tort i dret.

És cert que el seu govern està acabat però abans que caigui ha de governar encara que sigui fent a corre cuita el que no ha sabut fer fins ara. D’aquí les urgències i les exigències d’Europa.

CiU donarà suport a la reforma laboral del govern sempre que l’avanci i ens permeti participar en l’elaboració. Ja hem vist prous nyaps com per confiar en el govern i en les seves mesures. Sabem el que cal i el que ens demana la comunitat internacional: el mateix que nosaltres reclamem des de fa anys a Rodriguez Zapatero. Per això, si vol el nostre suport haurà de comptar amb nosaltres. Tots hi sortirem guanyant, encara que per alguns irresponsables no haver provocat la caiguda del govern i ensorrat encara més la economia sigui una mala opció. Si alguna cosa ha definit sempre CiU és la responsabilitat sense tenir en compte la rendibilitat electoral. Aquesta visió miop i partidista del com pitjor, millor, mai ha estat la nostra divisa i tampoc ho serà en aquests greus moments de crisi.

Read Full Post »

Robert Schuman

Diumenge és compleixen 60 anys de la Declaració Schuman, la llavor sobre la que s’ha construït la Unió Europea. Pot semblar molt de temps. Realment és tota una vida, però es un període curt si ho comparem amb la historia del continent, que ha viscut més conflictes bèl·lics dels que podem recordar i que ha estat dues vegades el centre de la fi del món amb dues guerres mundials.

Decidits a posar fi d’una vegada a la barbàrie bèl·lica que ha acompanyat la nostra història, el pares de Europa, amb Schuman al capdavant, van apostar per construir unes relacions entre països que fessin possible la convivència i el desenvolupament equilibrat de les regions. Seixanta anys desprès podem dir que ho van aconseguir. El seu llegat continua essent una garantia d’estabilitat, però, tenim encara molt camí a recórrer i amb la crisi econòmica hem descobert punts febles. És cert que la situació grega pot generar desconfiança, però també ho és que, gràcies a la UE, ens en podrem sortir millor que Grècia. Han fallat mecanismes de control i, per tant, les institucions europees han d’aprendre d’aquesta desfeta parcial. Els mecanismes reguladors han de millorar, però és lògic exigir que les normes siguin d’obligat acompliment per a tothom.

Seixanta anys desprès dels seus inicis ha aparegut la primera crisi econòmica important a la UE. Estic segura que ens en sortirem. Tinc prou motius per l’esperança. En primer lloc, perquè units formem una economia molt més forta i amb molta més capacitat de resposta. En segon lloc, perquè poc a poc es conforma l’Europa de les persones que permet una gran mobilitat i que facilita la regulació del mercat de treball. Certament encara és un moviment incipient, però està en clar creixement. I en tercer lloc, a Unió ens sentim més partícips de les institucions europees ja que cada dia que passa és més a prop el moment que Salvador Sedó desenvoluparà amb plenitud les seves tasques d’eurodiputat al Parlament Europeu. Malgrat les dificultats, soc optimista davant el futur d’Europa perquè de la crisi traurem ensenyaments que ens faran més forts, més pròspers i que ens faran sentir més íntimament europeus.

De tota manera, pel que fa a Espanya, esperàvem més de la trobada d’aquesta setmana entre Rajoy i de Zapatero i creiem que els dos havien après la lliçó dels seus homònims de Portugal, que sí han arribat a acords importants. I no ho han fet. No han avançat cap el pacte d’Estat que reclama Duran i Lleida, el president del grup parlamentari de CiU al Congrés i del comitè de govern d’Unió.  Rajoy i Zapatero han demostrat la seva ineficàcia per arribar a acords per afrontar la crisi. A més, plantegen una reforma de la llei de caixes que no tindrà el nostre suport si no respecta la posició que sempre s’ha defensat des de Catalunya. Així no s’avança realment: no s’aborden les reformes estructurals que l’economia necessita i tampoc no es genera la confiança interna i externa que cal.

Read Full Post »