Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘família’

“Com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya.”

Soc Joana Ortega i Alemany. Vaig néixer a Barcelona en el sí d’una família nombrosa, sent la 2a de 5 germans. Potser per això avui soc una defensora de la Família com a valor pilar de la nostra societat.

Els pares em van educar despertant-me la curiositat pel món, per l’entorn, el valor de l’esforç i el respecte.

Vaig estudiar al Sagrat Cor de Sarrià, i vaig estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona.

El meu primer contacte amb la política va ser una conversa entre el meu pare i en Salvador Sedó i Marsal que ja aleshores em va deixar imbuïda i que va despertar el meu interès.

Només tenia 23 anys quan vaig muntar una petita escola de mecanografia, que vaig vendre poc temps després per integrar-me a l’Ajuntament de Barcelona, districte de Les Corts, en plena explosió olímpica del 92.

Aleshores ja era militant d’Unió Democràtica de Catalunya, partit al que vaig ingressar l’any 1985. El meu primer mentor polític va ser en Domènec Sesmilo.

El 1994 vaig deixar l’Ajuntament per emprendre amb un altre soci un projecte al voltant dels jocs de taula que seguia el lema “quan coneixes una cosa l’estimes i valores”. La col·lecció “City games” permetia conèixer millor la ciutat i facilitava el coneixement sobre el transport públic.

Posteriorment vaig tornar a l’Ajuntament com a regidora, primer a l’Eixample i després a Nou Barris, un barri que s’ha fet a ell mateix.

Família? Estic casada i tinc tres fills, en Pol, la Patrícia i la Jana Wan, a la que vam recollir del sud de Xina a la província de Guandong fa dos anys i que ha estat una de les millors experiències de la meva vida.

Un somni? Us semblarà una bestiesa: fer el París Dakar en quad. També m’agrada molt la moto de muntanya, m’apassiona Àfrica, el kickboxing i tocar la bateria.

La cuina m’agrada i em relaxa, i alguns parlen força bé de la meva lasanya i de les meves postres.

Una dificultat? Conciliar la vida familiar amb la dedicació a la política. Us ben asseguro que trec foc de les pedres per estar amb els meus fills.

Perquè estic en política? Penso que amb l’ajuda adequada les persones no tindríem límits. Política és compromís per canviar i millorar les coses. Només aconseguim progressar quan mostrem la nostra insatisfacció amb el statu quo. Renego de la política a cop de titular, del populisme “low cost”. Els polítics tenim l’obligació d’escoltar a 360º. Me’n adono que com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya. Consens i pacte per damunt de confrontació i distància.

Soc una ferma defensora del talent femení, encara avui un deute democràtic. Parlant d’això, el 2002 vaig ser presidenta de l’Institut Català de la Dona.

Actualment soc diputada al Parlament de Catalunya i Vicepresidenta de Comunicació, Imatge i Portaveu d’Unió.

Soc membre del Comitè de Govern d’UDC del 1996 ençà, i membre de la Permanent d’UDC i del Comitè Executiu Nacional de la Federació (CENF) de Convergència i Unió (CiU).

Em presento per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 a les llistes de Barcelona. Espero de tot cor la vostra confiança, el país es mereix un canvi i recuperar l’autoestima.

Anuncis

Read Full Post »

Aquest és l’article que he publicat avui a  l’e-noticies criticant l’avantprojecte de llei que  el tripartit elabora per donar el dret a avortar a les menors de 16 anys. El podeu trobar també a aquest enllaç.

baby011L’avantprojecte de la llei de Drets i Oportunitats de la Infància que prepara el Govern tripartit proposa que les nenes puguin decidir avortar a partir del 16 anys si és compleixen el tres preceptes legals vigents. Les menors d’aquesta edat podran demanar que un jutge decideixi sobre aquesta qüestió si els pares (els seus mentors legals) en discrepen. És una qüestió sempre difícil i espinosa la de l’avortament que una vegada més el tripartit es pren a la lleugera, i que sovint utilitza d’una manera partidista quan li serveix per distreure l’atenció per amagar els  problemes que és incapaç de resoldre.
 
És una realitat que les relacions sexuals tenen lloc cada vegada a edats més joves i, per tant, les mesures s’han d’encaminar a informar i educar per prevenir els embarassos no desitjats. Mai, absolutament mai, s’ha de contemplar l’avortament com un mètode anticonceptiu i el nostre Govern torna a fer-ho i demostra novament una manca de seriositat i responsabilitat en un tema tan delicat i important.
 
Cal afrontar la realitat mitjançant mesures preventives, educatives i de valors que ara, -totes tres-, són ignorades pels responsables d’Acció Social. La família i els educadors han d’informar i formar els nens i nenes sobre la sexualitat, les relacions personals, les problemàtiques i també sobre la importància de la seva pràctica.
 
Drets i oportunitats.  El govern tripartit hauria de garantir drets i oportunitats a la infància si fos capaç d’articular mesures que vagin més enllà dels seus interessos partidistes: mesures encaminades a la  defensa dels ciutadans i ciutadanes  de Catalunya, dret a un finançament just, dret a una educació en llibertat i de qualitat, dret a  la igualtat d’oportunitats, dret a gaudir de la família i de la tutela i potestat dels pares.
 
Estem parlant del dret  a educar als nostres fills en els valors que cada família defensi.   
 
Ja n’hi ha prou, prou de pretendre incidir i decidir sobre qüestions que formen part de la intimitat  de la família: quan li has de dir al teu fill que és adoptat, com s’ha d’articular la relació de parella en el si de la llar, com ha de ser la relació entre fills i pares, etc.  Sembla  que volen emular l’antic règim de la Unió Soviètica, on la persona no podia decidir la seva vida.

Read Full Post »