Fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix

Avui ha tingut lloc l’acte central de campanya al pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona, un pavelló ple a vessar de persones i d’il·lusió.

He tingut l’honor de compartir faristol amb Xavier Trias, el proper alcalde de Barcelona, Albert Batalla, cap de llista per les comarques de Lleida, Santi Vila, per les de Girona i Josep Poblet per les de Tarragona i Ebre. Josep Antoni Duran i Lleida a fet un discurs previ a l’entrada del que tots esperem sigui el proper president de la Generalitat de Catalunya, l’Artur Mas.

Aquesta campanya ha estat marcada des de Convergència i Unió per un discurs de superació, d’il·lusió i de canvi. Això possiblement no és molt notori, fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix*; les campanyes dels nostres adversaris han estat envoltades de polèmica i contradiccions amb vídeos barroers i missatges de por.

Si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix

Som hereus de l’esperit catalanista que ha fet d’aquesta una nació gran, així que seguirem treballant dur aquest 7 dies que resten per traslladar el missatge positiu i constructiu de Convergència i Unió i començar el canvi a una Catalunya millor. Einstein ja ho va dir, “si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix”, així que convidem a totes les persones de Catalunya a votar massivament CiU per evitar un tercer tripartit que implicaria una nova paràlisi.

*frase que apareix a la carta que el pare Martín Lasarte va enviar al New York Times per la seva campanya mediàtica contra l’església

Read Full Post »

Ni bons ni dolents, vots intel·ligents

Nos tratan como imbéciles. Aquesta frase es va escoltar a la COPE i a la SER, -els dos icones radiofònics de PP i PSOE-, com a resum del debat dels caps de llista d’ambdues formacions, Mayor Oreja i López Aguilar. Per una vegada, estic d’’acord amb les dos emissores. Aquesta és la sensació que he tingut en aquesta infumable campanya de les eleccions al Parlament Europeu. PP i PSOE-PSC han fet una reducció programàtica a bons i dolents, a desqualificacions, insults i males maneres. Han tractat els ciutadans amb una desconsideració que s’acosta al menysteniment.

Els dos partits saben que tenen un vot fidel assegurat. Per això busquen allunyar de les urnes els qui esperen de la política alguna cosa més que un debat entre ‘hooligans’. Només volen que votin els seus incondicionals. No és casual el to groller de les campanyes, que es repeteix elecció rere elecció.

No heu sentit parlar a socialistes i populars d’Europa; ni de les seves propostes per debatre i defensar a Brussel·les; ni dels problemes que afecten els catalans; ni molts menys de com els afrontaran. Per no parlar, no ho han fet ni de les seves receptes davant la crisi, ni de com pretenen vertebrar una resposta europea a la situació actual. Només han parlat de la por que fa que tornin uns, o del mal rotllo que suposa que es quedin els altres. Tot en blanc i negre, oblidant que són només els extrems d’una escala formada per tots els colors, per totes les opcions, per tots els matisos.

Afortunadament n’hi ha que creiem en la pluralitat i en una gama amplia de idees, de propostes, de feina a fer. A CiU tenim clar què podem obtenir el 7 de juny i què volem fer els propers cinc anys a Estrasburg: parlar de Catalunya a Europa i d’Europa a Catalunya. Només així pot existir una comunicació real entre les dues parts. Volem participar-hi perquè volem defensar la nostra llengua, la nostra identitat i, sobre tot, la nostra gent. Volem donar a conèixer que els nostres ports mediterranis són la porta natural de les mercaderies de l’Àsia a la UE. Per això reclamem una xarxa ferroviària de mercaderies al llarg del corredor del mediterrani.

Volem també que a Europa el nom de Catalunya s’identifiqui amb qualitat, responsabilitat, feina ben feta. No fa tants anys, abans de l’arribada del tripartit a la Generalitat, Catalunya era una regió líder a Europa, un dels motors econòmics i emprenedors de la UE. Ara, hem perdut influència i prestigi i no seran ni el PSOE-PSC amb López Aguilar de candidat, ni el PP liderat per Mayor Oreja els qui ens tornin prestigi i influència, els que defensin llengua i identitat.

Per això reclamo per diumenge un vot intel·ligent, un vot pensat per i des de Catalunya, emès per la convicció de la raó, i no per la por o el seguidisme, que doni confiança a qui proposa solucions, en definitiva, un vot pensat. Si a més el doneu a CiU, estic convençuda que Catalunya i els catalans hi sortirem guanyant.

Read Full Post »