Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Generalitat’

Aquest any commemorem els 100 anys de la Mancomunitat de Catalunya. Un projecte ambiciós, que ja ens mostra l’esperit del municipalisme que avui reclamem. Prat de la Riba i Puig i Cadafalch van ser constructors, malgrat les dificultats – totes – que es van trobar, de la primera institució d’autogovern que recuperava el país des de 1714. Creada per acord de les quatre diputacions del país en que tots els fons que percebien anaven a parar a la Mancomunitat, però que el retorn, el benefici, era pròpiament pels municipis. Camins per unir els municipis de Catalunya, telèfons per comunicar-los i biblioteques, convençuts que l’ensenyament i la formació de les futures generacions era el camí per un país millor. Una priorització que anava marcada per les greus situacions econòmiques que es trobava, sobretot a finals de la seva existència, en part per la crisi de la primera guerra mundial, i en segon lloc pels constants retards de pagament per part del Govern de l’Estat.

Mancomunitat_1Ho deia el segon president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch, en una conferència. “L’acció de l’Estat respecte a Catalunya ha estat la d’una indiferència i mala voluntat que es demostren en menudències i destorbs. Un dia és l’enginyer cap d’Obres Públiques i de Ferrocarrils que tornen un document perquè està escrit en llengua Catalana, l’altre és el ministre de la Governació que retorna unes dades perquè no havien seguit el camí jeràrquic que ell creia legal. Un dia de les nostres institucions es tramet a una Universitat espanyola un llibre en català que ens serveix per obtenir el canvi per tot el mon i ens és retornat com si el català hagués de ser exclòs de la ciència humana. Un altre són decomissades per reial ordre les troballes que hem salvat del teatre tarragoní perquè les hem salvades i estudiades nosaltres. Retards en els pagaments, desaires, menyspreus… Anem emmagatzemant greuges, que als greuges injustos són també un encoratjament.” (més…)

Read Full Post »

Els propers dos anys no s’editarà la revista Infocatalunya, la qual cosa suposarà un estalvi de 5,3 milions d’euros

L’austeritat és una necessitat i una convicció d’aquest Govern i per això ha concretat, en seu parlamentària, que l’amortització i anul·lació de fins a 63 llocs de treball d’alts càrrecs i eventuals al Departament de la Presidència, fruit de la reestructuració de l’Executiu i de la reducció del capítol de personal, ha permès un estalvi de 2.807.464,52 euros. També en el marc de contenció de la despesa, confirmo que els propers dos anys el Govern no editarà la revista trimestral Infocatalunya, la qual cosa suposarà un estalvi de 5.300.000 euros.  El govern ha d’informar, no fer publicitat.

Les prioritats de l’Executiu per aquest 2011 són reconduir la situació financera de la Generalitat; fer front a la situació econòmica del país i promoure la creació de llocs de treball; i l’impuls de l’autogovern.Per això, s’ha creat un Departament de la Presidència potent liderat pel propi president de la Generalitat i que permeti, com va demanar Mas, un govern fort i amb lideratge.

Aquest és un Govern dialogant, obert, que demana ajut i que vol ser ajudat pels grups parlamentaris però també per persones destacades de la societat, que poden posar el seu talent i la seva experiència al servei de grans objectius de país. És en aquest context, on ha situat la creació del Consells Assessors per a la Reactivació Econòmica i el Creixement i per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari i també el de Polítiques Socials i Familiars.

Read Full Post »

Ahir, acompanyada pel delegat del Govern, Joaquim Nin, i pel director general d’Administració Local, Joan Cañada, vaig inaugurar el nou Registre de la Propietat de Vilaseca. Juntament amb l’alcalde de Vilaseca i president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, vaig presidir la inauguració d’aquest equipament que s’havia convertit en una reivindicació històrica des de la segregació entre els municipis de Salou i Vilaseca, ja que els ciutadans de Vilaseca s’havien de desplaçar a d’altres municipis quan volien realitzar una gestió al registre de la propietat. Tinc clar que la voluntat del Govern és d’agilitzar l’administració, de simplificar els processos administratius i de reduir la burocratització per fer més àgil la relació dels ciutadans amb l’administració.

També vaig trobar-me amb els alcaldes dels municipis cap de comarca de la demarcació de Tarragona. A la reunió van asssitir el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Pau Pérez, l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, l’alcaldessa accidental del Vendrell, Marta Tutusaus, i els alcaldes de Valls, Albert Batet, i de Falset, Jesús Torralba. Durant la reunió, en la qual també hi era present el delegat del Govern, Joaquim Nin, vaig escoltar les demandes i les preocupacions dels alcaldes i vaig mostrar el meu suport a ajudar-los en la mesura de les possibilitats actuals. Els polítics hem d’escoltar més i parlar menys i aquesta reunió és una mostra de la voluntat de diàleg, d’escoltar i de consens que volem aconseguir amb tots els municipis catalans, ja que tots hem de fer front a la situació de crisi que patim i tots serem capaços de fer gran aquest país.

El país som tots; la Generalitat, els ajuntaments i els ciutadans i entre tots hem de sortir d’aquesta situació

A la tarda vaig reunir-me amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, amb qui vam compartir les prioritats i els projectes de futur de la ciutat de Tarragona.

Read Full Post »

Cap generació pot donar-se per perduda

generació NINI

Malament han d’anar les coses quan després de set anys de govern, el PSC parla d’una generació perduda, la que qualifiquen de Ni-Ni, perquè no treballa ni estudia. Diuen els socialistes que per evitar-ho oferiran un xec a aquests Ni-nis perquè rebin una formació que els permeti accedir al marcat de treball. És a dir, ara, en plena crisi i amb el calaix buit de les finances catalanes prometen uns diners que no tenen per pal·liar el fracàs de la seva política educativa. Entre altres coses, han tancat els tallers de formació professional que hi havia a Catalunya precisament per formar els joves en risc d’exclusió del mercat laboral per la seva dificultat en els estudis.

Cal dir-ho clar. La política del tripartit ha estat de màniga ample perquè tothom anés passant cursos sense valorar ni el nivell ni les capacitats i desmotivant, per tant, el professorat. El resultat final és el d’un fracàs escolar mai vist a Catalunya que avui frega el 30% dels nostres joves. No és estrany, doncs, que amb un taxa de fracàs escolar d’aquesta magnitud i sense els tallers de formació professional, avui bona part del nostre jovent es veu fora del mercat laboral i amb molt poques perspectives de incorporar-s’hi.

Cal resoldre aquesta situació, però el president Montilla promet amb irresponsabilitat política el que té i compromet uns diners que a curt termini la Generalitat no tindrà. La proposta ja frega la mala fe quan tots els pronòstics apunten que no seran el socialistes els que governin a partir del 28 de novembre. En qualsevol cas, la nostra proposta per aquests joves avui desencisats i pessimistes és la d’oferir-los formació per obtenir professionals preparats en tots els àmbits, i no només en l’universitari.

És amb aquest missatge d’esperança, però també de compromís i de treball, com aconseguirem revertir la situació. No serà fàcil, però també hem d’aprendre, tots, el que sembla que s’ha oblidat: No hi ha res fàcil, ni vivim en un país en el que lliguem els gossos amb llonganisses. Xauxa no ha existit mai malgrat que des de el tripartit s’hagi actuat malbaratant recursos com si fossin limitats. Ara toca arreglar-ho i els membres de Convergència i Unió, amb l’esforç de tots estem disposats a liderar aquest canvi que ens faci retornar al camí de la riquesa des de la formació, el treball i les ganes de fer la feina ben feta. Un eslògan antic que cal tornar a fer vigent després de tants disbarats i tanta disbauxa tripartitaria. Apostem pel sí a estudiar, el sí a treballar i el sí a l’esforç, en lloc del “ni, ni” que ens planteja el tripartit.

Read Full Post »

Aquest és l’article que he publicat avui a l’E-Notícies:

La musculatura de Catalunya

Catalunya ha perdut musculatura. És un fet que econòmicament ara estem pitjor que fa uns anys en relació als països que ens envolten. Dins de les regions més desenvolupades d’Europa hem perdut pes específic. Recuperar el to muscular, la força, la resistència i esdevenir de nou una potència europea és el nostre objectiu. I cal subratllar que Catalunya ha estat forta econòmicament quan políticament ha estat capdavantera. El nostre país ha estat respectat i decisiu quan la seva economia ha estat sòlida i un referent. Per aquest motiu, si els catalans ens fan confiança el 28 de novembre, la primera i més important tasca de Convergència i Unió serà redreçar la malmesa economia del nostre país.

Cal l’esforç de tots i molt especialment dels qui en altres temps van aixecar Catalunya molt per damunt de la riquesa de la seva terra. No hem estat mai un país amb recursos naturals sobrers. El principal i gairebé únic motor de la nostra economia han estat els nostres emprenedors, els nostres empresaris, els autònoms. Si la revolució industrial va ser aprofitada pels nostres avantpassats per fer del nostre país la regió més rica d’Espanya, ara ens toca recuperar aquell esperit i aquells valors per dur endavant quants projectes ens facin més rics i més pròspers en aquest món globalitzat.

No és sobrer ningú en aquest projecte, però cal que des del govern de la Generalitat no es posin pals a les rodes dels emprenedors, sinó que els ofereixin tota l’ajuda possible. Només ajudant la seva tasca i donant suport a les seves iniciatives podrem millorar les esgarrifoses xifres d’atur que avui patim. Aquest ha de ser i serà el nostre primer repte si arribem al govern. Cal ajudar els més necessitats, però també és important fer-ho de forma que aquest ajut serveixi per generar ocupació, oferint una millor formació a qui ha perdut la seva feina. No ens podem permetre malbaratar més recursos sense obtenir cap rendiment.

És evident que la situació financera de la Generalitat és més que preocupant. D’una banda, demostra que l’acord de finançament estratosfèric que va aconseguir el tripartit ha estat una gran mentida i un gran bluf. A més, Catalunya necessita més recursos i millorar el seu finançament fins a equiparar-lo al concert basc. Sabem, però, que aquesta no serà una negociació fàcil i que cal que abans aconseguim una posició de força, que només ens podrà donar la bona marxa de la nostra economia. És el peix que es mossega la cua, però que sabrem encarrilar amb el treball de tothom i amb la recuperació dels valors de l’esforç i de la feina ben feta.

Si recuperem els valors tradicionals dels nostres avantpassats, recuperarem el camí del creixement i de l’autoestima que ara ens manca. És el que CiU proposa fer i el que farem amb l’ajut de tots els catalans. Per aconseguir-ho i per reeixir l’intent el primer pas a donar el tenim el 28 de novembre, un dia clau per aixecar Catalunya i recuperar l’autoestima, la confiança i la credibilitat

Read Full Post »

El Mundo, 12/09/2010

“Crisis? What crisis?” pregunta Supertramp en uno de sus discos. Desgraciadamente, en Catalunya la pregunta que hay que hacerse es a cuál nos referimos. A la económica hay que sumarle la presupuestaria de la Generalitat, la desafección social, la crisis en las relaciones de Catalunya con el Estado y, no menos importante, la crisis de valores, actitudes y referentes provocada por el relativismo moral autodestructivo de muchos estamentos.

La prioridad urgente y absoluta de CiU es combatir con medidas efectivas la crisis que aboca al 18% de los catalanes al paro, que eleva al 40% el desempleo juvenil y que sume a una de cada cinco familias en el umbral de la pobreza. Levantar la economía es nuestra prioridad para evitar que el país se resquebraje. Sólo desde una buena situación económica saneada, garantizaremos la cohesión social imprescindible para la convivencia.

La crisis es global, pero mientras en los países de nuestro entorno se vislumbra la recuperación, en nuestro caso no es así. Las malas políticas económicas del gobierno Zapatero y del tripartito, el retraso en adoptar decisiones eficaces y reformas necesarias y un modelo de crecimiento económico agotado han hecho que Catalunya y España estén a la cola de las economías en el paro. Para afrontar esta situación insostenible es necesario un gobierno que lidere los cambios precisos para revertirla. Es lo que Catalunya se juega en las próximas elecciones. Las polémicas identitarias, las promesas demagógicas, partidistas e interesadas deben ser postergadas para resolver la crisis.

No será fácil, pero es imprescindible salir reforzados de la recesión. Es necesario un gobierno fuerte, con las manos libres, y con un proyecto cohesionado, pero no es suficiente. Necesitamos el esfuerzo de todos para retomar los valores que han hecho de nuestro país una comunidad líder económica, política y socialmente en Europa. Hay que recuperar la cultura del esfuerzo, apoyar a los emprendedores y reivindicar la excelencia como ejes imprescindibles para volver a liderar la economía mediterránea.

El esfuerzo debe empezar en las escuelas. Pese a las mejoras tecnológicas y a los recursos invertidos, el fracaso escolar ronda el 30%, lastre que no nos podemos permitir. Sólo desde una mejor formación alcanzaremos el imprescindible nivel de competitividad deseado. El informe de la OCDE nos sitúa tristemente en el lugar 42 del ranking mundial. Así no vamos a ninguna parte. Hay que mejorar formación, productividad, infraestructuras, investigación y desarrollo para recuperar lo perdido. También debemos mejorar nuestra financiación. El modelo del tripartito, lejos de ser el gran logro que nos vendieron, es un fracaso que no sirve a las necesidades presupuestarias del país. Además conviene y recordar que históricamente Catalunya ha sido fuerte económicamente cuando lo ha sido políticamente.

CiU afronta la campaña electoral con ilusión y esperanza, con rigor y desde el convencimiento de que somos los únicos que podemos garantizar el cambio que Cataluña necesita con un gobierno fuerte, cohesionado y defensor de los valores que han hecho prosperar a nuestro país durante siglos. La cultura del esfuerzo, el respeto a la autoridad, la convicción de que sólo el trabajo es capaz de generar riqueza y la solidaridad hacia los más desfavorecidos son valores de Unió desde nuestra fundación hace más de 75 años, y que compartimos con CDC. Por ello, CiU ha sido y volverá a ser más eficiente en el gobierno que la amalgama partidista, inconexa de siglas e ideologías de los tripartitos. Y alerta, porque si sumando alcanzan la mayoría, volverán a reeditar el pacto pese al fracaso que ellos mismos han reconocido. Tampoco el PP ofrece expectativas más esperanzadoras. Rajoy se ha quitado la máscara y ya ha anunciado que quiere un pacto a la vasca en Catalunya si los resultados electorales se lo permiten.

Reivindicamos otros valores, trayectoria parlamentaria y gestión de gobierno como garantía de nuestra capacidad para abordar la grave situación actual frente al triste rédito del gobierno tripartito. Pedimos a la sociedad catalana un apoyo suficiente para gobernar en interés de todos, sin el lastre de posicionamientos que se han demostrado ineficaces o contrarios a los intereses de Catalunya.

Read Full Post »

Quan una persona confon exemple amb anècdota, té un problema. Si ho fa el president de la Generalitat, José Montilla, el problema esdevé de tots els catalans. No val a dir que farà una retallada exemplar del seu sou sense quantificar-la. No va estar gens afortunat quan ahir va dir que és una anècdota rebaixar el sou als membres del seu govern. La crisi afecta tothom i precisament han de ser els dirigents els qui comencin a fer sacrificis. No és casual que des de fa anys Artur Mas hagi assegurat que la primera mesura que prendrà quan sigui president de la Generalitat serà abaixar-se el seu sou i el de tot el seu futur govern.

Val a dir que ahir no va ser un bon dia. Finalment, Zapatero fa el que Josep A. Duran Lleida diu des de fa dos anys, però no ho fa per convicció, sinó per la pressió de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional. Hem perdut dos anys amb mesures inconnexes, malbaratadores i improvisades que fan que ara les decisions preses siguin molt més doloroses.

Es curiós que sigui un govern socialista l’impulsor de retallades socials com mai s’havien vist. Acabar amb el xec nadó, reduir la dependència, congelar pensions i retallar despeses sanitàries és disminuir l’estat del benestar. Malauradament, la desfeta es veia venir. No es pot governar a cop d’enquesta i amb el desig de quedar bé amb tothom i a tot hora. Governar vol dir prendre decisions,  i no sempre són fàcils o populars. Zapatero no ha governat, només ha somrigut. L’aterratge és ara molt més brusc i traumàtic del que hagués estat si les coses s’haguessin fet en el seu moment i en la bona direcció. També cal dir que la retallada de la despesa proposada per Zapatero, inclosa la rebaixa del sous dels funcionaris d’un 5 %, no és suficient per afrontar la crisi. Així només aconseguirem reduir el grau d’endeutament d’Espanya, però no millorarem els dèficits estructurals de l’economia.

Si volem créixer, hem d’afrontar reformes necessàries, com la del mercat laboral. L’actual ens ha dut a més de quatre milions d’aturats. Cal destinar tots els esforços productius en dos sentits. El primer és generar ocupació, ocupació i més ocupació. Cal afavorir les pimes amb avantatges i bonificacions fiscals. En segon lloc, cal incrementar la productivitat de les empreses i dels treballadors. Espanya continua estant a la cua d’Europa en productivitat. És una llosa que la nostra economia no es pot permetre per més temps.

Aquestes reformes són difícils i exigeixen sacrificis de tothom per dur-les endavant. Ara, només amb aquests canvis en profunditat tornarem al camí del creixement econòmic i de la prosperitat. Per això acabo com he començat: l’esforç ha de provenir de tothom, i molt especialment de qui ha de demanar sacrificis a la resta de la societat. Quan Montilla diu que abaixar-se el sou és una anècdota, Catalunya té un problema amb el seu president i amb el seu govern. El fet de donar exemple mai ha estat anecdòtic. De fet, els autèntics líders han estat sempre els primers a donar exemple.

Read Full Post »

Older Posts »