Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘il·lusió’

Espero de tot cor que avui diumenge surti de les urnes un govern fort que escrigui Catalunya amb majúscules. CiU va omplir divendres el Sant Jordi d’il·lusió, de força, de propostes i de ganes de canvi enfront del PSC que l’omple de ressentiment, de mirar enrere, d’amargor i de rancúnia, recorrent a Zapatero, a Chacón i a Felipe González. En canvi, CiU l’omple el amb Jordi Pujol, amb Xavier Trias, amb Josep Antoni Duran i amb Artur Mas i sobretot, amb tota la gent de totes les parts de Catalunya.



Anuncis

Read Full Post »

Avui ha tingut lloc l’acte central de campanya al pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona, un pavelló ple a vessar de persones i d’il·lusió.

He tingut l’honor de compartir faristol amb Xavier Trias, el proper alcalde de Barcelona, Albert Batalla, cap de llista per les comarques de Lleida, Santi Vila, per les de Girona i Josep Poblet per les de Tarragona i Ebre. Josep Antoni Duran i Lleida a fet un discurs previ a l’entrada del que tots esperem sigui el proper president de la Generalitat de Catalunya, l’Artur Mas.

Aquesta campanya ha estat marcada des de Convergència i Unió per un discurs de superació, d’il·lusió i de canvi. Això possiblement no és molt notori, fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix*; les campanyes dels nostres adversaris han estat envoltades de polèmica i contradiccions amb vídeos barroers i missatges de por.

Si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix

Som hereus de l’esperit catalanista que ha fet d’aquesta una nació gran, així que seguirem treballant dur aquest 7 dies que resten per traslladar el missatge positiu i constructiu de Convergència i Unió i començar el canvi a una Catalunya millor. Einstein ja ho va dir, “si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix”, així que convidem a totes les persones de Catalunya a votar massivament CiU per evitar un tercer tripartit que implicaria una nova paràlisi.

*frase que apareix a la carta que el pare Martín Lasarte va enviar al New York Times per la seva campanya mediàtica contra l’església

Read Full Post »

Us acompanyo la meva selecció de “tweets” (frases escrites a Twitter) dels darrers díes, i que incideixen en la idea que la crisi de valors generada els darrers anys a Catalunya té solució. Potser no és una solució ràpida, però si ens hi posem entre tots, tard o d’hora en sortirem. Son frases curtes, ja que Twitter dóna un límit de 140 lletres per missatge. Això obliga a concentrar les idees i donar-les la màxima contundència. Com diem a Convergència i Unió, comença el canvi. Aquí teniu els tweets:

Aquesta no és tan sols una crisi econòmica, al darrera hi ha una gran crisi de valors. Entre tots podem i hem de capgirar la situació

Necessitem un esforç col•lectiu per reprendre els valors que han fet del nostre país una comunitat líder

La convicció que només el treball és capaç de generar riquesa i la solidaritat cap als més desfavorits són valors fonamentals

Duran: hi ha un corrent de fons en l’ànima catalana del socialisme que entén que ara és l’hora de CiU

Mas: “A qui delinqueixi se l’ha d’expulsar, però sense estigmatitzar col·lectius concrets”

La societat catalana és una societat acostumada a aixecar-se, a superar moments difícils, a treure profit de les crisis

Malgrat l’aparent actual crisi del sistema de valors que ha fet gran Catalunya, aquests formen part del substrat que va conformant tota nació al llarg de la seva evolució històrica

Els valors i són, hi han estat sempre, formen part de l’adn del país, i són els que ens han fet sobreviure, reaccionar i progressar

Read Full Post »

Dissabte celebrem l’Onze de Setembre i paga la pena reflexionar sobre el que ha esdevingut aquest darrer any i sobre la situació actual. Val a dir que no ha estat un bon any per a Catalunya i que la Diada ens ha de servir per reivindicar i perexigir el compliment de l’Estatut, refrendat a les urnes.

La sentència del Tribunal Constitucional marca, sens dubte, un punt d’inflexió en la relació de Catalunya amb Espanya. Ara, cal redreçar el que el Constitucional ha estroncat i, sobretot, recuperar el respecte que a dia d’avui Espanya ja no té amb Catalunya. No és, però, l’única cosa que cal endreçar. La situació econòmica continua essent crítica amb centenars de milers de catalans sense feina i amb unes expectatives de futur poc optimistes.

Economia i política han de ser els nostres grans reptes i les nostres grans reivindicacions d’aquesta Diada. Però per millorar la situació, cal tenir un govern fort, cohesionat, seriós i sòlid i amb una visió clara del que vol el país. El govern tripartit no ho és. Els interessos partidistes s’han imposat als del país i hem vist com massa sovint les contradiccions internes han provocat una política d’estirabots sense rumb que ha empitjorat les coses.

La crisi econòmica ha afectat tot el món, però mentre la majoria de països ja l’està superant aquí la manca de previsió i les polítiques erràtiques, populistes i sense sentit del tripartit han fet que el nostre atur sigui el més elevat d’Occident. Cal que les coses canviïn per recuperar l’optimisme i la confiança.

La Diada ens recorda com Catalunya va ser capaç d’aixecar-se després d’una desfeta i que no podem oblidar mai que l’esforç, el treball i la voluntat d’assolir l’excel·lència és la nostra més preuada riquesa. També això s’ha deixat de banda en aquests anys de tripartit, que ha confós progressisme amb manca d’exigència. La Diada ve marcada també per la data de les eleccions al Parlament, una data que el president Montilla ha retardat per mantenir-se en el poder unes setmanes més i per veure si les conjuncions astrals li són favorables. A Unió Democràtica sabem que cal un canvi de govern per retornar Catalunya al lloc que mereix, i del que mai no hauria d’haver sortit si les coses s’haguessin fet bé. No ha estat el cas i el 28 de novembre és el moment de demostrar-ho. A CiU estem convençuts que sabrem retornar la il·lusió i l’optimisme si els catalans ens donen la confiança.

No serà fàcil, però mai han estat fàcils les coses per a Catalunya. Ara no serà una excepció, però si recuperem la cultura de l’esforç que ens ha fet forts i ens ha portat a ser capdavanters a Europa, superarem la crisi i la veu de del poble català tornarà a ser escoltada i respectada arreu. Des de la convicció i des de la fortalesa es defensen els ideals i es guanyen els reptes. Ho podem aconseguir perquè ho hem fet en el passat. Per això, cal recordar en aquest Onze de Setembre, com mai, que som una nació.

Read Full Post »

Nou mesos per decidir quin futur volem per Catalunya. No és gaire temps per explicar què volem per al nostre país i n’és massa, en canvi, per continuar perdent-lo sense plantar cara als problemes que deprimeixen la nostra economia i per extensió la nostra societat.

Cal dir-ho clar. Aquest ha de ser l’any del canvi a Catalunya. Set anys són massa anys d’haver estat aturats, sense polítiques clares, d’haver fet passes sense sentit i sense direcció, de tenir com a única prioritat mantenir la cadira. Catalunya no pot seguir ni desgovernada, ni mal governada. Si sempre és necessari un govern fort amb idees clares, encara ho és més en temps de crisi. No podem continuar amb un govern d’idearis oposats i contradictoris.

Cal saber què és vol fer, i fer-ho. Això és el que proposem des de Convergència i Unió. Això és el que oferim a tots els catalans. Ho fem amb convicció i amb il·lusió: amb convicció, perquè sabem el que volem, i amb il·lusió, i el millor atribut és un somriure, perquè sabem que ens en sortirem malgrat les dificultats, amb l’esforç de tots, amb l’ajuda de tothom, perquè creiem en el país i en la seva gent, en la feina ben feta; perquè creiem que el futur pot ser millor i això ens il·lusiona i perquè fugim de la confrontació com a única manera de fer política. Davant dels que no saben més que criticar i destruir l’adversari,  nosaltres volem construir i oferir propostes per fer front als problemes que tenim.

A Catalunya sabem el que és superar les situacions més adverses, les circumstàncies més difícils. Ho sabem perquè ho hem fet abans i perquè han estat precisament les situacions difícils les que ens han format com a país. És per això que afrontem aquest any amb un somriure. No perquè tinguem rés guanyat. No perquè ho tinguem tot fet. No és així, i sabem que no serà així. Però som optimistes i volem traslladar l’optimisme dels futurs temps millors que segur arribaran ara i aquí. No hem cregut mai que com pitjor vagin les coses, millor ens anirà a nosaltres i millor seran les nostres perspectives electorals. No ho creiem i tampoc ho volem. També per això hem posat un somriure a la nostra campanya. No volem posar el dit a la nafra de tot el que s’ha fet malament.

El que volem, el que oferim, és una crida a l’esperança, a l’optimisme per les accions que es poden dur  a terme. Ara ens queden nou mesos per explicar les nostres propostes i les nostres solucions, des de l’esperança, el rigor, l’esforç i l’optimisme. Amb aquestes eines, amb aquesta convicció, és inevitable dibuixar i oferir un somriure Com veieu, motius suficients per dibuixar i oferir un somriure per a tothom.

Read Full Post »

Article publicat a l’E-Notícies

090607JoanaOrtegaNitElectoralNo són els cent dies de gràcia que marca la tradició, però quasi cent hores després de les eleccions al Parlament Europeu hi ha una dada irrefutable; la abstenció va guanyar per aclaparadora majoria i ens indica que tenim un problema, tots i tothom: partits polítics, mitjans de comunicació i societat en general. Que una immensa majoria deixi que la minoria decideixi per ella és indicatiu que alguna cosa falla.

És evident que tractant d’imbècils els ciutadans no es fomenta la participació, (a això s’ha reduït la campanya de la por dels socialistes o la de la catalanofòbia permanent del Partit Popular). No és amb la desgana que han tractat alguns mitjans de comunicació la cobertura de les europees com es fomenta la participació. És evident també que no és formant governs que envien a l’oposició el partit guanyador de les eleccions (cas de Catalunya, d’Euskadi o de les Illes) com es fomenta la participació. Però es evident que només amb aquests tres despropòsits no es pot explicar que gairebé dos de cada tres catalans no s’hagin molestat a anar a votar.

Les misèries del tripartit i la seva incapacitat per governar i generar confiança són ben conegudes i no canviaran: no en saben. Els incompliments de Zapatero envers Catalunya ja han esdevingut un afegitó a la marca ZP, i no canviarà. Ho podrem comprovar el proper 15 de juliol quant el nou finançament hauria de ser una realitat segons va prometre (una vegada més) el president del govern espanyol. El PP i la seva obsessió d’utilitzar Catalunya com a ase de tots els cops a la resta de l’Estat és un altre clàssic de la política espanyola que continuarem patint els propers mesos.

Aquests tres ingredients, tripartit, promeses incompletes i utilització mesquina de Catalunya a la resta de l’Estat, expliquen també la desafecció ciutadana vers la política. Però cal lluitar i plantar-li cara. Ara que ja no som en campanya electoral, des de CiU volem seguir dient que les coses es poden fer millor, que la situació no és fàcil, però que amb esforç, sentit comú i sobre tot amb il·lusió ens en sortirem.

Ara, justament ara, quant no tenim cap cita electoral immediata, des de CiU volem tornar a oferir solucions al govern tripartit i al de l’Estat. Els hi demanem que les acceptin, que les facin seves si volen, però que les portin a la pràctica. La crisi econòmica no espera. El teixit productiu les reclama, la societat les reclama. Tornem a exigir mesures per afavorir la liquiditat en la nostra economia; fiscals per facilitar la viabilitat de les nostres empreses; laborals per fer més àgil el mercat de treball; mesures socials per ajudar les persones desocupades; però, sobre tot, mesures destinades a crear ocupació. Mesures, en definitiva, que serveixin per rellançar la nostra economia i que donin confiança als nostres emprenedors.

És així com es pot lluitar contra la desafecció: amb l’esforç, el treball i amb el govern del dia a dia. Tres coses que ha ignorat fins ara el tripartit, Tres coses que no ha posat en pràctica el govern Zapatero. I no cal inventar rés. Totes aquestes mesures ja han estat proposades per CiU al Parlament i al Congrés. Només cal posar-se a treballar i oblidar les picabaralles partidistes que tan agraden el PSOE i el PP a Madrid, i deixar de jugar a joc de les cadires que tan agrada als membres del Tripartit. Ara cal picar pedra, malgrat la crisi, per aconseguir un fonaments sòlids sobre els que aixecar una nació amb esperança i il·lusió en el seu futur.

Read Full Post »