Continua el peatge de la mort

Dimarts el Congres de Diputats va rebutjar per només sis vots la nostra proposta d’eliminar el impost de successions. Malgrat el resultat, haig de felicitar la defensa que va fer Josep Sánchez Llibre de la posició de CiU. Va estar especialment brillant quan es va referir a aquesta forma de penalitzar les famílies amb un autèntic peatge sobre la mort i com la ‘mordida’ que han de pagar els hereus pel traspàs d’un familiar.

I ha estat una llàstima l’absència d’alguns diputats del PP que potser haurien pogut capgirar el resultat de la votació o almenys haurien demostrat que l’impost de successions es manté per un parell de vots. En qualsevol cas, estem esperançats que aconseguirem eliminar aquest impost en el Parlament de Catalunya. Si Esquerra vota aquí tal com ho ha fet a Madrid, la proposta de CiU sortirà endavant i els catalans no haurem de pagar –i, per tant, penalitzar- l’esforç i l’estalvi de qui ha volgut deixar part dels seus guanys en vida als seus successors.

Estic convençuda que més aviat que tard guanyarà la nostra tesi i els catalans deixarem de pagar més que a la resta de l’Estat. Perquè ja n’hi ha prou que paguem més, fins i tot, per morir-nos. És qüestió de temps, però esteu segurs que no ens aturarem fins a aconseguir-ho. Les normes injustes sempre acaben caient i el impost de successions és una més, d’aquests normes injustes, que ofeguen el nostre país i les nostres famílies.

Read Full Post »

Temps de volar, no d’ofegar

El ple sobre la crisi econòmica i la posició de Rodríguez Zapatero per afrontar-la m’ha provocat perplexitat, preocupació i sobretot malestar en constatar que la recepta del president espanyol ensorrarà més l’economia del país i ofegarà qui té capacitat i possibilitat d’actuar com a motor de la recuperació: les pimes i els autònoms.

Quan Zapatero es referma en la pujada d’impostos com a solució a tots els mals condemna els sectors productius i escanya les economies familiars perquè, per molt que es vulgui fer demagògia afirmant que l’augment afectarà principalment les rendes més altes, la realitat demostra que seran les rendes més baixes i les mitjanes les que es veuran més afectades. Les conseqüències d’aquest error deprimiran encara més el mercat de l’habitatge i castigaran l’estalvi.

Ara, el que toca, com proposa Convergència i Unió i com va defensar ahir al Congrés Josep A. Duran Lleida, és abaixar els impostos per afavorir la creació de llocs de treball. Cal ajudar les pimes abaixant el impost de societats. Cal eliminar el impost de successions i cal abaratir temporalment les cotitzacions socials de les pimes, perquè són les que poden generar nous llocs de treball. És a dir, és temps d’ajudar fiscalment el teixit productiu del país i en cap cas, d’ofegar fiscalment els ciutadans.

Zapatero continua errant en la diagnosi i en les mesures per afrontar la crisi. Això ha col·locat Espanya a la cua d’Europa. Quan ja hi ha economies de la UE que comencen a veure la llum, nosaltres seguim a les fosques i sense un pla coherent que ens dugui a bon port. En moments difícils calen un pla d’actuació, i capacitat de lideratge per dur-lo a terme. Amb el govern Zapatero, no es té ni una cosa ni l’altra i, per tant, ens aboca a un futur més incert.

Els ajuts socials, essent necessaris, no poden ser l’única acció de govern. És imprescindible abocar bona part de l’esforç inversor de les administracions cap el mercat productiu i laboral. També és fa imprescindible el diàleg social. Zapatero ha fet justament el contrari. S’ha de rectificar: el país i els ciutadans ho necessiten. Les receptes que han funcionat a les economies que comencen a sortir de la crisi també ho farien aquí, però passen per reduccions fiscals, flexibilitat del mercat laboral, austeritat en la despesa pública i increment inversor, sense oblidar els ajuts justos i necessaris a les persones que han perdut la seva feina.

Si el govern empren mesures en aquesta direcció, CiU li podrà fer costat. Si s’entesta en apujar impostos, ens tindrà en una oposició frontal. Ja n’hi a prou de populisme, de demagògia i d’amagar el cap sota l’ala. El temps de fer l’estruç ha passat. És hora d’aixecar el vol.

Article publicat a l’E-Notícies el 10 de setembre de 2009

Read Full Post »