Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘intervencionisme’

El Tripartit s’ha tret la careta, mostra els seus tics dictatorials i ha traspassat la línia vermella del sentit institucional. Aquesta imposició i aquesta urgència no té cap altra justificació que la voluntat del Tripartit de controlar els mitjans de comunicació públics per suplir la manca de complicitat que aquests tenen amb el Govern. D’això se’n diu intervencionisme.

Aquesta imposició és un greu error jurídic i polític. En primer lloc, jurídic perquè no reuneix les condicions que estableix l’Estatut de Catalunya i per aquest motiu CiU ha demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. En segon lloc, polític perquè trenca amb el consens, element essencial i diferenciador que ha estat proclamat per tots i del qual se n’ha fet bandera. Vam trigar tres legislatures per aconseguir el consens i el tripartit en 10 minuts l’ha tirat per la borda. Amb aquest menyspreu i aquesta covardia política, el tripartit vol justificar el seu tic autoritari confonent a la gent amb un possible bloqueig.

És un greu error polític perquè trenca amb l’esperit de la llei que és la pluralitat social i política i la desgovernamentalització i és una ingerència del Govern en el procediment parlamentari, canviant les regles de joc i passant per davant del Parlament.

Pel que fa la idoneïtat d’Enric Marín com a president de la CCMA, el rigor i la transparència són dos elements fonamentals en la gestió de la cosa pública, requisits que el candidat del Tripartit no reuneix com a màxim responsable de l’anomenada apagada informativa del Carmel, ja que va censurar i segrestar la informació limitant les tasques dels periodistes i vulnerant la llibertat d’expressió.

El senyor Marín no es idoni i el Tripartit no ha volgut presentar cap altre candidat alternatiu. Marín no respon ni als valors ni a les actituds que ha de tenir el màxim responsable dels mitjans comunicacions públics. Per aquet motiu CiU no pot votar a favor de Marín perquè trairíem els nostres principis.

La modificació de la Llei de la CCMA no es tracta d’una intervenció quirúrgica, com va dir el conseller Tresserras amb la boca petita, sinó que es tracta d’una amputació traumàtica de la llei.

Anuncis

Read Full Post »

menjadorEl tripartit està obsessionat en imposar el intervencionisme com a modus vivendi dels catalans. Oblidant la desfeta del marxisme-leninisme com a política que pretenia organitzar les decisions personals dels ciutadans obviant les voluntats individuals, ara el nostre govern ens sorprèn amb el nou Codi Civil de Catalunya que oblida la sòlida i arrelada instal·lació del Dret Civil català per donar pas a una espanyolització dels costums i a un intervencionisme excessiu de l’administració en l’àmbit familiar. Tenim competències exclusives, però espanyolitzem el nostre dret. Aquest és la gran aportació la del tripartit.

El president Montilla i els seus consellers practiquen el saurisme-imposicionisme amb mesures com la d’obligar per llei a dir als fills adoptats que ho són abans que acompleixin 12 anys. També volen fer participes als jutges de les decisions de ‘custòdia compartida dels fills’ en cas de divorci o separació, encara que no hi hagi acord entre els pares. Perdó, m’he equivocat ara hem de dir progenitors, en lloc de pare i mare.

Són ganes d’irrompre en l’àmbit privat de les famílies en lloc de limitar-se a regular només les situacions de discrepància, o de respondre a necessitats socials, és a dir allò que la societat demanda. De plena consciència o involuntàriament, el govern tripartit l’únic que fa és llimar els drets individuals i ingerir en l’àmbit privat dels catalans. Aquesta tendència repetida frega el ridícul, sinó fos que envaeix perillosament les llibertats de cadascú.

Quan les lleis volen imposar normes de conducta en lloc de regular comportaments, els governs passen de ser garants de les llibertats, a convertir-se en quelcom massa semblant al Gran Germà descrit per Orwell a l’obra 1984. Una tendència que no fa riure i fa preocupar.

Read Full Post »

Aquest és l’article que he publicat avui a  l’e-noticies criticant l’avantprojecte de llei que  el tripartit elabora per donar el dret a avortar a les menors de 16 anys. El podeu trobar també a aquest enllaç.

baby011L’avantprojecte de la llei de Drets i Oportunitats de la Infància que prepara el Govern tripartit proposa que les nenes puguin decidir avortar a partir del 16 anys si és compleixen el tres preceptes legals vigents. Les menors d’aquesta edat podran demanar que un jutge decideixi sobre aquesta qüestió si els pares (els seus mentors legals) en discrepen. És una qüestió sempre difícil i espinosa la de l’avortament que una vegada més el tripartit es pren a la lleugera, i que sovint utilitza d’una manera partidista quan li serveix per distreure l’atenció per amagar els  problemes que és incapaç de resoldre.
 
És una realitat que les relacions sexuals tenen lloc cada vegada a edats més joves i, per tant, les mesures s’han d’encaminar a informar i educar per prevenir els embarassos no desitjats. Mai, absolutament mai, s’ha de contemplar l’avortament com un mètode anticonceptiu i el nostre Govern torna a fer-ho i demostra novament una manca de seriositat i responsabilitat en un tema tan delicat i important.
 
Cal afrontar la realitat mitjançant mesures preventives, educatives i de valors que ara, -totes tres-, són ignorades pels responsables d’Acció Social. La família i els educadors han d’informar i formar els nens i nenes sobre la sexualitat, les relacions personals, les problemàtiques i també sobre la importància de la seva pràctica.
 
Drets i oportunitats.  El govern tripartit hauria de garantir drets i oportunitats a la infància si fos capaç d’articular mesures que vagin més enllà dels seus interessos partidistes: mesures encaminades a la  defensa dels ciutadans i ciutadanes  de Catalunya, dret a un finançament just, dret a una educació en llibertat i de qualitat, dret a  la igualtat d’oportunitats, dret a gaudir de la família i de la tutela i potestat dels pares.
 
Estem parlant del dret  a educar als nostres fills en els valors que cada família defensi.   
 
Ja n’hi ha prou, prou de pretendre incidir i decidir sobre qüestions que formen part de la intimitat  de la família: quan li has de dir al teu fill que és adoptat, com s’ha d’articular la relació de parella en el si de la llar, com ha de ser la relació entre fills i pares, etc.  Sembla  que volen emular l’antic règim de la Unió Soviètica, on la persona no podia decidir la seva vida.

Read Full Post »