L’endemà de la vaga general des de CiU convidem tothom a treballar pel demà i retrobar el camí de l’èxit

Avui, l’endemà de la vaga general per damunt de les xifres d’uns i d’altres, podem concloure que la jornada d’ahir va constituir un fracàs, del govern i dels sindicats, i que el únics que van ‘triomfar’ van ser els brètols antisistema de Barcelona. El govern va fracassar perquè va quedar clara la gran irritació social existent per la pèssima política feta davant la crisi econòmica. El president Zapatero només s’ha decidit a governar impulsant una reforma laboral i una política de contenció pressupostaria quan des de l’exterior, -OCDE, Unió Europea, Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i el propi president dels Estats Units- li han exigit que actues d’una vegada i es deixés de demagògies i sortís de la paràlisi governamental que ensorrava l’economia espanyola i que feia trontollar l’estabilitat monetària europea.

Ahir també varen fracassar els sindicats perquè malgrat tota la mobilització que van fer, malgrat els piquets i malgrat la implicació dels seus líders i caps, han vist com no han aconseguit la seva revindicació: la retirada de la reforma laboral. No es podia esperar una altra cosa.  Voler tornar a la situació anterior a la reforma és d’una irresponsabilitat que fa esborronar perquè ha estat aquella legislació laboral tan rígida i obsoleta la que ens ha permès que s’arribés a unes xifres d’atur rècord a Europa, i que a Catalunya suposen que sis-centes mil persones es trobin avui sense feina.

A Unió Democràtica estem convençuts que era necessària una reforma, i que hagués estat millor encara anar més lluny, i no pas per facilitar l’acomiadament ni per retallar drets -com volen fer creure els sindicats-, sinó per afavorir la contractació, per generar confiança i riquesa i per, en definitiva, fer viable el creixement econòmic i social.

Un altre reflexió que ens permet fer la vaga d’ahir es que cal una llei moderna que garanteixi el dret a fer vaga dels treballadors i el dret a treballar a qui vulgui fer-ho. Davant la societat canviant caldria també reflexionar sobre el paper que han de tenir els piquets informatius en ple segle XXI. Una figura que va ser necessària principis del segle passat però que a dia d’avui, amb tots els canals d’informació existents com a resultat de les noves tecnologies  resulta obsoleta.

També vull fer referència als incidents de Barcelona deslligant-los de forma absoluta de l’actuació sindical d’ahir, que malgrat alguns fets aïllats va ser plenament respectuosa. Malauradament, Barcelona s’ha convertit en la ciutat predilecte dels antisistema amb l’aquiescència de l’alcalde Hereu i de la conselleria d’interior de Joan Saura. Resulta patètic veure com es destrossa el centre de Barcelona mentre el número dos d’Interior, Joan Boada, es manifesta pels carrers de Girona com si no tingués res més important  a fer. Aquest desídia de les nostres autoritats per afrontar un greu problema que es repeteix aprofitant qualsevol manifestació, sigui vindicativa o sigui de celebració, es una mostra més de la incapacitat de l’ajuntament de Barcelona i del tripartit per fer front als problemes que preocupen i ocupen la societat.

A Catalunya, d’aquí poc menys de dos mesos tenim l’oportunitat d’escollir un govern nou en les eleccions al Parlament. Ara cal un govern que retorni la il·lusió, que sigui fort i cohesionat i que tingui un lideratge sòlid, decidit i segur del que es vol. A CiU estem convençuts que aquestes condicions les acomplim millor que ningú i que Artur Mas és el president que Catalunya necessita. D’aquí al 28 de  novembre treballarem per aconseguir-ho perquè retornar Catalunya al lloc que es mereix i que la indolència del tripartit li ha fet perdre.

Des del respecte a les persones que han fet vaga, també estem convençuts que és amb treball i no amb vagues generals com aixecarem el país. Perseguint l’excel·lència i no constatant el fracàs és com Catalunya tornarà a ser una regió líder a Europa. Per aquest motiu, l’endemà de la vaga general des de CiU convidem tothom a treballar pel demà i retrobar el camí de l’èxit.

Read Full Post »

Trencadissa al tripartit (o tres de tres)

El tripartit ha deixat una nova petjada del seu caràcter autodestructiu abans de les vacances, i un dels seus caps i soci fundador, Joan Saura, ha dit que no repetirà com a cap de llista de Iniciativa en les properes eleccions. Res a dir d’aquesta decisió d’un dels consellers que més polèmiques ha aixecat per les seves decisions i per les seves no decisions.

Els qui, en canvi, no han pogut estar callats han estat els seus socis. Joan Puigcercós i tot l’aparell d’Esquerra –Ridao i Benach inclosos- s’han dirigit al president Montilla per demanar la remodelació del govern, i han posat en evidencia la seva crisi. El president del govern i líder del PSC la nega una i altra vegada davant la insistència i cridòria dels seus socis més imprevisibles.

Si tempestuoses van ser les relacions de Carod amb Pasqual Maragall –viatges a Perpinyà inclosos-, no és pot dir que vagi molt millor la que manté Montilla amb el president d’Esquerra de qui, hores d’ara, no deu saber si és soci o adversari. És clar que tot plegat no és més que un desesperat intent d’Esquerra per retrobar la famosa equidistància que a la pràctica s’ha revelat una fal·làcia i una rendició incondicional als postulats del PSC. Però tot sigui per recuperar un eslògan que els fets s’han encarregat de desmentir.

Saura ja ha deixat clar que el tercer tripartit només dependrà de si els resultats electorals sumen o no i ja es postula per repetir com a conseller d’Interior. No hi ha diferències entre ERC, ICV i PSC en la seva voluntat d’aferrar-se al poder. El pacte és un fet que només pot impedir que els tres partits tripartidaris deixin de sumar. La resta no és més que un foc d’encenalls per distreure el personal.

Amb aquest escenari convuls Montilla continua fent l’impossible per mostrar un govern cohesionat, que no és més que una lluita d’ambicions personals. Primer va ser Maragall qui va ser apartat per Montilla i el seu partit, el PSC; desprès Carod va patir en pròpies carns l’ambició i afany de protagonisme de Puigcercós; i ara ha estat Saura qui ha estat aparcat en via morta pels seus correligionaris. Mala cosa és confondre renovació amb antropofàgia política. Com veieu, rés de nou en el tripartit. Desunió, contradicció, mals entesos i el desig de sobreviure peti qui peti.

Per acabar, malgrat la crisi i el tripartit, només en queda desitjar-vos bones vacances a tothom que les faci. Ens retrobarem en aquest mateix espai el proper setembre amb forces renovades i amb ganes d’afrontar un any cabdal per a Catalunya, ja que 2010 serà any d’eleccions al Parlament.

Bon estiu a tothom.

Read Full Post »