Demano responsabilitat al PSC perquè estigui al costat del govern per preservar l’estat del benestar

Avui he tingut l’honor d’assitir i interveinir a la cloenda de la XVII escola d’hivern d’Unió de Joves, a Lleida. Us resumeixo alguns del temes que s’han tractat:

El Govern pren mesures  per preservar l’estat del benestar. El senyor Montilla no pot oblidar que nosaltres heretem una situació financera molt complicada, fruit d’una molt mala  gestió de l’anterior govern de la Generalitat. El que esperem -i és  el que reclamo- és un exercici de responsabilitat: que l’oposició  faci costat al govern per preservar les polítiques de  benestar que el govern vol mantenir i que han estat a punt de córrer un risc amb el govern tripartit. Per això demano responsabilitat al partit socialista perquè estigui al costat del govern per a poder fer front a les mesures que facilitin la  preservació de l’estat del benestar, que és la prioritat del govern de  la Generalitat.

Demanem responsabilitat, perquè facin costat al govern català per  poder enfrontar-nos al govern de Madrid i deixar de tenir  ingerències. Estem cansats que ens convidin a beure i que sempre  haguem de pagar nosaltres. En moments de crisi el que ens  demana el país és que anem tots a una, que caminem tots junts  per sortir-ne. El Govern vol que societat civil, govern i  oposició treballem tots plegats.

Quan es tracta de defensar Catalunya, PP i PSOE són iguals, ens  donen l’esquena. Qui ha defensat de debò Catalunya és CiU. Per això, és important que de cara a les  eleccions municipals del 22 de maig CiU tingui molta força, als  ajuntaments i als ens locals. I, de cara a  les generals del 2012, és necessari que CiU torni a ser decisiva en defensa de Catalunya a Madrid, perquè Catalunya torni a ser respectada.

A l’escola d’hivern d’Unió de Joves és on es troben  els futurs dirigents del partit. Vull donar-los el missatge important de compartir i  defensar els valors i la ideologia d’Unió, perquè entenem que és el millor actiu per defensar Catalunya. En segon lloc, els demano que defugin de proclames conjunturals i que posin la ideologia d’Unió al servei de Catalunya. En moments de crisi econòmica, de valors i de  confiança en la política i en les institucions, cal donar valor a la  feina que fan els electes, i als valors que van fer gran aquest país  i que són intrínsecs a Unió Democràtica: la proximitat,  l’escola activa, la voluntat de servei, e treball i l’esforç. Cal  que aquests valors siguin també presents en la vida municipal.

Polítiques transversals de joventut

Avui he vist com Roger Montañola, secretari general d’Unió de Joves i diputat al Parlament, ha comentat que “malgrat la difícil situació econòmica, les polítiques de joventut seran transversals. En aquest sentit, Unió de Joves treballarà perquè sigui així”.

Iban Rabasa, president d’Unió de Joves, ha destacat “la importància que en aquest context de crisi tindran els joves en les properes eleccions municipals per la seva capacitat d’afrontar nous reptes, com ha demostrat l’alta participació i extens contingut d’aquesta escola de formació sobre municipalisme”.

Read Full Post »

L’entrevista d’ahir al diari Avui

Aquí us deixo  l’entrevista que va publicar ahir dissabte el diari Avui de X.Xirgo/C.Ribera/O.A.-Etxearte

No hem d’alimentar la confrontació amb l’Estat

D’ella depenen les relacions entre el govern i l’Estat. Joana Ortega, una ferma defensora del talent femení, és la dona amb més pes de l’executiu i la primera a la història que ha exercit com a presidenta, encara que sigui en funcions.

El govern ha rectificat cedint urnes per les consultes sobre la independència?

No, vaig demanar informes als serveis jurídics i el govern ha vist que hi havia un buit legal que permetia diferents interpretacions. I ha fet aquesta: que es podien cedir les urnes com a qualsevol procés participatiu. La meva posició sempre ha estat la mateixa: acatar la llei.

Foto: Robert Ramos

La consellera de Justícia va concloure, quan exercia d’advocada de l’Estat, que no es podia cedir material. No li ha consultat l’opinió?

No. El que sí que ha de quedar molt clar és que el govern no impulsa les consultes ni ho farà. Neixen de la societat civil, allunyades dels partits i les institucions. El govern les respecta.

Pot votar el 10-A a Barcelona?

Hi estic empadronada i no descarto votar. Tots els processos participatius són bons.

Si hi va, sap què votarà?

Sí, i no ho diré. El vot és lliure.

Artur Mas té un dilema amb aquesta consulta…

Cometrem un error si volem polititzar-la. La data, abans de les eleccions municipals, és un error, però tampoc no se li ha de donar més importància, perquè tampoc no és vinculant.

CiU es va comprometre a modificar la llei de referèndums per incloure-hi les consultes que no requereixen l’autorització de l’Estat. Quan la impulsarà?

Un objectiu primordial de la reforma és donar marge de llibertat al govern. Volem arreglar la llei perquè no haguem de demanar l’autorització de Madrid. És una modificació puntual i estic convençuda que tindrem la suma de voluntats necessària al Parlament. En el proper mes o mes i mig intentarem entrar-la d’una manera consensuada.

El govern convocarà una consulta sobre el concert si la negociació amb Madrid fracassa?

Ara mateix no té al cap cap consulta. A la llarga és possible que es vulgui veure si aquest pacte fiscal que reclamem compta amb el consens de la societat. Però la reforma de la llei és per fer-ne un ús normal i quotidià, no es deu específicament a això.

Un altre compromís de CiU era engegar la llei electoral.

Era començar-ne a parlar al principi de la legislatura i l’estem portant a terme. Estem mantenint converses –són discretes, perquè és el que convé a totes les forces polítiques– per veure de quina manera avancem. Tenim quatre anys per endavant. Es necessita una majoria qualificada i és una llei de país. Quants més sumem, millor. Tots els partits volem una llei que atansi el ciutadà al polític, perquè pugui rendir-hi comptes d’una manera més directa. La proposta és acabar amb les llistes tancades. Per nosaltres també és vital que el territori no perdi pes.

La voluntat del govern és redactar un projecte de llei o reprendre els treballs de la ponència parlamentària?

És començar-ne a parlar i veure cap a on hem d’avançar. Quan ho sapiguem, ho posarem sobre la taula.

La legislatura ha començat amb retrets entre Catalunya i l’Estat. Veu possibles avenços en l’autogovern?

La situació és molt complicada i requereix un grau de responsabilitat molt gran. Des de Catalunya hem de fer polítiques d’estat. Se’ns reclama austeritat i l’hem de practicar, però també l’hem de reclamar. El govern busca l’entesa amb el govern de l’Estat. Però defensem el compliment de l’Estatut, del sistema de finançament aprovat, amb el fons de competitivitat, de la disposició addicional tercera… Catalunya necessita els ingressos pactats per fer front a les necessitats del país que no hem d’oblidar que són fruit, també, d’una situació financera complicada per culpa d’una gestió incorrecta del tripartit i d’uns incompliments de Madrid. Si Catalunya no se’n surt, Espanya tampoc no se’n sortirà.

Confia que l’Estat donarà llum verd al pla de viabilitat?

El que no pot fer és crear els problemes i no deixar que Catalunya hi posi solució. Estic convençuda que ens en sortirem.

En aquest ambient recentralitzador, veu diferències entre el que diu el PP i fa el PSOE?

Quan parlen de Catalunya és quan es posen més d’acord. La política del PP torna a estar comandada per José María Aznar, i això comporta una agressivitat constant contra Catalunya. Tampoc no hem d’oblidar que qui va permetre el cafè per a tothom va ser el PSOE. L’harmonització ha fet molt de mal.

Això vol dir que l’Estat de les autonomies ha fracassat?

No ha estat encertat equiparar-les. El sentiment de país de Catalunya, el País Basc i Galícia no el tenen altres comunitats. L’error ha estat voler-los diluir donant competències a les altres. Fem tard per replantejar el model. Qui ho vulgui fer que ho faci, però està clar que Catalunya no pot anar ni un mil·límetre enrere. Ha de ser a l’inrevés. El govern ha de ser bel·ligerant. L’Estat ha de ser-ne conscient i fer les seves retallades. No té sentit un Ministeri de Cultura quan s’han cedit totes les competències: o les recupera de les autonomies que no les volen gestionar o que l’Estat s’aprimi.

Si el govern no se’n surt, hauria de trencar amb Espanya, com apunta Jordi Pujol?

Les decisions de país s’han de fer pas a pas. Ara hem de plantejar el desenvolupament pendent de l’Estatut i ampliar al màxim el nostre autogovern.
Les eleccions del 2012 marcaran un punt d’inflexió. No hem d’avançar escenaris ni alimentar un clima de confrontació amb l’Estat. Sinó es retroalimenten sentiments com els que expressa el senyor Aznar contra Catalunya i un independentisme cada cop més de reacció. Hem d’evitar aquest xoc i caminar cap a la màxima entesa.

És paradoxal, perquè CiU treballarà perquè el PP tingui majoria absoluta, però, en el fons, també per poder-hi pactar.

CiU treballarà per ser àrbitre de la política espanyola, perquè no hi hagi cap majoria absoluta del PSOE –encara que sembla ja descartada– ni del PP. Quan CiU ha estat àrbitre, és quan més s’ha respectat Catalunya.

Artur Mas plantejarà dilluns a José Luis Rodríguez Zapatero que es desencallin els 29 traspassos pendents i els 6 que considera mal tancats. El govern n’ha fixat els prioritaris?

S’ha de veure com es poden completar els incomplerts i fer un calendari per desenvolupar els altres 29. Després de la reunió de dilluns, caldrà posar-se a treballar. Tenim el gran avantatge que, al capdavant de la part catalana de les comissions bilaterals, hi ha Josep Antoni Duran i Lleida, la persona que millor pot bastir ponts amb Madrid. És una garantia d’exigència. Sabem que no serà fàcil. La política espanyola ja està tenyida d’un caire electoral que no ens facilitarà gaire la feina.

La retallada del 10% del pressupost, en què afectarà Governació?

En totes les partides. Els ajuntaments hauran d’interioritzar el principi d’austeritat. És cert que molts ja ho han fet. S’haurà de prioritzar, hi ha inversions que no es podran fer aquest any. Els ajuntaments tenen problemes de liquiditat i sóc conscient que han assumit fins i tot més competències sense tenir contraprestacions econòmiques.

En l’administració (les diputacions, consells comarcals, etc.) també s’hi ha de posar ordre perquè sigui més eficaç?

Sí, és una prioritat. Tenim el mandat de fer una administració competitiva. Hi ha un excés de personal. Hem fet un exercici reduint un 40% l’estructura política de la Generalitat i haurem d’anar baixant de nivells. Hi haurà una reducció important de tot el personal que no siguin funcionaris.

La llei de vegueries, per tant, quedarà aparcada.

Primer, no té sentit que posem un altre nivell d’administració en un moment que estem racionalitzant-la. Segon, tal com està ara, només permet que canviem el nom de les diputacions pel de consells de vegueries. Això produiria una confusió increïble al ciutadà. Haurem de veure de quina manera les implementem quan realment es puguin eliminar les diputacions, la qual cosa correspon a l’Estat.

El Memorial Democràtic com es redimensionarà?

Hi ha el Memorial Democràtic i una direcció general, que es transformarà, perquè hi havia una duplicitat d’organismes. Quant als projectes, alguns no es podran dur a terme per la retallada. No sóc partidària al 100% de com s’han fet les coses. De víctimes d’una guerra, no n’hi ha d’un bàndol o d’un altre.

Com va viure l’estona que va exercir de presidenta?

Va ser durant una hora i mitja, estava reunida amb un líder sindical. A la tarda em va trucar el president: com ha anat? De meravella. Normalitat absoluta.

Duran no tanca la porta a tornar a Catalunya com a número dos del govern…

Duran està fent una feina importantíssima i imprescindible a Madrid. Si vingués, seria molt positiu per Catalunya. Aquest ha de ser el govern dels millors, amb els més adients per servir el país, sense etiquetes ni personalismes.

Read Full Post »

La legislatura de la ilusión, trabajo y esperanza

Aquest és l’article que vaig publicar diumenge passat al diari “El Mundo“

Son tiempos de cambios.

El jueves Núria de Gispert se convertía por amplia mayoría en la primera mujer encargada de presidir la cámara catalana. De Gispert sigue así la estela de otros grandes presidentes de Unió Democràtica como fueron Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy o Joan Rigol. Que una mujer ocupe por primera vez el segundo cargo institucional de Catalunya después del president de la Generalitat es una muestra más de la incorporación del talento femenino en todos los ámbitos y quiero destacar que también en esto CiU ha sido pionera. La lucha por la igualdad -como el movimiento- se demuestra andando.

Estoy convencida de que Núria de Gispert será una magnífica presidenta. Su calidad personal y humana, su humanismo militante, su dilatada  trayectoria política así lo avalan y en su discurso inicial ya dio muestras de las prioridades de su mandato: diálogo, un Parlament abierto a todos, de todos y para todos, y austeridad. Una austeridad tanto más imprescindible cuanto en momentos de crisis económica, nuestra sociedad no entendería ni despilfarros ni comportamientos ostentosos.

Read Full Post »

El secret d’un món millor

Us acompanyo aquest article que he publicat avui a l’E-Notícies

Demà es compliran 62 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. Pot semblar poc interessant parlar de drets humans amb el que cau a casa nostra, a causa de la crisi econòmica, però no podem perdre de vista que els valors sobre els quals hem aixecat Catalunya i Europa ha estat precisament els que es deriven del respecte del dret de les persones.

A vegades creiem que ens queden molt lluny les barbaritats que, dia sí i dia també, llegim als diaris o veiem a la televisió. Algú pot pensar que l’incompliment sistemàtic de la carta de Nacions Unides a massa països és una cosa que no va amb nosaltres, que el genocidi o la repressió en algun indret llunyà és llastimós, però poc rellevant per al nostre dia a dia. Ens equivoquem. Només si aconseguim, des del respecte a les persones, fer un món més just per a tothom podrem guanyar la convivència arreu. El progrés a tot el món és també el nostre. Aquesta ha de ser una lluita constant.

Si no defensem els drets elementals de totes les persones a qualsevol lloc del planeta, difícilment podrem fer-los acomplir a casa nostra. Aconseguir que governs, societats, famílies i persones acceptin i acompleixin envers els altres la Carta dels Drets de l’Home signada ara fa 62 anys és l’únic camí que ens pot portar a la justícia, a la pau, a la tolerància i a la convivència pacifica.

Mentre no ens rebel·lem contra les societats que maltracten, discriminen i maten les dones per sols fet de ser dones, seguirem tenint violència de gènere. Mentre no ens oposem amb totes les nostres forces a les diverses formes d’explotació infantil arreu del món, continuarem tenint una infància infeliç avui, i uns maltractadors i explotadors l’endemà. Mentre no abominem de qualsevol forma de repressió partidista, de persecució per diferències d’idees, raça, religió, sexe o de qualsevol altra forma de discriminació seguirem sent tolerants amb la injustícia.

Ens hem de plantejar que si sumem tots els esforços individuals tindrem una força que no es podrà aturar. Essent exigents amb l’immediat que ens envolta, sent respectuosos amb els drets i deures dels altres  com si fossin els nostres és com farem avançar la justícia per a tothom. Lluitar per un món millor vol dir treballar per fer-lo més just, més tolerant i més harmoniós. Ajudar a qui tenim al costat vol dir -si ho féssim tots- ajudar totes les persones del món.

No és casual que la societat més avançada sigui la que més respecta els drets de les persones. Si volem estendre el progrés, la seguretat i la justícia, cal que arreu defensem els drets humans, perquè fent-ho els enfortim a casa nostra. Hem avançat molt però queda molt encara a fer.

Demà és un bon dia per reflexionar sobre els drets humans al món.

Read Full Post »

12.000 aportacions de la societat civil catalana

Molts ja sabeu que el programa de Convergència i Unió no és fruit de la feina feta als despatxos sinó fruit de dotze mil aportacions de la societat civil catalana.

Aquí us passo l’enllaç d’un resum del programa adaptat a la llengua dels signes amb subtítols i àudio.

http://www.ciu.cat/images/player.swf

I aquí tenim la versió en PDF per descarregar-la: programaCiUeleccions2010

Read Full Post »

Aquí tenim l’espot de campanya “Una Catalunya millor”

I aquí us deixo també una fotografia de la meva intervenció a la presentació d’aquest vespre als jardinets de Gràcia.

Joana Ortega i Artur Mas a la presentació de la campanya

Read Full Post »

Com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya

“Com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya.”

Soc Joana Ortega i Alemany. Vaig néixer a Barcelona en el sí d’una família nombrosa, sent la 2a de 5 germans. Potser per això avui soc una defensora de la Família com a valor pilar de la nostra societat.

Els pares em van educar despertant-me la curiositat pel món, per l’entorn, el valor de l’esforç i el respecte.

Vaig estudiar al Sagrat Cor de Sarrià, i vaig estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona.

El meu primer contacte amb la política va ser una conversa entre el meu pare i en Salvador Sedó i Marsal que ja aleshores em va deixar imbuïda i que va despertar el meu interès.

Només tenia 23 anys quan vaig muntar una petita escola de mecanografia, que vaig vendre poc temps després per integrar-me a l’Ajuntament de Barcelona, districte de Les Corts, en plena explosió olímpica del 92.

Aleshores ja era militant d’Unió Democràtica de Catalunya, partit al que vaig ingressar l’any 1985. El meu primer mentor polític va ser en Domènec Sesmilo.

El 1994 vaig deixar l’Ajuntament per emprendre amb un altre soci un projecte al voltant dels jocs de taula que seguia el lema “quan coneixes una cosa l’estimes i valores”. La col·lecció “City games” permetia conèixer millor la ciutat i facilitava el coneixement sobre el transport públic.

Posteriorment vaig tornar a l’Ajuntament com a regidora, primer a l’Eixample i després a Nou Barris, un barri que s’ha fet a ell mateix.

Família? Estic casada i tinc tres fills, en Pol, la Patrícia i la Jana Wan, a la que vam recollir del sud de Xina a la província de Guandong fa dos anys i que ha estat una de les millors experiències de la meva vida.

Un somni? Us semblarà una bestiesa: fer el París Dakar en quad. També m’agrada molt la moto de muntanya, m’apassiona Àfrica, el kickboxing i tocar la bateria.

La cuina m’agrada i em relaxa, i alguns parlen força bé de la meva lasanya i de les meves postres.

Una dificultat? Conciliar la vida familiar amb la dedicació a la política. Us ben asseguro que trec foc de les pedres per estar amb els meus fills.

Perquè estic en política? Penso que amb l’ajuda adequada les persones no tindríem límits. Política és compromís per canviar i millorar les coses. Només aconseguim progressar quan mostrem la nostra insatisfacció amb el statu quo. Renego de la política a cop de titular, del populisme “low cost”. Els polítics tenim l’obligació d’escoltar a 360º. Me’n adono que com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya. Consens i pacte per damunt de confrontació i distància.

Soc una ferma defensora del talent femení, encara avui un deute democràtic. Parlant d’això, el 2002 vaig ser presidenta de l’Institut Català de la Dona.

Actualment soc diputada al Parlament de Catalunya i Vicepresidenta de Comunicació, Imatge i Portaveu d’Unió.

Soc membre del Comitè de Govern d’UDC del 1996 ençà, i membre de la Permanent d’UDC i del Comitè Executiu Nacional de la Federació (CENF) de Convergència i Unió (CiU).

Em presento per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 a les llistes de Barcelona. Espero de tot cor la vostra confiança, el país es mereix un canvi i recuperar l’autoestima.

Read Full Post »

Apostem pel sí a estudiar, el sí a treballar i el sí a l’esforç, en lloc del “ni, ni” que ens planteja el tripartit

Cap generació pot donar-se per perduda

generació NINI

Malament han d’anar les coses quan després de set anys de govern, el PSC parla d’una generació perduda, la que qualifiquen de Ni-Ni, perquè no treballa ni estudia. Diuen els socialistes que per evitar-ho oferiran un xec a aquests Ni-nis perquè rebin una formació que els permeti accedir al marcat de treball. És a dir, ara, en plena crisi i amb el calaix buit de les finances catalanes prometen uns diners que no tenen per pal·liar el fracàs de la seva política educativa. Entre altres coses, han tancat els tallers de formació professional que hi havia a Catalunya precisament per formar els joves en risc d’exclusió del mercat laboral per la seva dificultat en els estudis.

Cal dir-ho clar. La política del tripartit ha estat de màniga ample perquè tothom anés passant cursos sense valorar ni el nivell ni les capacitats i desmotivant, per tant, el professorat. El resultat final és el d’un fracàs escolar mai vist a Catalunya que avui frega el 30% dels nostres joves. No és estrany, doncs, que amb un taxa de fracàs escolar d’aquesta magnitud i sense els tallers de formació professional, avui bona part del nostre jovent es veu fora del mercat laboral i amb molt poques perspectives de incorporar-s’hi.

Cal resoldre aquesta situació, però el president Montilla promet amb irresponsabilitat política el que té i compromet uns diners que a curt termini la Generalitat no tindrà. La proposta ja frega la mala fe quan tots els pronòstics apunten que no seran el socialistes els que governin a partir del 28 de novembre. En qualsevol cas, la nostra proposta per aquests joves avui desencisats i pessimistes és la d’oferir-los formació per obtenir professionals preparats en tots els àmbits, i no només en l’universitari.

És amb aquest missatge d’esperança, però també de compromís i de treball, com aconseguirem revertir la situació. No serà fàcil, però també hem d’aprendre, tots, el que sembla que s’ha oblidat: No hi ha res fàcil, ni vivim en un país en el que lliguem els gossos amb llonganisses. Xauxa no ha existit mai malgrat que des de el tripartit s’hagi actuat malbaratant recursos com si fossin limitats. Ara toca arreglar-ho i els membres de Convergència i Unió, amb l’esforç de tots estem disposats a liderar aquest canvi que ens faci retornar al camí de la riquesa des de la formació, el treball i les ganes de fer la feina ben feta. Un eslògan antic que cal tornar a fer vigent després de tants disbarats i tanta disbauxa tripartitaria. Apostem pel sí a estudiar, el sí a treballar i el sí a l’esforç, en lloc del “ni, ni” que ens planteja el tripartit.

Read Full Post »

A Catalunya vivim en un desgavell i una manca de lideratge sense precedents

Aquí us adjunto el vídeo del programa “Per llogar-hi cadires” del Canal Català en que hi participo.

Read Full Post »

Hereu orgullós de que la Sagrada Família segueixi en peu

http://www.sagradafamilia.cat

La tuneladora ja ha sobrepassat amb èxit l’alçada de la Sagrada Família i aquest fet és un motiu de tranquil·litat i d’orgull per a tots. És cert que des d’Unió Democràtica de Catalunya, i des de Convergència i Unió, ens vam mostrar preocupats per la obra de l’alta velocitat travessant Barcelona, però hi havia motius raonats que ens feien estar amoinats. No podem oblidar el desastre del Carmel durant la construcció de la línia 9 que va fer dubtar l’opinió pública sobre la qualitat de l’obra pública encarregada per les administracions socialistes.

En aquest cas volem felicitar les empreses i els tècnics per haver assolit amb èxit la feina del túnel construït sota la Sagrada Família. També volem felicitar la sensibilitat dels constructors responsables per esvair els dubtes dels ciutadans i per tranquil·litzar els veïns afectats. Però, una vegada fet aquest reconeixement, ens preocupa, i molt, que des de la màxima autoritat municipal es vulgui capitalitzar l’obra ben feta com si això fos l’excepció. Ens amoïna que és vulgui vendre el que hauria de ser el normal en tots els àmbits de la vida, com un èxit gairebé sense precedents.

Trobo francament ridícul vanagloriar-se amb exhibicionisme de l’èxit de l’operació. Sorprèn veure Jordi Hereu treure pit perquè la Sagrada Família segueixi en peu. Només m’ho puc explicar en constatar que el fet que la magna obra de Gaudi continuï entre nosaltres, malgrat la intervenció del batlle barceloní, és de les poques coses de les quals Hereu es pot sentir satisfet en els darrers temps.

Read Full Post »

El 28 de novembre, un dia clau per aixecar Catalunya i recuperar l’autoestima, la confiança i la credibilitat

Aquest és l’article que he publicat avui a l’E-Notícies:

La musculatura de Catalunya

Catalunya ha perdut musculatura. És un fet que econòmicament ara estem pitjor que fa uns anys en relació als països que ens envolten. Dins de les regions més desenvolupades d’Europa hem perdut pes específic. Recuperar el to muscular, la força, la resistència i esdevenir de nou una potència europea és el nostre objectiu. I cal subratllar que Catalunya ha estat forta econòmicament quan políticament ha estat capdavantera. El nostre país ha estat respectat i decisiu quan la seva economia ha estat sòlida i un referent. Per aquest motiu, si els catalans ens fan confiança el 28 de novembre, la primera i més important tasca de Convergència i Unió serà redreçar la malmesa economia del nostre país.

Cal l’esforç de tots i molt especialment dels qui en altres temps van aixecar Catalunya molt per damunt de la riquesa de la seva terra. No hem estat mai un país amb recursos naturals sobrers. El principal i gairebé únic motor de la nostra economia han estat els nostres emprenedors, els nostres empresaris, els autònoms. Si la revolució industrial va ser aprofitada pels nostres avantpassats per fer del nostre país la regió més rica d’Espanya, ara ens toca recuperar aquell esperit i aquells valors per dur endavant quants projectes ens facin més rics i més pròspers en aquest món globalitzat.

No és sobrer ningú en aquest projecte, però cal que des del govern de la Generalitat no es posin pals a les rodes dels emprenedors, sinó que els ofereixin tota l’ajuda possible. Només ajudant la seva tasca i donant suport a les seves iniciatives podrem millorar les esgarrifoses xifres d’atur que avui patim. Aquest ha de ser i serà el nostre primer repte si arribem al govern. Cal ajudar els més necessitats, però també és important fer-ho de forma que aquest ajut serveixi per generar ocupació, oferint una millor formació a qui ha perdut la seva feina. No ens podem permetre malbaratar més recursos sense obtenir cap rendiment.

És evident que la situació financera de la Generalitat és més que preocupant. D’una banda, demostra que l’acord de finançament estratosfèric que va aconseguir el tripartit ha estat una gran mentida i un gran bluf. A més, Catalunya necessita més recursos i millorar el seu finançament fins a equiparar-lo al concert basc. Sabem, però, que aquesta no serà una negociació fàcil i que cal que abans aconseguim una posició de força, que només ens podrà donar la bona marxa de la nostra economia. És el peix que es mossega la cua, però que sabrem encarrilar amb el treball de tothom i amb la recuperació dels valors de l’esforç i de la feina ben feta.

Si recuperem els valors tradicionals dels nostres avantpassats, recuperarem el camí del creixement i de l’autoestima que ara ens manca. És el que CiU proposa fer i el que farem amb l’ajut de tots els catalans. Per aconseguir-ho i per reeixir l’intent el primer pas a donar el tenim el 28 de novembre, un dia clau per aixecar Catalunya i recuperar l’autoestima, la confiança i la credibilitat

Read Full Post »

Cal un projecte sòlid i cohesionat per a Catalunya

Us acompanyo enllaç de l’entrevista d’ahir a l’espai “El Secret” de Catalunya Ràdio. Premeu la foto per escoltar-la.

Read Full Post »

CiU no és independentista, en absolut

Us adjunto article aparegut avui a La Vanguardia amb l’entrevista que m’ha fet la periodista ISABEL GARCIA PAGAN

“CiU no es independentista, en absoluto”

POLÍTICOS EN AGOSTO

JOANA ORTEGA La agenda política de Joana Ortega presiona. Designada númerodos de las listas de CiU por Barcelona, pasa sus vacaciones más caseras. Volverá, dice, con fuerzas renovadas para vivir la campaña electoral catalana “al cien por cien”. Esta licenciada en Psicología dice estar preparada para todo
ISABEL GARCIA PAGAN  – Barcelona
Como número dos de CiU en Barcelona cubre una doble cuota. Mujer y militante de Unió.

Soy defensora del talento femenino y Unió siempre ha confiado responsabilidades a las mujeres. Lo prueba que la candidata al cargo institucional más importante que corresponde a Unió es una mujer: Núria de Gispert.

La presencia de las mujeres en esta campaña será mayor que nunca.

Si lo dice por Alicia Sánchez-Camacho…, el PP hará el mismo discurso haya quien haya en el cartel electoral.

¿Ya no hay críticas entre CDC y Unió?

Ha habido momentos en los que las cosas no se veían de la misma manera y se ha dicho en público y en privado. Somos conscientes de lo que nos pide la ciudadanía. Mas y Duran se entienden como nunca.

¿Eso incluye la defensa del derecho a decidir?

La sentencia del Estatut marca un antes y un después y hay que avanzar hacia formas en las que Catalunya pueda decidir su futuro. Eso no significa ir hacia la independencia.

Porque CiU no es independentista…

En absoluto. Yo no lo soy, ni CiU como fuerza política. Otra cosa es que haya independentistas. La primera tarea de CiU no es la independencia, es resolver los problemas de la gente, eso requiere el máximo autogobierno posible. Primero la crisis, sin olvidar la ambición nacional.

Dígame alguna cosa positiva del Govern tripartito.

Seguramente algo hay, pero pesa más lo que han hecho mal: falta de cohesión, predominio de los extremos, incapacidad de materializar infraestructuras, imagen negativa de Catalunya… Peor, imposible.

¿Cómo se ven desde Unió los ataques a sus socios por el caso Palau?

Es evidente que las sospechas y acusaciones sin pruebas buscan hacer daño. Es un juicio político y mediático. El tripartito contribuye a alejar a la gente de la política.

¿Será esta la campaña electoral más dura?

Lo será por el PSC, CiU quiere hacer una campaña en positivo, ganar por méritos propios. No entraremos en descalificaciones para intentar destruir al adversario.

Ha pasado de estar en bambalinas a ser protagonista de la campaña. ¿Miedo escénico?

Es un salto importante, pero estoy preparada para afrontarlo y dar lo mejor de mí. La campaña está muy bien enfocada y podré materializar las estrategias en las que he trabajado. Lo peor, que descuidas a la familia.

¿Es la prueba de que faltan medidas de conciliación laboral y familiar?

Es más fácil cambiar leyes que mentalidades, pero CiU asume el reto de hacer políticas a favor de la conciliación y de las familias.

Entonces, se acabaron los mítines a partir de las ocho de la tarde.

No. Pero hay que racionalizar horarios: que a partir de las 19 horas acabe cualquier actividad pública.

¿Qué hará al día siguiente de las elecciones?

Seguir trabajando desde Parlament a disposición Unió, de CiU y del futuro president, que espero sea Mas.

¿Cuál sería el primer gesto de un gobierno de CiU?

Visualizar un gobierno de los mejores, cohesionado y con un objetivo común: luchar contra la crisis. ¿Gestos? Suprimir el impuesto de sucesiones y adelgazar la estructura política de la administración.

¿Ha notado la crisis en casa?

Ha coincidido con el aumento de la familia al adoptar una niña. Racionalizamos las compras, tenemos más cuidado con la ropa, salimos menos…

¿La prohibición de los toros es una cuestión política?

Es el final de una tradición que por voluntad popular se ha querido legislar. No es un debate identitario ni de confrontación a pesar de los que quieren vivirlo así.

¿Se fía de Zapatero?

No, ahora repite una política de gestos para callar al PSC, pero los catalanes son suficientemente inteligentes para ver que vive en el engaño permanente. El problema no es Zapatero, sino la dependencia del PSC de este. El catalanismo político o es soberano o no tiene sentido.

¿Zapatero o Rajoy?

Duran Lleida.

Read Full Post »

La societat catalana vol canviar, el canvi és possible i només passa per CiU

Després d’un any perdut, un futur per guanyar

L’agost és a tocar. A l’hora de valorar aquest any, el balanç és desolador. La crisi ha seguit el seu camí destructor sense que les accions dels governs del tripartit i de Zapatero hagin servit de gran cosa. Val a dir que la reacció dels nostres dirigents ha arribat tard i malament, i que les decisions preses no ho han estat per convicció, sinó per imposició del estranger.

Després de no fer cas a les recomanacions de CiU (calia reformar el mercat laboral i les despeses de les administracions, fomentar un pla d’austeritat, ajudar les empreses per afavorir les contractacions…), la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i el president dels Estats Units van cridar a l’ordre a Zapatero i van exigir que entomés les reformes que havia negat i les mesures que no havia gosat prendre. Zapatero no ho feia per por a quedar malament amb els sindicats i a quedar retratat a les enquestes.

S’han perdut dos anys per acabar fent el que Duran i Lleida li havia reclamat insistentment des del Congrés. Dos anys que han provocat que s’hagi retallat el sou a tots els treballadors de l’Administració pública, que s’hagi desbocat l’atur, que s’hagin retallat les prestacions socials, que les pensions hagin perdut poder adquisitiu, que no s’hagi complert la llei de dependència… Tampoc estem massa confiats dels resultats de la reforma laboral impulsada per Zapatero. Calia ser més valent i decidit, perquè el problema de l’atur a casa nostra requereix decisions valentes i decidides. No és amb mesures tèbies i decidides a contracor com es pot resoldre un problema de quatre milions d’aturats.

En plena crisi, tots els esforços s’haurien d’abocar a ajudar els empresaris a contractar treballadors i a formar millor la gent que s’ha quedat sense feina. Naturalment cal ajudar els aturats ja que els subsidis són uns ingressos indispensables per a la supervivència econòmica de les famílies. Però no poden ser-ne l’única solució. I això el govern no ho ha entès i segueix sense entendre-ho. Els pocs diners que queden a les arques públiques cal dedicar-los a reincorporar treballadors al mercat laboral. Aquesta -la millor inversió que es pot fer en aquest moments en matèria d’ocupació- tampoc s’està fent.

A Catalunya les coses no han anat millor. A la crisi econòmica cal afegir-hi la crisi política que ha provocat la sentència del Constitucional contra l’Estatut i la preocupant manca d’unitat -una vegada més- del tripartit en la seva resposta. El PSC ha demostrat un cop més que, davant el dilema Catalunya o PSOE, sempre tria el PSOE. Per això, el PSC va votar a Madrid una resolució diferent a la que havia votat al Parlament. Així no es demostra la unitat d’un país, ni la força d’una societat, capaç de mobilitzar més d’un milió de persones als carrers de Barcelona per palesar la seva indignació davant la mutilació de l’Estatut aprovat a les urnes.

Del tripartit ja no podem esperar res. No ho van fer bé en els anys de prosperitat econòmica, i molt menys ho han fet en els temps de penúria. Només volen amarrar els seus càrrecs i els seus interessos com a prioritat per damunt dels interessos de la societat. Catalunya necessita que es facin eleccions com més aviat millor. La societat catalana vol canviar, el canvi és possible i només passa per CiU. A través de les urnes, els catalans podran dir que volen un govern fort, cohesionat, rigorós, que defensi Catalunya amb les mans lliures i que faci que Catalunya torni a ser respectada. Soc optimista i estic convençuda que el temps del tripartit aviat haurà quedat enrere perquè ja no són creïbles les seves paraules i les seves promeses i perquè ja no es poden tolerar més els incompliments.

Bon estiu, i ens retrobarem a partir de setembre.

Read Full Post »

Aquest ja és un govern finiquitat

La fi de la política de l’anar tirant

Al debat de política general que va començar ahir a Madrid ha quedat una cosa ben clara: el temps de Zapatero s’ha esgotat i farà be en obrir un nou cicle electoral quan s’acabi la reforma laboral i la de la llei de Caixes que ara es tramiten al Congrés.

La improvisació i la manca d’estratègia i de rumb per afrontar la crisi econòmica ja no dona per més. La política del “qui dia passa, anys empeny” dels governs Zapatero ha arribat a la seva fi i ara el que cal és recuperar la confiança i oferir una política econòmica racional, estructurada i coherent, just el que ha mancat en els dos anys d’aquesta legislatura. És descoratjador comprovar com s’ha perdut el temps, com han ignorat les propostes que CiU va plantejar el 2008 per abordar la situació econòmica i com ara, a corre-cuita, el govern les aprova de qualsevol manera per imposició exterior.

Les mesures d’austeritat són conseqüència de l’exigència de la UE, del FMI, del BCE i de Barack Obama davant l’endeutament espanyol. La reforma laboral s’ha engegat una vegada ultrapassats els quatre milions d’aturats. Són dues de les propostes que CiU va llançar ara fa dos anys. Si s’haguessin fet en aquell moment molt probablement no estaríem en l’actual situació .

No ens va anar millor en la nostra reclamació d’afavorir polítiques que millorin la liquiditat de les empreses, ni en no apujar els impostos per no deprimir encara més el consum, ni en bonificar l’ocupació. Estem convençuts que és millor bonificar la creació d’un lloc de treball que no pagar els subsidi d’atur. És millor per al treballador i per a l’economia. També aquests propostes de CiU han estat desestimades i estem convençuts que ben aviat seran considerades.

Tampoc en matèria de protecció social Zapatero té res a oferir. El que va prometre el president es contraposa al que s’ha acabat produint i al que ha aprovat el govern. La retallada en pensions i en prestacions socials és la més gran que hi ha hagut en polítiques socials en els darrers trenta anys. També aquí Zapatero ha incomplert el que va oferir al debat d’investidura.

A més a més, no oblidem que, a banda del desastre econòmic, el PSOE i el govern espanyol no són actors innocents en la sentència contra l’Estatut refrendat pel poble de Catalunya. Bona part de la tesi del Tribunal a l’hora de interpretar-ne nombrosos aspectes de manera clarament restrictiva és idèntica a la que va plantejar el grup socialista primer, i l’advocat de l’Estat, després.

Per aquests tres incompliments -en el terreny econòmic, en el social i en el de l’Estatut- CiU creu que aquest ja és un govern finiquitat i que l’únic que li queda és aprovar les reformes que ja estan en marxa al Congrés. Cal dir-ho amb tota claredat i amb tota rotunditat: CiU ja està farta d’actuar sempre amb la màxima responsabilitat davant tanta irresponsabilitat, la que demostren els dos partits majoritaris espanyols.

Read Full Post »