Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Joana Ortega i Alemany’

Avui he tingut l’honor d’assitir i interveinir a la cloenda de la XVII escola d’hivern d’Unió de Joves, a Lleida. Us resumeixo alguns del temes que s’han tractat:

El Govern pren mesures  per preservar l’estat del benestar. El senyor Montilla no pot oblidar que nosaltres heretem una situació financera molt complicada, fruit d’una molt mala  gestió de l’anterior govern de la Generalitat. El que esperem -i és  el que reclamo- és un exercici de responsabilitat: que l’oposició  faci costat al govern per preservar les polítiques de  benestar que el govern vol mantenir i que han estat a punt de córrer un risc amb el govern tripartit. Per això demano responsabilitat al partit socialista perquè estigui al costat del govern per a poder fer front a les mesures que facilitin la  preservació de l’estat del benestar, que és la prioritat del govern de  la Generalitat.

Demanem responsabilitat, perquè facin costat al govern català per  poder enfrontar-nos al govern de Madrid i deixar de tenir  ingerències. Estem cansats que ens convidin a beure i que sempre  haguem de pagar nosaltres. En moments de crisi el que ens  demana el país és que anem tots a una, que caminem tots junts  per sortir-ne. El Govern vol que societat civil, govern i  oposició treballem tots plegats.

Quan es tracta de defensar Catalunya, PP i PSOE són iguals, ens  donen l’esquena. Qui ha defensat de debò Catalunya és CiU. Per això, és important que de cara a les  eleccions municipals del 22 de maig CiU tingui molta força, als  ajuntaments i als ens locals. I, de cara a  les generals del 2012, és necessari que CiU torni a ser decisiva en defensa de Catalunya a Madrid, perquè Catalunya torni a ser respectada.

A l’escola d’hivern d’Unió de Joves és on es troben  els futurs dirigents del partit. Vull donar-los el missatge important de compartir i  defensar els valors i la ideologia d’Unió, perquè entenem que és el millor actiu per defensar Catalunya. En segon lloc, els demano que defugin de proclames conjunturals i que posin la ideologia d’Unió al servei de Catalunya. En moments de crisi econòmica, de valors i de  confiança en la política i en les institucions, cal donar valor a la  feina que fan els electes, i als valors que van fer gran aquest país  i que són intrínsecs a Unió Democràtica: la proximitat,  l’escola activa, la voluntat de servei, e treball i l’esforç. Cal  que aquests valors siguin també presents en la vida municipal.

Polítiques transversals de joventut

Avui he vist com Roger Montañola, secretari general d’Unió de Joves i diputat al Parlament, ha comentat que “malgrat la difícil situació econòmica, les polítiques de joventut seran transversals. En aquest sentit, Unió de Joves treballarà perquè sigui així”.

Iban Rabasa, president d’Unió de Joves, ha destacat “la importància que en aquest context de crisi tindran els joves en les properes eleccions municipals per la seva capacitat d’afrontar nous reptes, com ha demostrat l’alta participació i extens contingut d’aquesta escola de formació sobre municipalisme”.

Read Full Post »

Aquí us deixo  l’entrevista que va publicar ahir dissabte el diari Avui de X.Xirgo/C.Ribera/O.A.-Etxearte

No hem d’alimentar la confrontació amb l’Estat

D’ella depenen les relacions entre el govern i l’Estat. Joana Ortega, una ferma defensora del talent femení, és la dona amb més pes de l’executiu i la primera a la història que ha exercit com a presidenta, encara que sigui en funcions.

El govern ha rectificat cedint urnes per les consultes sobre la independència?

No, vaig demanar informes als serveis jurídics i el govern ha vist que hi havia un buit legal que permetia diferents interpretacions. I ha fet aquesta: que es podien cedir les urnes com a qualsevol procés participatiu. La meva posició sempre ha estat la mateixa: acatar la llei.

Foto: Robert Ramos

La consellera de Justícia va concloure, quan exercia d’advocada de l’Estat, que no es podia cedir material. No li ha consultat l’opinió?

No. El que sí que ha de quedar molt clar és que el govern no impulsa les consultes ni ho farà. Neixen de la societat civil, allunyades dels partits i les institucions. El govern les respecta.

Pot votar el 10-A a Barcelona?

Hi estic empadronada i no descarto votar. Tots els processos participatius són bons.

Si hi va, sap què votarà?

Sí, i no ho diré. El vot és lliure.

Artur Mas té un dilema amb aquesta consulta…

Cometrem un error si volem polititzar-la. La data, abans de les eleccions municipals, és un error, però tampoc no se li ha de donar més importància, perquè tampoc no és vinculant.

CiU es va comprometre a modificar la llei de referèndums per incloure-hi les consultes que no requereixen l’autorització de l’Estat. Quan la impulsarà?

Un objectiu primordial de la reforma és donar marge de llibertat al govern. Volem arreglar la llei perquè no haguem de demanar l’autorització de Madrid. És una modificació puntual i estic convençuda que tindrem la suma de voluntats necessària al Parlament. En el proper mes o mes i mig intentarem entrar-la d’una manera consensuada.

El govern convocarà una consulta sobre el concert si la negociació amb Madrid fracassa?

Ara mateix no té al cap cap consulta. A la llarga és possible que es vulgui veure si aquest pacte fiscal que reclamem compta amb el consens de la societat. Però la reforma de la llei és per fer-ne un ús normal i quotidià, no es deu específicament a això.

Un altre compromís de CiU era engegar la llei electoral.

Era començar-ne a parlar al principi de la legislatura i l’estem portant a terme. Estem mantenint converses –són discretes, perquè és el que convé a totes les forces polítiques– per veure de quina manera avancem. Tenim quatre anys per endavant. Es necessita una majoria qualificada i és una llei de país. Quants més sumem, millor. Tots els partits volem una llei que atansi el ciutadà al polític, perquè pugui rendir-hi comptes d’una manera més directa. La proposta és acabar amb les llistes tancades. Per nosaltres també és vital que el territori no perdi pes.

La voluntat del govern és redactar un projecte de llei o reprendre els treballs de la ponència parlamentària?

És començar-ne a parlar i veure cap a on hem d’avançar. Quan ho sapiguem, ho posarem sobre la taula.

La legislatura ha començat amb retrets entre Catalunya i l’Estat. Veu possibles avenços en l’autogovern?

La situació és molt complicada i requereix un grau de responsabilitat molt gran. Des de Catalunya hem de fer polítiques d’estat. Se’ns reclama austeritat i l’hem de practicar, però també l’hem de reclamar. El govern busca l’entesa amb el govern de l’Estat. Però defensem el compliment de l’Estatut, del sistema de finançament aprovat, amb el fons de competitivitat, de la disposició addicional tercera… Catalunya necessita els ingressos pactats per fer front a les necessitats del país que no hem d’oblidar que són fruit, també, d’una situació financera complicada per culpa d’una gestió incorrecta del tripartit i d’uns incompliments de Madrid. Si Catalunya no se’n surt, Espanya tampoc no se’n sortirà.

Confia que l’Estat donarà llum verd al pla de viabilitat?

El que no pot fer és crear els problemes i no deixar que Catalunya hi posi solució. Estic convençuda que ens en sortirem.

En aquest ambient recentralitzador, veu diferències entre el que diu el PP i fa el PSOE?

Quan parlen de Catalunya és quan es posen més d’acord. La política del PP torna a estar comandada per José María Aznar, i això comporta una agressivitat constant contra Catalunya. Tampoc no hem d’oblidar que qui va permetre el cafè per a tothom va ser el PSOE. L’harmonització ha fet molt de mal.

Això vol dir que l’Estat de les autonomies ha fracassat?

No ha estat encertat equiparar-les. El sentiment de país de Catalunya, el País Basc i Galícia no el tenen altres comunitats. L’error ha estat voler-los diluir donant competències a les altres. Fem tard per replantejar el model. Qui ho vulgui fer que ho faci, però està clar que Catalunya no pot anar ni un mil·límetre enrere. Ha de ser a l’inrevés. El govern ha de ser bel·ligerant. L’Estat ha de ser-ne conscient i fer les seves retallades. No té sentit un Ministeri de Cultura quan s’han cedit totes les competències: o les recupera de les autonomies que no les volen gestionar o que l’Estat s’aprimi.

Si el govern no se’n surt, hauria de trencar amb Espanya, com apunta Jordi Pujol?

Les decisions de país s’han de fer pas a pas. Ara hem de plantejar el desenvolupament pendent de l’Estatut i ampliar al màxim el nostre autogovern.
Les eleccions del 2012 marcaran un punt d’inflexió. No hem d’avançar escenaris ni alimentar un clima de confrontació amb l’Estat. Sinó es retroalimenten sentiments com els que expressa el senyor Aznar contra Catalunya i un independentisme cada cop més de reacció. Hem d’evitar aquest xoc i caminar cap a la màxima entesa.

És paradoxal, perquè CiU treballarà perquè el PP tingui majoria absoluta, però, en el fons, també per poder-hi pactar.

CiU treballarà per ser àrbitre de la política espanyola, perquè no hi hagi cap majoria absoluta del PSOE –encara que sembla ja descartada– ni del PP. Quan CiU ha estat àrbitre, és quan més s’ha respectat Catalunya.

Artur Mas plantejarà dilluns a José Luis Rodríguez Zapatero que es desencallin els 29 traspassos pendents i els 6 que considera mal tancats. El govern n’ha fixat els prioritaris?

S’ha de veure com es poden completar els incomplerts i fer un calendari per desenvolupar els altres 29. Després de la reunió de dilluns, caldrà posar-se a treballar. Tenim el gran avantatge que, al capdavant de la part catalana de les comissions bilaterals, hi ha Josep Antoni Duran i Lleida, la persona que millor pot bastir ponts amb Madrid. És una garantia d’exigència. Sabem que no serà fàcil. La política espanyola ja està tenyida d’un caire electoral que no ens facilitarà gaire la feina.

La retallada del 10% del pressupost, en què afectarà Governació?

En totes les partides. Els ajuntaments hauran d’interioritzar el principi d’austeritat. És cert que molts ja ho han fet. S’haurà de prioritzar, hi ha inversions que no es podran fer aquest any. Els ajuntaments tenen problemes de liquiditat i sóc conscient que han assumit fins i tot més competències sense tenir contraprestacions econòmiques.

En l’administració (les diputacions, consells comarcals, etc.) també s’hi ha de posar ordre perquè sigui més eficaç?

Sí, és una prioritat. Tenim el mandat de fer una administració competitiva. Hi ha un excés de personal. Hem fet un exercici reduint un 40% l’estructura política de la Generalitat i haurem d’anar baixant de nivells. Hi haurà una reducció important de tot el personal que no siguin funcionaris.

La llei de vegueries, per tant, quedarà aparcada.

Primer, no té sentit que posem un altre nivell d’administració en un moment que estem racionalitzant-la. Segon, tal com està ara, només permet que canviem el nom de les diputacions pel de consells de vegueries. Això produiria una confusió increïble al ciutadà. Haurem de veure de quina manera les implementem quan realment es puguin eliminar les diputacions, la qual cosa correspon a l’Estat.

El Memorial Democràtic com es redimensionarà?

Hi ha el Memorial Democràtic i una direcció general, que es transformarà, perquè hi havia una duplicitat d’organismes. Quant als projectes, alguns no es podran dur a terme per la retallada. No sóc partidària al 100% de com s’han fet les coses. De víctimes d’una guerra, no n’hi ha d’un bàndol o d’un altre.

Com va viure l’estona que va exercir de presidenta?

Va ser durant una hora i mitja, estava reunida amb un líder sindical. A la tarda em va trucar el president: com ha anat? De meravella. Normalitat absoluta.

Duran no tanca la porta a tornar a Catalunya com a número dos del govern…

Duran està fent una feina importantíssima i imprescindible a Madrid. Si vingués, seria molt positiu per Catalunya. Aquest ha de ser el govern dels millors, amb els més adients per servir el país, sense etiquetes ni personalismes.

Read Full Post »

Aquest és l’article que vaig publicar diumenge passat al diari “El Mundo

Son tiempos de cambios.

El jueves Núria de Gispert se convertía por amplia mayoría en la primera mujer encargada de presidir la cámara catalana. De Gispert sigue así la estela de otros grandes presidentes de Unió Democràtica como fueron Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy o Joan Rigol. Que una mujer ocupe por primera vez el segundo cargo institucional de Catalunya después del president de la Generalitat es una muestra más de la incorporación del talento femenino en todos los ámbitos y quiero destacar que también en esto CiU ha sido pionera. La lucha por la igualdad -como el movimiento- se demuestra andando.

Estoy convencida de que Núria de Gispert será una magnífica presidenta. Su calidad personal y humana, su humanismo militante, su dilatada  trayectoria política así lo avalan y en su discurso inicial ya dio muestras de las prioridades de su mandato: diálogo, un Parlament abierto a todos, de todos y para todos, y austeridad. Una austeridad tanto más imprescindible cuanto en momentos de crisis económica, nuestra sociedad no entendería ni despilfarros ni comportamientos ostentosos.

(més…)

Read Full Post »

Us acompanyo aquest article que he publicat avui a l’E-Notícies

Demà es compliran 62 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. Pot semblar poc interessant parlar de drets humans amb el que cau a casa nostra, a causa de la crisi econòmica, però no podem perdre de vista que els valors sobre els quals hem aixecat Catalunya i Europa ha estat precisament els que es deriven del respecte del dret de les persones.

A vegades creiem que ens queden molt lluny les barbaritats que, dia sí i dia també, llegim als diaris o veiem a la televisió. Algú pot pensar que l’incompliment sistemàtic de la carta de Nacions Unides a massa països és una cosa que no va amb nosaltres, que el genocidi o la repressió en algun indret llunyà és llastimós, però poc rellevant per al nostre dia a dia. Ens equivoquem. Només si aconseguim, des del respecte a les persones, fer un món més just per a tothom podrem guanyar la convivència arreu. El progrés a tot el món és també el nostre. Aquesta ha de ser una lluita constant.

Si no defensem els drets elementals de totes les persones a qualsevol lloc del planeta, difícilment podrem fer-los acomplir a casa nostra. Aconseguir que governs, societats, famílies i persones acceptin i acompleixin envers els altres la Carta dels Drets de l’Home signada ara fa 62 anys és l’únic camí que ens pot portar a la justícia, a la pau, a la tolerància i a la convivència pacifica.

Mentre no ens rebel·lem contra les societats que maltracten, discriminen i maten les dones per sols fet de ser dones, seguirem tenint violència de gènere. Mentre no ens oposem amb totes les nostres forces a les diverses formes d’explotació infantil arreu del món, continuarem tenint una infància infeliç avui, i uns maltractadors i explotadors l’endemà. Mentre no abominem de qualsevol forma de repressió partidista, de persecució per diferències d’idees, raça, religió, sexe o de qualsevol altra forma de discriminació seguirem sent tolerants amb la injustícia.

Ens hem de plantejar que si sumem tots els esforços individuals tindrem una força que no es podrà aturar. Essent exigents amb l’immediat que ens envolta, sent respectuosos amb els drets i deures dels altres  com si fossin els nostres és com farem avançar la justícia per a tothom. Lluitar per un món millor vol dir treballar per fer-lo més just, més tolerant i més harmoniós. Ajudar a qui tenim al costat vol dir -si ho féssim tots- ajudar totes les persones del món.

No és casual que la societat més avançada sigui la que més respecta els drets de les persones. Si volem estendre el progrés, la seguretat i la justícia, cal que arreu defensem els drets humans, perquè fent-ho els enfortim a casa nostra. Hem avançat molt però queda molt encara a fer.

Demà és un bon dia per reflexionar sobre els drets humans al món.

Read Full Post »

Molts ja sabeu que el programa de Convergència i Unió no és fruit de la feina feta als despatxos sinó fruit de dotze mil aportacions de la societat civil catalana.

Aquí us passo l’enllaç d’un resum del programa adaptat a la llengua dels signes amb subtítols i àudio.

http://www.ciu.cat/images/player.swf

I aquí tenim la versió en PDF per descarregar-la: programaCiUeleccions2010

Read Full Post »

I aquí us deixo també una fotografia de la meva intervenció a la presentació d’aquest vespre als jardinets de Gràcia.

Joana Ortega i Artur Mas a la presentació de la campanya

Read Full Post »

“Com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya.”

Soc Joana Ortega i Alemany. Vaig néixer a Barcelona en el sí d’una família nombrosa, sent la 2a de 5 germans. Potser per això avui soc una defensora de la Família com a valor pilar de la nostra societat.

Els pares em van educar despertant-me la curiositat pel món, per l’entorn, el valor de l’esforç i el respecte.

Vaig estudiar al Sagrat Cor de Sarrià, i vaig estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona.

El meu primer contacte amb la política va ser una conversa entre el meu pare i en Salvador Sedó i Marsal que ja aleshores em va deixar imbuïda i que va despertar el meu interès.

Només tenia 23 anys quan vaig muntar una petita escola de mecanografia, que vaig vendre poc temps després per integrar-me a l’Ajuntament de Barcelona, districte de Les Corts, en plena explosió olímpica del 92.

Aleshores ja era militant d’Unió Democràtica de Catalunya, partit al que vaig ingressar l’any 1985. El meu primer mentor polític va ser en Domènec Sesmilo.

El 1994 vaig deixar l’Ajuntament per emprendre amb un altre soci un projecte al voltant dels jocs de taula que seguia el lema “quan coneixes una cosa l’estimes i valores”. La col·lecció “City games” permetia conèixer millor la ciutat i facilitava el coneixement sobre el transport públic.

Posteriorment vaig tornar a l’Ajuntament com a regidora, primer a l’Eixample i després a Nou Barris, un barri que s’ha fet a ell mateix.

Família? Estic casada i tinc tres fills, en Pol, la Patrícia i la Jana Wan, a la que vam recollir del sud de Xina a la província de Guandong fa dos anys i que ha estat una de les millors experiències de la meva vida.

Un somni? Us semblarà una bestiesa: fer el París Dakar en quad. També m’agrada molt la moto de muntanya, m’apassiona Àfrica, el kickboxing i tocar la bateria.

La cuina m’agrada i em relaxa, i alguns parlen força bé de la meva lasanya i de les meves postres.

Una dificultat? Conciliar la vida familiar amb la dedicació a la política. Us ben asseguro que trec foc de les pedres per estar amb els meus fills.

Perquè estic en política? Penso que amb l’ajuda adequada les persones no tindríem límits. Política és compromís per canviar i millorar les coses. Només aconseguim progressar quan mostrem la nostra insatisfacció amb el statu quo. Renego de la política a cop de titular, del populisme “low cost”. Els polítics tenim l’obligació d’escoltar a 360º. Me’n adono que com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya. Consens i pacte per damunt de confrontació i distància.

Soc una ferma defensora del talent femení, encara avui un deute democràtic. Parlant d’això, el 2002 vaig ser presidenta de l’Institut Català de la Dona.

Actualment soc diputada al Parlament de Catalunya i Vicepresidenta de Comunicació, Imatge i Portaveu d’Unió.

Soc membre del Comitè de Govern d’UDC del 1996 ençà, i membre de la Permanent d’UDC i del Comitè Executiu Nacional de la Federació (CENF) de Convergència i Unió (CiU).

Em presento per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 a les llistes de Barcelona. Espero de tot cor la vostra confiança, el país es mereix un canvi i recuperar l’autoestima.

Read Full Post »

Older Posts »