Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Joana Ortega i Alemany’

Qui ha perdut amb la sentència és el país, el poble de Catalunya

Res no serà igual. La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya suposa una victòria dels qui volen una Espanya uniforme davant la plurinacionalitat. El pacte constitucional ha saltat pels aires justament perquè un TC amb bona part dels seus membres caducats des de fa anys -i producte d’un bipartidisme manifest entre PP i PSOE que ha fet impossible la seva renovació- ha decidit que no s’ajusta a la Constitució el que va aprovar el Parlament, el Congrés i que el va refrendar el poble de Catalunya. L’acord constitucional del 78 s’ha trencat i ara caldrà obrir noves vies

Ha estat un cop de porta que tindrà profundes conseqüències més enllà de les valoracions superficials que fan socialistes i populars quan diuen que són les seves tesis les que han guanyat. Els uns al·leguen que han estat pocs els articles declarats inconstitucionals. Els altres presumeixen que justament hi ha hagut articles declarats inconstitucionals. Uns i altres és diuen guanyadors sense entendre que qui ha perdut és el país, el poble de Catalunya.

Ara s’obre un nou escenari i un nou camp de batalla que nosaltres haguéssim volgut que no hi fos perquè el que reclamàvem era que l’Estatut tingués plena vigència tal i com el va aprovar el poble de Catalunya. Aquesta nova situació farà que en els propers dies participem en una manifestació unitària en contra de la sentència. Us convido a tots que hi assistiu per expressar-ne el vostre rebuig.

Necessitem un govern fort, sòlid, estable i cohesionat

Necessitem un govern fort, sòlid, estable i cohesionat per afrontar la desfeta i per defensar Catalunya. El tripartit ja no ho pot fer. Dels tres socis han sortit tres veus amb iniciatives oposades i/o contradictòries. Cadascú diu que s’ha de fer una cosa diferent. És evident que així no ens podrem fer escoltar a la resta de l’Estat i tampoc podem defensar-nos amb reclamacions contraposades.

Catalunya necessita un govern amb un lideratge fort i amb un gran suport parlamentari. El tripartit no el pot oferir. No ho ha fet fins ara, i encara menys ho podrà fer en el futur. Per aquest motiu, hem demanat al president Montilla que les eleccions de la tardor es convoquin el més aviat possible per proporcionar, com abans millor, un govern fort a Catalunya.

És el que cal i el que demanem. Més enllà de les protestes al carrer i d’iniciatives parlamentàries que es prenguin, cal actuar amb unitat, amb rigor i amb fermesa. I això només ho pot oferir el nou govern que surti de les urnes.

Ara s’ha de  donar la paraula al poble de Catalunya, perquè decideixi qui vol al front d’aquest nou repte. Això demanem al president Montilla: que faciliti que siguin tots el catalans els que decideixin com abans millor qui volen que governi el país en els propers quatre anys carregats sobretot de dificultats econòmiques. El poble ha de tornar a tenir la paraula. No ho allarguem més innecessàriament, no calen més retards. Catalunya ha de recuperar la dignitat i el respecte com a poble que s’han perdut en els darrers anys.

Read Full Post »

Hi ha qui confon mestissatge i multiculturalitat amb papanatisme. Ho veiem amb el tema de la burca que, al meu entendre, no és només un distintiu religiós, sinó cultural que serveix per discriminar la dona i que atempta contra la seva dignitat i llibertat. No es pot al·legar la llibertat de culte com a motiu del seu ús, perquè a casa nostra no podem discriminar ningú per motiu de sexe i la burca -ho repeteixo- és un vestit discriminatori i opressiu. Com a dona, no accepto que s’abordi la polèmica amb banalitat o superficialitat, i encara menys que es justifiqui com a mostra de tolerància davant d’altres cultures.

No acceptaré mai cultures que basin els seus trets distintius en la discriminació. L’ablació del clítoris no és admesa a la nostra societat encara que sigui un costum ben arrelat en algunes societats. Tot i no ser comparable, l’ús de la burca no pot ser tolerat amb aquests mateixos arguments. Naturalment, tothom pot vestir a casa seva com vulgui sempre que no faci mal a tercers –tot i que també hauríem de reflexionar al voltant del dret de reclamar la plena igualtat entre els sexes en tots els àmbits i, per tant, també en el privat. I no deixa de ser curiosa també l’obsessió de determinades forces polítiques de fer fora els símbols religiosos de la cultura occidental dels àmbits públics i, en canvi, ser tolerants amb els d’altres. I aquí també hauríem de reflexionar sobre el vel.

Estic convençuda que cal lluitar contra qualsevol costum o tradició opressora, contra les dones, contra les nenes, contra la gent gran, contra qui sigui, allà on es produeixi. No podem permetre que ningú faci ostentació de la submissió d’una altre persona, en aquests cas de la dona, quan és tapada, amagada i menystinguda als nostres carrers amb la burca.

El debat ara es planteja a nivell municipal, però caldria tenir una legislació general al respecte. Mentre no arribi, vull deixar clar que dono suport a qui s’oposa a aquesta manera de minimitzar la dona pel fet de ser dona. No puc acceptar la creença religiosa com a argument íntim, perquè no admeto cap religió que inclogui la superioritat d’un sexe sobre l’altre.

També vull remarcar que em sembla hipòcrita condemnar la burca a l’Afganistan i considerar el seu ús com una mostra de primitivisme, opressió i incultura en aquell país i, en canvi, tolerar-lo a casa nostra en nom d’una mal entesa llibertat.  Mai no podré admetre que, per ser més lliures, aplaudim els més intolerants, ni que, per ser més acollidors, ens tornem indiferents davant l’opressió. Cal no oblidar-ho, la burca simbolitza precisament la intolerància i l’opressió d’uns costums, que no una religió. Permetre la burca mai no ens pot fer més lliures, ni més integradors.

Read Full Post »

Robert Schuman

Diumenge és compleixen 60 anys de la Declaració Schuman, la llavor sobre la que s’ha construït la Unió Europea. Pot semblar molt de temps. Realment és tota una vida, però es un període curt si ho comparem amb la historia del continent, que ha viscut més conflictes bèl·lics dels que podem recordar i que ha estat dues vegades el centre de la fi del món amb dues guerres mundials.

Decidits a posar fi d’una vegada a la barbàrie bèl·lica que ha acompanyat la nostra història, el pares de Europa, amb Schuman al capdavant, van apostar per construir unes relacions entre països que fessin possible la convivència i el desenvolupament equilibrat de les regions. Seixanta anys desprès podem dir que ho van aconseguir. El seu llegat continua essent una garantia d’estabilitat, però, tenim encara molt camí a recórrer i amb la crisi econòmica hem descobert punts febles. És cert que la situació grega pot generar desconfiança, però també ho és que, gràcies a la UE, ens en podrem sortir millor que Grècia. Han fallat mecanismes de control i, per tant, les institucions europees han d’aprendre d’aquesta desfeta parcial. Els mecanismes reguladors han de millorar, però és lògic exigir que les normes siguin d’obligat acompliment per a tothom.

Seixanta anys desprès dels seus inicis ha aparegut la primera crisi econòmica important a la UE. Estic segura que ens en sortirem. Tinc prou motius per l’esperança. En primer lloc, perquè units formem una economia molt més forta i amb molta més capacitat de resposta. En segon lloc, perquè poc a poc es conforma l’Europa de les persones que permet una gran mobilitat i que facilita la regulació del mercat de treball. Certament encara és un moviment incipient, però està en clar creixement. I en tercer lloc, a Unió ens sentim més partícips de les institucions europees ja que cada dia que passa és més a prop el moment que Salvador Sedó desenvoluparà amb plenitud les seves tasques d’eurodiputat al Parlament Europeu. Malgrat les dificultats, soc optimista davant el futur d’Europa perquè de la crisi traurem ensenyaments que ens faran més forts, més pròspers i que ens faran sentir més íntimament europeus.

De tota manera, pel que fa a Espanya, esperàvem més de la trobada d’aquesta setmana entre Rajoy i de Zapatero i creiem que els dos havien après la lliçó dels seus homònims de Portugal, que sí han arribat a acords importants. I no ho han fet. No han avançat cap el pacte d’Estat que reclama Duran i Lleida, el president del grup parlamentari de CiU al Congrés i del comitè de govern d’Unió.  Rajoy i Zapatero han demostrat la seva ineficàcia per arribar a acords per afrontar la crisi. A més, plantegen una reforma de la llei de caixes que no tindrà el nostre suport si no respecta la posició que sempre s’ha defensat des de Catalunya. Així no s’avança realment: no s’aborden les reformes estructurals que l’economia necessita i tampoc no es genera la confiança interna i externa que cal.

Read Full Post »

Segur que molts de vostès, com jo, recorden quan a la infantesa sotmetíem les més inversemblants qüestions a l’arbitri de les margarides. Davant qualsevol decisió començàvem a desfullar la flor, dient si tal cosa o no,  mentre els pètals queien. Un bonic entreteniment per la infantesa, però una pèssima decisió quan es tracta de fer política i de defensar un país.

La margarida d’aquells anys llunyans l’he retrobada ara en l’actuació del tripartit. D’una banda, proclamen la defensa de l’Estatut i, de l’altra, el vulneren, perquè ignoren el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que diu que el decret llei és antiestaturari, i que, per tant, la designació d’Enric Marin com a president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no s’ajusta a dret. És a dir, com si tingués una margarida a les mans, el govern tripartit, ara defensa l’Estatut, ara no, i el vulnera. Mentrestant passa el temps i el prestigi, la coherència, el rigor i l’excel·lència de Catalunya queden per terra com si fossin els pètals ja arrancats de la margarida.

Enric Marín ha estat destituït moralment per unanimitat pel Consell de Garanties Estatutàries. El govern incompleix el que diu l’Estatut amb la seva reforma arbitrària de la llei per escollir el president de la CCMA, una reforma contrària al que el poble de Catalunya va aprovar i a l’esperit de la mateixa llei que pretenia desgovernalitzar i professionalitzar els mitjans públics. No és una qüestió menor. No es pot anar a defensar a Madrid el que s’incompleix a casa nostra per part de qui diu vol defensar l’Estatut. La coherència, important a tots els àmbits de la vida, és una virtut que la classe política no pot oblidar mai, si no vol estar abocada a la desafecció, al desprestigi i a la riota.

¿Com volem que es prengui seriosament a la resta de l’Estat la nostra defensa de l’Estatut quan a Catalunya és el mateix govern el que se’l passa pel folre? Aquest governar-desgovernar de la margarida al qual ens ha habituat el tripartit ens ha dut a un grau de incoherència tan imponent que l’atac o la defensa d’una mateixa qüestió es superposen i es confonen. És una incoherència més com la d’ERC en la defensa de l’Estatut: incapaços de posar-se d’acord en una resolució unitària conjunta de les forces polítiques catalanes sobre les possibles retallades del TC a Madrid i, a més, sense cap mena de recel per abanderar la vulneració de l’Estatut amb la proclamació d’un decret llei antiestatutari que posa en evidencia els tics dictatorials i que és un símptoma clar d’un govern agònic, caducat i en estat de descomposició

Amb amics com aquests no li calen tants enemics al nostre Estatut. Encara que sigui gairebé un impossible, demanaria al tripartit que deixi d’arrancar pètals a la margarida i dediqui tots els seus esforços a preservar la integritat de la flor, a preservar i a fer complir l’Estatut. A Catalunya ens calen totes les flors en un temps – al bell mig de la crisi econòmic- en el que no anem sobrats de violes.

Read Full Post »

El Ple del Parlament ha aprovat per unanimitat una Moció de CiU per a garantir el correcte desplegament de la TDT i que l’apagada analògica, prevista per al proper dimarts dia 30 a les 12h, no deixi ningú sense senyal.

He estat l’encarregada de defensar aquesta iniciativa en la qual, després d’incorporar una esmena del Tripartit, s’insta el Govern de la Generalitat a establir el màxim nombre de mitjans tècnics i la suficient informació per a garantir que el senyal de TDT arribi a tota la població.

I és que el procés de transició d’analògic a digital s’ha caracteritzat pel desconcert generat a bona part de la ciutadania. Els ciutadans han fet els deures i s’han adaptat tecnològicament però no tots ells tenen garantit el senyal de TDT. El dret a la informació és un dret fonamental i s’ha de garantir a tots els ciutadans, independentment d’on visquin, l’accés als serveis públics.

Per això, la Moció de CiU aprovada també insta el Govern de la Generalitat a resoldre tots els casos detectats de manca de recepció de senyal de TDT i zones fosques, abans de l’apagada analògica definitiva i a informar la ciutadania dels mitjans alternatius al senyal terrestre, com ara la TDT per satèl·lit, especialment als indrets més allunyats dels nuclis de població o amb evidents dificultats orogràfiques i tècniques per l’arribada convencional del senyal.

Finalment, el tercer punt aprovat reclama evitar l’escletxa digital adoptant totes aquelles mesures que assegurin l’accés universal i igualitari de la TDT arreu del país.

Read Full Post »

« Newer Posts