Aquí us deixo l’entrevista que va publicar ahir dissabte el diari Avui de X.Xirgo/C.Ribera/O.A.-Etxearte
No hem d’alimentar la confrontació amb l’Estat
D’ella depenen les relacions entre el govern i l’Estat. Joana Ortega, una ferma defensora del talent femení, és la dona amb més pes de l’executiu i la primera a la història que ha exercit com a presidenta, encara que sigui en funcions.
El govern ha rectificat cedint urnes per les consultes sobre la independència?
No, vaig demanar informes als serveis jurídics i el govern ha vist que hi havia un buit legal que permetia diferents interpretacions. I ha fet aquesta: que es podien cedir les urnes com a qualsevol procés participatiu. La meva posició sempre ha estat la mateixa: acatar la llei.
Foto: Robert Ramos
La consellera de Justícia va concloure, quan exercia d’advocada de l’Estat, que no es podia cedir material. No li ha consultat l’opinió?
No. El que sí que ha de quedar molt clar és que el govern no impulsa les consultes ni ho farà. Neixen de la societat civil, allunyades dels partits i les institucions. El govern les respecta.
Pot votar el 10-A a Barcelona?
Hi estic empadronada i no descarto votar. Tots els processos participatius són bons.
Si hi va, sap què votarà?
Sí, i no ho diré. El vot és lliure.
Artur Mas té un dilema amb aquesta consulta…
Cometrem un error si volem polititzar-la. La data, abans de les eleccions municipals, és un error, però tampoc no se li ha de donar més importància, perquè tampoc no és vinculant.
CiU es va comprometre a modificar la llei de referèndums per incloure-hi les consultes que no requereixen l’autorització de l’Estat. Quan la impulsarà?
Un objectiu primordial de la reforma és donar marge de llibertat al govern. Volem arreglar la llei perquè no haguem de demanar l’autorització de Madrid. És una modificació puntual i estic convençuda que tindrem la suma de voluntats necessària al Parlament. En el proper mes o mes i mig intentarem entrar-la d’una manera consensuada.
El govern convocarà una consulta sobre el concert si la negociació amb Madrid fracassa?
Ara mateix no té al cap cap consulta. A la llarga és possible que es vulgui veure si aquest pacte fiscal que reclamem compta amb el consens de la societat. Però la reforma de la llei és per fer-ne un ús normal i quotidià, no es deu específicament a això.
Un altre compromís de CiU era engegar la llei electoral.
Era començar-ne a parlar al principi de la legislatura i l’estem portant a terme. Estem mantenint converses –són discretes, perquè és el que convé a totes les forces polítiques– per veure de quina manera avancem. Tenim quatre anys per endavant. Es necessita una majoria qualificada i és una llei de país. Quants més sumem, millor. Tots els partits volem una llei que atansi el ciutadà al polític, perquè pugui rendir-hi comptes d’una manera més directa. La proposta és acabar amb les llistes tancades. Per nosaltres també és vital que el territori no perdi pes.
La voluntat del govern és redactar un projecte de llei o reprendre els treballs de la ponència parlamentària?
És començar-ne a parlar i veure cap a on hem d’avançar. Quan ho sapiguem, ho posarem sobre la taula.
La legislatura ha començat amb retrets entre Catalunya i l’Estat. Veu possibles avenços en l’autogovern?
La situació és molt complicada i requereix un grau de responsabilitat molt gran. Des de Catalunya hem de fer polítiques d’estat. Se’ns reclama austeritat i l’hem de practicar, però també l’hem de reclamar. El govern busca l’entesa amb el govern de l’Estat. Però defensem el compliment de l’Estatut, del sistema de finançament aprovat, amb el fons de competitivitat, de la disposició addicional tercera… Catalunya necessita els ingressos pactats per fer front a les necessitats del país que no hem d’oblidar que són fruit, també, d’una situació financera complicada per culpa d’una gestió incorrecta del tripartit i d’uns incompliments de Madrid. Si Catalunya no se’n surt, Espanya tampoc no se’n sortirà.
Confia que l’Estat donarà llum verd al pla de viabilitat?
El que no pot fer és crear els problemes i no deixar que Catalunya hi posi solució. Estic convençuda que ens en sortirem.
En aquest ambient recentralitzador, veu diferències entre el que diu el PP i fa el PSOE?
Quan parlen de Catalunya és quan es posen més d’acord. La política del PP torna a estar comandada per José María Aznar, i això comporta una agressivitat constant contra Catalunya. Tampoc no hem d’oblidar que qui va permetre el cafè per a tothom va ser el PSOE. L’harmonització ha fet molt de mal.
Això vol dir que l’Estat de les autonomies ha fracassat?
No ha estat encertat equiparar-les. El sentiment de país de Catalunya, el País Basc i Galícia no el tenen altres comunitats. L’error ha estat voler-los diluir donant competències a les altres. Fem tard per replantejar el model. Qui ho vulgui fer que ho faci, però està clar que Catalunya no pot anar ni un mil·límetre enrere. Ha de ser a l’inrevés. El govern ha de ser bel·ligerant. L’Estat ha de ser-ne conscient i fer les seves retallades. No té sentit un Ministeri de Cultura quan s’han cedit totes les competències: o les recupera de les autonomies que no les volen gestionar o que l’Estat s’aprimi.
Si el govern no se’n surt, hauria de trencar amb Espanya, com apunta Jordi Pujol?
Les decisions de país s’han de fer pas a pas. Ara hem de plantejar el desenvolupament pendent de l’Estatut i ampliar al màxim el nostre autogovern.
Les eleccions del 2012 marcaran un punt d’inflexió. No hem d’avançar escenaris ni alimentar un clima de confrontació amb l’Estat. Sinó es retroalimenten sentiments com els que expressa el senyor Aznar contra Catalunya i un independentisme cada cop més de reacció. Hem d’evitar aquest xoc i caminar cap a la màxima entesa.
És paradoxal, perquè CiU treballarà perquè el PP tingui majoria absoluta, però, en el fons, també per poder-hi pactar.
CiU treballarà per ser àrbitre de la política espanyola, perquè no hi hagi cap majoria absoluta del PSOE –encara que sembla ja descartada– ni del PP. Quan CiU ha estat àrbitre, és quan més s’ha respectat Catalunya.
Artur Mas plantejarà dilluns a José Luis Rodríguez Zapatero que es desencallin els 29 traspassos pendents i els 6 que considera mal tancats. El govern n’ha fixat els prioritaris?
S’ha de veure com es poden completar els incomplerts i fer un calendari per desenvolupar els altres 29. Després de la reunió de dilluns, caldrà posar-se a treballar. Tenim el gran avantatge que, al capdavant de la part catalana de les comissions bilaterals, hi ha Josep Antoni Duran i Lleida, la persona que millor pot bastir ponts amb Madrid. És una garantia d’exigència. Sabem que no serà fàcil. La política espanyola ja està tenyida d’un caire electoral que no ens facilitarà gaire la feina.
La retallada del 10% del pressupost, en què afectarà Governació?
En totes les partides. Els ajuntaments hauran d’interioritzar el principi d’austeritat. És cert que molts ja ho han fet. S’haurà de prioritzar, hi ha inversions que no es podran fer aquest any. Els ajuntaments tenen problemes de liquiditat i sóc conscient que han assumit fins i tot més competències sense tenir contraprestacions econòmiques.
En l’administració (les diputacions, consells comarcals, etc.) també s’hi ha de posar ordre perquè sigui més eficaç?
Sí, és una prioritat. Tenim el mandat de fer una administració competitiva. Hi ha un excés de personal. Hem fet un exercici reduint un 40% l’estructura política de la Generalitat i haurem d’anar baixant de nivells. Hi haurà una reducció important de tot el personal que no siguin funcionaris.
La llei de vegueries, per tant, quedarà aparcada.
Primer, no té sentit que posem un altre nivell d’administració en un moment que estem racionalitzant-la. Segon, tal com està ara, només permet que canviem el nom de les diputacions pel de consells de vegueries. Això produiria una confusió increïble al ciutadà. Haurem de veure de quina manera les implementem quan realment es puguin eliminar les diputacions, la qual cosa correspon a l’Estat.
El Memorial Democràtic com es redimensionarà?
Hi ha el Memorial Democràtic i una direcció general, que es transformarà, perquè hi havia una duplicitat d’organismes. Quant als projectes, alguns no es podran dur a terme per la retallada. No sóc partidària al 100% de com s’han fet les coses. De víctimes d’una guerra, no n’hi ha d’un bàndol o d’un altre.
Com va viure l’estona que va exercir de presidenta?
Va ser durant una hora i mitja, estava reunida amb un líder sindical. A la tarda em va trucar el president: com ha anat? De meravella. Normalitat absoluta.
Duran no tanca la porta a tornar a Catalunya com a número dos del govern…
Duran està fent una feina importantíssima i imprescindible a Madrid. Si vingués, seria molt positiu per Catalunya. Aquest ha de ser el govern dels millors, amb els més adients per servir el país, sense etiquetes ni personalismes.
joanaortega.wordpress.com 